dijous, 20 de setembre de 2007

Reivindiquem un dret fonamental, no almoines electoralistes


Les mesures aprovades avui pel govern en relació a l’habitatge només ens demostren una cosa: Avui més que mai hem de seguir amb les mobilitzacions per exigir que es faci efectiu el dret a l’habitatge.
No podem obviar que aquestes mesures s’adopten a pocs mesos de les eleccions estatals i que el seu propòsit, igual que el Pacte i la Llei d’habitatge a Catalunya, tenen un caràcter descaradament electoralista.
Tot i que la desgravació fiscal del lloguer és una mesura reivindicada històricament des de l’inicií del moviment, només la podem entendre com un primer pas cap a un conjunt de mesures estructurals que aplicades de manera íntegra facin de la vivenda un dret i no una mercaderia.
En canvi, en lloc de proposar mesures estructurals, el govern ha plantejat unes ajudes directes al lloguer que són inflacionistes, ja que acabaran repercutint sobre el preu ja desorbitat dels lloguers: si el parc de lloguers és reduït com ara ho és, els propietaris incorporaran les ajudes públiques als preus. La casa que avui ens lloguen per 1.000€, demà la llogaran per 1.200€: és així com el govern pensa garantir el dret a l’habitatge? Per què no es regulen els preus dels lloguers, tal i com fan altres països europeus?
I el que es pitjor, marginen a un sector majoritari de la població: què passa amb les persones majors de 30 anys? No tenim dret a accedir a una vivenda?.
Entenem que el dret a una vivenda és un dret universal, que no entén d’edats i que afecta al conjunt de la ciutadania.
No oblidem que en tot l’Estat hi ha més de tres mil·lions de vivendes buides, que no compleixen la seva funció social. Moltes d’aquestes, noves promocions que han quedat invendibles: Per què no s’obliga d’una vegada per totes que aquestes vivendes compleixin la funció social a la que obliga la Constitució?
Malauradament, ens veiem obligats a constatar, un cop més, que les institucions no tenen cap voluntat política per fer efectiu el dret a l’habitatge. Les mesures anunciades no només són màrqueting pre-electoral, sinó que amaguen la mateixa política de sempre: destinar diners públics per afavorir encara més a aquells que fins ara s’han enriquit especulant amb un dret fonamental. Ara que estem front el punxament de la bombolla immobiliària, impulsada des dels diferents governs en els darrers anys, i que la venda de pisos ja no és el gran negoci, treuen mesures per seguir assistint a la mafia immobiliària.
Les persones que seguim sense casa, les que seguim pagant lloguers abusius, les hipotecades que veiem com pugen els tipus d’interès mentres els bancs segueixen aumentant els seus beneficis, les que patim mobing per la pressió immobiliària en els centres històrics, les que no arribem a final de mes… sortirem amb més força que mai el proper 6 d’octubre al carrer per cridar que no ens prenen el pel: que amb aquestes polítiques, no tindrem una casa en la puta vida!