dissabte, 24 de juliol de 2010

Cartells contra els robatoris als carrers de la Barceloneta

Compte: aquí roben! Un grup de veïns de la Barceloneta que s'han organitzat de manera espontània han començat a penjar des d'ahir cartells amb aquest missatge als llocs que consideren més perillosos. Els avisos ja estan exposats en vitrines, pals i arbres per advertir veïns i turistes de la presència de carteristes i lladres.

El cartell, en cinc idiomes, és una resposta veïnal davant la falta de vigilància al barri i l'augment exponencial dels furts i robatoris durant les últimes setmanes, segons denuncien els veïns. Mig centenar de residents al barri es van reunir dimecres a la nit a la plaça de la Barceloneta per debatre accions que millorin la situació d'inseguretat i incivisme que pateix la Barceloneta durant els mesos d'estiu.

TAMBÉ PANCARTES / En la reunió, els veïns van decidir estendre la instal·lació dels avisos (realitzats en una impressora casolana) i començar a elaborar pancartes de protesta, a l'estil del Poble-sec i el Raval, que reclamen «un barri digne». Els assistents van denunciar que els robatoris que en anys anteriors afectaven principalment els turistes s'han estès a la resta de veïns. «La degradació és absolutament insostenible i ens hem hagut de posar d'acord un grup de veïns perquè les dues associacions del barri no treballen per resoldre els problemes», va dir un dels assistents.

ORINANT A L'ESGLÉSIA / En la reunió també es va aprovar fer una campanya de boicot a les botigues de queviures que tanquen després de la mitjanit i que subministren alcohol als joves que van a la platja cada nit a fer botellón. Molts dels assistents van declarar que no han comprat mai en aquest tipus de negocis, que són percebuts com una amenaça al comerç tradicional.

La reunió va acabar poc després que un home es disposés a orinar davant de la porta de l'església, a escassos metres dels veïns. Els assistents van increpar l'incívic, que es va retirar ràpidament. «Això és el que necessitem: que ens unim per eliminar aquesta xusma», va dir un dels organitzadors. El grup treballa per crear una plataforma i organitzar protestes al carrer per demanar que hi hagi més vigilància.

Publicat en el diari El Periódico

divendres, 23 de juliol de 2010

LA “OKUPACIÓN”

LA VANGUARDIA, 02/06/2010

HOLANDA VETA

EL ANTIGUO PARAÍSO DE LA CONTRACULTURA DECIDE ILEGALIZAR Y CASTIGAR CON HASTA 32 MESES DE CÁRCEL LA OCUPACIÓN DE INMUEBLES VACÍOS

(POR BEATRIZ NAVARRO, BRUSELAS)

Holanda está decidida a que la mención de su país sólo evoque en la mente del turista imágenes tan plácidas como tulipanes, quesos gouda y molinos de viento, y ayer dio un paso más para erradicar de su paisaje una seña de identidad cada vez más incómoda para muchos: la okupación de inmuebles vacíos, un movimiento que ha sido tolerado durante décadas y que contribuyó a que el país fuera un paraíso de la contracultura en los setenta.

El giro se consumó ayer al aprobar el Senado la ley que ilegaliza esta actividad y la castiga con penas de hasta un año de cárcel. Si la okupación se hace en grupo y por medios violentos, la pena puede elevarse a 32 meses. El voto se produjo a ocho días de las elecciones generales, que no afectan a esta cámara, regional y renovada de forma indirecta.

Aunque la versión inicial de la propuesta limitaba el castigo a un máximo de doce meses en prisión, el endurecimiento fue necesario para lograr votos suficientes. Con todos los partidos de izquierdas en contra de la iniciativa, el bloque conservador y liberal tuvo que pactar con el partido anti-islam PVV de Geert Wilders para sacarla adelante. El partido calvinista Christen Unie dudó en apoyar la ley por compasión con las personas más necesitadas, pero finalmente votó a favor. La ley entrará en vigor en octubre.

En un país con problemas de vivienda, se pretende también incentivar el uso legal de los edificios al dar más facilidades a las autoridades para hacerse cargo de aquellos que estén mucho tiempo desocupados. La obligación preocupa a algunos ayuntamientos por al carga que puede suponer responsabilizarse de su conservación. Ámsterdam, Rótterdam, La Haya y Utrecht, las cuatro grandes ciudades del país, se habían resistido a ilegalizar la okupación, al considerar que cumple una función social.

Quienes la practiquen a partir de ahora sí podrán ser llamados transgresores… Su estatus actual es único en Europa: la okupación de una propiedad es legal si el inmueble ha estado vacío durante más de un año, el interesado se registra en la policía local y no daña la propiedad. Sin embargo, una parte cada vez más amplia de la sociedad holandesa considera que el movimiento ha dejado de responder a objetivos sociales.

Es incierto el número de okupas a los que afecta directamente la prohibición. En los años de esplendor del movimiento, los 1980’s, se calcula que había unos 20.000 en todo el país, pero la cifra se ha reducido drásticamente en los últimos años, en que los desalojos han sido habituales. Una investigación de la Universidad Libre de Ámsterdam calcula que hay unos 1.500 en la ciudad.

Decenas de krakers, como se conoce a los okupas en Holanda, respondieron ayer haciéndose con nuevos edificios en ciudades como Breda, Tilburg y La Haya. “Con o sin ilegalización, la okupación continúa”, replicaron. Esta ruptura con la tradición holandesa de tolerancia hacia el fenómeno se suma a la creciente presión legal contra la actividad de los coffeeshops, bares donde el consumo de cannabis es legal.

Article aportat per VEI

dijous, 22 de juliol de 2010

La trama corrupta de Ciutat Vella va agilitzar un mínim de 82 llicències

XABIER BARRENA / J. G. ALBALATBARCELONA

La trama de corrupció de Ciutat Vella, encapçalada pel funcionari municipal Heliodoro Lozano, presumptament va cobrar per agilitzar la tramitació d'un mínim de 82 llicències d'activitat per a pisos turístics, restaurants i hotels, segons les diligències obertes al Jutjat d'Instrucció número 33 de Barcelona. No obstant, la titular d'aquest òrgan judicial, la magistrada Elisabet Castelló, i la Fiscalia Anticorrupció estan investigant altres expedients administratius. Per ara, han declarat com a imputats davant dels Mossos, que s'encarreguen de les indagacions, 25 empresaris i propietaris de vivendes turístiques o de locals de restauració situats al centre de Barcelona. Entre les firmes implicades hi ha des de societats constituïdes per particulars per a la gestió dels pisos fins a algunes de renom dintre del sector turístic.
En les diligències judicials hi apareixen com a principals imputats el funcionari municipal Heliodoro Lozano, que durant vuit anys va ser cap de serveis tècnics a Ciutat Vella i després va ser traslladat a Nou Barris, l'enginyer industrial Joaquim Quílez i la que va ser assessora jurídica de l'Ajuntament de Barcelona Elena Ariza. Estan imputats per una sèrie de presumptes suborns (suborn a funcionaris) i Quílez per les presumptes amenaces de les quals va ser víctima la que va ser regidora del districte Itziar González.
Un document trobat de forma casual en el registre del despatx de Quílez (també implicat en el cas Saratoga) és la primera pista important inclosa en el procés judicial. És un full manuscrit amb un llistat d'adreces, noms propis i locals, i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes o pagaments que havien de fer els clients a l'enginyer amb motiu d'obres o llicències. Al costat de dues adreces s'especifica una quantitat de diners i, entre parèntesis, una altra amb el nom d'«Helio». Els investigadors sospiten que és el repartiment d'una suma de diners percebuda.
CONVERSES / Arran de les converses de Quílez, que tenia punxat el telèfon, s'arriba a la conclusió que aquest tal Helio és Heliodoro Lozano, un funcionari municipal. Els investigadors van corroborar que l'enginyer industrial contactava amb diferents titulars d'apartaments turístics i hotels i s'oferia a agilitzar la tramitació de llicències o evitar inspeccions a canvi de diners. En algunes d'aquestes converses es fa referència a diversos consellers de districte de diferents partits polítics. El propietari d'una pensió va dir a Quílez que havia pagat 70.000 euros. A Lozano també li van intervenir el telèfon.
Les primeres indagacions van portar a la identificació de diferents apartaments turístics i la jutge va reclamar a l'Ajuntament de Barcelona els expedients respectius. Al mateix temps, els Mossos van començar a prendre declaració a diferents propietaris. La troca va començar a desembolicar-se. Els pèrits van entregar els primers informes i es van realitzar entrades i registres al domicili de l'empresari Simón L. N. C. (també va ser detingut), en una pensió, i a les vivendes de Lozano a Barcelona i Ventalló. A l'ordinador personal del funcionari es va descobrir un llistat amb expedients de llicències i d'empreses. Quílez, segons la seva primera declaració judicial, va admetre que va pagar a Lozano per agilitzar cada expedient entre 3.000 i 5.000 euros. Posteriorment, el 18 de gener passat, es va ratificar i va explicar amb més detall quan va iniciar la seva relació amb Lozano, que va ser empresonat el 16 de desembre del 2009 i alliberat el 13 de juny passat.
Els investigadors van anar tancat el cercle i pels missatges del mòbil del funcionari van descobrir que tenia una «relació laboral i personal» amb Ariza, dels serveis jurídics municipals, ara suspesa de funcions. La jutge va ordenar que es rastregessin els seus comptes.
SOSPITES / Els informes dels pèrits van detectar una sèrie d'anomalies en alguns expedients i van posar en dubte la veracitat de determinats certificats del Registre d'Empreses i Activitats Turístiques (Reat). per aquest motiu, la jutge va sol·licitar a la Direcció General de Turisme de la Generalitat dades sobre alguns expedients.
La Generalitat va remetre els expedients requerits que va trobar. La magistrada els va traslladar a un pèrit nomenat perquè els examinés i també als Mossos, que van començar a prendre declaració com a imputats a 25 propietaris d'apartaments turístics, de restaurants i també d'un petit hotel de Ciutat Vella. Fonts judicials van explicar ahir a aquest diari que encara està pendent l'entrega al jutjat d'un informe pericial, tot i que van precisar que no es descarta que aquesta investigació sigui ampliada en un futur.


Article publicat en el Periódico

dimarts, 20 de juliol de 2010

Teixint projectes (petita crònica, pancarta segle xx)








Ahir ens vàrem trobar a les sis de la tarda, feia força calor però el bon rotllo refrescava i ben aviat ja haviem fet uns bons reforços per passar-hi els quatre fils necessaris per l'esdeveniment.
Casualment, varem partir un grup de dones. La imatge era la següent: una pancarta feta de roba (accidentalment, el plàstic ens havia faltat dos dies abans*); un carret d'anar a comprar; dues garrafes d'aigua per fer pes i fil negre a dojo. Simbólicament és una imatge plena de significat, vaig pensar després d'adonar-me que una gossa salvatge que tremolava de por per sentir un autobús acabava de perdre el morrió.
Vàrem enfilar com una agulla Almirall Churruca i, després, l' Atlàntida, prenent la llum del sol.
Ja som al segle xx; tres valentes pujen al terrat, s'agenollen i deixen caure el pes poc a poc, sembla difícil trobar un lloc per subjectar l'inmensa tela i... fita acomplerta!.

Més fotos

diumenge, 18 de juliol de 2010