divendres, 21 d’agost de 2009

Previsions sobre l’evolució de la crisi

L’autor exposa quin és l’horitzó immediat que espera a l’economia espanyola: més atur, dèficit i insolvència bancària.

Previsions de com pot evolucionar la crisi en els pròxims dos anys.

1- ATUR EN LA CONSTRUCCIÓ.

El sector de la construcció està tocat de mort, sense capacitat de generar ocupació en els pròxims anys. La caiguda de visats d’obra nova està sent de fins a un 90%. L’obra pública també ha descendit, segons SEOPAN, la patronal dels constructors, la licitació d’obra pública ha caigut un 70% en el primer trimestre, i tan aviat com acabi el pla E, la destrucció d’ocupació serà major. L’activitat que generarà aquest sector serà semblant a la de l’any 1995, quan hi havia un milió de persones emprades en la construcció. L’efecte multiplicador de la construcció és 1,4, és a dir, per cada ocupació que es crea o destrueïx en construcció es creen o destruïxen 1,4 ocupacions en sectors auxiliars. Sabent això, és gairebé segur que acabem el 2009 amb una xifra de desocupats de cinc milions (o molt propera), i és possible que en els pròxims anys s’arribin als sis milions de desocupats abans de tocar fons.

2- ABSÈNCIA DE RECUPERACIÓ.

Des dels mitjans de comunicació i des del Govern es llança el missatge que ja hi ha “brots verds” i que cal aguantar fins que arribi la recuperació, però en el cas de l’Estat espanyol la recuperació del sector de la construcció simplement no arribarà. Perquè tal que el pitjor passi ha d’aparèixer una indústria capaç d’absorbir els desocupats creats per la construcció. És previsible que hàgim de recórrer al model que donava treball abans de la bombolla, és a dir, a treballar per menys diners que els nostres veïns, amb l’esperança que ens passin producció que seria més cara en el seu país. Desafortunadament, la globalització ha fet que la competència en costos de mà d’obra sigui molt dura, bàsicament per l’entrada en escena de la Xina i els països de l’Est, que ja tenen salaris i preus inferiors als nostres. I en l’exterior, la resta de les economies tampoc estan en condicions de “estirar” de l’Estat espanyol; tots estan malament, és complicat esperar un miracle via exportacions i la pertinença a l’euro impedeix devaluar la moneda per a guanyar competitivitat per aquesta via.

3- BAIXADA DELS PREUS DE L’HABITATGE I DELS TERRENYS.

Amb la sobreoferta existent és previsible apuntar a baixades de preus d’un 50% o més en les grans ciutats i de fins a un 80% en la costa. Això serà un drama per als afectats; descobriran que es troben en immobilitzat negatiu (negative equity), això és, que el que resta per pagar de la hipoteca és més que el valor real de l’habitatge. En aquesta situació, cap banc els podrà donar cap tipus de crèdit. El consum de les famílies es retraurà encara més.

4- DÈFICIT DE L’ESTAT.

La hiperactivitat econòmica durant la bombolla havia sanejat els comptes de l’Estat. Conforme els treballadors són acomiadats l’Estat passa d’ingressar a pagar. El tancament d’empreses també resta ingressos. El superàvit ja no existeix. En endavant serà necessari recórrer al deute extern (el Govern ja ho està fent), el tipus d’interès del qual anirà augmentant a mesura que el deute sigui major.

5- FALLIDA DE BANCS I CAIXES.

S’han donat crèdits que no serà possible retornar, especialment els donats als promotors. Molts faran fallida i els deixaran impagats. Com part dels crèdits que s’han donat aquests anys és diners prestats de l’interbancari europeu i no es podran retornar, ara els bancs i caixes espanyols tindran al seu torn problemes de solvència i hi haurà més fusions i intervencions del Banc d’Espanya. En el vessant bancari de la crisi, només estem començant, l’any 2010 serà molt pitjor.

Addicionalment, són els bancs qui més lluiten per a mantenir la valoració actual dels habitatges. En molts casos, quan el promotor no pot retornar els préstecs, en lloc de donar el préstec com fallit i haver de provissionar-lo, han preferit “cobrar en espècie” (dació en pagament) i han rebut pisos com pagament.

Els bancs tenen en els seus balanços aquests habitatges valorats a preu de bombolla (d’aquesta forma els seus balanços es mantenen bé), però actualment és impossible que els venguin a aquest preu. Estan intentant vendre’ls el més cars possible, i per aquest motiu el poc finançament que donen és per a vendre (a preus de bombolla o amb petits descomptes) els habitatges que tenen en els seus balanços, en lloc de destinar-los a la creació d’empreses en l’economia productiva.

Tot això ho saben els bancs europeus que desconfien de la solvència de la banca espanyola i els presten pocs diners i cars. La fallida d’un banc és contagiosa perquè hi ha molta dependència financera entre bancs i per la desconfiança dels dipositants que possiblement correrien a treure els seus ingressos produint noves fallides (millor no parlem del coeficient de reserva). Per tot això, el nostre govern decideix crear un fons de rescat bancari, que consisteix a demanar prestat uns fons que enviarà als bancs. Novament, hauríem de pagar amb els nostres impostos els interessos d’aquest préstec en les pròximes dues dècades.

Article de Roberto Calera extret del Diagonal núm. 106

www.diagonalperiodico.net/Previsiones-sobre-la-evolucion-de.html

dijous, 20 d’agost de 2009

Los vecinos del Camp Nou se rebelan contra el pelotazo del Barça: “Hereu nos ha traicionado”

En pie de guerra. Así es como están los vecinos del barrio de Les Corts de Barcelona, con el proyecto de remodelación del Miniestadi del FC Barcelona, que supondrá un cambio de cara monumental de la zona. Y apuntan como principal responsable a su convecino Jordi Hereu, actual alcalde de la ciudad. De muchacho del barrio ha pasado a ser algo así como el enemigo público número uno. Hereu apareció ayer públicamente junto al líder de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, y al de Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), Jordi Portabella, para dar cuenta del acuerdo entre las principales fuerzas políticas. Gran coalición política frente a la oposición ciudadana, que ni ha sido consultada ni se ha tenido en cuenta durante una década de rumores.

Las intensas reuniones de los tres partidos mayoritarios del consistorio precedieron ayer a otra reunión de Hereu con el presidente del FC Barcelona, Joan Laporta, para sellar el tema. El colofón es significativo: el teniente de alcalde de Urbanismo, Ramon García-Bragado, convocó a las 7.30 de la tarde a la Asociación de Vecinos para comunicarle lo que había. O, en otras palabras, lo que se va a hacer, quieran o no quieran. Dos escenografías medáticas ante una reunión casi clandestina, lo que ha enconado aún más, si cabe, los ánimos de las entidades del barrio.

El Miniestadi es el segundo campo de fútbol del FC Barcelona. Está ubicado frente al Camp Nou y tiene capacidad para 15.276 espectadores. El terreno donde se asienta, de 130.000 metros cuadrados, acoge otros equipamientos del club, pero el presidente de la entidad, Joan Laporta, se ha propuesto desprenderse de él a corto plazo. La intención es construir allí 1.625 pisos, de los que el 40% serían de protección oficial. 31.700 metros cuadrados estarían destinados a zonas verdes, alrededor de 15.000 metros cuadrados para hoteles y unos 12.000 metros cuadrados a equipamientos como una escuela, un instituto, una guardería, un ambulatorio, una residencia d ancianos y centro de día, un pabellón con piscina y un centro cívico con auditorio para La Maternitat. El club, no obstante, sólo tendría derecho a obtener beneficio económico del 50% de los pisos construidos. Lo suficiente para obtener unos ingresos de entre 250 y 260 millones de euros.

Llegir article senser

dimecres, 19 d’agost de 2009

PEREGRINO TEMÁTICO SOY (POR FRANCESC-MARC ÁLVARO)

LA VANGUARDIA, 10/08/2009

Ahora, precisamente ahora que pensaba iniciar una ruta mística por los parques temáticos de las Españas, me entero de que este negocio no es tan fenomenal como lo pintaban hace años y que sólo a Port Aventura le salen las cuentas. Recuerdo que hubo un tiempo en que políticos. financieros, inversores, saltimbanquis y nigromantes nos daban la tabarra a todas horas con lo que parecía el gran invento para relanzar el sector turístico. Decían parque temático y era como hablar de El Dorado, todo el mundo pensaba que se forraría. Algunos ilustres próceres podrían relatar con detalle las alucinantes batallas de todo tipo que desató, en su momento, el proyecto de lo que acabó siendo bautizado como Port Aventura. Y otros próceres, no sé si más o menos ilustres, podrían, algún día, confesar también las peripecias peculiares -por decirlo suavemente- que rodearon la creación de Terra Mítica.
Hoy por hoy, según dice sabiamente el tío Baixamar, hemos descubierto (una vez más) que esto no es América y que el personal prefiere, puestos a recorrer parques temáticos, perderse en ciertas localidades de playa o montaña donde el kitsch vacacional es mucho más horrendo y barato.. Será que aquí ya inventamos lo del parque temático antes de que lo hicieran los yanquis. ¿Acaso el recinto del Pueblo Español, en Barcelona, no es un parque temático con todas las de la ley? Que fuera un proyecto encargado por el dictador Primo de Rivera para ensalzar la unidad de la patria laboriosa en lugar de un sueño de Walt Disney para consumo de la clase media es un detalle de poca monta. Lo que importa es el artefacto. Digamos que todo españolito que viene al mundo lleva incorporado un parque temático de serie, cosa que se comprueba fácilmente si uno se dedica a recorrer la bonita geografía vacacional con el espíritu aventurero de un viajero inglés del siglo XIX. Nunca defrauda.
¿Por qué imitar los parques temáticos de Estados Unidos? Puestos a reivindicar nuestras denominaciones de origen más celebradas, con el modelo Benidorm, el modelo Marbella y el modelo Lloret conseguimos un milagro de luz y de color que, hasta que nos atrapen los marroquíes y los tunecinos, todavía puede exprimirse un rato largo. Además, el festival de Marbella (referente obligado de la tradicional amistad hispano-árabe) combina la bella historia de Alí Babá con esa serie de policías de Miami que nos deleitó en los años ochenta del siglo pasado. España y yo somos así, señora. Olvídense de parques temáticos de inspiración protestante y busquen, por ejemplo, el sabor autárquico en el tenderete donde El Tío de la Bota les ofrece ese vino tan racial, servido con la inevitable banderilla. Es como votar a Rosa Díez, pero con efectos más breves.
En vez del camino de Santiago, emprendo la ruta de los parques temáticos. La fe mueve terrenos.

Article aportat per VEI

dimarts, 18 d’agost de 2009

17 de setembre: treu el capitalisme de la teva vida

El 17 de setembre del 2009, coincidint amb el primer aniversari de la publicació CRISI, s’inicia la vaga d’usuaris de bancs com acció de deserció col·lectiva de la banca.

Juntament amb això, s’ha convocat una acció consistent en muntar punts de trobada en els espais més transitats de l’espai públic, incloent-hi taules informatives, amb l’objectiu de posar en contacte persones que vulguin canviar les coses per viure sense capitalisme.

En aquests punts, a les 19:30 del mateix dia es convocaran assemblees temàtiques amb les persones interessades. Cada iniciativa local pot enriquir la convocatòria amb, per exemple, actuacions artístiques, teatre etc.

Des del centre de coordinació comunicarem a les institucions que correspongui, tots els punts de trobada que ens hagueu comunicat per evitar qualsevol problema legal.

Ànim que podem viure sense capitalisme!

Siguem el canvi que volem!!

Més informació a: www.17-s.info/es

Preinscripcions a: www.17-s.info/es/node/3169

diumenge, 16 d’agost de 2009

Comissió de Festa Major de (ni) Sant Pere (ni) Màrtir.


Doncs si, ja tenim el programa mig enllestit i el guarnit mig bastit. Temps de festa major, de fer soroll, de cridar contra el vent, de posar-se un mojito per barret i de robar-li a la nit somnis i utopies. Temps per a la cultura popular, de base, per a la bona música rebel. I si i també i sobretot per a riure’ns de nosaltres mateixes, que és la lliçó de bagatge d’en Rubianes. I no parar de riure. Que a “ells”, és el que més els emprenya. Que seguim rient. Per les butxaques. D’ells i del seu món impossible. Us esperem!
-----
Pepe és la persona més lliure que corre encara per aquestes contrades; el paio que més ens ha fet riure, començant per riure de nosaltres mateixes i les nostres misèries; i acabant, ben seriosament i a sac, per ser la veu més lúcida i implacable en riure de tan malparit imparable que corre per aquest planeta. Lliure com el vent i tossudament alçat, aquí seguim malgrat tot. Reivindicant Rubianes a cada cantonada. Que és el que més els fot. Va per tu, Pepe.


Comissió de Festa Major de (ni) Sant Pere (ni) Màrtir.
Vila de gràcia, juliol de 2009, Països Catalans.
Us esperem.

Comissió de Festes http://nisantperenimartir.wordpress.com/

RUBIANES [Gràcies, Pepe]

Dissabte 15
13.00 L’hora del vermut | Anita Miltoff (punk/flock)
22.00 Brincadeira (Batucada)
22.30 Rebelmadiaq Sound (Funk / Soul /reggae)
00.00 Chaqlala (rock Bereber)
01’30 Rebelmadiaq Sound

Diumenge 16
13.00 L’hora del vermut | The Oldians (ska/jazz)
14.00 Dinar popular d’aborígens graciencs (resistència indígena local)
17.00 Soweto (jamaican 60)
21.00 Taller de salsa
22.00 Arangu (funk / latino)
00.00 Raspa (salsa / latino)

Dilluns 17
18.00 Vila de Gràcia Volei Beach 3×3 Champions
22.00 The Black Beltones (funk)
00.00 The Slingshots (funk)

Dimarts 18
21.00 Sopar Zapatista
22.00 Hiper Karaoke Mediterrani (GretaestJits)

Dimecres 19
13.00 Els Amics de les arts (folk/pop electrònic)
18.00 Taller de Circ (abstenir-se polítics)
19.30h Concurs de monolegs ‘Pepe Rubianes’ (first edition!)
21.30 Xavi Castillo
23.00 Tirantlofunk (funk)
00.30 Dj Max (superéxits)

Dijous 20
13.00 Animalanima
22.00 Gatoelqiman & kdö (hip hop)
23.00 Rapsodes (hip hop)
00.00 Marco Fonktana (hip hop)

Divendres 21
17h 4rta edició de la Gimkana del Porró (especial diàlisi post-festa)


Tot el programa a: http://www.ateneulatorna.cat/
Web de la Comissió: http://nisantperenimartir.wordpress.com/

Comissió Festes Populars


Programació de la Festa Major de 2009 de la Comissió de Festes Populars de Gràcia, que se celebrarà a la Plaça del Raspall.

  • Dissabte 15

8h Matinades
19h Ara és demà: Espectacle de poesia de Miquel Martí i Pol

22’00h Teatre Cabaret Pedrolo, de la Cia. La Quadra Màgica
Nit: Concert
23’30h Virus (Cantautor)
00’00h El Cateto opuesto (salsa funk des de BCN)

  • Diumenge 16

Tarda:
18h Rondallaires: Un plat ple de poesia està, espectacle per infants a càrrec de Tantàgora amb Gina Martí i Raimon Carreras.
19h “Pluja d’estrelles

Nit: Concert
22h Cesk Freixas (Cantautor)
23’ 30h Anita Miltoff (Punk-Folk)

  • Dilluns 17

Tarda: Olimpíades “Canalles“.

Nit:
21.00h Sopar popular
22′30h Teatre: JB Pedradas presenta “Errare hvmanvm est
22’30h Karaoke

  • Dimarts 18

Nit: Concert
22’30h Soweto (ska)
00′00h Dekrepits (ska punk)

  • Dimecres 19

Tarda
18’30 – 19’15 Espectacle de Màgia amb McMoli
19’30 – 21 Teatre: El gall roig

Nit: Concert
22 - El Nota. (hip-hop)
23’20 Igitaia (punk-ska de Gràcia)

  • Dijous 20

Migdia:Concurs d’arrossos

Tarda: 18h “Homenatge al geni”, imitació de l’Eugenio a càrrec de la Joventut de la Festaire

Nit: Concert
22’00 Pa lo Ke Sea (rumba)
23’30 Los Rotos (rock’n’roll)

  • Divendres 21

A partir de les 19
Espectacle de música i circ amb Gamalataki

Nit: Concert
00′00 Gato el Quiman (hip-hop)

Cada migdia hi haurà vermut i després dels concerts hi haurà punxa discos.