dissabte, 12 de gener de 2008

OFICINA EN DEFENSA DEL BARRI (ODB)

El "Fotomatón" al diari "QUÈ!"


Ahir divendres dia 11 de gener va sortir publicat en el diari “QUÈ!” un article sobre el “Fotomatón” que realitza els dissabtes per matí la Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta i sobre l'Oficina en Defensa del Barri de La Barceloneta que des del dimarts d'aquesta setmana està oberta en el numero 49 de la carrer Pescadors. El seu objectiu és informar sobre el cridat 'pla dels ascensors' i actuar contra els casos de 'mobbing' que s'han multiplicat després de l'aprovació del projecte.

divendres, 11 de gener de 2008

Dissabte 12 de gener del 2008: Cap on van les lluites?


Trobada i debat sobre les estratègies i perspectives dels moviments socials

Dissabte 12 de gener, 18h a Can Vies c/Jocs Florals 42, Sants, Barcelona.

Amb la participació inicial de: David Fernandez de l’Ateneu La Torna, Jesús Rodriguez del Setmanari Directa, Iñaki Garcia del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Ada Colau de V de Vivienda, un membre de l’Entesa pel decreixement, un membre del Comitè de Descansos de TMB.

Els temes entorn el que girarà el debat seran:

- Analisi de l’actualita política

- Balanços sobre els últims anys

- Projectes per tirar endavant

- Estratègies col·lectives

- Recuperar el carrer com a espai de lluita

Convoca: Assemblea de Barri de Sants, Ateneu Rosa de Foc, CSRZ, Infoespai,…

¿QUÉ POLÍTICA DE VIVIENDA DESPUÉS DE LA BURBUJA?

Antón Costas es Catedrático de Política Económica de la Universidad de Barcelona y director del Libro Blanco de la vivienda en Barcelona.

1- EL SALUDABLE PINCHAZO DE LA BURBUJA

La burbuja inmobiliaria que se formó en los últimos cuatro años ha pinchado. No sólo era razonable que así acabase ocurriendo, sino que es saludable que haya ocurrido. Para comprender esta afirmación es necesario saber a qué llamamos "burbuja": es cuando el precio de un activo económico -ya sea activo real, como las viviendas, o financiero, como las acciones- alcanza valores que no son sostenibles en el tiempo y que, por lo tanto, tarde o temprano acaban ajustándose a su nivel de equilibrio a largo plazo. Las burbujas se forman cuando las compras están empujadas por algo más que la demanda normal del activo de que se trate. En el caso de la vivienda, la burbuja se produjo porque a su demanda como bien de uso -es decir, para ser utilizada como alojamiento-, derivada de la formación de nuevos hogares y de aquellos otros que cambiaban para mejorar de vivienda, se sumó estos años pasados un fuerte componente especulativo, basado en la expectativa de subida continuada e intensa de los valores de la vivienda. Es decir, de expectativa de fuertes revalorizaciones, con las consiguientes plusvalías.

Las causas de ese componente especulativo fueron básicamente cuatro: caída rápida de los tipos de interés hasta niveles nominales muy bajos, crédito hipotecario abundante y bajas rentabilidades de las formas alternativas de mantener el ahorro o para invertir; a esto hay que añadir que la desaparición del riesgo de tipo de cambio al entrar en el euro hizo que la compra de vivienda en España fuese muy atractiva para inversores extranjeros. El mecanismo era endiablado: cuanto más subían los precios de la vivienda, mayor era la expectativa de plusvalías, mayor la compra por motivos especulativos, más subían los precios del suelo y, como consecuencia, más subía la vivienda. Y de nuevo comenzaba el ciclo.

Era necesario romper ese círculo vicioso, porque los más perjudicados por la burbuja son las personas con menos recursos y más necesidades de alojamiento. Y eso es lo que se ha producido con el pinchazo. Ahora el precio se irá ajustando a su valor de equilibrio, formado básicamente por la compra de vivienda por necesidades de alojamiento, es decir, como bien de uso.

Para no asustarse por los efectos del ajuste en el que ahora entramos, hay que recordar que esto no es la primera vez que ocurre. Si hacemos memoria, vemos que eso mismo ha pasado ya dos veces en las últimas décadas. Así, el extraordinario "boom" de la vivienda que se vivió en el período 1960 - 1973, y que elevó los precios a niveles no sostenibles, le siguió un período de ajuste provocado por la subida de tipos de interés que trajo la crisis energética de 1973. Lo mismo ocurrió con el "boom" del 1986 -1991, al que siguió un período de ajuste provocado por la subida de tipos que siguió a la primera Guerra del Golfo y que hizo que el precio real (no el nominal) se ajustase alrededor de un 23%. Finalmente, al "boom" de 1996 - 2006, seguirá un nuevo y saludable período de ajuste, provocado también por la subida de los tipos de interés.

El riesgo ahora no está en el ajuste de los precios de la vivienda a sus valores de equilibrio, sino en que los excesos cometidos por las instituciones financieras, especialmente de EEUU, generen un proceso generalizado duradero de desconfianza entre los propios bancos que acabe produciendo una sequía de crédito, tanto del crédito a las familias como a las empresas. Pero esto es otra cuestión y, en todo caso, no es el resultado directo de la burbuja inmobiliaria, de la misma forma que el pinchazo de la anterior burbuja de las telecomunicaciones de los noventa no provocó una crisis financiera, sino sólo el ajuste de las acciones de las compañías de telecomunicaciones.

dijous, 10 de gener de 2008

La remodelació del port de Barcelona perjudicarà a una part important de la flota pesquera



El pla de remodelació de les instal•lacions de pesca del port de Barcelona ja té data d’inici. El passat 22 de novembre es va signar un conveni de col•laboració entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’Autoritat Portuària de Barcelona i la Cofradia de Pescadors després d’un any i mig de negociacions. Tot i que aquest coveni pretén, segons les autoritats polítiques, “resituar i garantir la sostenibilitat del sector pesquer del Port de Barcelona”, deixarà fora d’ús a partir de desembre de 2007 a 17 embarcacions d’arts menors de les 19 existents. Obligant així a uns 40 treballadors a una prejubilació anticipada o deixant als patrons més joves en una situació d’incertesa en l’àmbit laboral.

Dintre de la remodelació del port, l’Ajuntament de Barcelona també vol urbanitzar el moll pesquer per obrir-lo a la ciutat i visibilitzar l’activitat pesquera amb atractius turístics. Amb aquesta intenció ja hi ha un consorci d’empreses que té previst construir un hotel de luxe que gestionarà el grup Starwood Hotels, dos restaurants amb terrassa i un bar. A part també es construirà un aparcament de vehicles i una plaça que tot junt suposarà la creació d’un espai de 9 hectàrees. Els pescadors afirmen estar d’acord en obrir el port a la ciutat, però una part afectada s’ha posicionat en contra de la negociació de l‘espai, ja que com a sector pesquer que es manté actiu, queda pendent d’un futur incert davant aquesta remodelació. La Cofradia de Pescadors i un polèmic Conveni

La Cofradia de Pescadors de Barcelona és un òrgan originari de principis del segle XX que es va crear per dedicar-se a organitzar, gestionar i defensar les activitats portuàries i els drets dels pescadors, i que durant el franquisme queda influenciat pel sindicalisme vertical. Encara que fa uns 10 anys va intentar sindicar-se, i ha hagut intents de defensar els drets dels pescadors, fa dos anys les sospites de males gestions econòmiques van fer dubtar dels seus màxims representants.

En el conveni signat el passat 22 de novembre, la Cofradia de Pescadors reclama inicialment a l’APB 20 milions d’euros per danys i perjudicis. D’aquesta quantitat, per a indemnitzacions laborals al sector pesquer d’arts menors només es destinen 2,7 milions d’euros; 2,1 milions els posa l’APB i els 600.000 euros restants la Conselleria. Per la reforma de la llotja, l’APB posa 5 milions d’euros més. En aquest espai anirà la zona de restauració i turisme, d’on els ingressos recaptats aniran destinats a l’APB i a la Cofradia. Sumant les xifres, dels 20 milions inicials, 12,9 no són invertits enlloc per l’APB.

Amb aquest conveni signat per la cofradia, la indemnització d’un sector de la pesca és converteix en eina de canvi per a provocar una remodelació, estructuració i cessió en quant a zones de treball, i una nova zona queda alliberada per l’especulació de l’oci i el turisme. Mentre, una part dels pescadors queda fora del pastís del conveni i greument perjudicat.

Aquest sector de pescadors, composat per 19 embarcacions d’arrossegament, no està d’acord amb la signatura de la Cofradia. En el 2006 ja va dimitir dels òrgans de govern d’aquesta per anomalies en la gestió econòmica, i ara els obliguen a marxar del port per la remodelació signada per la Cofradia. Tot i així, els pescadors no tenen cap intenció de marxar i defensaran el seu espai utilitzat per diverses generacions. El juliol passat aquest sector es va reunir amb el president de l’APB, Jordi Valls, el Director General de Pesca de la Generalitat, Martí Sants, i el Sr. Romagosa, president de Port 2000, empresa que gestiona la part lúdica del port. Tots ells van prometre que s’arribaria a uns acords amb independència de la Cofradia de Pescadors, replantejant el pla d’obres del port, però l’acord signat al novembre els ignora completament.

La Cofradia de Pescadors ha firmat un conveni que només ajuda als treballadors que marxen i perjudica seriosament a les embarcacions d’arrossegament que es queden. Aquest sector té previst denunciar, com a Organització d’Armadors de Pesca de Catalunya (OAPC), els acords signats per una vulneració de la normativa interna de la Cofradia de Pescadors. A més vol presentar una demanda judicial a l’APB, que calcula en uns 50 milions d’euros aproximadament els danys i perjudicis ocasionats a les embarcacions que es volen quedar al port davant la remodelació prevista. Les 19 embarcacions afectades estan disposades a defensar els seus drets tant per la via legal com per d’altres. A més sol•liciten una reunió amb la Regidora del Districte per replantejar l’evolució del port i la importància que això suposa de cara al seu futur.

En definitiva, un sector que no té previst prejubilar-se ni rebre cap indemnització i que continua treballant al port, és el més perjudicat actualment. També el més preocupat per la salut del mar, doncs vol denunciar l’abocament de residus a prop de la costa de Barcelona, a més de fer un estudi comparatiu d’altres ports del mediterrani respecte a les possibilitats que desaparegui la pesca si no es donen més facilitats reals. La incorporació d’espais al port de la ciutat es desenvolupa fa més de dues dècadesUna llarga reconquesta de la política de l’Ajuntament es reapropia del moll de la ciutat a través d’importants projectes urbanístics. L’any 87 es finalitza el Moll de la Fusta, l’any 93 s’inaugura el Moll de la Barceloneta-Paseo Joan de Borbó, el 96 el Moll d’Espanya i el Maremàgnum, continuant l’ocupació del territori fins al 2000 amb el Moll de Barcelona i el World Trade Center. És evident que ara comença l’última reconquesta posmoderna al port de la ciutat. Alguns ja ho han dit i també escrit, “on s’han posat els pirates?” ara que fan més falta que mai.

La remodelació actual del port pretén convertir-se en una prolongació del centre comercial Maremàgnum, ja que hi ha previst també construir un pont que ajuntarà el centre comercial amb el moll dels pescadors. Aquesta transformació urbanística requalificarà el sòl del moll, i promourà l’especulació del terreny a favor d’empreses interessades en invertir en aquesta zona verge.

Són cada vegada més les embarcacions esportives que es poden veure al port, quedant-se a un racó les cada cop menys embarcacions pesqueres. El nou conveni signat, les males condicions de treball, els baixos sous i la manca de relleu generacional, acabaran per fer desaparèixer un dels oficis més ancestrals de la ciutat, si no es comencen a prendre mesures socials i econòmiques reals per a un important sector treballador d’un barri.

Publicat en el MASALA


Any nou, especuladors antics. El 22@ viola drets fonamentals


Son cada cop més les "irregularitats" urbanístiques que comet el 22@ ,(com ara estafar als veïns molts milers de m2 de parcs i jardins considerant zona verda la via del tramvia, en plantar gespa entre els rails, o classificar com equipament pel barri un transformador elèctric), i amb l'enderroc de bona part del nucli central de can Ricart hi ha hagut un presumpte delicte contra el patrimoni històric que pretenen que resti impune, amb la col·laboració d'alguna AAVV.

I a qui es nega a silenciar els seus tripijocs i no accepta ni subvencions ni ordenadors de 2ª ma cortesia de les indústries de la guerra, se li violen drets fonamentals, suposadament intocables segons la sacrosanta constitució espanyola ( si home, aquella que afirma que tots i totes han de tenir dret a un habitatge digne i que els poders públics estan obligats a impedir l'especulació).

Llegir article

La mala mort de Can Ricart

dimecres, 9 de gener de 2008

El “Plan de los Ascensores” en las mismas manos que Illa Robador y el Mercat de Santa Caterina


El arquitecto Xavier Sust i Fatjo, co-redactor del “Plan de los Ascensores” de La Barceloneta, también ha estado a cargo de otras seis operaciones urbanísticas en Ciutat Vella; dos de ellas especialmente polémicas. Entre las joyas en las que Sust figura como técnico responsable, según consta en la «Memoria del Sector de Urbanismo 1999-2003» (Ajuntament de Barcelona, 2003), están “Illa Robador” y el “Mercat de Santa Caterina” junto con la prolongación de la Avinguda Francesc Cambó; dos símbolos de la relación entre reforma y especulación que se da en el distrito.

Ambas actuaciones han sido objeto de fuertes críticas por parte de las entidades vecinales de las zonas afectadas, antes, durante, y después de su ejecución; y concretamente “Illa Robador” llegó a estar paralizada por un contencioso administrativo interpuesto por la Taula del Raval. Esta intervención fue diseñada por el despacho MBM del arquitecto estrella Oriol Bohigas, pero la dirección técnica y urbanística correspondió a Xavier Sust; y en ella nunca se atendió a las previsibles consecuencias que tendría una transformación como ésta en un entorno habitado por vecinos con rentas bajas. Sólo en los 12.000 m2 hoy presididos por el esqueleto del hotel de 5 estrellas de la cadena Barceló, antes había 50 edificios, 93 locales comerciales y 450 viviendas, destruidas en su totalidad, y de cuyos habitantes, expropiados o desahuciados, aún no se han dado cifras oficiales sobre cuántos han sido realojados y cuántos han abandonado sus viviendas y el barrio sin derecho a realojo. Por supuesto, las estadísticas municipales tampoco han ofrecido dato alguno del número de vecinos expulsados por la presión inmobiliaria, desde el comienzo de las obras hasta hoy, en las calles Robador, Sant Rafael, Sant Josep Oriol o Espalter.

En cuanto al Mercat de Santa Caterina, bajo la cúpula multicolor diseñada por Enric Miralles, la realidad no es tan colorista. Los seis años que duraron las obras de remodelación –más que una infraestructura como el nuevo Tunel de Vielha, que ha tardado cinco años en concluirse-, sirvieron en bandeja “la muerte de toda la vida comercial del entorno, y se dio paso a la extinción del que había sido el motor económico del barrio durante décadas: el pequeño comercio” (Maria Mas y Toni Verger, “Un forat de la vergonya al casc antic de Barcelona”, del libro Barcelona Marca Registrada, ed. Virus 2004). Según el mismo artículo, la aplicación general del PERI en el Casc Antic supuso “el desplazamiento de 2.000 vecinos y la destrucción de 1.078 viviendas y 13 casas catalogadas”.

Pese a este rastro destructor, Xavier Sust parece dormir a pierna suelta, ya que es un firme defensor del tipo de reforma ejecutada en Ciutat Vella. En un audio grabado para xarxesopinio.fadweb.org, a la vez que reconoce que “todo progreso representa alguna afectación” también afirma que “en Ciutat Vella todo aquel que ha tenido que dejar su vivienda ha ido a otra mucho mejor”. En el mismo audio y respecto al “Plan de los Ascensores”, Sust ha defendido que “este plan no es para especular” y que “interesa a la gente que quiera seguir en el barrio, no a los que quieran hacer negocio”. En contra, la geógrafa Mercé Tatjer y el arquitecto Manuel de Solá Morales, co-redactores del PERI de La Barceloneta de 1985, han denunciado que el «Plan Sust» entrega este barrio al mercado sin preocuparse de sus repercusiones negativas. Concretamente Tatjer, ha dicho también en xarxesopinio.fadweb.org, que el plan provoca «una intervención indiscriminada» y que no hace “una lectura adecuada de los valores arquitectónicos del barrio”. Añade Tatjer que el “Plan de los Ascensores” se ha aprobado “sin calcular cuántas intervenciones se llevarán a cabo” y, por tanto, sin saber cuántas personas se verán afectadas. Al respecto, Manuel de Solá Morales es categórico: “la rehabilitación favorecerá que el capital exterior expulse a los vecinos”.

Lo que denuncian estos técnicos, igual que algunas entidades de La Barceloneta, son riesgos como el mobbing, la expulsión de vecinos directa o indirecta, el incremento desproporcionado del precio de la vivienda o el desplazamiento del pequeño comercio; fenómenos que en otras zonas de Ciutat Vella han sido o son masivos y cotidianos, y que ya comienzan a detectarse en La Barceloneta.

Riesgos que no se atenúan si tenemos en cuenta quiénes han concebido el texto sobre el que ha de regirse el futuro urbanístico del barrio marinero. En la redacción del “Plan de los Ascensores” a Xavier Sust lo acompaña el abogado municipal Isidre Costa, secretario de la junta gestora de Illa Robador y, por tanto, buen conocedor de los métodos de FOCIVESA. En este sentido, la elección de los autores del plan, si bien no responde a una determinada intención, sí que garantiza la continuidad del modelo de urbanismo aplicado hasta hoy en El Raval y en Santa Caterina-Sant Pere.

Sust y Costa, son parte de esa saga de técnicos que, aplicando decisiones políticas, desde hace dos décadas aproximadamente, ejercen la dirección técnica de la reforma urbanística en Ciutat Vella, con el pulso tranquilo al determinar la desaparición de calles, manzanas, edificios y comunidades de vecinos enteras. Con la conciencia ligera como un algodón dulce y el mismo estómago de cemento armado que han sido necesarios para este cometido, hoy tienen en sus manos la planificación sobre el papel del futuro de La Barceloneta.

Publicat en el MASALA

Desapareix la pista poli-esportiva lliure i gratuïtes de Ciutat Vella

L’Ajuntament igual que a La Barceloneta no vol una pista pública i gratuïta i per això fa un poli-esportiu per que lo gestioni i faci negoci les entitats privades

" L'indret conegut com al Campet, unes pistes esportives amb cistelles de bàsquet i porteries de futbol sala a l'aire lliure i gratuïtes que sempre estaven plenes de joves jugant, ja no existeix. Ara hi ha un solar amb màquines que remouen la terra. Es preveu que s'hi aixequi el poliesportiu que fa anys que reclama el barri de Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera. Amb dues piscines, una d'exterior, una pista de bàsquet i sales de condicionament físic. El flamant projecte, però, no agrada gens a l'associació de veïns del barri perquè, segons han dit membres de l'entitat, «no respon a les necessitats» i ha eliminat la pista de futbol sala que tenien.

Un membre de l'Associació de Veïns del Casc Antic, Jordi Sánchez, diu que «s'han carregat la pista de futbol de sala de manera unilateral i sense consultar-ho a les entitats». Aquesta pista, segons Sánchez, era un espai molt utilitzat per grups de joves que ara s'han quedat sense cap alternativa.

llegir article

Ens preocupa… aquesta “democràcia”


Ens preocupa la persecució discriminada que l’ajuntament d’Esplugues dirigeix cap a la Plataforma Popular contra el pla Caufec, algunes persones relacionades amb ella i les entitats que li donen suport. No ens ve de nou, però ens preocupa el caràcter que pren avui dia des de que el cos policíac dels Mossos d’Esquadra persegueix unes “il·legalitats” i fa la vista grossa amb d’altres. Repetim: accions “il·legals” de denuncia del pla Caufec i la il·legalitat que suposa el pla Caufec en si mateix. Com hem dit algun cop, la mateixa desproporció que significa aquest megaprojecte urbanístic al nostre poble és aplicada a qui s’oposa a ell.

Si a tu també et preocupa, llegeix fins el final.

dimarts, 8 de gener de 2008

L'últim Consell de Districte de Ciutat Vella


En l'últim Consell de Districte, el portaveu del PP, fent-se eco dels comerciants del barri, el va preguntar a la Regidora Itziar González per la futura “Marca Barceloneta”. La Regidora li va contestar agitant uns papers, que estaven estudiant-lo. Què és això de la “Marca Barceloneta”? Amb el que ens està plovent damunt als veïns del barri i el que s'aveïna, l'AV l'Òstia i la Plataforma ens quedem al·lucinats. Però no ens va agafar completament per sorpresa, ja era sabut per nosaltres (com per molts altres veïns) que hi ha comerciants i especuladors estrangers i espanyols que alguna vegada han manifestat els seus interessos en públic: que els interessa el pla per a revaloritzar les seves finques, que els veïns som gent que vivim la nostra pròpia llei, que llencem les escombraries per les finestres, que vivim de manera insalubre, fins a 10 persones en una casa amb gossos i gats, que robem els cotxes; uns altres han arribat a dir que ja hem viscut massa temps en el barri, que tant queixar-nos del “pla dels ascensors”, que ens marxem d'aquí. I sabem que tots ells estan comprant i llogant apartaments turístics, mentre a molts veïns de tota la vida del barri no els renoven el seu contracte de cinc anys. A tot això, l'Ajuntament mira cap a altre costat, l'última notícia d'aquest és que ens volen unir mitjançant una passarel·la amb el maremágnum, volen fer-nos creure als nadius del barri que Pla de Palau és La Barceloneta, i la van a annexionar. I nosaltres preguntem als responsables polítics: no serà que en la plaça Poeta Boscà, aquest solar inútil per a les persones que veritablement tenim problemes d'habitatge i accessibilitat, voleu fer una pista d'aterratge per als helicòpters que transporten turistes? I així promoure el “comerç” i els apartaments turístics. Aquesta és la pena, esteu fent-nos creure que participem a dissenyar el nostre barri i això no és participació. Participació és parlar amb i escoltar als veïns, i això no succeïx. Només ens queda dir: que la sort ens acompanyi i que el barri es desperti.

l'AV l'Òstia i la Plataforma

Masala nº39 (Gener-Febrer 2008


Aquí teniu el Masala nº39 (Gener-Febrer 2008) digital on podreu llegir articles sobre La Barceloneta com “El "Plan de los Ascensores" en las mismas manos que Illa Robador y el Mercat de Santa Caterina” o “La remodelació del port de Barcelona perjudicarà a una part important de la flota pesquera

Aquí teniu l'Editorial: Cambio silencioso al frente de FOCIVESA

Entre un baile de nombres, ceses y nombramientos, en las actas del cuarto pleno en Sant Jaume después de los últimos comicios municipales, puede leerse: “Decret de l’Alcaldia (S1/D/2007 3241), que nomena Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme el Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja amb efectes de l’1 de setembre de 2007, sense percepció de cap retribució econòmica fins que es procedeixi al seu cessament com a Gerent de la Societat Foment de Ciutat Vella, S.A.”. El hombre que durante aproximadamente seis años y medio ha dirigido la empresa responsable de la reforma urbanística de Ciutat Vella, se va sin dar explicaciones ni hacer un balance público sobre su etapa al frente de FOCIVESA.

De Torres se marcha después de haber dirigido una segunda fase de la transformación del centro histórico de Barcelona, tan destructiva como la primera. Suyo es el tiempo del Forat de la Vergonya; de los 2.000 vecinos desplazados, las 1.078 viviendas destruidas y la degradación del parque de viviendas en Santa Caterina-Sant Pere; de la tematización y la elitización del Born; de los 4.000 millones de pesetas de compensaciones no pagadas a los afectados por la aplicación del PERI en el Casc Antic; o de la destrucción de 450 viviendas y 50 edificios con la expulsión de sus habitantes donde hoy se erige la Illa Robador. El fallecido Josep María Huertas Clavería calculaba en aproximadamente 7.000 los afectados por las intervenciones ejecutadas por FOCIVESA (“Del derribo de las murallas al Fórum 2004” en Barcelona XXI siglos, Lunwerg, 2005, p. 189). Esta cifra, hablando estrictamente de consecuencias sociales, es por sí misma un balance de la etapa de Josep María De Torres como director general de Foment.

Se va el caimán, pero no muy lejos de los que han sido sus dominios hasta ahora, a una habitación con vistas, el Instituto Municipal de Urbanismo, donde probablemente no tendrá que vérselas con la irritación de los vecinos ni gestionar conflictos con la plebe. El premio de un retiro confortable por los servicios prestados. Le sustituye Carles Blasco Bayot, en un relevo que se ha producido de manera callada, sin dar parte a los vecinos, las entidades del distrito o los medios de comunicación.

Ni la oficina del Districte ni la propia FOCIVESA han informado de algo de sustancial importancia para cualquiera que esté directa o indirectamente afectado por la política urbanística y de vivienda en Ciutat Vella. Desde el departamento de comunicación de Foment, nos dicen que éste es “el procedimiento habitual, no tiene nada de raro”. En todo caso, “el procedimiento habitual”, aplicado también desde la Regiduria del Districte, se corresponde con la tradicional falta de transparencia marca de la casa. De Carles Blasco sabemos que hasta ayer gestionaba la Agencia de Promoción del Carmel y Entornos, fundada a raíz del socavón de 18 metros de diámetro y 35 de profundidad provocado por las obras de la Línea 5 del Metro. Acostumbrado a tapar agujeros y a escuchar y torear el justificado cabreo de los vecinos, parece que el nuevo Director General de FOCIVESA se ha escogido con buen tino. En este distrito, lleno de socavones como la presión inmobiliaria, el mobbing, el “Plan de los Ascensores”, la degradación patrimonial, los inversores salvajes y los vecinos indefensos y enojados, seguro que se sentirá como en casa. Bienvenido.

dilluns, 7 de gener de 2008

l’Escola del Mar

Un 7 de gener com avui, fa 70 anys en 1938 l’aviació italiana (Aviazione Legionaria) amb base a Mallorca i la Legió Còndor en un nou atac aeri sobre la ciutat van destruir l’Escola de Mar

Barcelona va patir 385 atacs de part de l’aviació italiana, alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de 1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un milió de tones d’explosius

La part més afectada en un primer moment van ser el port i la Barceloneta, pràcticament destruïda i evacuada


l’Escola del Mar, escrit de Ferran Aisa

L’any 1922 l’Ajuntament de Barcelona inaugurà a la Barceloneta l’Escola del Mar. Els motius de creació d’aquesta escola eren exposats per l’Ajuntament en un comunicat: «...ja fa temps que s’ha plantejat un dels problemes de la nostra infància, tal vegada el més greu i que urgeix més solucionar d’hora.

La gran majoria dels nois de Barcelona es troben en un estat de pobresa orgànica tal, que fa que siguin predisposats a les malalties més greus.»

Per tal de solucionar aquest problema, els higienistes recomanaven l’estada de l’infant a l’aire lliure, ja fos a la muntanya o a la platja, per rebre els banys de mar. L’Ajuntament, seguint aquests consells, havia creat l’Escola de Bosc al parc de Montjuïc, les institucions de cantines en diverses escoles, les colònies escolars i, aleshores va construir l’Escola del Mar, essent el seu director Pere Vergés. La Comissió de Cultura conceptuava les característiques d’aquesta escola: «El concepte de l’Escola del Mar, com ja s’endevina, contrasta d’una manera absoluta amb el concepte que fins no fa gaire s’havia tingut de l’Escola. (...) L’Escola del Mar no és altra cosa que una Escola a ple aire emplaçada a la platja. (...) Perquè l’obra que ha de dur a terme l’Escola del Mar pugui arribar a la seva màxima eficàcia, moltes de les classes, sempre que el bon temps ho permeti, seran a la platja i molt sovint no portant els nois altre vestit que el de bany».

diumenge, 6 de gener de 2008

Una lectura crítica del Pacte Nacional per l’Habitatge i dels seus anomenats reptes


El 8 d’octubre va sortir a tots els mitjans catalans la foto de família dels firmants del Pacte Nacional per l’Habitatge. Ja vam analitzar, a partir del primer esborrany del Pacte, la gran cortina de fum que, en el nostre parer, suposa. Tot i així, ens sembla important entrar més detalladament en el contingut del document firmat ja que pretén determinar la política d’habitatge durant els propers deu any i més enllà. A més a més ja ha produït un dels seus objectius: fer desaparèixer dels titulars la situació completament insostenible de la situació de l’habitatge a Catalunya i substituir-los per altres que se centren en els “avenços” de la construcció d’habitatges de protecció oficial (HPOs).

Llegir article sencer