dissabte, 23 de maig del 2009

SERVEIS PÚBLICS, GUANYS PRIVATS


Xerrada Debat 28 de maig a les 18'30 hores

SERVEIS PÚBLICS, GUANYS PRIVATS

"Com es privatitza la Sanitat Pública avui a Catalunya" ponent Roger Bernat Landoni, membre de ACDSP (Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública)

"Marc legal que permet les privatitzacions dels SSPP" ponent Joan Garcia, economista i membre d'Attac-Catalunya

"Informació dels estudiants en contra del procés Bolònia" ponent Joan Giner, Estudiant de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat, (CAE). Estudiants Universitaris

“L’educació en temps de privatització” ponent Pere Liron CGT-Ensenyament

als locals de la CGT a Barcelona,

Via Laietana, 18 planta 9, Tel. 933 103 362 - Metro: Jaume I (Lin. IV)

dSp Dret i Defensa dels Serveis Públics

http://dretserveispublics.blogspot.com

CGT Parcs i Jardins

http://malesherbes.blogspot.com/

divendres, 22 de maig del 2009

Comunicat 3er aniversari de VdeVivienda


Fa tres anys, el 14 de maig de 2006, milers de persones vam començar a sortir al carrer per reivindicar el dret a un habitatge digne. Tres anys després, els motius que ens portaren a participar en aquelles primeres segudes i assemblees obertes de forma espontània no solament segueixen vigents, sinó que han augmentat com a conseqüència de les accions de les administracions en matèria d’habitatge. Les dificultats davant l’accés a un habitatge no s’han reduït en cap punt, malgrat el que proclama la propaganda dels partits governants.

En efecte, els governs de tot signe i nivell territorial, lluny de preocupar-se per les condicions d’accés a l’habitatge i per la precarització creixent en matèria laboral i d’habitatge, han destinat els seus decrets, plans i lleis a subvencionar bàsicament a grans propietaris i constructors. El Pacte Nacional per l’Habitatge del govern català (PNH) en 2007, els plans de construcció d’habitatge a preu concertat a Castella-la Manxa, la presumpta renda d’emancipació que arriba poc i malament en un mercat de lloguer en mans de l’especulació i l’abús encobert del relloguer sense declarar, són alguns dels exemples més sagnants. Lluny d’afrontar els problemes reals de la societat civil (milions de pisos buits, centenars de milers de persones compartint pis de forma involuntària, desnonaments, desallotjaments, atemptats mediambientals, etc.), els governs s’han centrat en reanimar el sector de la construcció residencial i el sistema hipotecari. Què millor que un poc de gasolina per a apagar un foc! El problema econòmic i social causat per l’excessiu endeutament promogut per bancs i caixes s’intenta resoldre amb injeccions de capital públic al poder financer… per a encadenar amb crèdits per a tota la vida a ciutadans i empreses. No hi ha cap dubte: els nostres polítics legislen i governen per als bancs i els grans empresaris.

Les polítiques públiques d’habitatge són, amb tot, encara més absurdes: augment del preu dels habitatges de protecció oficial (on la compravenda segueix sent protagonista); augment del límit de renda màxima per a accedir a pisos de protecció; línies de crèdit amb diners públics per als constructors que van inflar la bombolla; plans urbanístics que atropellen els drets dels veïns regalant edificabilitat als promotors; presumptes ajudes, lineals, inflacionistes i no universals, al lloguer, amb el correlatiu augment del preu tant per als nous com per als vells inquilins; autorització i expansió dels pisos turístics i bombolla en el sector hoteler en detriment de la vida social dels barris; falses promeses de persecució i eradicació del *mobbing; depredació del territori i de l’espai natural; criminalització de les recuperacions socials d’espais en desús; no aplicació del principi rector de la funció social de la propietat; desestimació de formes alternatives de tinença com les cooperatives d’ús; impunitat dels constructors que han deixat a mig construir milers i milers d’habitatges; demagògia constant al·ludint en campanyes electorals a la defensa del dret a habitatge… Seguim?

Doncs si, seguim i seguirem denunciant aquests i altres problemes, d’una i mil formes. Seguim informant-nos sobre els nostres drets i defensant-los amb accions des de les assemblees, exigint mesures estructurals que ataquin les causes reals del problema de l’habitatge. Estem decidits a seguir amb aquesta lluita perquè, 3 anys després, els nostres drets segueixen vulnerats i les nostres reivindicacions segueixen sent vigents. Potser sigui ja l’hora de passar a l’acció i buscar solucions per la nostra pròpia iniciativa.

Per aquest motiu, la Assemblea pel Dret a l’Habitatge de Barcelona VdeVivienda convoca a tota la ciutadania a seguir reivindicant el dret a un habitatge digne el dia 5 de juliol, en les places dels nostres pobles i ciutats, sota el lema… No tindràs casa en la puta vida? Busquem una sortida.

http://bcn.vdevivienda.net

dijous, 21 de maig del 2009

Velatorio portuario

JULI CAPELLA
Querido conciudadano: habrás notado la erección paulatina de un gran edificio, brotando de las aguas, con forma de vela. Es visible desde todas partes. Está donde antes había agua salada. La Autoridad Portuaria (Gobierno, Generalitat y ayuntamiento) decidió poner tierra --y rocas-- de por medio, y plantar allí un hotel. La ley de costas dice que todo terreno ganado al mar será espacio público. Y solo se podrán edificar equipamientos. Pero no creo que la cadena Starwood (Sheraton) nos deje visitar las suites que está construyendo allí: habrá que apoquinar 300 euros por noche. Por tanto, se está vulnerando la ley. Los responsables han sido CiU y PP como promotores y PSC, ERC e ICV como avaladores. Es muy penoso lo que está sucediendo en nuestras narices condales: en los años 80 se abrió Barcelona al mar, y poco a poco se ha ido cerrando de nuevo con construcciones privadas. El Hotel Vela será una vergüenza permanente para los barceloneses. Será un gran cirio, permanentemente encendido, para escarnio de nuestros políticos. La excusa ya nos la sabemos: con el dineral que han pagado promotores e inmobiliarias, ha sido posible ampliar el puerto. De acuerdo: entonces propongo destinar la plaza de Catalunya, que está vacía, a un gran rascacielos de oficinas, y, con el dinero recaudado, hacer un hospital para niños pobres. Sencillamente, la demagogia política y sus desmanes han llegado muy lejos y muy alto. Josep Bohigas dijo hace poco que si al menos este edificio fuese una biblioteca lo veríamos con otros ojos. Si no, mejor que se aplique la ley de costas y lo deconstruyan, como afortunadamente se viene haciendo con otras edificaciones que la vulneran.

Publicat en el Periódico

dimecres, 20 de maig del 2009

DESCONTENTAMENT VEÏNAL PER L’HOTEL VELA

Els detractors de l'hotel Vela volen demanar-ne la demolició

Els veïns contraris a l'edificació de l'hotel Vela, en terrenys guanyats al mar entre la Barceloneta i el port, s'organitzen per presentar una demanda judicial contra els constructors, segons va anunciar ahir un grup d'una cinquantena de manifestants que es van concentrar per protestar contra l'immoble a la platja de la Barceloneta.
Els detractors s'han organitzat per contractar un advocat expert en urbanisme que haurà de presentar un recurs judicial. "La llei estableix que només es pot construir un edifici en terrenys guanyats al mar si es tracta d'instal.lacions portuàries. Òbviament, un enorme hotel de luxe no és el cas", explica Gala P., una veïna que col.labora amb l'associació de veïns de l'Ostia, contrària a l'edificació.

Nudistes i surfistes, dos col.lectius fidels de les platges de Barceloneta i Sant Sebastià, també s'han sumat al rebuig de l'immoble per l'augment de turistes a la zona que previsiblement ocasionarà el complex hoteler i per la modificació dels corrents marins que causarà la prolongació de l'espigó pròxim. L'associació de surfistes va assegurar ahir que s'adherirà a les accions empreses contra l'hotel.
Molts usuaris dels centres esportius de la Barceloneta s'oposen al bloc perquè els seus 99 metres de construcció han modificat els vents que ara dificulten les competicions en patí català, una embarcació autòctona amb un ampli seguiment a la Barceloneta, i la pràctica del windsurf.

"És injustificable que hàgim de deixar de fer esports nàutics i que ens treguin la vista amb aquest esperpèntic edifici, que a més és una còpia lletja d'un hotel de Dubai", va explicar Laura Ahumada, una usuària de la platja que va donar suport a la manifestació.

CAMPANYA I VÍDEO La concentració de veïns durant el matí d'ahir va donar pas a una protesta humorística a la tarda. Un grup de joves disfressats i amb globus a la mà va crear un videoclip que imitava la famosa cançó de King África Bomba. La coreografia, que va ser vista amb curiositat pels que eren a la platja i pels turistes, acompanyava una lletra singular. "A l'hotel Vela hi hem de posar una bomba... Tot Barcelona l'odia", deia el cor.

Els joves també van posar en marxa una campanya a internet anomenada Bomba a l'Hotel Vela i van repartir xapes i fullets amb el mateix lema. "No creiem que ens acusin d'incitar el terrorisme, perquè estem fent una paròdia", va explicar Emma Arnau, assistent a la manifestació. "Això sí: al final volem que es dinamiti, però amb una ordre judicial", va rematar.


Publicat en el Periódico

dimarts, 19 de maig del 2009

CALLEJEROS: NOSOTROS LOS MALDITOS (PAU MALVIDO, REVISTA STAR 1972-1976)

En este último artículo de Nosotros los malditos quería hacer una historia y un recuento de los grupos que por ahí circulan dando marcha, pero al final me he pasao al panfleto y no voy a dar ningún nombre. Que ya nos encontraremos por ahí. Y antes de continuar la paliza quisiera, eso sí, referirme a los grifotas de toda la vida, a los de barrios como la Barceloneta, el chino, Gracia, Pueblo Seco, La Mina, el Campo de la Bota. Esta gente no ha cambiado mucho. Sigue vacilando. A veces hay gente que se cree muy moderna por fumarse un porro. Y es verdad que son modernos. Pero en el asunto del vacile tienen detrás a una larga fila de gitanos, gente del chino, peluqueros, taxistas, jóvenes de barrio, gente que a lo mejor trabajaba en algo de lo más corriente y normal, que hace ya mucho tiempo que se "pone a gusto", como ellos dicen, gente que todavía no entiende por qué carajo está perseguido el consumo de hierba, con lo bien que a ellos les sienta, y que por el hecho de estar perseguido se sienten un poco al margen del mundo normal, del mundo sometido al "imperio de la Ley".
Y estando al margen del mundo establecen cierta complicidad entre ellos, se montan sus rollos. Esto de que la gente se monta sus rollos un poco aparte, pasando de los que están arriba mandando lo que está bien y lo que está mal, tiene algo que me gusta. De hecho, cuantos más rollos se monte la gente pasando de dar explicaciones a nadie, mejor. Más ingobernables seremos. Lo que es necesario es que entre los que estamos "abajo" nos respetemos los rollos los unos a los otros, que seamos todos un poco cómplices en la gran ilegalidad o mejor en la alegalidad (porque en definitiva no se trata de estar en la legalidad o en la ilegalidad sino de pasar de esta distinción) que entre todos constituimos.
Porque también es cierto que la miseria, la falta de plata y de posibilidades de enrollarse bien provoca en muchos freaks un individualismo "pasado" en el mal sentido de la palabra. O sea el típico freak que llega a casa de otro freak y come todo lo que puede y se va sin decir esta boca es mía. Simplemente se aprovecha de otro sin dar nada a cambio, porque está flipado con la falta de plata y con sus frustraciones y sólo va a sobrevivir a costa de quien sea. No quiero decir que siempre se tenga que dar algo a cambio de lo que a uno le den, pero sí que es necesario explicarse, hacerse entender, llegar a acuerdos solidarios, guiados por la amistad. Al menos entre gente que se sienta en el mimo tipo de rollo.
Por mucha miseria que haya, es preferible robar a un ladrón (un ladrón de los legales, de los montados a costa de otros) que engañar a un amigo. Y además contra la miseria se pueden hacer cosas colectivas, exigir mayores sueldos, montarse algún rollo, lo que sea, menos ir a joder al que tienes a tu lado. Si esto no queda claro entonces caemos en nuestra propia corrupción. La pochedumbre del sistema se nos mete dentro y nos corrompe a nosotros mismos. Mejor sería que el sistema se corrompiese a sí mismo y que nosotros nos lo montásemos mejor.

APORTACIÓ VEI

dilluns, 18 de maig del 2009

TALLER de CARTOGRAFÍA en LA BARCELONETA


Realizar un proceso colectivo de mapeo de la Barceloneta puede ser útil para re-interpretar su historia, para reconocer sus mitos y sus realidades, descubrir los problemas presentes de sus vecinas y vecinos y entrever su futuro como barrio.
La plasmación física de estas realidades en un proceso cartográfico puede resultar muy beneficiosa para las personas, colectivos y entidades que trabajan para mejorar las condiciones de vida en el barrio de la Barceloneta y en Barcelona.

El objetivo de este mapeo es crear un espacio de reflexión colectiva, de auto-conocimiento, de señalar los recursos del barrio y de elaborar propuestas desde l*s propi*s vecin*s. El mapa se convierte en una herramienta útil que visualiza el debate, las propuestas, entidades, críticas y potencias de dicho barrio.

Del lunes 18 hasta el viernes 29 de Mayo nos reuniremos por la tarde en el Centro Cívico de la Barceloneta con vecinas y vecinos y otras personas interesadas en este proceso de reflexión, investigación y mapeo sobre el barrio.
Nuestros invitados, Iconoclasistas (http://iconoclasistas.com.ar), utilizan y construyen “cartografías socio-políticas” como medio para mejorar la lectura de la realidad. Ellos guiarán este taller con métodos, debates, imágenes y herramientas. Como etapa final del taller se diseñará un mapa que pueda ser utilizado como material de debate sobre la situación del barrio y como visualización y difusión de las propuestas vecinales.

Os invitamos a participar en este taller proponiendo vuestras ideas, aportando datos, aprendiendo del trabajo colectivo y construyendo un mapa concreto!

Mas información e inscripciones: 635855434 o krax (at) citymined.org.
Este taller es una iniciativa de City Mine(d) - KRAX en colaboración con AA.VV. L'Ostia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Centro Cívico de la Barceloneta, Artibarri,...

diumenge, 17 de maig del 2009

KRAX jornadas 20-23 de Maig


JORNADES KRAX 2009

:: OUT OF CONTROL ::
poder de transformar, poder de crear

3º trobada de creativitat urbana davant la transformació de la ciutat

:: 20 - 23 de Maig 2009 ::
RAI - c/ Carders, 13, Barcelona
http://krax-jornadas.citymined.org

Per tercer any, KRAX organitza les Jornades KRAX, del 20 al 23 de Maig de 2009 a Barcelona.

Les Jornades són una trobada internacional d'iniciatives creatives ciutadanes. Les Jornades KRAX visualitzen i connecten diferents iniciatives autònomes que desenvolupen nous formats d'organització i participació (política, cultural, econòmica...) a la ciutat. Durant els 4 dies de les Jornades, persones i grups de 7 ciutats diferents es reuneixen a Barcelona per a compartir i debatre, entre ells i amb iniciatives de Barcelona, experiències creatives de reflexió i acció política.


Aquests formats de participació autònoma, que sorgeixen des de les esquerdes de la ciutat, els entenem com la “creativitat urbana col·lectiva”: unes pràctiques que generen coneixements, noves maneres de fer i propostes alternatives respecte a una interpretació unitària de la ciutat i la seva complexitat.


Des de KRAX vam buscar recopilar, connectar i informar de forma horitzontal aquestes noves visions i pràctiques sobre la ciutat, la cultura i la política, per compartir, empoderar i potenciar el treball d'aquestes iniciatives autònomes.

A les primeres Jornades KRAX, a l'Abril de 2007, es buscava definir aquesta creativitat urbana col·lectiva que sorgeix davant dels conflictes urbans, mostrant la capacitat i potencial de les esquerdes com a ruptura del discurs hegemònic i lloc d'apropiació ciutadana. En la segona trobada, a l'Abril de 2008, varem decidir enfocar-nos en aquells espais i grups autònoms on aquesta creativitat col·lectiva es torna comuna, on s'assagen i experimenten nous formats de debat, participació i gestió d'allò col·lectiu.
Més de 40 iniciatives han passat per les edicions anteriors de les Jornades, trobant-se, coneixent-se, compartint, debatent...

Per a aquestes Jornades KRAX 2009 volem continuar amb aquest qüestionament col·lectiu, guiats per diversos conceptes propis dels processos, formes i relacions socials com són autoorganització, poder-fer, institucions autònomes, allò comú...
Coneixem les formes que tenim d'actuar: formes múltiples, heterogènies, experimentals, propositives... També coneixem els formats de creació, producció, gestió, comunicació del saber, les nostres formes de cooperació lliure. Ara, i especialment en aquests temps, volem preguntar-nos sobre la capacitat de transformació d'aquest “poder difús” que posseïm, com obrir i multiplicar la potència de les xarxes socials crítiques, com sobrepassar la crítica i anar més enllà, com empoderar les diverses propostes ciutadanes, aquest poder-fer que ja existeix i que es perfila des de diferents esquerdes i diferents contextos, com activar el poder latent...

Per a treballar aquestes qüestions, convidarem a iniciatives creatives de diverses ciutats (Iconoclasistas de Buenos Aires, AulAbierta de Granada, Not an Alternative de Nova York, Toronto School of Creativity and Inquiry, Nosotros Free Social Space des d'Atenes, CSA Atreu! de La Corunya i The Commoner de Londres). Amb totes aquestes iniciatives, i al costat de col·lectius i persones de Barcelona, volem preguntar-nos, debatre i conèixer diferents definicions i realitats d'aquestes noves formes de creació política que estan sorgint i mostrant possibles canvis.


El programa de les Jornades KRAX consisteix en taules de treball, tallers, presentacions de les iniciatives convidades, visites guiades, trobades amb iniciatives locals i un Centre de Documentació (KRAX Cargo) amb el material compilat durant la investigació.

*: KRAX ve del concepte cracks in the city, “esquerdes a la ciutat”.
KRAX és una iniciativa de City Mine(d) Barcelona.

Mira també:
http://krax.citymined.org