dissabte, 7 de juny del 2008

Hereu

ARTURO San Agustín
A mí, este alcalde, Jordi Hereu, me cae bien aunque no le perdone algunas cosas. Entre las menores, los grafitos que nos imponen, esa violencia, y las bicicletas asesinas que circulan a toda leche por las aceras, otra violencia. Entre las mayores, ese barrio, ay, la Barceloneta, que sus dos predecesores en el cargo dejaron morir para que la especulación hiciera de las suyas y hoy ya comience a ser un barrio para ricos.
Habló ayer Hereu en Tribuna Barcelona y dijo algo que, como mínimo, consuela. Dijo que él, a la famosa gestión la llama compromiso. La gestión, ya saben, es ese cáncer que ha invadido a casi todos nuestros directivos y cuyo resultado es la simple apariencia y la muerte de la eficiencia. Todo aquel que invoca permanentemente la palabra gestión acostumbra a ser un auténtico inútil.
Diijo el señor alcalde que a él no le gusta marcar paquete. Vale. Quizá por eso le escuchamos menos de lo que deberíamos escucharlo. Tal vez venimos de alcaldes espectaculares y bailadores de samba y hoy necesitamos a un alcalde que de verdad conozca la realidad de todos los barrios de la ciudad. Tal vez por eso algunos críticos le reprochan a este alcalde que no nos muestre alguna zanahoria. Porque eso son ciertos inventos: simples zanahorias. Yo, francamente, agradezco que Hereu vaya por BCN sin excesivas zanahorias en los bolsillos. La zanahoria es consustancial con el político, pero yo quiero solo las justas. El ser humano se compone de cuerpo, alma y zanahoria. De acuerdo. Pero en Barcelona hemos comido demasiadas zanahorias durante los últimos años.
El alcalde también dijo ayer, varias veces, que una Catalunya fuerte solo existirá si existe una Barcelona fuerte, es decir, que nos hemos de convencer de que Barcelona es la capital de Catalunya. Y eso fue lo que más me gustó de su intervención. Y me gustó porque ese es uno de los grandes problemas que tenemos.
Debería hacerse más visible, alcalde. Le conviene a usted y conviene a la ciudadanía. El alcalde de Barcelona ha de marcar paquete. No todos los días, pero sí los lunes y los jueves. Por ejemplo. Su tío Peret me daría la razón.

EL PIANISTA DEL MAJESTIC publicat en el Periódico de Catalunya

divendres, 6 de juny del 2008

Cicle: el dret a la ciutat. Turisme a Ciutat Vella


Cicle nous i vells drets socials - Cicle III: el dret a la ciutat

*Sessió II: Barcelona o Venècia Cap on aneu?*

Espai Social Magdalenes c/ Magdalenes 13-15, Urquinqona

Dissabte 7 de juny a les 20h.

La primera sessió varem parlar de mobbing a NYC i de les respostes al desallotjament neoliberal, amb la gent del Movement for the Justice in El Barrio, Aquesta segona sessió, tornem a parlar de ciutat però amb gent del nostre barri, ciutat vella, al voltant d’un conflicte propi de les grans ciutats que són visitades per milions de persones.

El fenomen dels apartaments turístics és una de les puntes de l’iceberg de les conseqüències socials del turisme i de la parc-tematització dels centres urbans. Les ciutats són pensades més per als seus visitants, que per als seus habitants. Així doncs, volem debatre i reflexionar sobre les profundes transformacions que estan patint les grans ciutats amb l'impacte del turisme, i de com els seus veïns veuen greument retallat el seu dret a la ciutat: Mercantilització de l’espai públic, banalització i homogeneïtzació del comerç, pèrdua espectacular d’habitatges a favor d’usos turístics, equipaments públics i culturals de dimensió metropolitana, dinàmiques de gentrificació, pèrdua de teixit social, i d’altres problemàtiques..

Dissabte 7 juny a les 20:00h. Sessió 2 Barcelona o Venècia, cap a on aneu?

Amb la participació de: Jordi Gascón

Associació Acció per un Turisme Responsable

Diana Oliva Comissió apartaments turístics de l’AAVV del Gòtic

Comptarem amb una Fila 0 de col•lectius i entitats veïnals dels diferents barris de Ciutat Vella.

AAVV Casc Antic,

AAVV Gòtic

Plataforma d'afectats de la Barceloneta

AAVV de l'Ostia

Masala

R.A.I.

Documental

*Aquí hi viu gent*

Alejandro Alzate, Francesca Bayre, Cathrin Gross, Jana Montllor, Marc Vila

Documental realitzat pels alumnes d’antropologia visual sobre l’impacte que té el turisme a ciutat vella i com condiciona la vida de les persones que hi viuen.

Organitza: PHRP magdalenes-Vdevivienda-Observatori DESC

dimecres, 4 de juny del 2008

Guerrilla_habitatge

L'hotel del Palau de la Música

Les associacions Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i del Casc Antic van presentar ahir un plec d'al·legacions per intentar aturar el projecte del Palau de la Música de construir un hotel a Sant Pere Més Alt. Aquestes dues entitats posen de manifest en el document les contradiccions que genera aquest pla amb normes i plans que són vigents a la zona i que ha defensat l'Ajuntament. També qualifiquen de «desproporcionades» les facilitats que ha donat el consistori als privats.

Llegir article

dimarts, 3 de juny del 2008

LA IMATGE DE BARCELONA I LA BARCELONA DE VERITAT

Recentment s’ha fet una enquesta per avaluar la imatge de Barcelona en els països més desenvolupats, encarregada per l’Ajuntament i realitzada a partir de 1.658 entrevistes via internet. D’ella se’n desprèn la bona impressió que dóna la ciutat als forasters i la potència de la marca Barcelona: està situada entre les sis primeres ciutats on s’escolliria viure, i l’elecció de la ciutat es basa en aspectes com el clima, el mar, la creativitat, la qualitat de vida, l’oci i l’acollida. Per altra banda no és ni de les ciutats que ofereixen més oportunitats econòmiques, ni tampoc de les que més destaquen ni per la seguretat ni pels serveis bàsics.

Veiem, doncs, que viure a Barcelona és un luxe, però un luxe relatiu pels que hi vivim. Tenir un clima alegre, la platja a prop, diversió nocturna, bona gastronomia i oferta cultural és summament important de cara a gaudir d’una bona qualitat de vida, però en el dia a dia dels barcelonins i barcelonines no és més que un bon valor afegit. Segurament els forasters enquestats no han anat als barris perifèrics on quasi no arriba el transport públic, ni a les zones on els índexs de delinqüència fan por, ni han hagut de confiar els seus pares o avis a la providència de la Llei de la dependència, ni s’han vist acomiadats de les seves empreses perquè aquestes han decidit marxar de Barcelona per manca d’oportunitats, ni han hagut d’anar a viure a un altre lloc perquè els preus de l’habitatge s’han fet impossibles per a molts, ni han apuntat als seus fills a llistes d’espera impossibles per una plaça a una guarderia pública.

En una altra enquesta de fa pocs dies, aquesta dirigida als barcelonins i barcelonines, es va qualificar la gestió de l’Ajuntament amb un aprovat justet i els resultats plasmaven que aquesta havia empitjorat, però com que la notícia no interessa massa s’ha deixat enrera. El que no es pot deixar enrera és que es respira el descontentament general i la idea que la ciutat no funciona. I la veritat és que consciència de ser una gran capital europea no la tenim els qui vivim a la ciutat, ni tampoc la percebem dels qui venen de fora.

Vivim més bé o més malament i res ens pot treure el gust d’una terrasseta assolellada ni d’una passejada al costat del mar. La qualitat de vida de les persones va molt lligada a la capacitat de les administracions públiques de gestionar mesures per cobrir les nostres necessitats, de les més grans a les més petites, per resoldre els nostres problemes i, sobretot, per anticipar-se i construir un model de ciutat nou que funcioni per encarar els nous reptes que fa massa temps que no s’estan resolent. Pel que es veu hi ha consens en la necessitat urgent de redefinir un model de Barcelona esgotat i això ja és encoratjador, però de moment els ciutadans ni tan sols intuïm cap a on va dirigida aquesta redefinició perquè, per variar, des del govern de l’Ajuntament de Barcelona sembla que ens tractin com a simples i incapaços espectadors sense dret a decidir què volem i com ho volem.

Extret de barcelonaldia

Només un terç dels veïns de l'àrea de BCN han nascut a la seva ciutat

Ser oriünd de la ciutat on es viu és una excepció a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alta taxa de parts en hospitals d'altres localitats i una creixent migració interna i externa serveixen per explicar que a penes el 35% dels habitants dels municipis metropolitans van néixer a la seva localitat. Més de dos milions de veïns dels 3.150.000 habitants de la conurbació de Barcelona tenen un registre de naixement diferent del de residència, segons els padrons municipals dels 36 municipis metropolitans recollits per l'Institut Nacional d'Estadística a finals del 2007.
En algunes ciutats com ara Badia del Vallès, la Palma de Cervelló i també Sant Adrià de Besòs, els veïns nascuts fora de les fronteres municipals superen el 90%, d'acord amb les mateixes fonts. Molts habitants decideixen programar el part als centres de salut de Barcelona, amb més capacitat i recursos que els dels seus veïns.

Llegir article

dilluns, 2 de juny del 2008

BCN WEEK (AGOSTO 2007)

LA FATXA: LA INVASIÓN CONTINÚA (ISOLDA DOSRIUS DÉULAFEU)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Nicolau, querido, ¿te gusta mi artículo de esta semana? La invasión continúa...camuflada bajo la ciudad, bajo las voces. Todo el mundo dice que aquí sólo hablamos catalán. Que aquí, si tú hablas español, te contestamos hablando catalán. Que aquí es muy difícil aprender español.

Esto no es verdad. Somos educados. Si tú hablas español, hablaremos español, especialmente en BCN ciudad. Pero el problema es otro: la invasión continúa...y tus ojos no están preparados para verla porque la invasión es espabilada. Escuchadme: el problema no es el español. No necesitamos proteger al catalán contra el castellano, no necesitamos más leyes para esto.

La invasión continúa...y nadie está haciendo algo para remediarlo. Sólo soy la única que puede detectar al nuevo invasor. Y ya está aquí. Me pregunto, ¿dónde está la administración? La que nos recomienda no fumar. La que nos vigila. La que se gasta una pasta para identificar a los malos conductores. Por favor, autoridades, pasad un poco más de tiempo protegiéndonos ante el invasor real. Él es el "Señor Inglés". Cuando pido un té, ahí está en el sobre. Cuando leo un libro de negocios, leo palabras extranjeras, palabras que para mí son intrusas: design and quality, key account, workshop, stock, just in time...Wow! Training, learning, renting, leasing, lean manufacturing, managing,... ¡La fórmula mágica del -ING! ¿Acaso no tenemos palabras para poder describir estas acciones? Nooo, el escritor queda más "chic", más internacional, más moderno si escribe algunas palabras clave en inglés.

Orgullo, arrogancia y elitismo juntos.

La invasión continúa... cuando compro ropa, ésta está siempre -o casi- decorada con palabras en inglés. Lo mismo con la ropa de niños/as. Nuestros niños aprenderán inglés antes que catalán o castellano: Fun with colors, farm animals are my friends and they are very funny! My Teddy bear! Wow!

Impresionantes palabras. Si las traducimos incluso pueden sonar estúpidas. No me gusta que digan que es mejor que los niños/as aprendan inglés puesto que será el idioma del futuro, de internet. Autoridades, por favor, pongan en un rótulo bien grande: Peligro, nuestra cultura está desapareciendo. Usar el inglés es perjudicial para su salud.

No expongáis a vuestros hijos/as al inglés. Usar el inglés durante el embarazo es dañino para vuestros bebés. No matéis al catalán. La invasión continúa... aunque el 70% de los españoles no hablen y no entiendan -¡por supuesto!- la lengua de Shakespeare.

diumenge, 1 de juny del 2008

Diners per a tots

BCN aprova un sou fix a 60 consellers

Totes les combinacions són possibles en l'actual correlació de forces de l'Ajuntament de Barcelona. Així es va veure ahir a l'aprovar les noves normes de funcionament dels districtes, que tenen com a canvi més significatiu un sou fix mensual per a 60 consellers a partir del gener del 2009. La reforma va tirar endavant amb el vot del bipartit, PSC-ICV, i també de CiU i PP, i el rebuig d'ERC, l'antic, encara que permanentment desitjat, soci de govern.

L'oposició intensa que practiquen convergents i populars, sovint també, almenys fins ara, amb el suport republicà, va quedar a un costat. L'insòlit quadripartit va donar el vistiplau a un canvi que suposarà un sou de 40.000 euros bruts a l'any per a 10 consellers amb dedicació exclusiva, un per districte i tots ells membres de l'equip de govern (PSC-ICV), i una altra nòmina de 18.700 euros, o bé de 12.000 en dietes, per a 50 consellers més amb dedicació parcial, un per districte i en aquest cas també per partit amb presència a l'ajuntament.

Llegir article