dissabte, 1 de març de 2008

La Barceloneta contra l'especulació










Aquest matí, en la plaça del mercat de La Barceloneta, s'ha celebrat un acte lúdic reivindicatiu per a denunciar l'especulació i l'assetjament immobiliari cada vegada més presents en el barri. A les 11:00 de l'aquest matí ha començat un programa de radio Contrabanda, on diferents veïns i veïnes de la Barceloneta han donat el seu testimoniatge dels casos de mobbing que sofreixen, sobre el que pensen del pla urbanístic, conegut com "Pla dels Ascensors" que ha provocat des de la seva aprovació un increment desorbitat dels lloguers del barri, dels pisos i de l'especulació

Mentre es realitzava el programa de radio Contrabanda centenars de veïns i veïnes s'han acostat, a la taula informativa que teníem instal·lada on han adquirit xapes reivindicatius i des de on se han repartit més de 1500 fulls informatius sobre la manifestació del dia 7 de març...

El motiu pel qual celebrava aquest acte era denunciar l'assetjament immobiliari al que ens veiem sotmesos cada dia i exigir a l'Ajuntament unes política contundent per a combatre aquest fenomen, així com perseguir a qui exerceix el mobbing. Cada vegada hi ha més casos de mobbing des que fa gairebé un any s'aprovés el "pla dels ascensors" amb els vots de tots els partits polítics. L'assetjament immobiliari es dóna en el barri ja en les seves múltiples formes: des de corts de llum en l'escala, amenaces vetllades de promotors immobiliaris a persones majors perquè embenen els seus pisos fent-los creure que si no perdran la seva pensió, fins al fenomen cada vegada més estès de la no-renovació de contractes cinc anys als quals tenen rendes més baixes.

La Barceloneta resulta cada vegada més un suculent pastís immobiliari del com cap inversor estranger o autòcton no està disposat a perdre el seu tros; a pesar de la crisi immobiliària, els mateixos comercials d'immobiliàries de La Barceloneta repeteixen que aquesta contínua sent un bon lloc d'inversió. El "pla dels ascensors" i la passivitat de l'Ajuntament fan que davant aquesta situació els veïns ens trobem cada més acorralats per la llei del més forta econòmicament.

L'Ajuntament coneix aquesta realitat, i no obstant això, el "pla" no està anul·lat i l'especulació immobiliària ja està produint greus conseqüències negatives en el teixit social de La Barceloneta.

Davant aquesta situació insostenible per als veïns i veïnes del barri: el 7 de març convoquem a tots/es a una manifestació per a demanar:

l'anul·lació del "pla dels ascensors" i l'impuls d'un procés de participació real

una política contundent contra el mobbing immobiliari i aquells que ho exerceixen

que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel "pla dels ascensors", ni per no poder pagar un lloguer car

Convidem que tot el qual vulgui porti la seva cassola, la seva pancarta amb la seva reivindicació, amb allò que creu que fa falta en el barri. També convidem a totes les associacions, entitats, organitzacions... a que se sumeixen a la manifestació; ja que no només està en joc és el nostre barri, sinó que també un model de ciutat i un model de societat

Si no ho fem junts, sols no anem a poder.

DIA 7 DE MARÇ A LES 19 HORES MANIFESTACIÓ CONTRA L'ESPECULACIÓ, EL MOBBING I EL PLA DELS ASCENSORS


Demà acte de denúncia del mobbing en La Barceloneta


Avui dissabte, a partir de les 11:30 del matí, en la plaça del mercat, els veïns de La Barceloneta realitzarem amb la col·laboració de ràdio Contrabanda, un programa de ràdio i diferents activitats per a denunciar l'assetjament immobiliari que sofrim els veïns de La Barceloneta.

Des que fa un any es va aprovar el "pla dels ascensors" l'assetjament immobiliari és cada dia més freqüent en el barri de La Barceloneta. Aquest és palpable des de l'angoixa de veure com cada dia es fomenta més un model de turisme insostenible que suposa l'expulsió paulatina dels veïns del barri, fins a la no renovació de contractes o els corts de llum en l'escala.

Per això, demà dissabte, a partir de les 11.30 del matí, en la plaça del mercat, es denunciaran aquests fets per mitjà d'una estació radiofònica, un “fotomatón” i diferents activitats.

Durant el matí també es convocarà a la manifestació que es realitzarà el pròxim 7 de març amb les següent exigències cap a la administració que en aquesta època està fent tantes promeses:

- l'anul·lació del pla dels ascensors i l'impuls d'un procés de participació real

- una política contundent contra el mobbing immobiliari i els quals ho exerceixen

- que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel pla dels ascensors , ni per no poder pagar un lloguer car.

Plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta AAVV l'Òstia

Més informació:

636268137 669670430

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
http://www.labarceloneta.org/forum/

Antropologia dels Carrers

divendres, 29 de febrer de 2008

SMILE MAGAZINE (Nº3, MAYO 2006) (2)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

TIBIDABO: Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma

(per Pere Grament) Segona Part (primera part)

2- URBANISME NEORREALISTA (EL COMUNISME DE VELLUT TAMBÉ HI DIU LA SEVA)

Una segona proposta d'urbanisme que jutgem interessant és la formulada per l'italià Giuseppe Campos Venuti durant els 1970's i els primers 1980's. Partisà als 17 anys, en acabar la Segona Guerra Mundial Venuti va dedicar-se de ple a l'estudi i exercici de l'arquitectura fins esdevindré catedràtic d'urbanisme a Milà. Al llarg dels 1970's va participar activament en la reformulació dels models urbanístics de les ciutats de la regió italiana d'Emilia - Romanya (tot plegat dins l'estela d'un Partit Comunista Italià encara potent a nivell municipal) i inclòs sent assessor de l' Ajuntament de Madrid en la matèria a finals de la citada dècada i principis dels 1980's.

Les seves aportacions al tema giren sempre al voltant de la idea d'introduir una nova moral d'austeritat urbanística dins del context de la Itàlia en crisi energètica dels 1970's. L'home insisteix molt en que el concepte d'austeritat no s'ha de malinterpretar en el sentit en que sempre s'ha fet (restricció del consum dels treballadors per la via de la moderació salarial fins que les taxes de plusvàlua puguin reinstal.lar-se en els nivells desitjables per les classes capitalistes). Per austeritat Venuti entenia la introducció de mesures contràries a l'especulació immobiliària, al creixement descontrolat de les ciutats i a la destrucció del medi ambient a mans de faraònics projectes turístics costaners, per exemple.

En un interessant recull de discursos i manifestos de l'urbanista titulat "Urbanismo y austeridad (Siglo XXI de España Editores, S.A.), Venuti sintetitza el que ell jutja són les causes, els principals problemes i les solucions possibles del model urbanístic dominant a la Itàlia dels 1970's (del qual en fa un interessant paral·lelisme amb el model espanyol). Esquematitzem-ho encara més, doncs:

A) ELS PROBLEMES

Els farà gràcia comprovar com molts dels problemes urbanístics que patien aquesta trepa d'spaghettis especialitzats en aixecar-nos les mosses més maques a les Calelles o Salous de torn també els patim nosaltres...

1- El sobredimensionament de les ciutats, que creixien en forma de taca d'oli, creant anelles concèntriques cada vegada més allunyades del centre i descuidades d'equipaments socials i infrastructures de transport.

2- L'excés de trànsit, combinat amb un dèficit permanent de capacitat de la xarxa de transports públics. Aquest és un desequilibri especialment nefast, sobretot tenint en compte que Itàlia és, com Espanya, un estat que no disposa de recursos petrolífers propis i ha d'incórrer a la importació de carburants.

3- L'excessiva terciarització de les ciutats, desplaçant les activitats industrials i les residències a les afores i envaint els centres històrics d'oficines i comerços, desfigurant-ne la seva herència històrica.

4- El dèficit d'equipaments i vivendes socials, especialment a la perifèria i extrarradi de les ciutats.

5- L'especulació amb els terrenys agrícoles limítrofs a la ciutat i el terrorisme mediambiental.

B) LES CAUSES DELS PROBLEMES

Venuti apunta a diferents factors com a causants dels problemes ja citats, i és en aquest aspecte on potser més se l'hi veu el llautó filo-comunista (ben lícit, d'altra banda; si més no, força més honest que alguns dels programaris de partits com IC o IU, per posar un exemple...):

1- La idiosincràsia essencialment especulativa del capitalisme italià, contraposant-lo a models més productius com ara el capitalisme imperant als països continentals. Aquesta naturalesa especulativa seria deguda a una major importància relativa dels sectors financers i aristocràtics i a l'existència d'una classe industrial força menys desenvolupada que a Alemanya o França, per exemple. Això conduïria al desenvolupament d'economies més orientades al benefici immediat i centrades en la construcció o el turisme en comptes de cap a la creació de grans grups industrials. Això explicaria el sobredimensionament de les ciutats (és més rendible dedicar-se a la construcció que no pas muntar una fàbrica de trompetes, posem), i explicaria també el terrorisme mediambiental i l'especulació amb els terrenys agrícoles (el capitalisme especulatiu no veu el camp com una potencial font de producció agrícola sinó com a terrenys inútils pendents de ser requalificats per a la seva urbanització).

2- La tendència a l'especialització inherent al capitalisme, en aquest cas afectant a l'organització de les ciutats. En contraposició amb la ciutat preindustrial, on classes socials i tipus de negoci convivien tots barrejats, la ciutat capitalista tendeix a crear barris especialitzats (districte financer, centre comercial, suburbis residencials, ghettos immigrants, etc). Aquesta especialització condueix a la terciarització del centre de les ciutats, expulsant-ne les funcions "pobres" (vivendes, indústria, zones verdes) per a instal·lar-hi les funcions "riques" (comerç, serveis, banca, administració), creant fortes desigualtats a tots els nivells.

3- La mancança d'un programa creixement clar de les ciutats. Les ciutats llatines s'expandeixen sobre la marxa; sovint resulta més rentable dins d'aquest model de capitalisme especulatiu construir una barriada nova a les afores que no pas reparar i adequar un barri cèntric degradat. Aquest desordre condueix a la creació de multitud de nous barris mal comunicats, sense dotació d'equipaments socials i on els seus habitants es veuen forçats a l'ús de transport privat per a qualsevol desplaçament (per anar a la feina, per a comprar, per a rebre atenció mèdica, etc). Continuarà...

dijous, 28 de febrer de 2008

Només conten els turistes

Barcelona adaptarà platges per als turistes

Cabines perquè els banyistes es puguin canviar de roba i gandules. L'Ajuntament de Barcelona adequarà amb aquests serveis algunes platges de la ciutat per poder captar més turistes. Malgrat que són instal·lacions que podran utilitzar tots els barcelonins, la iniciativa està adreçada a atreure més visitants. llegir...

Benefici per a la ciutat

Un 94,5% dels barcelonins consideren que el turisme és «més aviat beneficiós» per a la ciutat. Aquests són els resultats de la tercera onada de les enquestes de Turisme de Barcelona per copsar l'opinió ciutadana sobre el sector llegir...

Els veïns de les platges reben la iniciativa d'adaptar-les per a turistes amb preocupació, només la AAVV de La Barceloneta ha vist amb més bons ulls la iniciativa llegir...

dimecres, 27 de febrer de 2008

Casc Antic, més enderrocs al barri?

La Llei de Barris


- És la primera llei aprovada pel tripartit, que es ven com el primer gran resultat del govern del tripartit.

- Està inspirada en Urban Network (una llei europea).

- Incorpora o ha d'incorporar cert estudi previ (no vinculant)

- Objectiu: Delimitar un lloc amb necessitats especials: - històriques - degudes a nous fenòmens

Per a això es fa una inversió extraordinària perquè aquest lloc “reflote”. - El pressupost inicial és de 400 milions d'euros, dels quals 396 ja s'han gastat (en la pròxima convocatòria es veurà d'on treuen la pasta).

La convocatòria és anual, Es pot dedicar un màxim de 20 milions d'euros per barri; més o menys el 50% ho posa l'Ajuntament i l'altre 50% la Generalitat

La llei de barris comprèn vuit àmbits d'actuació, per als quals cal especificar el projecte i qui paga cada cosa. Els pagadors poden ser Ajuntament, Generalitat i altres. Tot s'ha de portar a terme en quatre anys, solen ser projectes, per tant que conten amb un nivell de definició alta.

Més informació i debat Fòrum de la Barceloneta

dimarts, 26 de febrer de 2008

dilluns, 25 de febrer de 2008

Collserola en perill imminent


En les darrers setmanes estem assistint, pel que fa a Collserola, a l’encobriment en primer terme d’un sucós proper festí. També a compte de tots. Fruit d’una premeditada confusió.
Donat el perllongat seguiment i la memòria viscuda que ens aporta tantes lluites, reunions, marxes etc., esforços plegats que han anat ordint una trama del tot entranyable vers Collserola. Constatat el total abandó als interessos especulatius per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pel be comú, ens veiem en la necessitat de ser escoltats.
Collserola, al contrari del què se’ns pretén vendre, es troba en un moment crític. En un impas crucial de la seva existència, i de retruc, de la existència comuna. Doncs, per posar només un exemple, la conservació de Collserola és del tot lligada a la salut publica de la població, tant física com mental.
Del diàleg que mantinguem amb ella, com a col•lectivitat, depèn el futur de la nostra ciutat. I aquest l’hem de fer entre totes. Aquest any 2008 és el de la Celebració Internacional de la Terra. Ens brinda l’ocasió de fer les nostres aportacions conservant i fent conservar el magnífic llegat que representa Collserola per a les futures generacions .Tal responsabilitat de cap manera pot restar en mans només dels polítics. La societat civil, com mai, també a de dir la seva. També hem de dir la nostra.
Els temes mediambientals, com cap altres, constitueixen un exemple clar de la necessària participació de totes i cada una de les persones que componen tota col•lectivitat. Són un exemple clar de la necessària implicació, de la tan imprescindible com desitjada corresponsabilitat ciutadana.
El consum responsable del territori, de la Serra de Collserola, ens porta a la constatació de la manera ,del tot irresponsable, que actua el nostre Ajuntament. Per altre banda, donant com a Cap i Casal de Catalunya, un exemple gens desitjable del tipus de consum que fa de la natura del tot inacceptable. Valgui d’exemple l’ imminent e impopular tala del venerable alzinar centenari del cim de Collserola. Tot per tal d’instal•lar una macro muntanya russa, temple colossal contra natura. Erigit al consum desenfrenat per aquells que s’han begut l’enteniment.
Aquest és el model que pretenen imposar a Collserola, aquells que no cerquen més que el propi interès. L’econòmic.
Els vells projectes del “desarrollismo porciolista”, aquella despòtica manera de fer ciutat tant devastadora per Collserola (més sofisticada si voleu) però, continua vigent a la Casa Gran, segueixen en peus.
Totes les alertes doncs, són poques.
Davant la desprotecció d’àmplies zones, del que tots de fa ja molts anys coneixem com a Parc de Collserola i la desinformació, que ens pretenguin vendre i que venguin a la ciutadania que, a més, són protectors d’allò que tant ens estimem, i pel que tants anys venim lluitant i vetllant i que avui perilla, és un acte de hipocresia que supera el políticament acceptable.
Tot plegat ens porta a la necessitat de seguir ordint tot tipus d’ aportació i esforços entorn la defensa activa de Collserola. A demanar un esperançat esforç per part de tothom. Cal fer córrer tant l’alerta com les devastadores pretensions dels “ nostres polítics”.
Si Barcelona va créixer al crit unànime de “ Abajo las murallas” al segle XXI, segle de la lluita global contra el canvi climàtic, ara s’imposen, davant les motoserres, les excavadores, els túnels, les carreteres, el ciment i els “equipaments”, proclamar un rotund, no passaran!.
Encoratgem a tota la ciutadania (més de mitja Catalunya envolta la serra), a prendre partit actiu, abandonant tota passada delegació i unir tots els esforços personals en futures accions. A escampar l’alerta i convidar i fer possible la mobilització massiva a la Marxa, i en Defensa de Collserola tota. Una data important és la del proper 13 d’abril. Mentrestant cal seguir organitzant la resistència activa i difondre les innobles intencions d’aquells que ens governen. No estem soles. La societat científica està amb nosaltres, el sentit comú ens assisteix. Les esperances, en un més respectuós diàleg entre la ciutat i Collserola, que faci perpetuable, la vida comuna és un llegat que, a pesar dels nostres polítics, estem obligats a defensar i garantir.

No passaran !!!. Correu la veu. Ens hi va molt.


Juli Fontoba i Sogas
Portaveu del Col•lectiu Agudells Ecologistes en Acció –Catalunya. Membre del Consell Consultiu del Parc de Collserola i Vice-president de SOS Tibidabo.

VdeVivienda denuncia la connivència entre Administració i constructors



VdeVivienda regala xoriç al Conseller Francesc Baltasar per a denunciar que les darreres polítiques en matèria d'habitatge afavoreixen als empresaris de la construcció més que a la població. Convoca a una manifestació el proper 1 de març pel dret a l'habitage sota el lema "Ni casa, ni vida, ni res: no arribem a fi de mes!"

Aquesta tarda, hem assistit a una demostració pública d’afecte dels constructors cap a Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, convidat a donar una conferència en al Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. L’acte ha comptat amb la presència d’un constructor altament agraït al Govern per la consecució del Pacte Nacional per l’Habitatge, que li ha entregat una cistella plena de productes típics ibèrics. El xoriço expressa l’agraïment de constructors i promotors cap a mesures polítiques adoptades en els darrers mesos.

Llegir article

diumenge, 24 de febrer de 2008

A Barcelona la participació canta!


Presentem el fruit d’un treball col·lectiu en el qual s’hi han implicat diferents persones, la majoria procedents de les lluites veïnals contra l’especulació. El treball que presentem pretén ser una eina per aconseguir donar significat a la paraula participació, des de l’experiència pròpia i la valoració de la mobilització veïnal, així com ajudar a rebatre la manipulació darrera la propaganda participativa dels poders públics i econòmics.

Llegir article

A Barcelona la participació canta!

Documental "Els cors de la Barceloneta"


El 19 de febrer es va celebrar la inauguració oficial del festival Barcelona Visualsound, que tindrà lloc en diversos centres cívics de la ciutat fins al 29 de febrer, amb activitats i tallers gratuïts que podeu consultar en la nova web del festival.

Us convido a assistir a la projecció del documental "Els cors de la Barceloneta", que ha estat triat com finalista en la categoria "documental de contingut social". Aquest bloc de documentals es projectarà dimarts que ve 26 de febrer, de 17.39 hores a 19:30