dissabte, 17 d’abril de 2010

“SUEÑOS VERTICALES”

CALDODECULTIVO MAGAZINE: Nº 4 (JUNIO DE 2008)

(POR J.P. BANGO) 1ª PARTE


Lo encontré por vez primera saliendo del ascensor, en el vetusto edificio de Santa María, donde me había enviado el adjunto a la dirección de urbanismo para comprobar el estado de las viviendas. Me saludó con cortesía, enrocado en su abrigo negro y su bufanda de lana, arrastrando una maleta que cabía a duras penas por las puertas del elevador. Le respondí cordialmente y subí deseando haberlo hecho por las escaleras, soportando un hedor insoportable, mezcla de orín y decadencia.

El estado de las casas de alquiler de renta antigua hacía justicia al ascensor: las grietas se articulaban por todo el edificio, especialmente en los pasillos: repletos de puntales telescópicos y sacos de yeso a medio abrir, testigos de una herrumbre inclemente que deformaba el interior de un edificio que se sabía devorado por la dejadez. Las viviendas, ocupadas por una comunidad de ancianas desdentadas, presumían de cortinas bordadas de flores y paredes forradas de papel: restos de una época que ya no existía y que daba forma y caparazón nostálgico a lo que en realidad no eran sino almacenes de trastos y recuerdos.

El informe, mi informe, aconsejaba el desalojo y la reubicación de las arrendatarias pero, como siempre, volvió a adjuntarse al final de un expediente manipulado por el dueño del edificio, un tipo adicto a los sobornos y a las cervezas y, por tanto, buen amigo de mi jefe.

Quedé con un amigo, para contárselo, tratando de hacerle cómplice de mi colaboracionismo mientras bebíamos, a buen ritmo, sabiendo que una vez pasados los primeros tragos olvidaríamos todo lo que habíamos hecho el viernes anterior. En mi caso, la redacción de una carta donde renunciaba a mi puesto de trabajo.

El lunes siguiente amaneció con resaca en la puerta de la corrala de San Nicolás donde tenía que esperar a Vanesa, la técnico del Hospital a la que iba a acompañar en su visita de inspección sanitaria. Se presentó como alguien importante, orgullosa de su juventud y su buena apariencia, taconeando gozosamente por las aceras del Barrio Antiguo, arrastrando por toda la calle aquel olor a rosas y jazmín. Después nos fuimos a cumplir con el expediente. El primer mohín de repugnancia apareció en el rostro de mi acompañante justo a la altura de la puerta de un comedor social preñado de vómitos de pus y sangre. Después vino un segundo gesto de desagrado, como respuesta a la bienvenida que dos ratas nos dieron en cuanto entramos en San Nicolás. El edificio tenía más de cien años y había sido reformado recientemente, pero en lugar de invertir en la fachada, los dueños lo habían hecho en el interior dividiendo las viviendas en dos. De este modo, habían convertido pisos de treinta metros cuadrados en dos “funcionales” apartamentos de quince y, de paso, habían aprovechado la inflación para alquilarlos al mismo precio que los anteriores a varias familias de inmigrantes sin papeles.

Ya en el vestíbulo pudimos oír el fragor de una mañana cualquiera: tres hermanos discutiendo por la toalla del baño, una anciana dando de comer a los gatos, y un cartero que no se atrevía a subir hasta el ático a cambio del reembolso de un consolador a pilas. Del pequeño habitáculo del ascensor salieron varios tipos, ocupantes del tercero D, y detrás de ellos, y para mi sorpresa, lo hizo el hombre de la maleta con el que había coincidido el día anterior en Santa María, esta vez, con el ceño fruncido y la bufanda del revés, aullando de mala gana un saludo de respeto mientras arrastraba su negra maleta en dirección a la calle. Vanesa terminó de desmayarse en cuanto cerramos la puerta del ascensor. El olor volvía a ser insufrible.


Article aportat per VEI

divendres, 16 d’abril de 2010

Dimiteix Itziar González


www.btvnoticies.cat

La regidora del districte barceloní de Ciutat Vella, Itziar González, ha presentat aquest divendres la seva renúncia irrevocable al càrrec "per motius personals" a l'alcalde Jordi Hereu, que l'ha acceptat. González i Hereu han comparegut aquesta tarda davant els mitjans de comunicació acompanyats d'un nombrós grup de col·laboradors de la regidora per fer l'anunci.

L'arquitecta i regidora, que es va presentar a les eleccions del 2007 a les llistes del PSC, ha assegurat que deixa el càrrec perquè no li és possible seguir treballant "de la mateixa manera" i amb les mateixes forces per afrontar els problemes del districte i que es tracta d'un acte "íntim de responsabilitat" amb ella mateixa.

González renuncia al càrrec l'endemà de presentar el projecte del pla del barri del Raval, un dels objectius més desitjats. L'alcalde Hereu ha explicat que ha acceptat la renúncia d'Itziar Gonzàlez perquè "a ningú se li pot exigir que assumeixi fins a les últimes conseqüències" una implicació personal com la que ha tingut la regidora que en aquests 3 anys, en què "ho ha deixat tot per Ciutat Vella"

"No m'imaginava que caldria mesurar les meves forces i lluites; i a Ciutat Vella estàs al 100% o no estàs". Amb aquest argument, visiblement emocionada i amb llàgrimes apunt de brotar, Itziar González, ha deixat el càrrec aquest divendres a la tarda. La regidora assegura que no pot amb la "càrrega" que tenia assignada per no sentir-se forta per "seguir amb la dedicació i intensitat que Ciutat Vella mereix". El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, assumirà la competència del districte, i el nou edil del PSC Ramon Nicolau serà proposat per presidir Ciutat Vella assumint, a més, la regidoria de Participació, àrea de la què fins ara ha estat comissionat.

Lluita contra el 'mobbing immobiliari'
Amb un discurs emotiu, ple de reconeixements al seu equip, als veïns de Ciutat Vella i a l'alcalde, Jordi Hereu, Itziar González ha deixat el seu càrrec al·legant motius personals que li impedeixen treballar tan intensament com fins ara. La regidora ha tingut un moment per recordar com grans projectes com la lluita contra el mobbing immobiliari al districte o el pla de barris per la Barceloneta, l'han fet sentir "útil i digna de sumar-se a l'esforç quotidià de les persones que donen sentit a l'Ajuntament".

Però no tot han estat glòries, i González ha reconegut que, de la mà del seu equip, ha pogut viure "la duresa i dificultat" de la dimensió institucional de ser regidora. "Sempre vaig ser conscient que no acceptava un càrrec sinó una càrrega molt digna de dur com és la de treballar per l'interès general", ha afegit, mentre es lamentava de que "el que no imaginava era que caldria mesurar les forces i les lluites". I és que, la regidora no ha pogut aguantar la pressió, el ritme i el nivell d'exigència.

"El detallisme i la manera com he volgut treballar han fet que ja no em sigui possible seguir més amb la mateixa dedicació i entrega", ha argumentat. Per tot això, la regidora ha presentat a Hereu la seva renúncia i ha explicat que ho ha fet "com un gest íntim de responsabilitat amb mi mateixa i com un gest públic que pretén humilment plantejar la reflexió de la sostenibilitat i millora de l'acció política".

González ha volgut marxar amb un missatge clar per a la resta de regidors, recordant-los que "cal que tots, siguin del partit que siguin, prenguin consciència que la tasca pública necessita d'esperit de construcció col·lectiva, que cal superar la visió partidària, que cal deixar d'instrumentalitzar a qualsevol preu qualsevol problema dels nostres barris, i que siguin conscients que si ells no sumen activament, no hi ha ciutat". Aquest gest de retret als companys, però, no ha entelat l'apartat d'agraïments.

Emotiu agraïment
El moment més emotiu del seu discurs de renúncia, quan les llàgrimes han estat a punt de brollar, ha estat quan ha nomenat als seus col·laboradors més estrets, agraint-los la seva tasca, el seu suport i la seva feina. Ha tingut paraules pels tècnics, pels treballadors, pel seu equip més proper, pels regidors adscrits al districte de tots els colors polítics, pels Mossos, la Guàrdia Urbana, els caps de col·lectius socials, d'entitats col·laboradores, consellers de la Generalitat, i fins i tot al seu xofer. I com era d'esperar, els veïns de Ciutat Vella.

En acabar la seva intervenció, un fort i llarg aplaudiment dels seus col·laboradors -reunits tots al seu voltant per mostrar-li el seu suport- ha donat pas a un discurs d'Hereu. L'alcalde ha agraït a González la seva tasca, s'ha compromès a seguir tirant endavant els projectes que ella ha engegat al districte i li ha demanat que segueixi "construint Ciutat Vella i Barcelona" des d'altres vessants menys institucionals. "La seva feina ha marcat la base de la Ciutat Vella del futur", ha dit.

L'alcalde proposarà Ramon Nicolau per presidir el districte que encapçalava la regidora. El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, serà, però, qui assumirà la regidoria de Ciutat Vella que ostentava Gonzàlez. Martí ha estat de les poques persones que la ja exregidora no ha esmentat en cap moment en el seu discurs d'agraïments i de les poques autoritats presents a l'acte amb qui no se l'ha vist abraçada.

Publicat en el diari Avui


Querida Itziar


Jornada pel dret a l’habitatge, la ciutat i el territori, el 17 d’abril a Barcelona

El dissabte 17 Abril es planteja des de la Xarxa Social per l’Habitatge una jornada per continuar treballant conjuntament objectius i propostes alternatives, així com seguir ajuntant esforços i teixint aliances per plantar cara al model actual.

Jornada pel dret a l’habitatge, la ciutat i el territori

Dissabte 17 d’abril, 11:00h

CSO La Rimaia (Gran Via, 550 - Barcelona)

- Què és la Xarxa?

La Xarxa Social pel Dret a l’Habitatge neix de la trobada de diferents col·lectius, associacions i persones que treballen sobre diversos aspectes del greu problema de l’accés a l’habitatge dins les activitats del Forum Social Català del 2010. La Xarxa denuncia els greus dèficits democràtics de la gestió actual del territori, l’urbanisme i el model de ciutat que han imposat els grans interessos econòmics amb la col·laboració política en els últims anys a Catalunya. Interessos privats i polítiques que han tingut com a resultat l’atomització social, l’afavoriment de la cultura de la propietat, la negació efectiva del dret d’accés a l’habitatge en condicions justes per a tothom i l’empitjorament de les condicions de vida d’amplis sectors socials: treballadors , treballadores, sectors populars, afectats i afectades per la precarietat laboral i l’atur i persones en situació social de vulnerabilitat.

La Xarxa Social pel Dret a l’Habitatge vol aplegar i connectar tots els esforços crítics entorn d’aquest problema per tal d’aconseguir un doble objectiu: unitat d’acció, veu i força davant les institucions pel dret d’accés a un habitatge digne per a tothom; i confluència de voluntats i recursos per trobar formes alternatives de vida i formes democràtiques i socials de gestió de l’habitabilitat a la ciutat i al territori.

- Programa de la jornada

MATÍ

11:00-11:30 Rebuda de participants i presentació.

11:30-13:30 Treball en grups sobre continguts, objectius i forma d’organització.

13:30-14:00 Posada en comú.

Hi haurà dinar a preus populars

TARDA

16:00-18:00 Treball per comissions: alerta-acció, continguts, extensió, comunicació.

18:00-19:00 Plenari final. Conclusions i properes reunions.

Fi de la jornada amb música i servei de bar.

Més info: xarxahabitatge.blogspot.com

dijous, 15 d’abril de 2010

Xerrada i documental:I mentre creix la marea urbanística...


El Ministeri de Medi Ambient va censurar una part del documental sobre la destrucció del litoral que es retransmetia per TVe aquest març passat, argumentant que no considerava que la corrupció i els abusos urbanístics fossin la causa del desordre i deteriorament que pateix el litoral actualment. Com estem convençudes de justament el contrari, volem introduir la jornada a la que us convidem amb alguns fragments (censurats) d'aquest documental.

A la taula rodona, comptarem amb persones coneixedores de les principals agressions que pateixen els ecosistemes costaners, i del perquè de la importància que l'aigua dels rius arribi al mar, així com, del desordre institucional i il·legalitats més comunes entorn la gestió i planificació del litoral. Per conèixer-ho més de prop, comptarem amb la presència de dues batalles que s'estan lliurant actualment al nostre litoral, dos conflictes molt diferents, però amb molts punts en comú: per una banda, el Delta de l'Ebre, amb una manca de cabals i sediments cada cop més preocupant, i múltiples interessos econòmics com a artífexs de les principals agressions que pateix aquest ecosistema costaner tant valuós; i per l'altra, les irregularitats entorn la construcció de l'Hotel Vela dins de la zona catalogada com a port, a primera línia de mar al barri de la Barceloneta, una cara més de la corrupció i l'especulació urbanística que de fa massa temps colpeja Barcelona.

El esdeveniment en facebook


dimecres, 14 d’abril de 2010

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso


Llegir
Diari x-QUE

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso

dimarts, 13 d’abril de 2010

Escrit en el diari Barceloneta de l'AAVV l'Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta

Este mes ha estado repleto de acciones y de reclamaciones para mejorar el barrio y defender a los vecinos de los devoradores intereses económicos.

La avv l'òstia y la plataforma convocamos el sábado 13 una concentración en el solar de Miles de viviendas, Joan de Borbó 11; se abrieron las vayas, hubo una orquesta, se colgaron las vecinas de papel que ahora podéis ver en la fachada y se cocinó una paella. Todos los participantes disfrutaron mucho de la acció, la cual se hizo para recordarle al distrito que no tenemos una memoria tan corta como les gustaría. Hace tres años se desalojó y derribó el edificio y se prometió vivienda social, pero a día de hoy no se sabe nada de los pisos sociales. Es necesario que en La Barceloneta (y en todas partes) se garantice el derecho a la vivienda, así que queremos la vivienda social ya. Más teniendo en cuenta que se acerca el verano, con el que cada año se pierden más viviendas con función social que se convierten en negocio: el de los apartamento turísticos. Así pues, la acción se hizo para exigir que se cumpla el derecho a la vivienda en ese solar, para que vuelva a haber en sus bajos un espacio social para el barrio, de encuentro, que buena falta nos hace; y finalmente para pedir que, hasta que se empiece a construir la vivienda que el distrito prometió, el solar se recupere como espacio público. Es decir, que saquen las vayas, lo adecenten y se pueda usar para sentarse y pasar el rato tranquilamente, o para hacer actividades vecinales.

Y la semana siguiente vino el plato fuerte: la butifarrada y la manifestación. Con la butifarrada celebramos una victoria que es de todos los vecinos: que el “plan de los ascensores” está PARADO. Más allá de la crisis económica, si nadie hubiera dicho “este barrio es nuestro”, de los vecinos que vivimos en él y lo construimos cada día, el plan hubiera tirado adelante hace mucho. Pero quisimos hacer la butifarrada de celebración precisamente el mismo día de la manifestación para dejar claro que sabemos que haberlo parado es una victoria, pero pequeña, que hay que conseguir anularlo. El plan no tiene fecha de caducidad, como ya hemos dicho, y aunque retrasen su aplicación, esperando que nos hayamos olvidado de que existe, es y será una amenaza para La Barceloneta y la gente que vive en él. La manifstación era para exigir la anulación definitiva del plan, para quitarnos esa losa de encima y exigir nuestro derecho a La Barceloneta. Porque cuando reclamamos un derecho (y los derechos se conquistan, nunca los concede el poder), reclamamos algo que es para todos, no pedimos un privilegio; sino cubrir necesidades fundamentales de todos. Y el derecho a La Barceloneta quiere decir poder pagar la cesta de la compra, tener derecho a una vivienda digna, al espacio público, que las calles no se las queden y privaticen las terrazas...También que se cumpla el derecho a una educación digna y en condiciones. Eso mismo están reclamando las madres y padres del CEIP Mediterrania, que han empezado a salir a la calle porque los niños llevan tres años en barracones. Y a ellos les dan largas, les dicen que les informarán, pero los mandan de una ventanilla a la otra, sin que ninguna administración asuma la responsabilidad o dé la cara. Creemos que para que el colegio se construya ya, hace falta que todos apoyemos a las madres y padres que están exigiendo la construcción, y pidiendo información. Es una cuestión de todos, no sólo de los niños que están en barracones o de los padres que tienen que ver cómo la educación de sus hijos no es, en parte, de calidad por culpa de las infraestructuras en las que reciben las clases. Como también es necesario que, sabiendo la tradición musical que existe en el barrio de bandas, batucadas, coros... apoyemos todos la petición que iniciaron los niños de la batucada Sambe do junior: una sala de ensayo. ¿Cómo se va a conservar, enriquecer la cultura del barrio que se hace desde la gente si no hay espacio para desarrollarla?

Os animamos a que todos juntos sigamos reclamando nuestro derecho a La Barceloneta, porque somos los vecinos los que somos el barrio: todos, los que tienen casa y los que no, los que nos conocemos entre nosotros y los que acaban de llegar, los que tienen más dinero y los que tienen menos o no tienen...

Por último, agradecer a todo el mundo que participó en la manifestación, si no tenemos fuerza en la calle, no conseguiremos nada. Y esto se ha demostrado con las protestas que se han hecho hasta ahora y que han conseguido parar el plan.

Por otro lado, el pla d barris continua en marcha, si queréis información, o tenéis cualquier sugerencia, problema, cosa que comentar, podéis pasar por la asociación de vecinos de l'òstia cada martes y jueves de 18 a 20. pdefensabarceloneta@yahoo.es

avlostia@hotmail.com

labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

Y para participar: cada martes a las 20 en la calle Pescadors 49...asamblea de la PADB y la avv l'òstia.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Comunicat del desallotjament ilegal produit a poeta cabanyes

Comunicat dels fets i concentració RESPOSTA A LA BRUTALITAT POLICIAL DURANT UN DESALLOTJAMENT IL·LEGAL PRODUÏT AVUI A POBLE SEC.
CINC COMPANYES DETINGUDES I DOS HOSPITALITZADES.

S'ACABA LA NORMALITAT

DESSALLOTJAMENT IL·LEGAL, UN “MAESTRILLO” EN ECONOMIA FINANCERA, I BESTIALISME POLICIAL

Nosaltres o ells

Avui dilluns 12 d'abril a les 10:30 del matí s'ha realitzat un desallotjament il•legal de l'immoble situat al número 14 del passatge Poeta Cabanyes. A fora de l'edifici s'estava celebrant un esmorzar popular per a presentar el nou Centre Social Okupat al barri del Poble Sec: “S'acaba la normalitat”. L'actuació policial ha conclòs amb 5 detingudes i dos hospitalitzades.

L'immoble portava més de quatre anys deshabitat per a la voluntat especulativa del propietari. Segons diverses fonts (entre elles veïnes) al 2004 es va intentar okupar per a recolzar els veïns i les veïnes que patien mobbing. Altres intents d'omplir de vida aquest espai abandonat han estat reprimits durament mitjançant la violència de "matons".

Aquest matí després d'una semana de l'entrada a l'immoble i de treballar-hi rehabilitant-lo voliem fer una primera cel·lebració amb uns 40 amics i amigues i part del veïnat que s'ha anat apropant. Aixó no ha estat finalment possible. En un primer moment s'han apropat dues patrulles de mossos d'esquadra, i quasi simultàniament s'ha personat el propietari que ha començat a persuadir als mossos d'esquadra per a provocar un desallotjament express, cosa que ha aconseguit, a pesar del testimoni en ferm d'un veï del carrer que ens havia conegut aquesta darrera setmana i de la presència de la nostra advocada, apart d'altres irregularitats...

Els esdeveniments han confirmat com en temps de Crisi els actes repressius es fan cada vegada més durs perquè ells tenen por de que nosaltres perdem la nostra. Com deia el comunicat: “Estem ara i aquí obrint a cops de mall una esquerda en el mur de la por que ens separa. És per aixó que afirmem: s'acaba la normalitat. (...) La normalitat és culpar als més dèbils i als més vulnerables, als nouvinguts als que cuinen i vesteixen diferent, culpar-los de la escassetat que provoquen els Acaparadors. Aquells que viuen en grans mansions i caminen envoltats de gent armada.."

El propietari Jordi Martí Pidelaserra, que ha estat especulant durant anys amb aquest immoble, és professor de la Universitat de Barcelona on imparteix assignatures de màster relacionades amb comptabilitat i finances. També ha realitzat publicacions amb títols com: "Finanzas a corto plazo", "Fondos de financiamiento", "Catalan firms and the distribution of products in Europe", "La incidencia en la moneda única en la empresa española". Perpetuant aquest interès de lucre, l'individu ha requerit la intervenció de 5 furgones de mossos d'esquadra de la brigada movil antiavalots per a procedir al desallotjament de la vivenda fent ús de la violència, davant la mirada atònita de nombrosos veïns i veïnes. Primerament han tret a la gent que es trobava asseguda pacíficament davant de la porta, a base d'empentes, cosses, cops de puny i recursos violents com retorçades de braços i colls. El resultat d'aquesta primera intervenció ha estat nombrosos lesionats i dos hospitalitzats. Tot i que un d'ells ha restat a terra inconscient a causa d'una cossa rebuda al cap i una altra persona ha rebut un cop que li ha fracturat el nas, les ambulàncies han tardat 15 minuts i a més no podien accedir al lloc ja que el carrer estava bloquejat per les furgones de la policia. A continuació, la brigada mòbil ha procedit a llençar a terra la porta i s'ha endut detingudes cinc persones.

Nombrosos antiavalots han escombrat als presents que estaven impressionats pel lamentable espectacle de brutalitat policial, i els han forçat a abandonar el carrer.

Esmentar finalment, que diversos veïns han donat fe que aquestes persones portaven més de 48 hores a la vivenda cosa que converteix aquest dessallotjament en il.legal, doncs és el temps que la llei estima necessari perquè s’apliqui el dret a morada. Si disposes de més informació, videos o imatges, o vols prestar declaració sobre els fets s’agrairia moltíssim contactin amb infoviolenciapolicial (at) gmail.com el més aviat possible.

S’acaba la normalitat, perquè llibertat no és poder elegir sinó elegir poder.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Dilluns 12 a les 19h. Cassolada davant del districte de Ciutat Vella.

Amigues i amics de l’Espai Social Magdalenes, ( Video )

Com moltes ja sabeu, a les 7 del matí del dijous 8 d’abril han desallotjat l’ESM. De forma injustificada i desproporcionada, es van presentar 6 furgonetes d’anti avalots dels mossos d’esquadra i tres furgonetes de paletes. Aquests últims tenien l’ordre de la propietat, Hotels Catalònia, d’enderrocar els pisos del carrer Magdalenes i Amargós sense tenir el permís d’obres necessari.

Davant aquest fet, i tenint en compte el perill en que, un cop més, han posat al llogater de renda antiga que encara viu a la finca del carrer Amargós, vam trucar al districte i a la guàrdia urbana. Quan una patrulla d’aquesta última es va presentar i va confirmar que la propietat no disposava de permís d’obres, vam aconseguir que s’aturés l’enderroc. A continuació, l’arquitecta col·laboradora de l’ESM va presentar l’enèsima instància relatant els fets a l’oficina d’habitatge.

A la darrera Audiència Pública de Ciutat Vella ja vam advertir que si les condicions de vida d’aquest veí i el seu dret a restar a la finca es veuen perjudicats, la culpa serà compartida entre Hoteles Catalonia i el Districte de Ciutat Vella. No n’hi ha prou amb les visites regulars de serveis socials al veí. El Districte no pot seguir eludint la seva responsabilitat: cal aturar els peus a una hotelera que ha reincidit en les seves pràctiques mafioses, posant en perill la salut dels veïns i veïnes, vulnerant drets fonamentals i violant la llei vigent.

Front aquestes pràctiques, recordem que el passat 28 de març l’Espai Social Magdalenes va organitzar el seu darrer acte públic, la 2ª calçotada popular del Barri Gòtic, juntament amb AAVV Gòtic, Cruïlles, Compartir Dona Gustet i l’AAVV Casc Antic. L’assistència de més de 300 veïnes i veïns demostra que Ciutat Vella necessita espais com l’ESM. Espais des dels quals generar drets, des dels que recuperar el carrer, crear comunitat i teixir aliances rebels entre les habitants d’aquesta Ciutat Vella que es resisteix a ser un parc temàtic.

El Districte també sap de la importància de l’Espai Social Magdalenes. La pressió veïnal va aconseguir que el Ple del Districte de Desembre aprovés una proposta de cessió d’un local municipal que garantís la continuïtat de les activitats de l’ESM. A data d’avui, segueix sent una promesa incomplerta, sense que se’ns hagi comunicat cap raó que justifiqui la demora.

Ens han desallotjat. Però aquí estem i aquí seguirem. Les nostres lluites, la nostra memòria i els nostres desitjos, no es limitaven a les parets de l’ESM i no acaben amb el seu desallotjament. I ens han desallotjat, però estem satisfetes, perquè Hotels Catalonia no podrà edificar un nou hotel de luxe i sap que les seves pràctiques seguiran sent vigilades.

A les amigues, conegudes i còmplices de l’ESM us convoquem a fer una forta cassolada el proper dilluns 12 a les 19h davant la seu del Districte de Ciutat Vella, a la plaça Bonsucces

Veniu amb la vostra cassola, instrument o xiulet per recordar al Districte que Ciutat Vella no necessita més propietaris anti socials com Hotels Catalonia, sino veïns i veïnes que donin vida al barri i a la ciutat.