dissabte, 9 de febrer de 2008

Reunió celebrada en el Centre Cívic el 07.II.08.


Assisteixen:

Judith Albors, Comissionada per a La Barceloneta de l’Ajuntamient de Barcelona

Federico García, Conseller Tècnic de l’ Ajuntament

AAVV La Barceloneta

ABA

ACIB

AAVV l'Òstia

Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta

Educadors de carrer

La reunió consisteix principalment en una explicació sobre la llei de barris.

En l'elaboració del projecte de la llei de barris entraran en joc diferents agents:

– administració (tècnics)

les entitats i associacions que treballen en el territori, els veïns

El projecte ha de desenvolupar-se en els pròxims dos mesos, ja que calculen que en dos mesos s'obrirà la convocatòria.

Es tracta d'elaborar un programa de participació a quatre anys. La idea és que hagi participació directa, pel que s'haurà de pensar en unitats d'actuació.

És a dir, que tot el món pugui fer arribar la seva veu de manera organitzada. Per a això, és necessari una definició inicial dels àmbits d'actuació, i les entitats ens incorporarem a les quals ja hi ha (es repeteix que es tracta d'un procés, que es poden canviar, però no té la pinta).

Els camps d'actuació que es proposen so (a ells afegien paraules clau, que em limito a copiar -segur que està incomplet-):

1 . gent major i projecte social entre unes altres, es tracta d'actualitzar el diagnòstic

2 . planejament i mesures urbanístiques trama Barceloneta, delimitació dels àmbits d'actuació urbanística (suspensió de llicències si fes falta), ordenances, catàlegs, treball inicial per a la revisió del PERI

3 . parc d'habitatge identificar les oportunitats de millora, instruments de gestió, rehabilitació amb finalitat social, cooperatives d'habitatge (això no sé si va aquí, però sortia)

4 . quota zero usos de les plantes baixes, peatonalització...

5 . ambientalització, avaluació ambiental

6 . usos i activitats revisió de les llicències, de les ordenances, quiosquets de la platja, gestió de les cooperatives del barri, port-activitat econòmica, formació, escoles (?)

7 . cultura, barri identitat biblioteca, grup enciclopèdia, cultura popular

8 . taller Barceloneta wikimap, barcelonetapedia, punts d'accés a internet, tallers, jornades, debats, oficina de gestió i espai de reflexió

Aquests àmbits tenen elements transversals, però així és l'única forma de treballar-los bé.

Marc normatiu: Llei 2/2004, del 4 de juny i el Decret per a desenvolupar aquesta llei: Decret 369/2004, del 7 de setembre – Marc normatiu dels criteris d'avaluació objectiva: art 3,2, decret 7/7 – finançament: art7 de la llei de barris; art. 5 decret 7/7. (el marc normatiu que se cita al principi de la reunió són la nova llei del sòl, la llei pel dret a l'habitatge, llei d'urbanisme, l'avaluació ambiental)

Marc d'actuació donat: El marc d'actuació donat és molt ampli, encara que “predeterminat”. (No vaig apuntar tot)

El que sí que es diu és que si que es pot finançar la rehabilitació i equipaments per a elements comuns dels edificis. En el cas dels ascensors el finançament podria anar per als casos en els quals si que cap. “On no cap és %[la] altra història”

Existeix la possibilitat de dotar-se fons econòmics per a recuperar els baixos. – també es parla de la supressió de les barrera arquitectòniques com marc d'actuació, però l'explicació se centra en els espais públics, en l'anivellació de les voreres i similar

El marc normatiu per al financiable i no financiable D 369/2004; art 5,2; 5,3; 12c

El treball consistirà en:

a) Delimitació de l'àrea urbana d'atenció especial. La delimitació que ens mostren és la històrica, però s'adverteix que es pot reduir o ampliar

b) Descripció de la situació urbanística i soci econòmica

c) proposta d'actuació

Es parla dels agents que intervindran en aquesta planificació

Falta gran part de la reunió, de totes maneres dir tres coses més:

es treballarà sobre el que ja hi ha (“pla dels ascensors” vigent, pla d'usos...). no es parteix de zero

se'ns diu que “portem” a les reunions a les entitats que sapiguem que treballen en el barri i creguem convenient. També es demana la col·laboració de les entitats per aportar documentació, els diagnòstics que ja estiguin fets...

s'insisteix que això és un treball a fer a dos mesos, per a tenir les actuacions que es realitzaran en els pròxims quatre anys

La setmana que ve se'ns comunicarà el calendari (prèvia consulta per a veure quan ens va bé).

Les preguntes se centren en:

- els terminis, quins són els terminis de lliurament, d'aplicació...(Julián)

- si s'adoptaran mesures d'emergència enfront de la situació actual (plataforma) [la resposta és que tot és molt lent, però s'està treballant]


ah, es comenta que el del tempteig i va retractar s'està tramitant, però no es diu quan ni com es.

Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial

Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial

divendres, 8 de febrer de 2008

Salvem la Iniciativa Legislativa Popular sobre la Fibromialgia i el Síndrome de Fatiga Crònica

Més de 130.000 catalans han signat la ILP perquè les persones amb fibromialgia o en Síndrome de la Fatiga Crònica tinguin el mateix accés a serveis sanitaris que altres malalts, perquè ara tenen llistes d'espera de 2 anys. L'únic accés que tenen aquests 200.000 catalan@s és en Atenció Primària on no els poden atendre ni fer les analítiques rellevants ja que aquestes malalties són multisistémicas i altament complexes i invalidants. Aquests malalts en llistes d'espera per als pocs especialistes que hi ha ara, empitjoren i molts se suïciden de desesperació de no tenir diagnòstic ni tractament. Per això aquesta ILP demana suficients unitats especialitzades per a atendre sense haver d'esperar dos anys.

El qual gent malalta hagin recollit 140.000 signatures és històric ja que només es necessitaven 50.000. Encara així, el Parlament, amb els seus temors que el poble exerceixi els seus drets democràtics, estan intentant evitar l'ocupar-se d'aquesta ILP (que ja ha entrat en el Parlament), sobretot no volen que es parli d'això durant la present campanya electoral. I després de les eleccions volen presentar una esmena a la totalitat i així anul•lar aquesta la ILP i, en realitat, anul•lar de facto la Llei de ILPs. Per què no vol aquest govern donar serveis sanitaris a aquests malalts? Seran els costos d'atendre a aquestes noves malalties? Seran els costos de les pensions? (El SFC és 80% invalidant i la FM és 20% invalidant). O serà que la majoria de les persones malaltes són dones?

Què penses tu? Comparteix la teva opinió amb els quals decideixen:

- Consellera de Salut, Marina Geli, consellera.salut@gencat.net

- Presidenta Comissió Salut, carme.figueras@parlamen.cat, (PSC-CPC)

- Vicepresident Comissió Salut, Sr Lluís Postigo, lluis.postigo@parlament.cat

- Secretari Comissió Salut, Xavier Crespo, xavier.crespo@parlament.cat

- Antoni Comín (Grup PSC-CPC), antoni.comin@parlament.cat

- Uriel Bertrán (Grup ERC), uriel.bertran@parlament.cat

- Mercè Civit (EuiA), merce.civit@parlament.cat

- Caterina Mieras (PSC), caterina.mieras@parlament.cat

- Nuria Segú (PSC), nuria.segu@parlament.cat

- Francesc Sancho (Grup CiU), francesc.sancho@parlament.cat

- Belén Pajares (Grup PP), belen.pajares@parlament.cat

- Jordi Miralles (EUiA), jordi.miralles@parlament.cat

UNA ESMENA A LA TOTALITAT DE LA ILP ÉS ANUL•LAR LA LLEI DE ILPs!

Col.letiu Jartas

colectivo.jartas@yahoo.es

dijous, 7 de febrer de 2008

Informació de l'AAVV l'Òstia i de la Plataforma



“Plan de los ascensores”

El ayuntamiento se ha visto obligado a parar el plan, ya que aun no saben dónde realojarán a todos los afectados, porque entre todos les hemos hecho ver que el “plan” es muy difícil aplicarlo y que sería peligroso técnicamente para las fincas de La Barceloneta, porque se ha dado cuenta de que muchos no queremos este plan, ni marcharnos del barrio. Pero el “plan” podría ponerse en marcha en cualquier momento, por eso, la AAVV de l'Òstia y la Plataforma estamos preparando con abogados una demanda para impugnar el “plan” ante la justicia de lo contencioso administrativo. Creemos que tenemos que ser los vecinos los que decidamos cómo debe cambiar nuestro barrio, y que nadie tiene que irse en contra de su voluntad.

Y el “plan” dice que los inquilinos no tienen voz ni voto, no pueden decidir si quieren o no que se ponga el ascensor y pueden decidir menos aun si es su casa la que se tiene que tirar para poner ascensor. Pero tampoco está a salvo el pequeño propietario, que seguramente no podrá hacer frente a los gastos que suponga la reforma, ni a la presión de inmobiliarias y promotoras. Por ello, pedimos que se pare el “plan” hasta que los jueces den su opinión al respecto.

Reflexión

Cada vez más vecinos de este barrio están despertando del sueño profundo al que nos habían sometido durante años con la falta de información. Falta de información sobre los cambio urbanísticos que se producían en el barrio. Este despertar es algo bueno. Despiertos pueden defenderse de cualquier agresión a su bienestar, a su patrimonio, a su entorno social. Conseguir que la Administración se dé cuenta de que tiene que contar con el vecino es muy trabajoso, y el vecino es el que cuenta.

Desde que se aprobó el “plan de los ascensores” se está haciendo realidad lo que expertos como Mercé Tatjer o J.M Vilanova dijeron el 14 de febrero del año pasado: se ha abierto la caja de Pandora. cada vez más a menudo nos estamos encontrando con que hay vecinos que se ven privados de vivir en su casa de alquiler, porque los especuladores no quieren renovarles el contrato; o porque empiezan a hacer mobbing para que los inquilinos se vayan asustados de sus casas. Cuando los especuladores consiguen esto, tienen sus pisos disponibles para el momento en que el Ayuntamiento dé luz verde a poner los ascensores; y mientras tanto los usan como apartamentos para turistas. Si tienen un poco de suerte, también se irán los vecinos del resto de pisos y no les supondrán ningún gasto a la hora de poner el ascensor.

Pero tampoco se salvan los vecinos que son propietarios de su piso, ya que con el 50%+1 no quedan protegidos frente a los grandes inversores que pueden usar todo tipo de estrategias para llevar a cabo sus objetivos, es decir sacarle la mayor rentabilidad a los pisos, caiga quien caiga.

Anuncio e invitación

A finales de este mes hará un año de la aprobación del “plan” por todos los partidos políticos en el Ayuntamiento, un plan que ha hecho que la presión del mercado inmobiliario eche cada vez más vecinos de sus casas. Presión frente a la que el Ayuntamiento no está haciendo nada, y dice que poco se puede hacer, pero ello mismo aprobaron un plan que ha dado pie a la especulación a meterse de lleno en el barrio (hecha le ley, hecha la trampa, y ya sabemos que las leyes las hacen los poderosos y NO las hacen para beneficio de los pobres). Así que el 7 de marzo convocamos a todos los vecinos y vecinas del barrio a una manifestación para pedir:

la anulación del “plan de los ascensores” y el impulso de un proceso de participación real

un política contundente contra el mobbing inmobiliario y aquellos que lo ejercen

que ningún vecino tenga que marcharse del barrio, ni por el “plan de los ascensores”, ni por no poder pagar un alquiler caro

Invitamos a que todo el que quiera traiga su cacelora, su pancarta con su reivindicación, con aquello que cree que hace falta en el barrio. También invitamos a todas las asociaciones, entidades, coros, grupos, equipos de fútbol o waterpolo, grupos de música o cantores, colectivos, diables... a que se sumen a la manifestación; ya que lo que está en juego es nuestro barrio, y esta vez va en serio. Si no lo hacemos juntos, solos no vamos a poder.

Associació de Veïns de l'Òstia y Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta.

Recuerda que si tienes cualquier duda sobre el “plan”, o pasa algo raro con tu contrato de alquiler o tu piso; si te están haciendo mobbing, abrimos cada martes la Oficina en Defensa del Barri, de 17 a 20. en la c/Pescadors 49 para asesorarte en los casos de mobbing e informarte sobre el “plan de los ascensores”

dimecres, 6 de febrer de 2008

Salut companys:


Les hores encartellant, d’assemblees o reunions, de la preparació d’accions, de xerrades o actes, de lligar caps i grups, no han estat en va.

Buseros/es incombustibles, treballadors/es del metro, ateneus populars, centres socials okupats, assemblees de joves, col·lectius d’immigrants, comitès d’empresa i sindicats que no es venen al capital, a les associacions de veïns/es, a les cooperatives del barri i a les de més enllà, als col·lectius que lluiten per l’alliberament sexual, als i les que no varen anar a treballar el dijous 24 al matí i a totes aquelles persones que a nivell individual, d’una manera o un altre, han ajudat a que es desestimi la demanda…

Des de l’assemblea de Can Vies volem mostrar , mitjançant aquesta carta, tot el nostre afecte a totes aquelles persones que d’una manera o altre han fet possible que el futur de Can Vies passi per la continuïtat en el temps com a Centre Social Autogestionat.

Can Vies ha sigut des de els seus inicis un punt de trobada i confluència de persones, maneres de fer i ideologies diferents -o no tant-. Tenim molt clar que la mobilització aconseguida abans i durant el judici, és fruit d’aquests deu anys de feina. Alhora també sabem que ho hem aconseguit precisament gràcies a la potencialització d’aquesta confluència. La nostra raó de ser és fer de Can Vies la casa de totes aquelles persones que busquen transformar d’arrel la societat per sobre de sigles o personalismes; en buscar superar els conflictes atàvics que han llastrat el camí dels moviments socials de base al llarg de la història. I creiem que en aquest cas ho hem aconseguit.

De tots els que han sentit com a pròpia l’alegria que la demanda hagi estat desestimada, depèn que tot plegat quedi en un fet puntual o sigui un pas més en la unió, cada cop més sòlida, dels que ens rebel·lem contra aquest sistema que ofega la potencialitat de les nostres vides.

Ens sentim orgullosos d’haver participat amb tots vosaltres en aquesta petita però important victòria.

Amunt els que lluiten.

Lluitar, crear, assemblees populars.

Ara sí, Can Vies és del barri i es queda al barri!

Jornades Ciutat i Participació


Les ciutats han esdevingut un dels actors centrals en els processos de transformació de l'economia global. Aquesta dinàmica de canvi ha accelerat els processos de remodelació i transformació urbana, generant noves fractures que es manifesten amb un increment de les desigualtats socio-espacials, una erosió dels drets socials assolits mitjançant la mobilització social i una davallada de la capacitat d'incidència dels moviments urbans en la planificació i producció de l'espai urbà..

El propòsit d'aquestes jornades és explorar conjuntament les respostes que des de diferents moviments socials (moviment per garantir el dret de l'habitatge, moviments barri, iniciatives municipals crítiques, moviments en defensa dels drets dels i les immigrants i de les persones sense llar) s'han articulat per donar resposta als impactes negatius de les recents transformacions urbanes. Volem que aquest sigui un espai on compartir i intercanviar experiències envers l'articulació d'una nova agenda de drets socials (dret a la ciutat, dret a la llibertat de moviments i el dret a la participació política) i explorar mecanismes per garantir-ne els existents (dret a l'habitatge).

Per aquest motiu hem convidat diferents experiències tant locals com foranies (Madrid, Roma, Venècia, Calabria, Paris, Argentina,...) que ens permetin explorar noves formes de reapropiar-nos de la ciutat, reconèixer la funció social desenvolupada pels moviments urbans i obrir espais de decisió en les polítiques urbanes.

dimarts, 5 de febrer de 2008

Vídeo de l'acte contra la especulació del dissabte



Aquí teniu el vídeo gravat per una veïna de l’acte lúdic reivindicatiu, (Bon cop de pal a l'especulació!!!) que es va realitzar el dissabte en la plaça del mercat de La Barceloneta per a denunciar l'especulació i l'assetjament immobiliari.

dilluns, 4 de febrer de 2008

LA BARCELONETA: UN BARRIO DE MODA (PARTE 1)



V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

NOTA: Antes de empezar con el artículo que toca, me gustaría dar desde estas líneas un fuerte "abrazo" -para estrangularles- a la próxima pandilla de ladrones que empieza a operar en La Barceloneta. Es una inmobiliaria situada en la calle Atlántida esquina Andrea Doria. Para no dedicarles más atención de la que se merecen, me remito al artículo que escribí hace unos meses: Bienvenid@s. Eso sí, quiero dedicarles desde aquí unas sentidas palabras: OS DESEO LO PEOR. Por el bien de La Barceloneta.

El día 16/12/2007 Rosa Díaz hizo otro monográfico sobre La Barceloneta en "El Punt". El titular principal era: La transformación de Ciutat Vella llega a La Barceloneta. Lo dice como si fuera una bendición para el vecindario. Después de haber estado toda vuestra vida apartados de la gran ciudad, ahora el ayuntamiento quiere preocuparse de vosotros/as. Quiere dedicaros toda su atención. ¿No habéis visto los fabulosos resultados que se han obtenido en El Borne, Gótico o el Barrio Chino -actualmente conocido por una definición más cosmopolita y moderna, El Raval-? Unos lugares donde se ha perdido gran parte de su encanto y su sentido de pueblo, además de su población original. Si miramos 20 años atrás, en esos barrios debe de quedar actualmente un 30% o 40% de esa población. Y lo que hicieron grandes a esos sitios fue precisamente su gente, el carácter obrero y popular que inundaba sus calles. Ni los hoteles, ni el comercio de lujo, ni sus estudiantes Erasmus, ni los diseñadores/as europeos -o profesionales liberales- que ahora viven allí hicieron a estos barrios reconocidos y anhelados mundialmente.

El atractivo de estos sitios, aparte de sus encantos arquitectónicos y su centralidad, radicaba en el carácter humilde de la mayoría de sus habitantes. Estar rodeados de tanta historia, y que de ello se pudiera aprovechar el ciudadano llano, era lo mágico. Las clases altas no valoraban estos enclaves, preferían vivir en pisos más grandes y alejados del bullicio del pueblo. Todos estos parámetros actualmente han cambiado.

¿A qué viene tanta parrafada? Pues que si Rosa Díaz dice que la transformación de Ciutat Vella ha llegado a La Barceloneta, mejor que nos vayamos preparando (visto cómo han ido los precedentes). La mancha de aceite se ha ido extendiendo por todo el distrito desde 1990 y a partir de 1998 se agudizó, llegando finalmente a nuestro barrio. El crecimiento de las inmobiliarias y la fuerte demanda local de pisos, y especialmente la europea, han puesto el resto. Y las reformas interiores planeadas por el ayuntamiento serán el marco en el que se juegue esta nueva partida de la gentrificación (ya sabéis, el proceso de sustitución de población en los barrios humildes).

Otros titulares del artículo de la popular periodista -al menos para los habitantes de La Barceloneta, puesto que no para de hablar sobre nuestro vecindario- son los no menos sensacionalistas: "desmitificando el boom turístico" y "un barrio muy deseado: conserva el espíritu de pueblo, dispone de los servicios de una gran ciudad y es el único barrio con la playa al lado". El último titular bien podría servir como lema de la futura marca Barceloneta. Si hasta les ahorra el trabajo al personal del ayuntamiento, cómo se nota que trabaja con ellos en el día a día. ¿O quizás posea una inmobiliaria o apartamentos turísticos en el barrio? Porque sólo le falta poner debajo: vendo piso de 40 m2 por 300.000$. O lo alquilo por 1500$ / mes. Tan "amarillista" titular no tendrá mucho sentido de aquí a 5 ó 10 años vista, cuando el ayuntamiento haya desplegado en su totalidad el plan de reforma que tenga previsto y las inmobiliarias hayan hecho su trabajo. Entonces ni tendremos ambiente de pueblo, ni el barrio conservará su estructura original (predominando los rascacielos, por supuesto). Para no repetirme tanto os remito a la tercera parte de las "reflexiones sobre el 30 minuts", en las que se habló de los cambios sociales en La Barceloneta del futuro. En resumidas cuentas, lo único que quedará de ese titular será lo de "barrio de playa". Y hasta estoy dudando con esto, visto lo que se está haciendo con el hotel vela y las ciudades que se están levantando en medio del mar (quien quiera más información, que vea fotos de Dubai).

Vayamos por partes pues, ya que el artículo de Díaz es bastante extenso y a la vez muy jugoso. La periodista dice que La Barceloneta se quiere quedar con las zonas comerciales de los Bazares y el Maremagnum. ¿Qué beneficio puede tener para el vecino/a que se añadan estas zonas al barrio? En mi opinión, ninguno. Simplemente se agrandará el perímetro de La Barceloneta, pero allí no se construirán viviendas sociales, guarderías o centros de asistencia primaria. Parece más bien una estrategia enfocada a fortalecer la marca Barceloneta o a vincular al barrio con unas zonas altamente turísticas -o a la inversa, que el turista que vaya a la conocida Barceloneta, pase por su "mercado", en este caso el Maremagnum-. Teorías más conspiranoicas podrían llevarnos a pensar que lo que se quiere hacer con esto es subir los precios de los comercios del barrio y ponerlos al mismo nivel que los de ese centro comercial; o trasladar todo el comercio tradicional que sobra al maremagnum y sustituirlo por tiendas de diseño y más restaurantes de lujo dentro de La Barceloneta.

O, ¿por qué no? Utilizar los terrenos para hacer viviendas por los afectados/as del plan de reforma. Ya que se considera Cercanías como parte del barrio, ¿no tiene el mismo derecho el maremagnum? Además, a mí no me haría ninguna gracia que se vinculara a La Barceloneta -con sus 255 años de historia- con un centro comercial de 12 años de antigüedad y con una zona que declara que prefiere sentirse del Borne por ser "una zona que está comercialmente más de moda" (Daniel Català, presidente de la asociación de vecinos y comerciantes Barnaport). Concluyendo con la parte más comercial del escrito, dejo una última "perla" de la Díaz: nadie duda de que el puerto pertenece a La Barceloneta y La Barceloneta pertenece al puerto. Tal afirmación es como la ley transitiva en las matemáticas -puedo equivocarme-: si A = B, B = A. Pues no, señora, al menos aquí, Hace mucho tiempo que se despojó a La Barceloneta de su relación con el puerto: pasando a los estibadores a la Zona Franca, dejando que espacios antes del barrio sean ahora restaurantes de lujo y orientados al turismo, o la futura remodelación del Muelle de Pescadores (poniendo la brocha final).

¿En qué se basa para establecer tal relación? ¿En los cuatro vecinos que están trabajando en Estibarna? Donde sí hay menos dudas es en la otra parte de la ecuación: La Barceloneta pertenece al puerto. Claro y meridiano se ve. El Paseo Nacional, la Plaza del Mar, el Frente Marítimo, todo esto pertenece a la APB. Los constantes acuerdos entre ayuntamiento y APB a la hora de hablar sobre La Barceloneta dan fe de todo ello. Y el grado de usurpación de terrenos del barrio por parte de la autoridad portuaria de Barcelona es mayor cada año que va pasando. Basta ver la futura prolongación del Paseo Nacional y las obras del hotel vela. Y recuerdo por enésima vez que la APB es una sociedad anónima que busca su máximo beneficio empresarial.

diumenge, 3 de febrer de 2008

Adéu, Barceloneta, adéu

Nou article publicat de Arturo San Agustín en el diari El Periódico sobre el tancament del BAR Emilio, que representa com diu l'autor la crònica viva d'un món de pescadors, armadors i portuaris que l'especulació va ofegant

Dijous, l'actor Pepe Rubianes, veí de la Barceloneta, estava trist. També ho estaven Vicenç Forner i José Antonio Caparrós, patró pesquer. I què es pot dir dels germans Evaristo i Paco Gómez, bona gent, riallera i solidària, que aquell dia, dijous, van abaixar definitivament la persiana metàl.lica del bar Emilio, espai de pescadors, portuaris i gent del barri des del 1957.
La van abaixar perquè l'especulació immobiliària, directament o indirectament, no perdona i escrit està que la Barceloneta real ha de desaparèixer de manera irremissible. Desapareix perquè un barri és la seva gent, els seus costums i una Barceloneta de turistes i d'anglesos o d'alemanys amb possibles ja no és la Barceloneta sinó que és una altra cosa.

Rossos i esportistes
Aquesta altra cosa és, per exemple, l'atractiva holandesa Sarah, que s'acaba de comprar una nova bicicleta, i el canadenc Leonard, que intenta convèncer-me que la pràctica del surf no és un esport sinó un estil de vida. Sarah i Leonard són aus de pas i un barri es fa amb altres materials. Un barri es fa lentament i, per descomptat, sense especulació immobiliària i sense turistes. Un barri es fa amb avis i néts. I amb places, amb clubs nàutics, botigues i converses al bar Emilio, que era el bar dels germans Gómez, els Emilios.
Evaristo, 66 anys, és el gran, però no ha perdut els cabells. A més a més, és anarquista romàntic, lliurepensador. Paco, 64 anys, és el petit, porta bigoti i mai s'ha ficat en polítiques. Evaristo i Paco, nascuts al número 44 del carrer de la Maquinista, són fills d'Emilio, armador i pescador, nascut a Roquetas de Mar, Almeria, i a qui a la Barceloneta se'l coneixia com el Gafas. Però Emilio no es deia Emilio sinó Emigdio. Així és el barri.
Paco va començar a treballar al bar als 12 anys. Nen, un cafè. Nen, un tallat. Així era tot el dia. Des de les quatre de la matinada, perquè la mar sempre ha obligat a matinar molt tota la seva gent. A la cuina, durant molts anys, hi va haver la mare que, amb 97, es continua dient María Joaquina Valdivia Jérez, nascuda al barri almerienc de La Chanca, descrit molt bé per Juan Goytisolo. Evaristo va posar seny després d'haver fet el servei militar i una vegada posat el seny també es va apuntar al bar de la família.
Fins dijous passat, el bar Emilio era la verdadera crònica marinera de la Barceloneta. Crònica de portuaris, pescadors i armadors com Paco el Bruto, el Pericaña, el Cruces, el Eleuterio, Cabo Tomate o Miguel Caparrós, el Niño. I de poderosos i influents estibadors, com Julián García, líder amb bigoti, ja jubilat, que, si no estic mal informat, encara segueix manant o influint en tots els ports de la cristiandat. I això és molt, moltíssim.
Jo he viscut al bar Emilio situacions molt singulars. Per exemple, aquell matí en què van entrar amb gana de truita un grup d'encorbatats executius. Van entrar, i a l'observar un individu amb una gorra que, sense consumir res, dormisquejava en una taula, van suggerir a Paco o a Evaristo, ja no me'n recordo, que l'obliguessin a desallotjar la taula. "Aquest home es queda on és, perquè és un pescador que ha matinat més que vostès tota la vida". Així es respon a la Barceloneta autèntica.

'Sapore di sale'
Dijous passat, Paco, el del bigoti, pensava que deia adéu a una vida de feina, de sacrifici i de dedicació a uns clients, que eren amics. Evaristo, el bon anarquista, deia que deixava el mateix que el seu germà. "Deixo molts sentiments". Paco havia pactat amb el propietari de la finca on estava ubicat el bar Emilio que deixaria el local quan es jubilés, és a dir, l'any 2009. Però un error administratiu en la partida de naixement li ha fet avançar un any la jubilació i la propietat gairebé no perdona mai.
Dijous passat, al bar Emilio, em van tornar amics, estius i platges que ja se n'han anat. Sapore di sale, sapore di mare. Així ho cantava Gino Paoli. Em van tornar Salvador Enguix, el Joe, peixater de gran gana. I Tomás Martínez, enginyer tècnic a qui els nous temps van jubilar anticipadament dels Talleres Nueva Vulcano. I aquell que se'ns va suïcidar no fa gaire i que aquí no nomeno perquè a la verdadera Barceloneta, a l'autèntic barri, no hi ha, no hi ha hagut mai xivatos. Sapore di sale.

La "piñata" en la premsa

L'acció realitzada ahir contra l'especulació immobiliària (Bon cop de pal a l'especulació!!!) ha tingut la seva repercussió en la premsa i d'aquesta manera , ja ahir a la tarda recollia el diari Avui la protesta:

Unes 200 persones, segons els organitzadors, han participat aquest dissabte al migdia en un acte reivindicatiu contra l'especulació immobiliària al barri de la Barceloneta de la capital catalana. Un grup de nens han donat 'un cop de pal a l'especulació' trencant una pinyata en forma de tauró que, segons ha explicat Pepa Picas, membre de la Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta, simbolitzava l'administració.

Des del gener passat, aquesta entitat ha obert una oficina on els veïns reben informació i suport d'advocats ja que, segons explica Picas, des que el Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana (PGM) es va aturar, s'han registrat diversos casos de mobbing en aquest barri.

Vídeo de la acció antiespeculativa

Galeria de fotos