dissabte, 23 de febrer de 2008

BARCELONETA MANIFESTACIÓ DIA 7 DE MARÇ


A la fi d'aquest mes farà un any de l'aprovació del “pla dels ascensors” per tots els partits polítics en l'Ajuntament, un pla que ha fet que la pressió del mercat immobiliari tiri cada vegada més veïns i veïnes de les seves cases. Pressió enfront de la qual l'Ajuntament no està fent gens, i diu que poc es pot fer, però això mateix van aprovar un pla que ha donat motiu a l'especulació a ficar-se de ple en el barri (feta li llei, feta el parany, i ja sabem que les lleis les fan els poderosos i NO les fan per a benefici dels pobres).

Així que el 7 de març convoquem a tots els veïns i veïnes del barri a una manifestació per a demanar:

l'anul·lació del “pla dels ascensors” i l'impuls d'un procés de participació real

una política contundent contra el mobbing immobiliari i aquells que ho exerceixen

que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel “pla dels ascensors”, ni per no poder pagar un lloguer car

Convidem que tot el qual vulgui porti la seva cassola, la seva pancarta amb la seva reivindicació, amb allò que creu que fa falta en el barri. També convidem a totes les associacions, entitats, cors, grups, equips de futbol o waterpolo, grups de música o de cantaires, col·lectius, diables... que se sumeixen a la manifestació; ja que el que està en joc és el nostre barri, i aquesta vegada va de debò.

Si no ho fem junts, sols no anem a poder.

Associació de Veïns de l'Òstia i Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta.

Especulació i més especulació

L’Ajuntament de Barcelona concedeix les llicències per l’enderroc d’un edifici de 4 plantes per la construcció d’un nou hotel al Barri Gòtic, quan encara hi ha persones vivint-hi. Les obres d'enderroc ja han començat. Els veïns hem iniciat tràmits legals demanant la suspensió amb caràcter d'urgència de l'enderroc de la finca. llegir...

El districte de Ciutat Vella va dur a terme ahir una inspecció de les obres d'enderroc que el grup Hotels Catalonia està fent en una finca del carrer Amargós, prèvies a la construcció d'un equipament hoteler. Els tècnics municipals van detectar algunes irregularitats, segons van informar fonts del districte, entre elles l'absència de tècnics responsables dels treballs en el moment de fer la visita. La presència de veïns a les finques contigües –també afectades pel mateix projecte– va motivar, d'altra banda, l'ordre de paralització immediata de l'enderroc, tal com van sol·licitar públicament els afectats i una associació antiassetjament dimarts passat. llegir...

Crítiques a la construcció de nous hotels


divendres, 22 de febrer de 2008

SMILE MAGAZINE (Nº3, MAYO 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

TIBIDABO: Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma
(per Pere Grament)

1- UNA PROPOSTA IDEALISTA: FREAK POWER A LES ROCALLOSES

"A prendre pel cul amb els turistes, deixarem l'autopista a mitges, fotrem fora aquesta colla d'avariciosos i crearem una ciutat en la que poder viure-hi com a persones en comptes de com a esclaus d'aquest imbècil sentit del progrés que acabarà per tornar-nos bojos a tots!"
H.S. Thompson (1970)


Entre article i article, el Doctor H.S. Thompson acostumava a retirar-se a una petita localitat muntanyosa de l'estat de Colorado, veïna d'Aspen i anomenada Woody Creeks. Allà l'home reposava dels excessos i (suposem) deixava renovar-se una mica la sang després de tanta mescalina, cocaïna i bloody marys.

Potser va ser durant una d'aquelles inacabables tardes d'estiu que Thompson passava en boles al porxo de casa seva, bebent cervesa, fumant porros i fent punteria amb l'escopeta, quan l'home va integrar-se en l'ambiciós programa polític conegut com "Freak Power" -poder friqui, excèntric-. Segurament sentint el seu estil de vida amenaçat pels poders fàctics locals, que desitjaven urbanitzar la zona i convertir-la en una mena de ressort turístic d'esquí a l'estil del que aquí podria ser Viella (amb tots els mil.lionaris de la(s) capital(s) peregrinant-hi per lluir modelets i fer-se la pilota amb la monarquia, sigui constitucional o meritocràtica, tant se'n dóna).


Per què no crear un partit polític que recollís el vot de tota aquella massa heterogènia i anti-sistema que no vota mai? Calia mobilitzar a tots aquells perdedors en forma de motards, artistes, hippies, satanistes, anarquistes, intel.lectuals, heads (consumidors de drogues cerebrals, com ara l'LSD o els porros) que pululaven pel poble sense fer res de profit. Si H.S. i els seus amics aconseguien que el seu candidat guanyés (un motorista de carreres hippie anomenat Joe Edwards), tirarien enrera tots els projectes especulatius per convertir Aspen en la Disneylandia On-Ice -sobre gel- que projectaven els candidats demòcrata i republicà.

Així les coses, el programa per a conquerir l'alcaldia de l'Aspen de 1969 constava dels següents punts:

1- Fer fora del municipi als especuladors inmobiliaris. O desproveïr-los de poder.
2- Evitar que el Departament Federal construís l'autopista de quatre carrils que tenia projectada.
3- Prohibir el trànsit al centre del poble, plantant herba (de la que mengen les vaques) als carrers per a que la gent pogués asseure-s'hi a passar el dia.
4- Reciclar els policies a escombriaires i a mecànics d'una futura flota pública de bicicletes que quedaria a disposició de tothom.
5- Prohibir la construcció de blocs de pisos prou alts com per a tallar la llum i vista als veïns.


I no es pensin vostès, cínics d'estar per casa, que la cosa va acabar en no res; oficialment la candidatura Freak Power va perdre només per sis vots (cinc dels quals arribarien amb retard pel fet de ser emesos des de l'estranger i serien declarats invàlids). Engrescat per l'èxit, Thompson va decidir presentar-se a les eleccions per Sheriff del comtat d'Aspen el 1970 (de la mateixa manera que ja havia fet el seu col.lega Oscar Acosta, aka Advocat Obès Samoà, treient-ne 110.000 vots a les corresponents a Los Angeles). El seu programa, a grans trets:

1- Canviar el nom d'Aspen a Fat City -ciutat de grassos- per referèndum. Amb aquest nom tan poc cool i trendy, H.S. confiava desmoralitzar a molts dels especuladors que amenaçaven amb destruir el rel.laxat estil de vida de la regió.
2- Controlar el tràfic de drogues: sabent que no era legal vendre-les però colocant la seva restricció com la última de les prioritats a perseguir. I castigant a aquells camells que timessin als clients!
3- Prohibir la caça i la pesca als no residents.
4- Tant el Sheriff com els seus ajudants haurien d'anar desproveïts sempre d'armes en públic.

Malauradament, aquest segon intent també va fracassar (1500 vots contra uns 1000 en tot el comtat) però, com recordava un alegre Thompson , aquesta segona vegada SÍ que van guanyar les eleccions a Aspen (perdent-les a d'altres pobles del comtat). Continuarà...

dijous, 21 de febrer de 2008

Manifestació pel dret a l’habitatge el proper 1 de març. Crida a col•lectius i associacions a sumar-s’hi


El proper 1 de març hi haurà un cop més una manifestació per a reclamar que es faci efectiu el dret a l’habitatge. Aquest dret segueix estant greument vulnerat perquè per la majoria de la població l’accés o bé és impossible o bé implica dedicar-li una part abusiva del sou.

Arrel de les mobilitzacions per a reclamar el dret a l’habitatge, fa mesos que els partits polítics, les administracions públiques i els mitjans de comunicació repeteixen gairebé a diari que ara sí, s’han posat a buscar solucions.

Tot i això moltes persones no veiem clar que les mesures contribueixin a fer efectiu aquest dret bàsic. Bona part d’elles està dirigida a fomentar la construcció d’habitatge de protecció. Però, cal construir més quan hi ha a Catalunya 300.000 pisos buits més totes les promocions que no s’estan venent? A qui beneficia seguir construint realment? A més, el preu de l’habitatge de compra s’ha estancat, però per molta gent aquest fet no suposa una millora, perquè les hipoteques pugen. Els lloguers estan augmentant desorbitadament. En els últims mesos molts altres productes bàsics s’han encarit.

El dia 1 de març sortirem al carrer per a reclamar que guanyi qui guanyi les eleccions no la població que veu com dia a dia s’encareix el cost de la vida, es nega a que governi per a bancs (que segueixen tenint beneficis del 30% anual) i constructors com fins ara.

En campanya electoral els anuncis dels polítics no deixen escoltar la veu de la gent, però aquest cop ens sentiran!

VdeVivienda, i nombroses nombroses assemblees locals pel dret a l’habitatge convoquen el proper 1 de març i demanem l’adhesió i el suport d’entitats i col•lectius. Si el teu col•lectiu dóna suport a la manifestació, si us plau envieu un email dient-ho a l’adreça: v@vdevivienda.net

Hi ha material de convocatòria a la Torna (c/Sant Pere Martir a Gràcia), l’Espai Obert (c/ Violant d’Hongria a Sants) i a la PHRP de Magdalenes (c/Magdalenes 13-15 al centre).

dimecres, 20 de febrer de 2008

MANIFESTACIÓ 7 DE MARÇ

Un informe europeu sobre el dret a l'habitatge constata la "situació de crisi" a Espanya

Un informe elaborat a partir de la Missió Oficial en l'Estat espanyol del Relator Especial de Nacions Unides, Miloon Khoothari, revela la "situació de crisi" que travessa Espanya a l'hora de garantir el dret a l'habitatge dels seus ciutadans. El document analitza els principals problemes d'Espanya per a garantir aquest dret i planteja una sèrie de recomanacions concretes dirigides a adequar les polítiques habitacionals

Llegir article

dimarts, 19 de febrer de 2008

'Mobbing', un pervers efecte col·lateral

Més casos. En més barris de més ciutats. També en municipis mitjans. I amb perfils d'acorralats cada vegada més variats. El mobbing o setge immobiliari s'estén. L'assetjament a inquilins per part de propietaris o administradors perquè abandonin els seus pisos de renda antiga i treure'ls major rendiment es revela com el més pervers dels efectes de les operacions de rehabilitació urbana a Espanya.

Llegir article

dilluns, 18 de febrer de 2008

La geografía esborrada

Ajudem a salvar el fals pebrer


El pebrer bord
de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona


Al Passatge Méndez Vigo numero 5 de Barcelona, al davant mateix de l'Institut Italià de Cultura, hi ha un fals pebrer o pebrer bord (Schinus molle) esplèndid, gran i bell, el qual ha fet companyia durant molts d’any a la gent de totes les edats que han sovintejat aquest indret, i que ha estat i és encara un referent important, l'edat d’aquest arbre emblemàtic podria rondar els 70 anys. El juny de l’any passat aquest arbre va sofrir l’amputació d'una arrel i des de llavors va començar a caure i amenaça a malmetre el terra i la paret que l’envolten. El Director de l'Institut ha decidit tirar pel dret i volen abatre l'arbre el dimarts que ve dia 19 de febrer. Per la tala del fals pebrer tenen un pressupost de 1.400 Euros. Però hi ha alternatives que permetrien salvar l’arbre i que podrien costar menys de la meitat de diners que no pas tallar-lo. L’estat de l’arbre fa que calgui actuar ràpidament, potser caldria fer una reestructuració de la capçada eliminant el brancatge més pesant i posant-hi algun tipus de sustentació. D’aquesta manera segurament que podríem gaudir d’aquest arbre una bona colla d’anys més. No obstant això la direcció de l'Institut ha decidit tirar endavant amb la seva decisió d’eliminar l’arbre, al·legant que ja té el permís de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest indret ja hem dit que hi ha l'Institut Italià de Cultura, almenys des de l'any 1950, i davant d'ell hi ha el Liceu Italià, lloc on centenars de nois cada any s’han educat i han crescut sota l'ombra d'aquest pebrer bord. A l'Institut de Cultura aprenen italià centenars d'estudiants cada any, s'hi dóna també classe de gastronomia italiana i nombroses altres activitats, com conferències i pel·lícules. Al final del franquisme es feia cua sota el pebrer per veure pel·lícules que el franquisme havia prohibit. Per a molta gent aquest arbre és un arbre de la llibertat on s’han aixoplugat durant molts anys unes activitats que en aquest país no es podien fer. Els arbres són moltes coses i aquest arbre és i ha estat un referent important per a molta gent. Seria molt lamentable que la intenció d’abatre aquest arbre es portés a la practica, i per això demanem, ja que es possible fer-ho, que es faci tot el que calgui per a salvar-lo.


Ajudem a salvar el fals pebrer
‘Amics arbres · Arbres amics’ ja ha demanat a la direcció de l'Institut Italià de Cultura i a l’Ajuntament de Barcelona que facin tot el que sigui possible per salvar el fals pebrer. A tots vosaltres, amics i amigues que ens llegiu, us demanem que us afegiu a la nostra petició. Aquí sota us posem un possible redactat de petició i les adreces electròniques on s’haurien d’enviar amb la màxima urgència. Cal fer tot el que sigui possible per tal de salvar el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona. Salveu el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura
Senyor Director de l'Institut Italià de Cultura, Hem sabut que voleu fer tallar el pebrer bord que hi ha al jardí del Passatge Méndez Vigo 5. Donat que és un arbre bell i antic, emblemàtic, molt característic i que dóna personalitat al passatge, us demano que trobi una alternativa viable a la mort de l'arbre, de forma que no s’associí la cultura italiana amb la manca de cura dels arbres. Ben cordialment. Salveu el fals pebrer de l'Institut Italià de Cultura
Ajuntament de Barcelona, Hem sabut que heu donat permís per tallar el pebrer bord del Passatge Méndez Vigo número 5, a l'Institut Italià de Cultura. És un arbre sobre el qual caldria actuar d’alguna manera per tal que no malmeti el terra i la paret que l’envolten. Però creiem que cal fer tot el que es pugui per tal de no talar-lo. És un arbre antic, emblemàtic, molt característic i que dóna personalitat al passatge, per això us prego que feu tot el que sigui possible per tal de trobar una solució perquè l'arbre pugui continuar vivint. Ben cordialment.

diumenge, 17 de febrer de 2008

El Departament de Medi Ambient renuncia a una protecció real del parc de Collserola


Atenent a l'acord entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que han formalitzat recentment, queda clar que el govern renuncia a garantir la preservació de Collserola com a espai natural atès no hi ha voluntat de desclassificar infrastructures i vials i si n'hi ha de promoure més equipaments dins del parc.

A la roda de premsa del passat dia 30 de gener de 2008, el DMAH i l’Ajuntament de Barcelona afirmaven que el futur Parc Natural de Collserola guanya 51 Ha. amb l’acord a què han arribat, i que això no implica que desapareguin els vials programats al Pla general metropolità (PGM, del 1976).

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola vol posar de manifest que en aquesta definició de límits, s’han esborrat els espais protegits de l’actual Parc: els del Pla especial de protecció i ordenació del Parc de Collserola (PEPCo), més ampli que els de Xarxa Natura 2000 i els del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) (límits sobre els que han treballat amb aquest acord).

Encara menys s’ha assolit la proposta inicial del DMAH, Estudi de mesures addicionals de protecció de Collserola de 2005, en què proposava l’ampliació de l’esmentat PEPC o protegint encara més els espais de transició amb les zones urbanitzades. Per tant, el Parc no guanya 51 Ha., sinó que en perden moltes més que encara no podem quantificar per la raó de què no s’ha informat a aquesta Plataforma sobre aquest pacte.

No es desprogramen ni els sòls urbanitzables ni les infrastructures pendents (el vial de Cornisa, el túnel d'Horta, el túnel Central), sobre els quals l'esmentat Estudi de mesures addicionals també en recomanava la no execució.

Pel que fa a la nova figura dels Espais periurbans de regulació especial (EPRE), considerem que s’adjudiquen als ajuntaments determinats espais fins ara protegits com a PEIN, amb l’enganyosa afirmació de què son espais urbans guanyats per al Parc, quan en realitat ja hi eren dins. Aquest acord pot suposar un perillós precedent que permeti la resta d'ajuntaments demanar el mateix tracte de favor que ha rebut l'ajuntament de Barcelona per part de la DMAH.

La realitat és que es reserven zones dins del futur Parc Natural per construir equipaments públics o privats, que segur necessitaran vials d’accés que malmetran encara més aquest valuós espai natural.

Per totes aquestes raons rebutgem l’acord presentat el 30 gener de 2008 entre l’Ajuntament de Barcelona i el DMAH i exigim es declari Collserola com a Parc Natural per llei i amb la protecció real i necessària que precisa un espai tant valuós i paradoxalment tant amenaçat com aquest.

Vista la renúncia definitiva del govern a garantir una protecció real de l'espai natural que queda de Collserola, la PCDC ha engegat una campanya en defensa de la serra que s'inicia aquest mes de febrer amb una recollida de firmes, i que culminarà l'abril amb tot un seguit d'actes públics.

Collserola, 13 de febrer de 2008