dissabte, 2 de febrer del 2008

Bon cop de pal a l'especulació!!!

Aquest matí, en la plaça del mercat de La Barceloneta, s'ha celebrat un acte lúdic reivindicatiu per a denunciar l'especulació i l'assetjament immobiliari cada vegada més presents en el barri. A les 11:00 de l'aquest matí ha començat el “fotomatón” antiespeculació de la Barceloneta en la plaça del mercat. A poc a poc, s'han anat sumant més veïns fins que a les 12:00 uns 40 veïns i 30 nens han començat un petit cercaviles, acompanyats per una petita banda de músics hongaresos del barri i dos cavallers d'ultratomba, El cercaviles ha finalitzat amb 60 veïns i desenes de nens donant cops a una “piñata” que representava el tauró de l'especulació (immobiliàries i Ajuntament) en el barri. Al finalitzar s'han repartit bunyols i s'ha continuat amb el “fotomatón” de l'especulació, denunciant el mobbing.

El motiu pel qual celebrava aquest acte era denunciar l'assetjament immobiliari al que ens veiem sotmesos cada dia i exigir a l'Ajuntament unes política contundent per a combatre aquest fenomen, així com perseguir a qui exerceix el mobbing. Cada vegada hi ha més casos de mobbing des que fa gairebé un any s'aprovés el “pla dels ascensors” amb els vots de tots els partits polítics. L'assetjament immobiliari es dóna en el barri ja en les seves múltiples formes: des de corts de llum en l'escala, amenaces vetllades de promotors immobiliaris a persones majors perquè embenen els seus pisos fent-los creure que si no perdran la seva pensió, fins al fenomen cada vegada més estès de la no-renovació de contractes cinc anys als quals tenen rendes més baixes.

Els veïns presentarem una demanda davant la justícia del contenciós administratiu per a impugnar el “pla”, el qual duu mesos parat a causa de la seva deficient redacció i al gran cost econòmic i social que li suposarà al barri.

La Barceloneta resulta cada vegada més un suculent pastís immobiliari del com cap inversor estranger o autòcton no està disposat a perdre el seu tros; a pesar de la crisi immobiliària, els mateixos comercials d'immobiliàries de La Barceloneta repeteixen que aquesta contínua sent un bon lloc d'inversió. El “pla dels ascensors” i la passivitat de l'Ajuntament fan que davant aquesta situació els veïns ens trobem cada més acorralats per la llei del més forta econòmicament.

L'Ajuntament coneix aquesta realitat, i no obstant això, el “pla” no està anul·lat i l'especulació immobiliària ja està produint greus conseqüències negatives en el teixit social de La Barceloneta.

Davant aquesta situació insostenible per als veïns i veïnes, vam exigir:

- l'anul·lació del “pla dels ascensors” i l'impuls d'un procés de participació real

- un política contundent contra el mobbing immobiliari i aquells que ho exerceixen

- que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel “pla dels ascensors”, ni per no poder pagar un lloguer car

Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta

Associació de Veïnes de l'Òstia






Gran golpe a la especulación en La Barceloneta


Hoy a las 12:00 en la plaza del mercado de La Barceloneta, los vecinos le daremos un gran golpe al tiburón de la especulación rompiendo una piñata. Hoy se romperá una piñata construida por los vecinos, la cual representa la especulación en el barrio. Antes de que los más pequeños rompan la piñata, habrá un pequeño pasacalles, una representación, fotomatón, buñuelos, y es un espacio para que los vecinos y vecinas que sufren mobbing denuncien su caso públicamente.

Con este acto lúdico-reivindicativo los vecinos queremos denunciar el acoso inmobiliario al que nos vemos sometidos cada día. Éste se ha acentuado enormemente desde que hace casi un año se aprobara el “plan de los ascensores” con los votos de todos los partidos políticos. Los vecinos presentaremos una demanda ante la justicia de lo contencioso administrativo para impugnar el “plan”, el cual lleva meses parado debido a su deficiente redacción y al gran coste económico y social que le supondrá al barrio. Sin embargo, el acoso inmobiliario se da en el barrio ya en sus múltiples formas: desde cortes de luz en la escalera, amenazas veladas de promotores inmobiliarios a personas mayores para que vendan sus pisos haciéndoles creer que si no perderán su pensión, hasta el fenómeno cada vez más extendido de la no-renovación de contratos cinco años a los que tienen rentas más bajas.

La Barceloneta resulta cada vez más un suculento pastel inmobiliario del cual ningún inversor extranjero o autóctono no está dispuesto a perder su trozo; a pesar de la crisis inmobilaria, los mismos comerciales de inmobiliarias de La Barceloneta repiten que ésta continua siendo un buen lugar de inversión. El “plan de los ascensores” y la pasividad del Ayuntamiento hacen que ante esta situación los vecinos nos encontremos cada más acorralados por la ley del más fuerte económicamente.

La sra. Ana, con un alquiler de 88 euros al mes, un piso frente a la playa y una pensión tan baja que la obliga a trabajar a sus 80 años; lleva meses pagando el alquiler en juzgados y ha descubierto hace poco que su casa está declarada en ruina por la propiedad – mientras otros arquitectos independientes niegan la ruina-, lo que eximiría al propietario de su casa (una empresa) de la obligación de realojarla.
Otras tres familias del barrio se han visto acosadas por el administrador de Arts Apartments SL, empresa que está realizando obras que provocan cortes de agua que se prolongan hasta seis semanas, y que se permite reubicar a sus inquilinos a su antojo para poder continuar alquilando apartamentos a turistas.

El Ayuntamiento conoce esta realidad, y sin embargo, el “plan” no está anulado y la especulación inmobiliaria ya está produciendo graves consecuencias negativas en el tejido social de La Barceloneta.

Ante esta situación insostenible para los vecinos y vecinas, exigimos:

la anulación del “plan de los ascensores” y el impulso de un proceso de participación real
un política contundente contra el mobbing inmobiliario y aquellos que lo ejercen
que ningún vecino tenga que marcharse del barrio, ni por el “plan de los ascensores”, ni por no poder pagar un alquiler caro

Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta
Associació de Veïnes de l'òstia

En la web:
http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
http://www.labarceloneta.org/forum/index.php
Fotomatón
http://www.flickr.com/photos/pdefensabarceloneta
Sobre el “plan de los ascensores”:
http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/2007/10/qu-pasa-con-el
http://www.labarceloneta.org/forum/viewforum.php?f=1

divendres, 1 de febrer del 2008

Dissabte 2 de Febrer a les 12h, no faltis!!!

Ascensors

Posaran una vintena d'ascensors al Baró de Viver per revalorar el barri

Les complicacions del cost

dijous, 31 de gener del 2008

SUMA I SIGUE

EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Bar Emilio

ARTURO San Agustín

Demà, la Barceloneta serà una mica menys Barceloneta. O sigui, que demà, per culpa de l'especulació immobiliària, aquesta urpa ferotge, aquest càncer, tancarà el bar Emilio, que era més que un bar. Era barri, república autèntica que no va voler mai apostar per la sortida fàcil i rendible, que és el turisme, aquella massa.

El bar Emilio, situat al passeig de Joan de Borbó, i fundat per Emilio, el Gafas, hauria pogut apostar pel calamar de plàstic i la paella infame, però es va mantenir fidel a la truita a la francesa o al bocata audaç, que és el que encara demanen els pocs pescadors autèntics que ens queden.

El bar Emilio obria les portes a la matinada, que és horari de pescador autèntic, perquè els verdaders fills de la mar es lleven abans que el dia, demanen el seu carajillo i s'embarquen. I aquell carajillo, truita, tros de tonyina o bocata sincer se'l prenien al bar Emilio, que és on jo parlo d'anarquismes impossibles amb Evaristo, que ahir em va donar records fraternals per a aquell advocat honest, és a dir, rar, raríssim, que és el meu company Mateo Seguí.

Els germans Paco i Evaristo, bigoti serè i anarquia autèntica respectivament, són els que han fet possible, fins avui, que el bar Emilio continués sent Barceloneta real. Gent anònima i gent principal i fiable. Pepe Rubianes, per exemple. O el príncep Vicenç Forner, que sempre em recorda una de les seves parentes: certa viuda rossa, elegant, seriosa i atractiva, que sabia mirar, caminar i a qui jo, des d'aquell batxillerat, observava amb devoció.

Quan algú ens roba un altre tros de Barceloneta real em poso de mala llet. I perdonin vostès la grolleria, però és que cada vegada veig més clar que les nostres autoritats no es van oblidar de la Barceloneta. Res d'oblits. El que les nostres autoritats van fer va ser permetre que el barri es degradés i així pogués ser envaït per gent estranya, marginals, que són els que anuncien els rics, anglesos o alemanys, que arriben després i que, a poc a poc, s'ho queden tot.

Gràcies, Evaristo. Gràcies, Paco.

Que Odín us protegeixi.

Concentració a la plaça Sant Jaume.


La Plataforma en defensa del Servei Porta a Porta, servei de transports per a persones amb discapacitat, convoca per divendres dia 1 a les 12h una concentració a la plaça Sant Jaume.

Us prego feu tota la difusió possible, per la qual cosa us adjunto el cartell de la convocatòria

Tot l'ajut que podeu oferir vindrà bé.

Gràcies

dimecres, 30 de gener del 2008

Bombardeig feixista

Aquí us portem un vídeo, sobre les tràgiques imatges del bombardeig feixista sobre la ciutat de Barcelona, en memòria dels 42 morts innocents la majoria nens, que en el matí del dia 30 de gener 1938 van perdre la vida en la plaça Sant Felip Neri baix la pluja de bombes llançades sobre la ciutat per l'aviació feixista




Imatges d'un bombardeig

ACTUALITZACIÓ FOTOMATÓN


Actualitzat el “Fotomatón” amb noves fotos realitzades dels veïns i veïnes de La Barceloneta dintre de la campanya organitzada per la Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta i l’AAVV de l’Òstia contra el “Pla dels Ascensor”


Veure "fotomatón"

dimarts, 29 de gener del 2008

La gent gran, pilar del pla de la Barceloneta

Aquí us portem un nou article sobre el Pla dels ascensors publicat en “l'oficialista” diari El Punt

" La Barceloneta va entrar en els plans urbanístics de l'Ajuntament perquè el consistori va decidir que el problema d'accessibilitat dels peculiars edificis d'aquest barri –els quarts de casa– començava a ser greu. L'envelliment de la població i la notícia de persones grans amb moltes dificultats per pujar i baixar de casa o per carregar la compra –a part dels problemes de molts joves per sortir de casa amb el cotxet– van marcar l'inici d'aquest projecte, conegut també com «el pla dels ascensors» perquè un dels objectius més cridaners que planteja és modernitzar l'accessibilitat dels immobles.

Llegir article

Cent metres de costa lliures de maons

Un total de 14 països mediterranis han signat a Madrid el Protocol de Gestió Integrada sobre les zones costaneres del Mediterrani, en el qual s'establix la prohibició de construir a 100 metres de la línia de costa, segons va explicar avui la ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, després de l'acte protocol·lari.

Llegir article

dilluns, 28 de gener del 2008

Declaració de l'Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català


A Barcelona, dissabte 26 de gener de 2008

Venim dels moviments socials de les comarques de Catalunya i d'altres llocs dels Països Catalans, per a trobar-nos durant aquest primer Fòrum Social Català, atenent la convocatòria del Dia d'Acció Global, acordada al Fòrum Social Mundial de Nairobi. Som diversos i plurals, però compartim els valors i objectius reflectits a la Carta de Principis del Fòrum Social Mundial i a la Carta de l'Assemblea de Moviments Socials de Portoalegre.

Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents.

Volem un país on la pobresa, l'especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d'empreses, que estan destruint el teixit productiu català.

Volem un país on les dones puguin ser lliures i iguals. Denunciem i rebutgem la violència masclista. Donem suport la campanya del moviment feminista pel dret a l'avortament lliure i gratuït i exigim que cessi la fustigació i la criminalització de les dones que han avortat.

Volem construir una societat no patriarcal, sense discriminacions i on tothom pugui desenvolupar lliurement la seva sexualitat.

Estem contra la privatització dels serveis públics. Reclamem uns serveis bàsics, com són el transport, l'aigua i l'energia, públics i de qualitat. Ens oposem a la recent llei de reforma del Institut Català de la Salut i a l'anunciada Llei de l'Educació de Catalunya, ja que obren les portes a la privatització de les xarxes públiques de la sanitat i de l'ensenyament. Donem suport a la campanya en defensa de l'ensenyament públic, gratuït, coeducatiu, laic i de qualitat, que comença amb la vaga del 14 de febrer.

Volem una societat que respecti els drets de la infància, i un sistema educatiu que els estimuli a construir una realitat on la llibertat i la fraternitat siguin els valors principals. Defensem els drets dels discapacitats i reclamem polítiques que impedeixin qualsevol discriminació i facilitin la seva plena integració.

Rebutgem el model de ciutat aparador que se'ns intenta imposar, en benefici d'una minoria especuladora, i defensem pobles i ciutats que garanteixi el benestar dels seus habitants, i el dret a un habitatge digne i assequible. Rebutgem el Pla Nacional de l'Habitatge, per no ser una solució al problema. Ens oposem a la privatització dels espais públics i donem suport a l'ocupació d'habitatges i locals buits. Lluitem perquè els nostres pobles i ciutats siguin espai de drets i llibertats i exigim la derogació de les ordenances del civisme.

La guerra és la conseqüència més dura de l'imperialisme i de les polítiques neoliberals. La guerra de l'Iraq, l’Afganistan i el Líban, l'ocupació de Palestina, les guerres de l'Àfrica, entre d'altres, continuen sent el major drama de la humanitat. Volem una Catalunya que rebutgi la guerra i lluiti per arribar a una pau justa en tots els conflictes bèl·lics actuals. L'abolició del deute extern, la prohibició d'exportar armes i l'ajuda internacional no condicionada, són elements que, sens dubte, contribuiran a acabar amb les guerres i la fam al món.

Rebutgem les successives rebaixes impositives a les empreses i rentes del capital que carreguen el pes fiscal sobre el consum i les rentes del treball i defensem els impostos directes que incideixin sobre els més rics. També denunciem la lacra que sobre el sistema impositiu i la humanitat suposen els paradisos fiscals.

Lluitem contra el racisme i la xenofòbia. Defensem els drets dels immigrants, el dret a la lliure circulació i a la ciutadania de residència. Ens oposem a l'expulsió d'immigrants i als centres d'internament, i també a la criminalització de les persones per motiu del seu origen.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas, el carbó i l'urani, que cada com és estan i estaran en declivi. Tard o d’hora, doncs, haurem d’aprendre a viure amb una nova cultura de l'energia, perquè tota la tecnologia del món no podrà aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes.

Volem assegurar el futur de l’agricultura, lliure de transgènics i que garanteixi la nostra sobirania alimentària, enfront de les multinacionals, que controlen la producció, distribució i venda de la major part dels aliments que consumim. Rebutgem les polítiques que afavoreixen els agrocombustibles, pels seus efectes negatius sobre milions de persones, ja que redueixen i encareixen els aliments bàsics.

Rebutgem la retallada de les llibertats i la vulneració dels drets humans que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, estem patint. Reclamem la derogació de la Llei de partits polítics. Denunciem la repressió i criminalització dels moviments socials que s'oposen a les polítiques neoliberals, que els últims mesos han patit especialment els treballadors en lluita, el moviment okupa i els activistes contra la monarquia.

Volem que es respecti el dret dels Països Catalans i la resta de pobles del món a exercir el dret democràtic a l'autodeterminació.

Rebutgem el model de construcció europeu i denunciem que l'Acord de Lisboa estigui imposant, de forma antidemocràtica, les mateixes polítiques neoliberals rebutjades per molts ciutadans i ciutadanes en els referèndums que es van celebrar sobre el projecte de Constitució Europea.

Lluitem contra un sistema econòmic basat en l’explotació que ens condemna a la precarietat. Volem deixar de viure explotats per un sistema que sembla que no té cares, però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.

Hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible.

Des de l'Assemblea de Moviments Socials catalans, cridem a donar suport a les jornades de lluita convocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona Treballadora

15 de març – Ara, com fa 5 anys.... NO a la guerra!

1 de maig – Pels drets socials i laborals i contra la precarietat

També fem una crida a participar activament a totes les campanyes i mobilitzacions, que, fruit dels treballs i debats desenvolupats al Fòrum Social Català, figuren a l'agenda dels moviments socials.

diumenge, 27 de gener del 2008

Vides Barates

En aquest text de Manuel Delgado, l’autor analitza les estratègies de mobbing immobiliari i especulació realitzades per l’Ajuntament de Barcelona al barri del Bon Pastor.

Sempre és la mateixa història. De sobte, algú, en algun lloc, decideix quelcom que canviarà la forma i la vida d’un barri. En primer lloc, se’l declara ‘obsolet’, més endavant es redacta un pla perfecte, s’elaboren uns plànols plens de corbes i rectes, es fa tot públic de manera atractiva –dibuixets i maquetes- i es promet una existència millor als ésser humans la vida dels quals, com la del lloc, serà reformada. A continuació, proposen ofertes de re-allotjament –que sempre perjudiquen a qui no podrà assumir les noves condicions que indirectament se’ls imposa-, s’engeguen dinàmiques de participació –orientades, de fet, a dividir els veïns afectats- i, mentrestant es sotmet aquest tros de ciutat a l’abandonament. Un abandonament que no és nou. D'un temps ençà s'ha deixat que la zona es degradés per tal de dissuadir a les víctimes-beneficiaris de la urgència i la invevitablitat de ‘rentar la cara’ a la zona.

Aquest és el cas de les Cases Barates del Bon Pastor, 783 habitatges d’una planta edificats a la dècada de 1920 per allotjar a barraquistes i immigrants. Cases que són testimoni d'una època cada vegada més llunyana on l’habitatge social era una preocupació de les autoritats municipals i un assumpte pel qual es buscaven solucions –les quals per precàries que fossin, al cap i a la fi, eren solucions. Els interiors són petits, però no menys d'allò que avui es proposa com a “noves solucions habitacionals”.

Amb el temps, moltes famílies havien anat arreglant les seves cases fins a fer-ne un espai notablement més amable que els dels blocs que les envolten. El barri a més de ser un valuós exemple d’un determinat tipus d’urbanisme –adaptació humil a la tipologia de la ciutat-jardí-, era un monument vivent a dècades de cultura popular urbana, en un escenari que s’havia demostrat propici tant per les trobades quotidianes com pels moments àlgids de la festa i la lluita.

Tot aquest jaciment de memòria és el que les excavadores arrasaran aviat. La primera fase de demolició ja s’ha iniciat sense donar temps a un bon número de famílies d’acabar d’empaquetar les seves coses, però sobretot sense que s’hagin acabat de resoldre judicialment les demandes interposades per aquells que s’han negat a acceptar les condicions del seu trasllat i estan exigint una indemnització pels danys morals que suposa deixar enrere no només una casa, sinó principalment una qualitat de vida que ja mai més podran recuperar. No podran tornar a seure al seu petit jardí o davant de les portes de casa seva per prendre la fresca i xerrar amb els veïns. Tot això –la possibilitat d’una certa vida comunitària en plena ciutat- quedarà, per sempre més, enrere.

Qualsevol que passi ara mateix pel que havia estat un barri en molts sentits entranyable, es trobarà amb un espectacle molt trist. Desenes de casetes mig en ruïnes o tapiades i, entre elles, aïllades -i per tant, encara incòlumes de les famílies que no han tingut temps d’abandonar-les o que es resisteixen al desallotjament i confien que l’Ajuntament atendrà la decisió judicial i instarà l'aturada cautelar de les obres.

Tot això, és un exemple esplèndid de mobbing institucional, una tècnica “de acoso y derribo’ –i mai millor dit- ja aplicada a Barcelona –la Ribera, el Raval, Poblenou- i que consisteix en fer la vida impossible als veïns que es neguen a abandonar cases condemnades pels plans urbanístics i immobiliaris, sotmetre’ls a una pressió que els obligui a abandonar la seva resistència i deixar el camí lliure als plans de “refuncionalització” dels seus barris.

No cal ni dir que de tot això els mitjans de comunicació no se’n fan ressò. Per ells, les vexacions contra els inquilins inconvenients o díscols és una conducta perversa d’empreses sense escrúpols i mai el que tantes vegades resulta ser: una pràctica seguida per la pròpia administració i aplicada pels seus funcionaris, moltes vegades amb la llei a la mà; d'altres no.

Una mirada a la ubicació del Bon Pastor en el mapa de la ciutat i un passeig per l’entorn desvetllen immediatament els perquès de tanta urgència per eliminar les cases barates del Bon Pastor. A un pas de la nova centralitat que es projecta per la Sagrera, amb la gran terminal de l’AVE, l’edifici espectacular encarregat a Frank Gehry i aquest nou barri que segur que no serà pel mateix tipus d’humanitat que vivia i havia lluitat allà al llarg de moltes dècades. S’entén perquè no es va ni plantejar la possibilitat de rehabilitar totes o part dels habita ara sentenciats, la qual cosa hauria permès als veïns escollir entre quedar-s’hi o no: suculentes hectàrees de sòl de propietat municipal que aviat valdran infinitament més del que costarà la seva remodelació. Terreny alliberat pel món que s’aproxima, en el qual ja no hi haurà veïns sinó clients i en el que les noves classes mitges, que potser un dia van ser progressistes, podran presumir d’haver-se comprat un pis magnífic en un ‘barri popular’. Un negoci rodó en el que els perdedors, una vegada més, seran els de sempre.

I ja ningú es recordarà dels expulsats d’avui, molts d’ells vells, pobres i lletjos –vides barates, per tant- però amb una història i una grandesa obreres de la qual els nous habitants que vindran no en sabran ni en podran saber mai res.

Manuel Delgado. Professor d’Antropologia UB.

Traducció: La Fàbrica