dissabte, 3 d’octubre del 2009

Protesta per l'Hotel Vela



Aquest hotel dissenyat per Ricard Bofill i que avui ha entrat en funcionament, ha rebut moltes crítiques des de bon començament per la seva ubicació arran de mar, per la seva altura de més de 100 metres, i pel fet de situar un hotel de luxe en un barri humil, amb les conseqüències que se'n poden derivar.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Wifi Señal de aviso

En aquest enllaç podeu trobar un vídeo de la BBC sobre la problemàtica del Wifi

VEURE VÍDEO


Article aportat per VAC

dijous, 1 d’octubre del 2009

"L'hotel Vela simbolitza una forma de governar d'esquena al ciutadà"


El polèmic Hotel W Barcelona s'inaugura avui a la Barceloneta. La construcció de l'establiment de luxe, que és propietat de la cadena nord-americana Starwood i fa 110 metres d'alçada, ha generat una intensa onada de rebuig entre els habitants del barri. Afirmen que és il·legal perquè no compleix la Llei de costes i en demanen l'enderrocament
Marc Font

Amb l'hotel ja inaugurat, continuareu la campanya en contra seva?
Sí. De fet, ahir vam presentar un contenciós administratiu contra l'hotel Vela amb el suport de deu entitats. Utilitzarem la via legal fins allà on puguem per demostrar que és un hotel il·legal, a part de ser un insult. Per remota que sigui la possibilitat que sigui enderrocat, intentarem aconseguir-ho. És il·legal perquè vulnera la Llei de costes, que no permet construir a menys de 100 metres de la primera línia de mar i, en canvi, l'hotel s'aixeca a només 20 metres. A més a més, s'ha fet en uns terrenys de domini públic, cedits per l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). Tot i ser una entitat participada per l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat funciona d'una manera bastant opaca. Darrere de les constructores i de la cadena hotelera hi ha personatges que representen una autèntica oligarquia, alguns dels quals tenen un currículum criminal.

Si l'enderroc no és possible, hi hauria alguna altra solució que us deixaria satisfets?
Si no es pot enderrocar, com a mínim volem que la construcció d'un hotel tan insultant i nefast per a la Barceloneta no quedi impune. De fet, estem contents perquè ja ha estat assenyalat com una construcció negativa i enemiga de la ciutat. També hi hauria la possibilitat que hi hagués algun tipus d'indemnització a la ciutadania. Una altra demanda que tenim és que es reformi el model de gestió de l'Autoritat Portuària, que no és gens transparent.

Llegir entrevista sencera a Berta Romaní Portaveu de la Campanya Contra l'hotel Vela

Deu entitats inicien una demanda administrativa contra l'Hotel Vela


dimecres, 30 setembre 2009 Llibertat.cat

Aquest matí s'ha anunciat l'inici d'una demanda administrativa contra l'Hotel Vela. El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa es dirigeix contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s'atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l'Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la resolució que atorga la concessió d'ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic.

L’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en lalegislació portuària que comprèn una excepció a la llei de costes en elcas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en elterreny públic del port. És claríssim, però, que un hotel de luxe de100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari.

Glòria Mèlich, membre de la campanya contra l'Hotel Vela i AIAM (entitat impulsora del contenciós), ha denunciat la privatització de 90.717m2 que suposa el Pla Especial Nova Bocana del Port de Barcelona dins del qual s'ubica l'Hotel Vela. Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l'aposta per la indústria del turisme que està fent l'Ajuntament de Barcelona. S'ha remarcat que cal començar a atrevir-se a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, atesos els costos que suposa. Des d'un punt de vista social, l'aposta pel sector turístic sense regulacions té greus conseqüències per al teixit social, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que s'ha estat denunciant a Ciutat Vella. Des d'un punt de vista laboral, el sector de l'hoteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, amb gairebé un 90 % dels nous contractes de caràcter temporal. El turisme, i més un hotel de luxe com l'Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat, transport, etc. que es paguen de les arques públiques; així mateix, ningú no assumeix contrarestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l'habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat...) que genera en els barris més afectats, com el de la Barceloneta en aquest cas. El barri veí de l'Hotel Vela el veu com una amenaça a la seva població tradicional i tem que produirà encara més expulsions de veïns, tal com ha afirmat Pepa Picas, membre de l’AV l’Òstia.

Segons Albert Recio, el problema de Barcelona és justament la manca d’un model, fet que provoca que siguin els operadors privats els que de facto acabin gestionant la ciutat. El vicepresident de la FAVB i profesor d’economia de la UAB ha afirmat també que l'hotel és un exemple més del paper d’enemic de la ciutat que ha representat el Port de Barcelona en les darreres dècades (des de la construcció del Maremàgnum, que ja va ocasionar moltes protestes ciutadanes).

El recurs administratiu també s'ha definit, per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l'Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania per tal de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l'hotel. La ciutadania té el dret a decidir com vol la ciutat, i per altra banda és necessari exigir un control democràtic de les accions de les administracions així com la transparència en les seves decisions.

Jaume Asens, membre de l'equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d'activitats, com de cessió d'ús privatiu. L'advocat ha reconegut la dificultat del procés, però ha afirmat que en cas que es vegi totalment inviable l'enderroc de l'hotel, es podria discutir públicament i des de la ciutadania el canvi d’usos de l’edifici. I en tot cas, s’exigirà també una sanció a les administracions responsables.

Les entitats esperen ara la resposta de les dues administracions. Si aquesta no es produeix en el període de sis mesos, s'imposarà el silenci administratiu, i es recorrerà per via contenciosa administrativa a l'Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, la qual s'està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l'hotel Miramar i demanen:

* retorn dels terrenys al comú
* l'enderroc de l'hotel
* un procés participatiu ciutadà a través del qual els habitants de Barcelona decideixin què s'ha de fer en els terrenys públics on s’ha erigit l’hotel.
* en cas que es considerés la inviabilitat econòmica i ecològica de l’enderroc, l’obertura d’un procés de discussió públic sobre la possibilitat del canvi d’usos de l’hotel.


Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (Associació per la Investigació i l'Acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), AV l'Òstia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Ateneu Popular la Torna de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, ATTAC Catalunya i AV Can Ricart.

Més informació sobre l'hotel Vela en la premsa: ABC, Europa Press, Avui

dimecres, 30 de setembre del 2009

Festa Major Popular de la Barceloneta

Hotel Vela

La inauguración, el jueves, del hotel Vela en el rompeolas de la ciudad ha provocado una protesta ciudadana modesta en número (entre 200 y 300 personas asediaron el edificio, el domingo pasado), pero atinada en sus contenidos. Anuncia esta plataforma la próxima presentación de una demanda contenciosa administrativa contra el Puerto Autónomo, que forzó la Ley de Costas hasta autorizar semejante bodrio, ratificado después por la Generalitat presidida por Jordi Pujol. El Ayuntamiento consiguió rebajar la altura del mamotreto a 100 metros, de los 178 inicialmente planificados... eso sí, con resultados estéticos discutibles, pues lo que antes era una estilizada vela marina se ha convertido en una panza cervecera sin gloria. Es, desde luego, inasumible que la misma Ley de Costas que se llevó por delante los viejos chiringuitos para crear nuevos espacios públicos, por cierto de gran éxito, pueda amparar ahora esta escandalosa privatización de un territorio que en el imaginario ciudadano figura como uno de los más libres.

En general, el paisaje, tanto el urbano como el rural, merece muy poca atención en este país. El hotel se sitúa justo en el eje Rambla-Colón-Portal de la Pau, de manera que el almirante ya no señala al mar, sino a un cinco estrellas a 300 euros la habitación base. La imagen estremece. También la sede de Gas Natural irrumpe en el eje paseo de Sant Joan-Arc de Triomf-Ciutadella, sin que ello haya suscitado el más mínimo debate. ¡El lío que se montó en París con la Défense en la línea Louvre-Campos Elíseos-Arco de Triunfo!

En fin, ya que los referendos se han puesto de moda, ésta sí parecía una cuestión que dirimir en una consulta, bastante más que la borrosa independencia. Pero ahora ya no queda sino unirnos al seráfico lema "enderroc, ja!", lanzado por los manifestantes, sabiendo que es otro de los muchos brindis al sol en que se nos va yendo la vida. Aunque, consigna por consigna, tal vez sea preferible la de "veïns, una espècie en perill d'extinció", que exhibía una pancarta. A veces, la descripción escueta resulta más demoledora que la reivindicación.

Publicat per AGUSTÍ FANCELLI en el País

dimarts, 29 de setembre del 2009

Crònica del setge a l’Hotel Vela

Més de 500 persones de diferents moviments veïnals i socials de la ciutat, veïns a títol individual, surfistes i altres entitats han participat avui en la protesta per terra, mar i aire contra l’Hotel Vela.

L’Hotel està construït a menys de 20 metres del mar (contradient la Llei de Costes) i privatitza uns terrenys de domini públic de 90.717m2. Amb aquesta protesta s’ha mostrat el rebuig que genera l’Hotel Vela com a símbol d’una ciutat governada des de i per als interessos i beneficis privats de l’oligarquia. L’Hotel, promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona, també representa l’aposta municipal per una indústria turística que trenca els vincles socials, que de cap manera suposa una sortida a la crisi, ni respon en absolut a les necessitats dels habitants de Barcelona.

La protesta ha començat per l’aigua amb embarcacions autoconstruïdes, matalassos inflables i surfistes, que han estat els primers en arribar a l’escullera del costat de l’hotel. Quan la resta d’intrèpids nedadors han arribat, s’han desplegat diverses pancartes amb els lemes “Hotel Vela: Enderroc ja!” i “Bomba a l’Hotel Vela”.

Llavors, els manifestants que anaven per terra s’han atrevit a entrar al recinte de l’Hotel Vela, mentre es desplegava una pancarta gegant que deia: “La ciutat és nostra i aquests són els seus enemics: FCC, Comsa, OHL, BCN_Godia, W Hotels, Ajuntament, Generalitat, Autoritat Portuària de Barcelona”. questes són les empreses privades i administracions que estan implicades en la construcció de l’Hotel i el projecte de Nova Bocana Barcelona. S’han tacat les parets de l’Hotel amb ous de pintura rosa (el color de la campanya contra l’Hotel Vela). Un cop a dins també s’han fet diversos escrits als vidres de l’edifici com “Turisme, terrorisme”, “¿De quién es esta ciudad?”, “No a l’Hotel Vela”… Els manifestants han passejat per dins del recinte, ja que en cap altre moment podran fer-ho, ja que l’hotel serà un espai privat on només prodran accedir els turistes amb un nivell adquisitiu alt (l’habitació més barata de l’Hotel val uns 300 euros la nit). Durant la passejada s’han deixat anar globus negres com a atac aeri contra l’Hotel.

Finalment, s’ha tornat a la platja, des d’on s’ha marxat fins a la plaça del Mar per ballar tots la cançó de l’estiu “Bomba a l’Hotel Vela”.

A la protesta han participat també entitats i veïns del barri de la Barceloneta, que serà el barri més afectat per l’obertura de Hotel; aquest intensificarà la pressió turística en una zona ja de per si sobreexplotada per la indústria del turisme, com és el cas dels nombrosos apartaments turístics, que proliferen mentre dia a dia molts dels veïns tradicionals del barri es veuen expulsats, tant pel preu de l’habitatge, com per la pèrdua del comerç de proximitat.

La campanya contra l’Hotel Vela anuncia accions legals contra l’hotel per la setmana vinent i exigeix:

* La suspensió de les obres de l’hotel i de les infraestructures adjacents.
* L’anul.lació de les concessions atorgades per a l’explotació de l’hotel i la resta d’infraestructures.
* L’enderrocament de l’hotel i la conversió dels terrenys en un espai realment públic per a la ciutadania de Barcelona.
* La reforma del model de gestió del Port Autònom per tal de garantir-ne d’una vegada per totes la transparència i el funcionament democràtic.
* Ni un hotel més a Ciutat Vella.

Imatges:
http://hotelvelabarcelona.com/blog/imatge-coorp/
Més informació:
http://www.hotelvelabarcelona.com

Programa de Festa del Carrer Pescadors

dilluns, 28 de setembre del 2009

Ciudadanos protestan contra hotel de lujo en Barcelona

UNA CIUDAD DE IMITACIONES (por JORDI PUNTÍ)

EL PERIÓDICO, 13/06/2009

Quienes visitaron esta primavera la muestra "Il.luminacions. Catalunya visionària", en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, pudieron admirar un extraño dibujo de Le Corbusier. Su aversión a lo que él llamaba "ciudad histórica" como freno al progreso le llevó a plasmar un proyecto para Barcelona que consistía, esencialmente, en arrasar el Raval y el Gòtic, y construir un gran parque y tres enormes rascacielos. Según el dibujo, se trataba de edificios racionales como los que construyó en Marsella, tres colmenas que se abrirían al mar, pero taparían la vista al resto de la ciudad. El dibujo parecía, realmente, la obra de un visionario -casi tan atrevida como esa idea que Mariscal dibujó hace años para reducir el tráfico: construir un teleférico que subiera por la calle Muntaner-. El lema que abría la exposición, Il,.luminacions, era de Nicolau M. Rubió Tudurí, otro arquitecto, y decía: "De tant en tant el seny català acluca l'ull i deixa fer". Bueno, por suerte, ante el proyecto de Le Corbusier, el seny català no dejó hacer nada.


Pensaba el otro día en ese dibujo mientras observaba el hotel Vela que Ricardo Bofill ha perpetrado en el puerto. Al final, me decía, la ciudad ha hecho caso a las intuiciones de Le Corbusier. No de una forma literal, sino más sibilina, sin racionalismos ni iluminaciones. Una parte del casco histórico ha sido arrasado para convertirlo en un parque, un parque temático para los turistas, y los tres grandes edificios-pantalla que tapan la vista a Barcelona ya están construidos: son las torres olímpicas, la torre Marenostrum, que proyectó Enric Miralles, y el susodicho hotel Vela de Bofill.


Además, con el hotel que oculta el sol a las playas de la Barceloneta, la ciudad ha pervertido su skyline. En general, la construcción de las ciudades precede a su perfil; en Barcelona se hace al revés y en los últimos años se ha buscado la imitación. Aunque la mejore, la Torre Agbar de Jean Nouvel recuerda a la de Norman Foster en la city de Londres, y el hotel de Bofill nos remite a las playas de Dubai. Ya puestos, ¿por qué algún iluminado no convierte el castillo de Montjuïc en un nuevo Taj Mahal, por ejemplo? Visto desde el mar, los turistas que llegan en los cruceros le sacarían fotos muy bonitas.

Article aportat per VEI

diumenge, 27 de setembre del 2009

Acció de l'hotel Vela recollit en la premsa

La vela que eclipsa l'horitzó

Fins ara no han llançat la tovallola. I avui diumenge tornaran a la càrrega. Els veïns de la Barceloneta, i tots els que els vulguin acompanyar, sortiran al carrer per manifestar-se contra l'hotel Vela que s'inaugurarà, si un tsunami no ho evita, d'aquí quatre dies, el dia 1 d'octubre.

L'Eva Fernàndez, presidenta de la Federació de Veïns de Barcelona i veïna de la Barceloneta, temia que els ciutadans oblidessin els motius de la protesta contra l'hotel Vela quan l'edifici estigues acabat i inaugurat. I recordava el cas de l'hotel Miramar de Montjuïc, que després de moltes raons es donava per assumit. Però aquesta líder veïnal estarà molt contenta d'haver-se equivocat i de comprovar que la memòria és viva encara. La sort ha volgut que l'hotel Vela s'inauguri en el moment que s'ha fet públic l'embargament de l'hotel Miramar i el forat econòmic que ha representat l'afer per a l'Ajuntament que tant va batallar (i va modificar el planejament) per poder convertir els vells estudis de Televisió Espanyola es un hotel.

Contra l'hotel Vela hi ha molts arguments. S'ha escrit que no és bo ni innovador des del punt de vista arquitectònic. I que hi ha edificis vela, de diferents mides, per mig món. Que és una construcció sense sensibilitat ecològica i que ja no es porten els edificis de façanes de vidre que per força han de gastar molt en calefacció i refrigeració perquè puguin ser habitables.

Però el quid de la qüestió és el doble criteri. Ho explica d'una manera diàfana la Marta Tatjer: "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, han deixat fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades i que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta aquesta empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Els socis d'aquest club són els primers que van patir l'impacte visual i l'ombra que els fa aquest minigratacel sobre la zona de banys. Però la junta de l'entitat no ha piulat, perquè els promotors de l'hotel els van prometre arreglar la piscina, que es la més antiga de l'Estat. "Però com s'ho van fer per poder construir l'hotel en aquest emplaçament?", encara es pregunta perplex l'enginyer Albert Serratosa, pare del pla metropolità. Serratosa sap de primera mà, perquè ho va dibuixar ell, on es pot construir i on s'ha de modificar el pla per fer-ho.

La inauguració del nou hotel del port, que té categoria de cinc estrelles, pot ser el tret de sortida definitiu pel canvi radical de la Barceloneta, que amb totes les seves misèries i mancances s'ha mantingut fins ara al marge de les grans especulacions que han patit altres barris. Se n'ha salvat perquè els carrers són massa esquifits i generaven poques expectatives de negoci a gran escala. Els quarts de casa, per la seva proximitat al mar, sí que han entrat al mercat immobiliari i turístic.

Veïns tan combatius com l'Antoni Miquel -el Lesli dels Sirex, que va ser regidor per CiU-, o l'Emiliona Llorca, presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, creuen que l'hotel és un nyap i temen que generi molta circulació i col·lapsi l'avinguda Joan de Borbó. Ells són resistents i no pleguen veles.

Publicat per Maria Favà al diari Avui

Acció de l'hotel Vela recollit en la premsa El Periódico, La Vanguardía noticia i vídeo, Avui, ABC, El Mundo...

Pepe Rubianes, homenatjat a la Festa Major de la Barceloneta

La Festa Major de la Barceloneta homenatjarà Pepe Rubianes, que es va criar en aquest popular barri barceloní, amb un pregó a càrrec de la seva amiga i veïna del barri, l'actriu Loles León.

El parlament inaugural de les festes se celebrarà diumenge que ve 27 a la plaça de la Barceloneta i donarà el tret de sortida a una setmana de festa amb més de quaranta actes festius, segons el districte de Ciutat Vella.

Les activitats per als més petits se centren en la tradició del canó de la Barceloneta, de dimarts que ve 29, i els focs artificials al passeig Marítim del dilluns 5 d'octubre.

Pepe Rubianes, nascut a Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) el 1947 i establert a Catalunya, actor protagonista de muntatges de gran èxit com Rubianes, Solamente, va morir el mes de març passat als 61 anys a causa d'un càncer de pulmó.

Publicat diari Avui

T'apuntes a un bombardeig? 27 de setembre, setge aquàtic a l'Hotel Vela