dissabte, 29 de desembre de 2007

La gravetat de la crisi financera

Aquí teniu un article de Paul Krugman que és un dels economistes més reconeguts acadèmicament del món, i un dels més cèlebres gràcies a la seva intensa activitat publicística i divulgativa des de les pàgines del Nova York Times

divendres, 28 de desembre de 2007

La vivenda usada ha baixat un 6’9% a La Barceloneta durant el 2007

Segons dades recollides en un estudi dut a terme pel portal immobiliari Idealista.com, i recollit en la premsa, el preu de la vivenda usada ha baixat en La Barceloneta de la mitjana de 5696€ el metre quadrat del 2006 a 5303€ en 2007, és a dir; que ha descendit en un 6’9% el seu valor, el que suposa que un quart de casa surt actualment de preu mig a 174999€.

Per primer cop des del 2000, el preu dels pisos de segona mà han baixat a Barcelona. El preu de l’habitatge usat a Barcelona s’ha situat aquest darrer trimestre de 2007 en 4.769€ el metre quadrat. L’any passat se situava en 4.865 euros, el que suposa una caiguda del 2%.

Per tant, a pesar de la major baixada del preu del metre quadrat dels pisos, el 6’9%, de La Barceloneta amb relació amb la baixada 2% del preu del metre quadrat dels pisos de Barcelona, el preu mig del metre quadrat en La Barceloneta encara està en un 11’19% per sobre de la resta de la ciutat

Evolució del preu de l'habitatge a Barcelona

Barcelona--2002----2003----2004---- 2005----2006----2007
Increment
Anual-------
30’2%------16’0%-------18’3%------15’2%--------8’2%------ -2’0

Els carrers comercials de BCN, entre els més cars del món

Barcelona té els bitllets de bus més cars de l'Estat


Mentre els bitllets i les targetes mensuals d'autobús de Barcelona són els més cars de tot l'Estat, segons un estudi comparatiu de Consumidors en Acció (FACUA), que ahir recollia la premsa.

Mentre l'Alcalde Hereu és el polític millor pagat, mentre que alts directius de TMB tenen sous abusius i cobren pensions milionàries quan es jubilen, els conductors d'autobús iniciaran demà una vaga de fam i realitzaran la vaga prevista per als pròxims dies 2, 3 i 4 de gener, davant la intransigència de l'alcalde Hereu i de l'Ajuntament en concedir-los dos dies de descans setmanal.

VAC

dijous, 27 de desembre de 2007

El carro de la compra es dispara

Una comparativa mostra que els productes bàsics han pujat el 43% en sis anys

Un litre de llet semidesnatada costava 0,56 euros a la fi de 2001; ara val 0,97. Una dotzena d'ous sortia per 1,38 euros; ara, per 1,87. Un paquet de detergent, 3,91; en l'actualitat, 5,35. Tres exemples de com han pujat els preus.

Llegir l’article

Paellada Popular contra el Pla Caufec!!

Fa quatre anys que un grup de gent de Finestrelles i altres barris del poble van decidir ocupar la masia de Cal Suís veient la necessitat de donar-li un ús popular a un edifici buit que l’ajuntament pretenia cedir a una entitat privada i religiosa. Des de llavors, l’experiència de l’autogestió ha estat possible i diferents projectes culturals, socials, reivindicatius, educatius i de vida en col·lectiu han pogut desenvolupar-se gràcies a ser un espai obert al poble. Doncs aquest dissabte 1 de desembre és la celebració del 4art aniversari de gestió popular de l’espai i de la seva vida i color. Estem d’enhorabona. Felicitats a tothom!


Venda de tikets a:

Adreça de correu electrònic: paremoselcaufec@rusc.net

Telèfon de contacte: 685.269.787

Com arribar a Cal Suís?

c/Finestrelles 32-38

3 carrers per sobre de l’hospital sant Joan de Deu

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

dimecres, 26 de desembre de 2007

LA REFORMA DE LA BARCELONETA SERÁ LA PRIORIDAD


V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Éste es el titular del suplemento dedicado a Ciutat Vella de la revista del ayuntamiento (octubre 2007). Miedo da que tengan como una prioridad la rehabilitación de nuestro barrio. Al menos, viendo lo que opina el ayuntamiento por plan de reforma: el famoso "plan de los ascensores". La excusa será dar impulso al "Pla de millora de l'habitatge" para ir abriendo boca y continuar con el proyecto de intervención integral de la Ley de barrios del 2008. Estos primeros pasos ya obligarán a rehabilitar algunas fincas y seguro que habrá más de una persona que lo pasará mal o no podrá hacer frente a los gastos para "dejar bonito su pisito". Así, además de poner guapa a La Barceloneta para sus nuevos inquilinos/as (turistas y neo-pijos reconvertidos en antisistema o bohemios), nos quitamos de enmedio a algún vecino/a pesado de renta antigua.

Después, siempre con el beneplácito de la asociación de vecinos y suponiendo que el barrio habrá pasado del asunto -son más importantes Los Coros y entrar en Estibarna-, el ayuntamiento tendrá el terreno abonado para ejecutar su plan -sea el original de los ascensores o cualquier modificación todavía más técnica y difícil de entender-. Aparte de estos rasgos generales, el artículo nombra otros específicos:

-Conexión del barrio con el resto de la ciudad: claro, como históricamente ha estado La Barceloneta separada de BCN -y hasta 1992 físicamente, por los ferrocarriles, y socialmente también-, ahora se le quieren estrechar esos lazos de unión. Una vez la relación tenga un tiempo, entonces será el momento de que BCN reclame y se adueñe de La Barceloneta. Dejando de lado estas tonterías, parece evidente que al barrio pocas conexiones más le pueden quedar -bus, metro, tren (Estación de Francia) y barco (puerto)-. En todo caso reclamamos el avión pero, como siempre, el ayuntamiento pasa. No tendremos aeropuerto.

-Dice que es más necesario establecer la conexión vía marítima entre el "Port Vell" y el Muelle de Pescadores. Seguramente sea vía Maremagnum. Como ya hablé de ese tema, os remito al artículo "Pasarela Barceloneta" si queréis saber más sobre el asunto. Como ya dije, asunto vital éste es -parezco al Maestro Yoda de Star Wars-. Tenemos tan pocas alternativas de transporte y está tan lejos el Maremagnum del Muelle...¡puente y golondrinas para La Barceloneta ya!

-Aumento y mejora de la participación ciudadana: ¿participar es que te den un sobre y pongas lo que te dé la gana? Inmersos en la cultura del "pataleo" y del voto cada cuatro años hemos perdido la visión de lo que significa participar en la sociedad. Hasta que no tomemos las decisiones de tú a tú junto a la clase política no se podrá hablar de una participación real.

-Integración del "Port Vell" como espacio de ocio del Barrio Gótico: o sea, meterlo dentro del parque temático del Gótico y del Borne. Y, por esa regla de tres, una vez incluido en el circo al puerto, metemos a La Barceloneta también. Al fin y al cabo, por eso se le llama el "barrio portuario" ¿no? Esto es lo que entienden ellos por rehabilitación integral: hacer de nuestro barrio un parque temático, hacer de nuestro barrio un circo.

Éstos son los ejes de actuación a nivel Barceloneta y a nivel distrito. Mi siguiente artículo será analizar brevemente las principales actuaciones urbanísticas a nivel de ciudad. Entre otros objetivos, también quieren fomentar la igualdad de oportunidades, reducir la precariedad laboral o mejorar el medio ambiente. ¿Se habrá dado cuenta el ayuntamiento de lo mal que lo ha hecho todos estos años? Y si se ha dado cuenta, ¿querrá remediarlo? Si es que nos quejamos de vicio, con lo que se preocupan los políticos de la ciudadanía y nosotros/as se lo pagamos así. Unos insolidarios/as es lo que somos.

dimarts, 25 de desembre de 2007

kan ardia, nuevo CSOA en Barceloneta


La nostra història…

Després de més d'un any de complet abandó de la finca del carrer Sant Miquel 45, hem decidit alliberar un espai mort. Hem notificat a Sra. Roser antiga inquilina del pis de les nostres intencions de renovar perquè li anés més fàcil recuperar el seu espai en el barri sense intencions d'ocupar-lo. Nosaltres seguim amb bones intencions de continuar amb les nostres activitats en el centre social com el nostre complet suport a tot els veïns de La Barceloneta. Així com també tot el nostre suport contra l'especulació immobiliària l'única finalitat de la qual és la destrucció d'aquest barri tan important en aquesta ciutat com és La Barceloneta.

Kan Ardia, nuevo CSOA en BCNeta

dilluns, 24 de desembre de 2007

Bombolla immobiliària

Encara que les immobiliàries de forma manipuladora auguren una pujada "vertiginosa" de l'habitatge en dos anys per la falta de sòl, el BBVA avança una caiguda del preu dels pisos en 2009, atès que la gent no té diners per a comprar als preus actuals. Aquest és un model amb data caducitat. Els preus no poden inflar-se eternament sense conseqüències. Els diners no surt de les pedres sinó del salari dels ciutadans.


Un expert immobiliari vaticina que el preu dels pisos es reduirà un 8% durant 2008.

diumenge, 23 de desembre de 2007

TORRE DE LES AIGÜES


Josep Doménech I Estapà, arquitecta pre-modernista nascut a Tarragona 1858-1917, autor de emblemàtiques edificacions com el Teatre Poliorama, l'edifici de Catalana de Gas, Observatori Fabra, la Facultat de Medicina, la casa Antoni Costa, o el Museu de la Ciència de Barcelona entre d'altres però també de la Torre de les Aigües de Catalana de Gas, lloc on va succeir aquesta història.

El 1843, es va constituir "la Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas" a Barcelona, actual Catalana de Gas. L'empresa, inicia les seves activitats a la Barceloneta, instal·lant uns gasòmetres per a la fabricació i distribució posterior de gas cap a la resta de la ciutat.
L'augment de la demanda per part dels barcelonins/es obligà a ampliar-ne les instal·lacions, amb la construcció, els anys 1906 i 1907, d'una torre d'aigües i d'un pavelló d'oficines, ambdós obra de Josep Domènech i Estapà. La torre de 45 metres d'alçada, permetia augmentar la pressió de l'aigua utilitzada. Josep Domènech i Estapà va idear una torre com un tronc octogonal coronada amb una coberta cònica, feta amb maó vist i ornamentada amb trencadís ceràmic d'estètica clarament modernista.

Josep Domènech i Estapà, com arquitecta no duia coneixements tècnics per realitzar una instal·lació de bombeig d'aquesta magnitud. Per aquest afer va contactar amb el seu bon amic eI catedràtic de l'Escola Industrial de Barcelona, per demanar-li que dissenys de la instal.lació, però aquest donat de la seva ocupació no tenia temps per dur-ho a terme i va delegar la comanda a un dels seus més brillants alumnes acabats de llicenciar, en Pau.
Pel primenc enginyer aquesta primera feina el va captivar i va ser duta a terme per part d'ell amb passió en 2 llargs anys.

Però el fet és que les feines es van demorar més del previs, donat que Barcelona havia d'exportar diferents peces des de la tècnicament avançada Anglaterra, així que el dia de la inauguració, amb la perafernària presència dels alts càrrec de Barcelona i massiva afluència dels seus habitants, part de la instal·lació no havia estat provada, i és en aquell fatídic dia, precisament al intentar engegar la honorada estació de bombeig és quan, davant de la perplexitat dels assistent no va funcionar, i el nostre protagonista, aquell enginyer acabat de fornejar, va ser el pol de l'ira de tots els assistents, el seu promotor, el rector de l'Escola i l'arquitecta. Dies després donat que el Pau no podia trobar l'errada en el seu projecta, minada la seva confiança i siguent la rialla de tots els barcelonins/es, va decidir suïcidar-se, tirant-se des de dalt de la seva primera i última obra, la torre de les Aigües.

Dies més tard es va descobrir que l'instal.lació estava perfectament dissenyada, i que el problema era una de les vàlvules d'origen anglosaxó instal·lades, que com s'hauria de saber, el sentit d'obertura és al in revés dels instruments d'aquesta mena a la resta d'Europa.
Trista història, oi! però es desprèn un munt de reflexions... a part que el producte propi de la teva terra a de ser considerat el millor, pel coneixement i proximitat, a part que sempre és necessari estar sempre envoltat de col·laboradors preparats i de confiança, el més important és saber que el suïcidi és un una solució absurda envers a solucionar problemes que només tu has magnificat.

Diuen que en les hores on pel cinturó del litoral no transiten gaires cotxes i es percep calma i silenci, es pot escoltar com si algú treballes fent picar el seu martell i remenant la seva capsa d'eines en l'interior de la torre, altres diuen que els anglesos que la visiten no poden veure mai els seus colors reals i que en aparença per ells tot és de tonalitat grisenca.
Enginyer descansi en pau.

Extret de http://www.bdebarna.net/

Enderroquen el nostre present. Bon any!

Video thumbnail. Click to play
Click To Play

A Barcelona s'està duent a terme la major destrucció de patrimoni mai abans vista des de la guerra civil. Aquesta vegada no son bombes i els feixistes no ens ataquen de fora. Son els mateixos que diuen treballar pel poble i destrueixen sense contemplacions els vestigis encara empeus del nostre passat més recent. A can Ricart ja li ha arribat la hora i durant el mes de desembre s'està completant la seva vertadera anihilació amb un absolut menyspreu. No només el Poblenou està sent desfigurat pels especuladors i els gestors de l'ajuntament, si no tot Barcelona.

Bon any, com no, pel de sempre.