dissabte, 20 de desembre del 2008

LAS ESQUINAS DEL TIEMPO: Donde acaban la gamba y sus reyes empieza la Barceloneta real, empeñada en no perder sus maneras (1ª PARTE)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Arturo San Agustín, 28 de febrero del 2003 (número especial del diario "El Periódico" por el 250 aniversario de La Barceloneta)


"Maaaaaa". La Barceloneta siempre ha gritado. Lleva gritando desde hace 250 años. Vicenta Puig, la madre, 82 años, es el barrio que fue, el que ha visto desaparecer al 25% de sus habitantes, muchos de los cuales, mayores, han perdido su poder adquisitivo. El hijo, Vicenç Forner, 53 años, forjador y escultor -el del grito- es la Barceloneta que quiere seguir siendo, la que sabe que es mejor una galera que una langosta.

Menuda, siempre sin frío, Vicenta cuenta que el balcón es su jardín. Balcón que da a la calle Pescadors y desde el cual orienta incluso a los turistas que buscan la paella buena. Cuando la casa es demasiado pequeña, la esquina y el balcón florecen y nace el barrio.


En la Barceloneta los quarts de casa no medían lo que cuentan los cronistas sino sólo 28 metros cuadrados habitables. Y en ellos intentaban vivir seis o siete personas, El balcón era lugar de observación y tenderero que, si podía, colgaba en él la mejor lencería para que el vecindario tomara buena nota de que en aquella casa había dinero. Balcones hubo en el barrio que presumían de mantelerías que sólo se usaban para colgar de los alambres y que nunca conocieron una mesa. El balcón era y sigue siendo femenino. La esquina, masculina y fumada. En la Barceloneta, como en el tango argentino, la esquina veía crecer a los cachorros y se apiadaba de ellos. Arriba, alrededor del farol, revoloteaban los murciélagos del verano. Abajo, en las esquinas, los cachorros con acné se enamoraban de la muchacha morena y azul que llevaba la lechera en la mano y nunca sonreía.

Ahora ya no hay esquinas sino coches, pero en los 1970 la esquina imitaba la postura y zapatos de Gianni Morandi y sabía que Miguel Membrado, Mimen, le cantó con su voz de tenor lírico aficionado incluso a cierto obispo auxiliar de Barcelona. Mientras una periodista italiana acaba de adquirir un piso en el barrio y un arquitecto norteamericano ha hecho lo propio, Pura Tuñón, propietaria de una lavandería que fue antes glorioso lavadero, observa con ojos de luto, frío y espanto cómo le están tapiando la vida.


Pero la vida sigue. En la Salle Barceloneta suena la voz de tabaco del hermano Fernando Larrea, que ha regresado. Fue uno de los tres mosqueteros que se las tuvieron tiesas con Richelieu para que el barrio obrero pudiera estudiar bachillerato; barrio que, ahora, habla también árabe y usa bigote paquistaní. Y que sigue cantando chirigotas cuando llega la segunda pascua. Son 25 las corales que aún entonan. Como la All i Oli, que tiene su sede en el bar Rossinyol.


Buenaventura Durruti, héroe del pueblo y de Evarist, el hermano de Paco, sigue también controlando desde una pared a los clientes de Casa Emilio. Y a Pepe Rubianes y al solidario Mosén Pau. Es en este bar -que se despierta a las 4 de la mañana- donde recalan los pescadores antes de embarcarse. El Bulto, obrero a ratos y príncipe de vagabundos siempre, ya no se sienta frente al mismo. Murió. Al Bulto, sus familiares de Málaga se lo llevaban para allá, para su pueblo, para su pescaíto frito, pero al mes ya estaba nuevamente sentado en su banco. Regresaba andando y libre.

divendres, 19 de desembre del 2008

dijous, 18 de desembre del 2008

Mòbbing a Vallespir 25 - Diumenge 21/12/08 - 12 hores - Cercavila Solidària

Els veïns i veïnes del carrer Vallespir 25 estan passant uns moments molt difícils en el que necessiten el suport i solidaritat de tot el barri de Sants i de tota la ciutadania de Barcelona.

Aquests veïns, gent gran i llogaters de rendes baixes, han pagat religiosament els seus lloguers durant tota la seva vida mentre que la propietat no ha complert mai amb la seva obligació de mantenir l'edifici en condicions. Enlloc d'això, la propietat els ha iniciat una demanda per declarar l'edifici en runa econòmica. Això significaria l'expulsió d'aquests veïns de casa seva sense cap mena de contrapartida. És a dir, es poden trobar al carrer d'un dia per un altre.

Per tot això, des del Col·lectiu de Suport i Solidaritat amb Vallespir 25 us convoquem a un Cercavila de Suport i Solidaritat:

Diumenge 21 de desembre de 2008

Hora: 12 hores

Lloc: Plaça de Sants (Metro: línies 1 i 5)

Recorregut pels carrers del barri

amb la finalitat de denunciar les situacions de "mòbbing immobiliari" i, específicament, sobre el cas de Vallespir 25.

Es necessita la col·laboració i la participació de tothom. Aquest és un cas particular però qualsevol dia ens pot tocar un cas similar a qualsevol de nosaltres o a un familiar molt pròxim.

Us agraïm la vostra col·laboració i participació i fins diumenge.


Col·lectiu de Suport i Solidaritat amb Vallespir 25

dimarts, 16 de desembre del 2008

El Barceloneta encarece un 75% el abono mensual de los jubilados

No hay crisis ni pensionista que valga para el Club Natació Barceloneta. Al menos eso piensan unos 200 jubilados que han visto como los gestores de esta instalación municipal han decidido encarecer su abono mensual un 75%.

Hasta ahora, los titulares de la tarjeta rosa pagaban 16 euros al año y podían acceder al club cualquier día y a cualquier hora. En 2009 no será así. Según ha informado el club por carta a sus abonados, este abono pasará a costar 28 euros. Seguirá habiendo uno por 16,40 euros, pero sólo dará derecho a entrar a las instalaciones los martes y jueves.

Manel Crespo, de 70 años, es uno de los afectados. "Es intolerable", afirma. Él mismo acudió al último pleno de Ciutat Vella para quejarse al presidente del distrito, el primer teniente de alcalde, Carles Martí. "Hablaré con ellos", le respondió tras el pleno Martí, que minutos antes había negado el incremento del abono al PP, que llevó el asunto al orden del día. "No sé a quién se refiere con ellos", explica a ADN Manel, representante comercial jubilado que dice sentirse "como en casa" en el Barceloneta, donde acude todas las semanas con su mujer y los nietos. "Hago piscina, leo los periódicos y juego al parchís", explica Manel, que considera que a los jubilados han de mantenerles "los privilegios". "A nosotros nos falta poco para marcharnos de este mundo y hemos trabajado muchos años", argumenta. Él y su mujer viven con los 528 euros al mes de la pensión. "Yo no puedo contribuir en más", se lamenta.

Desde el Barceloneta se asegura que los abonos de jubilados están "muy por debajo de los precios de mercado" y que esa tarifa "hacía mucho que se tenía que actualizar".

Otros clubes municipales del distrito, como el Frontó Colomy Can Ricart, sólo han aplicado el IPC a los abonos para jubilados. Cuestan 19,35 euros.

Por un precio similar, los socios más mayores del Barceloneta sólo podrán ir dos días. Para Manel, es como "un castigo".

Publicat en el diari ADN

diumenge, 14 de desembre del 2008

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada als companys Garganté i Mercader

Barcelona podria viure vagues i mobilitzacions dels autobusos si TMB acomiada a Garganté i Mercader
SI a la negociació del conveni, NO a la repressió sindical
Fa un any, els conductors/es d’autobusos de TMB van començar a reclamar poder descansar dos dies a la setmana.
L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, màxim responsable de la situació de vagues i mobilitzacions, va trigar sis mesos a acceptar un acord amb els treballadors.
Finalment, la Direcció d’autobusos de TMB va haver de reconèixer les demandes dels conductors/es i el 15 d’abril d’aquest any se signava un acord que posava fi a la mobilització.
Des del 6 de maig, la Direcció de TMB i els treballadors/es d’autobusos estan negociant un nou conveni que porti aquests merescuts descansos.
Desgraciadament, l’Alcalde de Barcelona i TMB han tornat a la seva posició d’intransigència total en la negociació i tracten de condicionar l’acord amb els treballadors/es amb l’obertura d’expedients sancionadors molt greus i denúncies penals contra dos delegats sindicals que estan a la taula de negociació. Aquests expedients sancionadors podrien acabar en acomiadaments.
Els dos conductors denunciats i expedientats són el President del Comitè d’empresa, Saturnino Mercader, i el portaveu de la mobilització pels dos dies, Josep Garganté.
La raó per la qual la Direcció de TMB ha obert aquests expedients sancionadors i els ha denunciat penalment és, sorprenentment, que el seu sindicat (CGT) va denunciar fa un mes aproximadament que un alt comandament va donar l’ordre, fins en dues ocasions, de “provocar” a un conductor, per així poder sancionar-lo. Aquest conductor va ser, finalment, sancionat amb 15 dies d’ocupació i sou.
La Direcció de TMB ha decidit cobrir aquest episodi d’abús d’autoritat amb altre abús d’autoritat, al expedientar i denunciar a Saturnino Mercader i Josep Garganté.
En aquesta situació, i després d’haver corregut la veu entre els treballadors/es d’autobusos de TMB és, més que evident, que un possible acomiadament d’aquests dos delegats sindicals només comportaria una tornada al període de vagues i mobilitzacions. Per aquest motiu, informem a tota la població de Barcelona perquè estiguin atents a les possibles notícies que podrien afectar a la mobilitat de la ciutat de Barcelona.
Per a més informació sobre el cas d’abús d’autoritat:
www.cgtbus.com/docs/utopia/76.pdf
Per a escoltar l’enregistrament on queda palès l’abús d’autoritat:
acosolaboralentmb2.podbean.com/
Comitè de Conveni
10 Desembre 2008
>>>>>>> Si voleu còpies en paper d’aquest comunicat en podeu trobar a: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). La fulla també la podeu trobar al nostre blog: www.comitedescansos.blogspot.com
Per últim, recordem que el proper dimecres 17 de desembre tindrem un diari gratuït especial tractant la reducció del servei de bus, la pujada de tarifes i la situació de conflicte laboral que es viu a TMB. En aquest diari també sortirà la lluita dels bombers i dels companys de Parcs i Jardins. Si us plau, s’han de fer còrrer entre els vostres locals, amics, companys de feina o estudi, forn al costat de casa o bar on preneu el cafè en llet.
Podreu trobar els diaris gratuïts als següents punts: Universitat Central Ocupada (Plaça Universitat), Espai Obert (Sants), CGT (Via Laietana), La Barraqueta (Gràcia). Si teniu altres llocs on voleu que portem fulles, envieu-nos un email a: comitedescansos(arroba)gmail.com