dissabte, 16 de maig de 2009

divendres, 15 de maig de 2009

Grups 'antimobbing' critiquen la "passivitat" del fiscal especial

L'Associació d'Afectats pel Mobbing Immobiliari, primera associació d'aquest tipus a Espanya, i la Coordinadora Contra l'Especulació de Ciutat Vella van criticar ahir la "passivitat" del fiscal antimobbing de Barcelona, al qual acusen de no fer prou per protegir les víctimes de l'assetjament immobiliari.
En declaracions a Europa Press, l'advocada de l'associació d'afectades, Laia Serra, va criticar el "paper passiu" de la fiscalia i es va queixar que "no hi ha estadístiques sobre les seves actuacions". "Mai ha sol.licitat mesures com el restabliment de la llum i l'aigua als afectats", va afegir. Barcelona es va convertir el juny de l'any passat en la primera ciutat espanyola a comptar amb un fiscal especial antimobbing, gràcies a un acord entre la fiscalia i l'ajuntament. No obstant, el membre de la Coordinadora Contra l'Especulació Pere Farré va assenyalar que "encara queda per veure si el fiscal és una figura efectiva".

DUES INTERVENCIONS
Va afirmar que només ha intervingut dos cops, quan tan sols a Ciutat Vella l'Oficina d'Atenció al Consumidor (OAC) va rebre 400 denúncies per assetjament immobiliari l'any passat. Farré va constatar que els casos són "molts més" i va criticar que la figura judicial "sembla més un moviment mediàtic que un verdader esforç per combatre l'assetjament immobiliari". També va criticar que aquest fiscal "mai es persona com a acusació" en els casos de mobbing, de forma que es dóna un "missatge d'impunitat als especuladors". "De tant en tant hi ha soroll, però després es torna a enterrar el tema", va afegir.
Farré va qualificar de "vergonyós" el paper de l'ajuntament. "Fan moltes declaracions" contra el mobbing, va assenyalar, però després no fan res seriosament per defensar els afectats.

Publicat en el Periódico de Catalunya

dijous, 14 de maig de 2009

Sardinada contra l'Hotel Vela


A continuació tens 5 intuïcions i 6 raonaments per convidar-te als actes inaugurals de la campanya contra l'Hotel Vela


<<>
de 11:30 h. a 16:00 h.

"What the fuck is this hotel doing here?", David Harvey.

Les intuïcions:

:: Una (última) hòstia a la cara dels barcelonins

:: Una massa immensa i lletja a primera línia de costa

:: La desaparició del poc espai informal que quedava a la platja i a
la ciutat. "Nooo! Sant Sebastià també? :-("

:: Una broma del to de vacaciones en el mar

:: Un experiment dadá amb els límits de la tolerància dels habitants
de Barcelona

Els raonaments:

:: l'Hotel Vela és il·legal urbanísticament

:: ecològicament injustificable i insostenible

:: un insult de luxe a la cara del sou del 50 % de la població activa
de Catalunya que no arriba als 1.000 euros bruts mensuals

:: una entente mafiosa entre poders polítics i grans figures del món
empresarial espanyol i nord-americà que s'hi forraran

:: una venda de terreny públic per la cara a mans privades

:: l'amenaça final contra un barri popular

tot al més pur estil barceloní.

La conclusió: l'Hotel Vela no es pot inaugurar.

Comença la campanya: BOMBA A L'HOTEL VELA

Esdeveniment al facebook

La nostra web: tot el que sempre havies volgut saber de l'hotel Vela i no et podies ni tan sols imaginar:

http://hotelvelabarcelona.com/

dimecres, 13 de maig de 2009

'Reportatges'

ARTURO San Agustín
Em trobo amb Vicens Forner, el príncep de la Barceloneta, però no em deixa parlar. I no em deixa parlar o ficar-hi cullerada perquè aquest home sempre parla molt, però ara encara més. La causa: un reportatge emès fa uns quants dies en el programa Callejeros, que ha indignat la gent de la Barceloneta.
Des que certes putes subsaharianes i barates de la Rambla propicien la fel.lació i masturbació precipitada, al mig del carrer o al portal de la pobra i atrapada senyora Maria, determinat periodisme televisiu no para de fer-li publicitat a Barcelona. O sigui, que els del programa Callejeros van començar amb les palles o gallardes ramblistes i van acabar amb certs àngels caiguts que van buscar a la Barceloneta, perquè així com la notícia es troba, l'espectacle es busca.
"Però, ¿què cony us passa als periodistes? ¿Prejubilen els periodistes i el que ve és una altra cosa? Bé, potser els del programa aquest, Callejeros, no són periodistes i per això mateix es dediquen a baixar als inferns per mostrar el costat més fosc d'un barri, que sense pretendre ser el paradís, no té res a envejar als altres barris de la nostra ciutat".
La gent de la Barceloneta, la que ni ha fet ni farà negoci amb l'especulació immobiliària, que són la majoria, té por --i amb molta raó-- que els professionals d'aquesta activitat, l'especulació immobiliària, treguin profit d'aquests suposats reportatges que, suposadament, pretenen reflectir la realitat o denunciar situacions injustes. "Arriben aquests xavals carregats amb les càmeres, busquen les persones més deteriorades, que solen, sobretot els mesos d'estiu, venir a la Barceloneta, i les imatges que veuen els espectadors contribueixen a ajudar els especuladors. ¿M'explico? Als especuladors els interessa demostrar que la remodelació del nostre barri és necessària i urgent. I això és veritat, però ells únicament pensen en el seu propi benefici".
Els temps no estan perquè la ciutadania sospiti que els verdaders periodistes treballem a favor de l'enemic, en aquest cas, els especuladors immobiliaris. El parvulari és molt perillós.

Article publicat en el Periódico

dimarts, 12 de maig de 2009

El Cheriff es un gran patrimonio de la cocina marinera

El encanto de la Barceloneta

Sólida base técnica
CHERIFF Ginebra, 15 Barceloneta Barcelona Teléfono: 93-319-69-84 Cierra: Domingos y mes de octubre Precio medio sin vinos: 50 € Valoración Confort Bodega Servicio Valoración sobre 20 BNNBNNBNN
12
HABITUALES DEL BARRIO En los años 30 se convirtió en atracción gastronómica para esnobs y gourmets
LAS ESPECIALIDADES Destaca por sus paellas y el pescado fresco que llega cada tarde de la lonja
La Barceloneta es un pueblo dentro de la gran Barcelona. Es un barrio marinero en toda la extensión de la palabra. Hoy es un lugar cosmopolita sin perder ese aire de pueblo ajeno a la ciudad que siempre le ha caracterizado, sigue oliendo a sal, hay comercios de todo tipo, calles estrechas, húmedas y ennegrecidas por el salitre, balcones con la ropa tendida, bodegas, bares y restaurantes, y su importante playa, que es una de las más concurridas de la ciudad.

En el siglo XVIII, Felipe V mandó construir la Ciutadella y para ello se demolieron las viviendas del barrio de la Ribera. Para dar cabidaa sus habitantes se buscó un nuevo espacio y se decidió ganar unos terrenos al mar, absorbiendo la isla de Maians y creando el barrio de la Barceloneta. Su estructura urbanística es la típica del periodo de la Ilustración, con calles de trazado rectilíneo e islas de casas regulares. Por su cercanía al mar los pescadores fueron los primeros en establecerse, con condiciones muy precarias, en esta parte de la ciudad.

Pero, a mediados de los años 30, la Barceloneta empezó a ser un atractivo gastronómico para snobs y gourmets. No obstante, siempre añoraremos sus extraordinarios y desaparecidos merenderos, en los cuales podías comer o cenar pescados recién salidos del mar, con los pies descalzos encima de la arena.

Los merenderos eran el alma de la Barceloneta. Pero en el año 1988, nuestros políticos optaron por ampliar el paseo Marítim y nos dejaron sin alma y sin merenderos, y dicho barrio se sumergió de 1990 a 1995 en una importantísima crisis.

A finales del año 1959, Pedro Ruipérez Pellicer, alias el Cheriff - por su forma de ser-, y su esposa, Ángeles Gil Marcos, alias la Pastora - debido a su primer oficio-, eran los propietarios de un establecimiento de 30 metros cuadrados en la calle Ginebra, dedicado a pescadería y habituales proveedores de los mencionados merenderos. Su sótano, de otros 30 metros, servía de domicilio y dormitorio de toda la familia.

Pero en el año 1963 decidieron abrir en dicho local una muy rústica casa de comidas, a la que bautizaron con el nombre de Cheriff, que pronto se hizo famosa por la cantidad y calidad de sus productos, por la rusticidad de su establecimiento, por la cabra Casilda, animal que presidía en vivo su entrada, y por su famosa cristalería, ya que servían los vinos en envases de yogur Danone. La jet set catalana y algunos selectos turistas eran habituales del local.

El éxito superó a la propia empresa y en el año 1979 abrieron un nuevo y más amplio local ubicado en la misma calle Ginebra pero en el número 15, en el que actualmente Nini, hija de Pedro Ruipérez y de Ángeles Gil, lidera magistralmente los fogones del Cheriff, secundada en la sala por su marido, Josep Maria.

La carta es amplia - 53 platos debidamente numerados- . Su especialidad - a mediodía- son los arroces. Realmente, los bordan. La paella clásica, siempre en su justo punto, la de bogavante, el arroz caldoso normal o con bogavante, o bien el arroz negro.

Y por la noche, evidentemente, se puede tomar cualquier tipo de arroz, pero 5 a Taula les aconsejaría alguno de los pescados que a diario les llegan de la vecina playa del Reloj de la Barceloneta, como rodaballo, salmonetes, merluza, chipirones, rape, merluza y un larguísimo etcétera.

La tarjeta del establecimiento reza: "Mariscos Cheriff", y por supuesto es extraordinario el surtido frío de mariscos, compuesto de ostras, almejas vivas, cañadillas, camarón, nécoras y perce-
bes. Las cigalas, las cigalitas, gambas, langostinos, langostas y pulpitos siempre son de una extraordinaria calidad.

Las carnes no forman parte de su carta, sólo un excelente jamón. Si a ustedes únicamente les gusta la carne, deberán buscar otro restaurante.

Entre los postres, podríamos destacar la repostería, los empiñonados, el pastel Cheriff o las peras al vino, además de las clásicas trufas heladas o de los tradicionales helados. La carta de vinos es realmente limitada. Pocas referencias y sin ninguna mención a las respectivas añadas.

Los precios son correctos, pero por la calidad de los productos que el Cheriff ofrece sería interesante una sustancial mejora y ampliación de su stock de vinos. En definitiva, si quieren disfrutar de una sensacional e informal velada, con una buena gastronomía y excelentes pescados y con todo el encanto de la Barceloneta, es imprescindible una escapada al Cheriff.

Aportació de VEI

dilluns, 11 de maig de 2009

A qui representa una associació de veïns?

Xavi Clemente
Barcelona

Les associacions de veïns tenen una història molt interessant. En els seus orígens, les formaven persones que lluitaven per semàfors, guarderies, transport públic i zones verdes, però també es van enfrontar al franquisme en demanda de llibertat. Actualment aquestes agrupacions s'han convertit en satèl.lits de partits polítics o d'ajuntaments. A Barcelona és difícil trobar-ne una d'independent, com la del parc de la Ciutadella, la de Laforja de Sant Gervasi i L'Hòstia, de la Barceloneta, integrades per gent sana i lliure de manipulacions. Com a conseqüència d'això i de les actituds de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), contínuament neixen plataformes: contra l'AVE, contra les àrees verdes, SOS Tibidabo...
En qualitat de president de la Plataforma Veïnal i de Comerciants de Barcelona, contrària a les àrees verdes, vaig assistir recentment a una assemblea al centre cívic Can Felipa. No vaig ser convidat a la taula, ja que allà tots estaven d'acord amb les àrees verdes. El debat no va existir; eren monòlegs d'un tècnic de B:SM, del president de l'associació de veïns de la Vila Olímpica i membre de la FAVB i de dos representants del Poblenou. En el torn de preguntes, vaig argumentar la meva oposició; els assistents van aplaudir, però algú de la taula em va acusar de ser un "rebentaassemblees" i em va invitar a abandonar la sala, cosa que vaig fer, naturalment, així com diverses persones més. Al final, l'àrea verda va ser acceptada per 31 vots a 21. Hi ha 70.000 residents al Poblenou: ¿no seria més democràtic fer una consulta popular entre tots els veïns?

Carta publicada en el Periódico

diumenge, 10 de maig de 2009

"Callejeros" La Barceloneta

Aquí teniu el vídeo sencer del programa sobre la Barceloneta de “callejeros”







La Barceloneta en la CUATRO "callejeros"

Aquí teniu algunes seqüències del programa “sensacionalista” de la cuatro "callejeros" i també un enllaç a un debat sobre el programa en internet