dissabte, 7 de novembre del 2009

Pisos turístics

El Síndic demana tancar els pisos turístics als tres avisos

Les nombroses queixes presentades principalment per veïns de Ciutat Vella, l’Eixample i Sant Martí han fet que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i la síndica de Barcelona, Pilar Malla, proposin la creació d’un règim intern d’obligacions i prohibicions en la regulació dels pisos d’ús turístic, que inclou la possibilitat de revocar la llicència d’un apartament si els agents de l’autoritat registren més de tres incidències causades pels usuaris d’una mateixa vivenda.
La seva aprovació faria saltar d’alegria més d’un, com Francesc Deó, veí d’una finca del carrer de València on 12 dels 15 pisos estan dedicats a l’ús turístic, i que només aquest estiu ja ha posat sis denúncies per soroll davant de la Guàrdia Urbana.
El fet que les queixes vagin lligades a les conductes dels usuaris dels pisos turístics, que en moltes ocasions mostren un menyspreu evident envers les regles de convivència i les normes de règim intern de l’immoble, i el canvi constant d’inquilins d’aquest tipus de vivendes, cosa que no ajuda precisament a solucionar el problema, són dos dels factors que han empès els defensors de les persones a articular una proposta de règim d’actuacions, conformada per vuit punts.

LLIBRE REGISTRE / El primer d’aquests punts assenyala l’obligació de l’explotador del pis turístic de tenir un llibre registre de comunicats d’entrada de viatgers (d’acord amb la normativa vigent). El segon indica una cosa tan òbvia com la prohibició de causar molèsties per soroll a la resta de veïns i el fet (també evident, però que vistes les situacions denunciades pels afectats no està de més recordar) que els responsables del comportament dels menors són els pares.
La proposta del Síndic també recull un aspecte moltes vegades sol·licitat pels qui pateixen la presència de pisos turístics a les seves finques: l’obligació de l’explotador de l’activitat d’oferir als inquilins un document que reculli les normes de convivència de la comunitat de veïns en què s’integren. Cosa que en moltes finques ja passa –fins i tot tenen cartells al portal amb les normes bàsiques de convivència en diversos idiomes–, encara que amb poc èxit en la majoria d’ocasions, segons expliquen els afectats.
Una de les propostes presentades ahir per Ribó i Malla que més agrairien els veïns si finalment s’aprovés, és la que indica que «l’explotador de l’activitat hauria d’acreditar la contractació d’un servei d’atenció les 24 hores per atendre de manera efectiva les incidències dels usuaris o inquilins». Com a mínim podrien desfogar-se.
Tot i això, el Síndic insisteix en el fet que, malgrat que prosperi una regulació semblant a la proposada, si no s’assegura una resposta ràpida davant una trucada dels veïns, difícilment es podrà aconseguir vèncer els recels que generen aquests apartaments.

Publicat en el diari el Periódico

divendres, 6 de novembre del 2009

MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS

Dissabte 7/11/09 a les 9 h.

Des del Mercat de Sant Ildefons (Cornellà) a la Plaça Sant Jaume (Barcelona).

Que la crisi l’estem pagant els treballadors i treballadores en tenim evidències cada dia. Que la situació és urgent i cada cop més greu ja gairebé ningú s’atreveix a negar-ho. Les xifres parlen soles. Ja som més de 650.000 treballadors en atur a Catalunya i hi ha més de 100.000 famílies que tenen tots els seus membres a l’atur.

La majoria d’aturats provenim de la precarietat. Una gran part no han sigut acomiadats si no que simplement se’ls hi ha acabat el contracte. La crisi els hi ha sortit gratis als empresaris, gràcies a les successives Reformes Laborals impulsades, tant pel PP com pel PSOE i que han suposat greus retallades en els drets dels treballadors i treballadores, arribant a la situació actual on el que predomina és la precarietat total en la majoria de les ocupacions, el que comporta a la més absoluta indefensió dels treballadors/es.

Tot i això els capitalistes autòctons i les multinacionals no es queden aquí i han passat a atacar directament els llocs de treball estables amb una de les seves millors armes: els Expedients de Regulació d’Ocupació, els ERO, estenent els acomiadaments salvatges a l’industria catalana. Però la patronal no és la única culpable.

Per poder aplicar els acomiadaments han necessitat l’inestimable ajut de les administracions per mitjà del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la complicitat de les direccions de CCOO i UGT. La Generalitat no solament ha aprovat els ERO, sinó que a més ho ha fet després de regalar-li milers de milions d’euros als empresaris, com és el cas de NISSAN que ha aprovat un ERO fraudulent de 698 acomiadaments després de regalar-li 100 milions d’euros en ajudes públiques a la multinacional. Aplicant ERO, la Generalitat ha demostrat estar clarament al costat de la patronal.

Mentre a llocs com Alemanya s’han refet de la caiguda de vendes amb reduccions de jornada, sembla que a Catalunya només cap la sortida a la crisi que imposen els que més tenen. Tan sols aplicant la jornada de 35 hores es crearien 1,5 milions llocs de treball a l’Estat.

L’aprovació dels ERO no és l’única pràctica de les administracions que empitjora la situació dels aturats. La política nefasta de prestacions deixa a l’estacada a milers de persones. El decret dels 421 euros del Govern de Zapatero, no tant sols és parcial, perquè la major part dels treballadors que han acabat la prestació d’atur no la rebràn, si no que aporta una quantitat amb la que es fa impossible subsistir per a qualsevol persona.

Al seu torn, la Generalitat, a diferència d’altres administracions, inclús governades per governs de dretes, no ha donat ni un pas per solucionar la situació dels treballadors que han esgotat les prestacions per atur. Un dels exemples més clar de la política antiobrera del Govern de Generalitat, és quan es compara amb el cas d’Euskadi, on l’anterior Govern del PNB va establir una Renda Bàsica per a tots els desocupats que esgoten totes les prestacions per atur amb un mínim 640 €/mes a un màxim de 910 €/mes en funció de les responsabilitats familiars. No obstant això aquest Govern de la Generalitat no ha donat ni un euro per a pagar les prestacions dels desocupats de Catalunya.

Els Ajuntaments, cedint els diners del Plan E a empreses subcontractades, en comptes de crear bosses rotatives de treball que es basin en les necessitats de la gent, tampoc ajuden a revertir la situació.

Per tot això pensem que la única sortida és la lluita des de baix. L’oposició frontal als ERO i a la destrucció dels llocs de treball. Ajuntar tots els conflictes per poder fer pressió conjuntament. Qui té la capacitat i la força per promoure aquesta unitat són les grans centrals sindicals, CCOO i UGT, i cal dir que no ho estan fent, promocionant la divisió dels conflictes i de la classe treballadora i col.laborant amb la patronal i el govern. Emplacem doncs a les direccions sindicals a convocar mobilitzacions conjuntes per aconseguir una sortida a la crisi favorable als treballadors. També els emplacem a involucrar-se en l’autoorganització dels aturats en assemblees unitàries, on tots els aturats hi puguin participar i plantejar les seves exigències.

És per tot això que hem convocat una marxa que uneixi aturats i afectats pels acomiadaments, que volem que sigui també una marxa per la unitat. Unitat entre tots els treballadors i treballadores que no som els que hem creat aquesta crisi ni els que la volem pagar.

I també per tot això que demanem:

- Prohibició d’acomiadaments. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura sota control dels treballadors i associacions, per a reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica.

- Readmissió dels acomiadats pels ERO fraudulents.

- Reducció dràstica de la jornada laboral sense reduccions salarials per mantenir els llocs de treball.

- Prestació d’atur indefinida fins a la recol·locació efectiva.

- Bosses de treball rotatives i transparent, sense discriminació de gènere i origen, cogestionades per ajuntaments, assemblees d’aturats i associacions de veïns.

Per tot això, cridem a totes les treballadores i treballadors, tant es trobin en actiu com en situació d’atur a una:

MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS

CONVOQUEN: PLATAFORMA D’ACOMIADATS DE NISSAN I ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA.

DONEN SUPORT: Alerta Solidària, Asociación Socialismo XXI, Assemblea d’Aturats i Aturades de Badia del Vallès, Assemblea del Barri de Sants, Assemblea d’EUiA d’Abrera, Assemblea d’EUiA del Prat Assemblea Social de Cornellà, Assemblea Social de St Andreu, CAJEI, Campanya "Que la Crisi la Paguin els Rics", Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona (CUP), CGT Catalunya, CGT d’Autobusos, CGT-Nissan, CJC-Joves Comunistes del Poble Català, Clase contra Clase, CNT, Comité de Conveni de TMB,Comitè d’Empresa de Telefónica, Comité Gracia en Crisi, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, CSOA La Teixidora, En lluita, Endavant (OSAN), FARGA (Forum anticapitalista de reflexió i generació d’alternatives), Federació del Metall de Catalunya-CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), L’Ateneu Art i Cultura (l’Escala), Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones - Catalunya, Maulets, Negres Tempestes, Observatori dels Drets Socials de Terrassa, PLATAFORMA DE PARADOS DE BONAVISTA, Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible, Plataforma Social Los Lunes al Sol, Revolta Global/Esquerra Anticapitalista, Sindicat Comissions de Base (Co.bas), Sindicat Unitari del Metro, Universitat Lliure "La Rimaia", Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat.

Recorregut:

Avinguda de la República Argentina (Cornellà de Llobregat), Álvarez de Castro (Hospitalet de Llobregat), C. Major, Plaça de l’Ajuntament, C. Rossend Arús i Concentració davant del Mercat del Centre. C. Rossend Arús, Plaça del l’Ajuntament, C. Major, C. d’ Enric Prat de la Riba, C. Santa Eulalia (Barcelona), C. Riera Blanca, C. General Almirantei, Concentració davant les Torres Cerdà. General Almirante, C. Riera Blanca, C. Santa Eulalia, C. Constitución, C. Olzinelles, C. Sants, C. Creu Coberta, Plaça d’Espanya, Av. Parel.lel, Av. Mistral, C. Tamarit, Rda. St. Pere, Plaça de la Universitat, C. Pelai, C. Fontanella, Via Laietana, Plaça d’ Antoni Maura, Avinguda de Francesc Cambó i Concentració davant el Mercat de Santa Caterina‎. Avinguda de Francesc Cambó, Plaça d’ Antoni Maura, Via Laietana, C. de Jaume I fins a la Plaça de Sant Jaume o­n finalitza la marxa a les 14 hores aproximadament.

dijous, 5 de novembre del 2009

Un turisme poc rendible

Una vegada més, que fàcil es ficar-se amb els pobres!!!

Uns vint nòmades urbans es resisteixen a deixar la Barceloneta

Són fàcilment identificables pel seu aspecte i conducta, cada cop més violenta, segons els veïns. Últimament se’ls veu sobretot a la platja, als bancs del passeig de Joan de Borbó, al passeig marítim –a la zona on es concentren els restaurants– i a la plaça del mercat, un dels seus llocs preferits. Es tracta dels coneguts com a nòmades urbans. «A la Barceloneta estem acostumats que vinguin cada estiu i se’n vagin al setembre, moment en què en queden quatre o cinc. Però aquest any se n’han quedat bastants més. Són entre 20 i 22 i es mouen en grupets», explica Pietro Ferrari, president dels comerciants de la Barceloneta.
«El problema és que incomoden la gent. Si li demanen a algú un cigarro i no els el dóna, insulten i es posen molt agressius. Et poden arribar a prendre el cigarro de les mans. La gent n’està molt cansada», afegeix Ferrari.

VIOLÈNCIA MÉS VERBAL QUE FÍSICA / Segons els veïns, la violència és més verbal que física, tot i que és freqüent que arribin a les mans entre ells, cosa que provoca escenes «molt desagradables per a tots», indica el president dels comerciants.
Vicens Forner és veí de la Barceloneta de tota la vida. Com Ferrari, està acostumat a aquests «singulars turistes», que abarroten cada estiu les seves platges, normalment acompanyats de les seves inseparables mascotes, «uns gossos enormes als quals cuiden millor que a si mateixos», explica Forner, que descriu aquestes persones com a «nòrdics que van molt bruts i tenen seriosos problemes amb l’alcohol». «Mengen, dormen i fan les seves necessitats al mateix lloc, sense cap pudor. Fins i tot sembla que els agradi», afegeix aquest veí.
«L’altre dia fins i tot els vaig veure cuinant una paella enmig de la plaça del Mar amb tota la naturalitat del món, davant de la passivitat de la Guàrdia Urbana», denuncia.
Per a tranquil·litat dels veïns, el grup més nombrós ja ha abandonat el barri. Ho va fer dimecres passat. «Aquest any han allargat molt la temporada, suposo que pel bon temps. Ara han marxat a Sevilla, o almenys això van dir en la festa de comiat que van muntar l’altre dia a la platja», afegeix alleujat Forner. I acaba amb un: «Són com les aus migratòries, van seguint els corrents tèrmics».

CONDUCTA AGRESSIVA / El problema ara són els altres. Els que han decidit quedar-se. Tot i que no són gaire nombrosos, tenen els veïns igual de preocupats per la seva conducta agressiva. «A vegades estan a la porta de l’Hospital del Mar i moleten tothom que passa», explica Àngels Simarro, presidenta de l’associació de veïns de la Barceloneta.
En les reunions periòdiques que mantenen amb la Guàrdia Urbana i els Mossos, la representant veïnal ha exposat en diverses ocasions el problema a les forces de seguretat, que responen que els efectius ja estan fent la seva feina. «Entenem que la qüestió té molt difícil solució i que fan el que poden, però creiem que segueix faltant més policia que patrulli a peu de carrer pel barri», conclou Simarro.

Publicat per Helena López en el Periódico

dimecres, 4 de novembre del 2009

Diumenge es va ensorrar una casa de la Barceloneta

Torna l'aluminosi?

Dinou anys després de declarar-se a Barcelona el primer cas d'aluminosi que es va saldar amb una dona morta, diumenge hi va haver un nou ensurt al barri de la Barceloneta. Una biga del terrat de la finca número 29 del carrer Pontevedra va cedir i es va ensorrar el sostre del tercer pis d'una casa centenària en la qual es va fer una remunta fa uns 40 anys, que es quan es construïa amb ciment aluminós .

"Ja s'havia fet fosc i érem a casa. A dalt del terrat hi havia un home i el seu nen que estaven estenent la roba. Vam sentir un soroll i el terrat va caure damunt del pis del costat del meu", explica l'Encarna, la veïna del tercer pis que, amb catorze persones més, van ser desallotjada pels bombers. Tretze afectats s'estaran a l'Hotel Catalonia a càrrec de l'Ajuntament durant quatre dies. Les plantes baixes, que corresponen a la part més antiga de la finca, no han estat desallotjades.

A falta de la confirmació oficial que probablement faran avui els serveis tècnics municipals, els bombers ja van avançar diumenge que es tractava d'una biga afectada per aluminosi, que és una degradació dels materials compostos de sals d'alumini de baixa qualitat.

Aquest nou succés es produeix quan encara falten per arreglar uns 2.000 habitatges en el conjunt de la ciutat afectats per aluminosi. Aquesta xifra és fruit d'un recompte molt minuciós que va fer a finals del 2007 la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i des d'aleshores se n'han arreglat molt pocs. La majoria dels afectats són habitatges del Turó de la Peira, on les negociacions entre els veïns, els promotors immobiliaris i l'administració més que encallades estan enverinades.

La Barceloneta també ha patit altres casos d'aluminosi. El mes recent es el del CEIP Mediterrània del passeig Marítim, que es va haver de desallotjar el 2007. Dos anys abans, també es va descobrir un cas a la cruïlla dels carrers Maquinista i Giné i Partagàs i el 1991 un altre en 37 habitatges d'Almirall Cervera que eren del Patronato Municipal de la Vivienda.

Publicat per Maria Favà en el diari AVUI

dimarts, 3 de novembre del 2009

Fora polítics corruptes! Ara, el poble!


L’assemblea realitzada per la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam a Can Sisteré el passat dijous 29 d’octubre va tenir per objecte facilitar informació actualitzada sobre els conflictes i reivindicacions que van motivar la manifestació del dia 18 de juny de 2009 on es demanava la dimissió de Bartomeu Muñoz. En aquesta assemblea també es va tractar el Pla de treball de l’any i, a la vista dels greus fets esdevinguts a l’Ajuntament, es va acordar per unanimitat redactar el present escrit i traslladar-ho a la resta d’entitats de Santa Coloma i a la ciutadania en general.

Fa pocs dies s’ha conegut l’empresonament incondicional del fins ara alcalde de la ciutat, Bartomeu Muñoz, i del fins ara tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, imputats per diversos delictes de corrupció.

Les entitats sotasignats hem decidit convocar a tota la ciutadania a participar en la manifestació pel dijous 5 de novembre de 2009 que sortirà a les 19 hores de la plaça de la Vila i recorrerà els carrers de la ciutat sota el lema: Fora polítics corruptes! Ara, el poble!

Alhora també ens adherim a les següents propostes:

  • Dissolució del Consistori per regeneració democràtica i nomenament, per part de qui correspongui, d’una junta gestora fins a les properes eleccions municipals.
  • Aturament immediat i establiment d’una moratòria de totes les obres i projectes en execució i en fase de planejament, especialment dels que estan sota sospita.
  • Publicació de les declaracions de patrimoni que per Llei van fer els membres d’aquest consistori quan van accedir al seu càrrec i comparació d’aquestes amb la seva situació patrimonial actual.

dilluns, 2 de novembre del 2009

LA NUEVA POSTAL (POR RAMON SUÑÉ Y LUIS BENVENUTY)

LA VANGUARDIA, 01/10/2009

EL HOTEL W ABRE HOY SUS PUERTAS CON EL EDIFICIO VELA, REFERENCIA DEL LITORAL BARCELONÉS (TERCERA PARTE)

El nuevo protagonista del skyline barcelonés también despierta admiración. El arquitecto Josep Oliva Casas apunta que la del Vela es una imagen especial. "Tiene carácter. Es diferente. Falta ver cuál será su relación con la Barceloneta y la ciudad, si se convierte en un elemento autista al que vienen y van turistas o si la ciudadanía lo acepta y termina haciéndolo un icono propio. Es una incógnita. Muchos vecinos se oponen, pero los vecinos no siempre tienen la razón, y la ley de costas debe de tener matizaciones".

"Me parece una obra muy respetable -añade Josep Ribas, arquitecto y urbanista-. No puede negarse que su ubicación es polémica. Parece que la Autoridad Portuaria no ha terminado de entender el urbanismo de Barcelona, pero arquitectónicamente hablando es una reinterpretación muy interesante de otros trabajos, una reinterpretación con muchos méritos y un buen uso de la tecnología. Aunque prefiero la Terminal 1 del aeropuerto, que también es de Bofill".

La arquitecta Benedetta Tagliabue cree que aún es pronto para aventurar si el W se integrará o no en Barcelona. "Los edificios altos son cada vez más habituales en la ciudad, pero aún nos estamos acostumbrando a ellos", dice. "El problema de éste es que es una solución de compromiso porque Bofill lo ideó para que fuera más alto. Así que su silueta es mucho menos esbelta".

Para el arquitecto Antoni Poch, como Roig, Brau y Navarro, el diseño se antoja poco sostenible. "Hacer un edificio de cristal en nuestro clima implica un gasto innecesario en aire acondicionado. La idea está muy bien en Inglaterra, pero aquí hubiera sido más sostenible defenderse del sol con brisoleis, librillos, aleros,...".

Article aportat per VEI