divendres, 29 d’agost del 2008

Només un accident


Escrit del Colectivo Malatextos a propòsit del accident d’un avió de la companyia Spanair a l’aeroport de Madrid el 20 d’agost en el que han mort més de 150 persones

Accident: casualitat, eventualitat; succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany. Si la casualitat és el que se surt de les estadístiques, vivim en una societat capaç de tornar-la a tancar en elles, en la previsió. Per cada milió de desplaçaments correspon un nombre fix de morts sobre el qual anar treballant: en el tràfic vial aquest nombre depèn de l’estat de les carreteres i del parc automobilístic, la regulació del tràfic, etc.

La casualitat només influeix, i també relativament, en el repartiment. Passa una cosa similar en els accidents aeris?

Les d’aviació estan tan sotmeses a la dinàmica feroç de la competitivitat com qualsevol altra empresa. En funció del benefici es mengen entre elles, desapareixent unes i apareixent altres. És un procés en el qual s’aconsegueix l’increment reiterat del benefici a costa de externalitzacions i de la degradació reiterada de les condicions de treball.

Es degrada, també en aquest procés, la seguretat dels vols?

Previsiblement. Més, quan el manteniment dels aparells s’encarrega a tercers, que, al seu torn, poden encarregar-la a uns segons tercers.

Encara que es pretengués, que no és segur que s’intenti quan els diners estan pel mig, en el món de la pressa i de la mobilitat, el control no pot arribar al que la nostra voracitat demanda. No hi ha temps que perdre, encara que la pressa obri la porta a la casualitat, encara que la faci previsible.

El temps que era or, avui és diners. Així, Barajas mal barrejades com la de Madrid, incrementen les possibilitats de rebre la pitjor mà.

En vol charter o en pastera, amb adhesió fervorosa o violentament empesos, aquesta voràgine a la qual ens dirigeixen és a la que ens sumim. Naturalment no és el mateix, és radicalment distint i àdhuc l’oposat, encara que de vegades els resultats els equiparin.

També el tractament mediàtic és distint: aquests altres despareixen ràpidament dels mitjans sense que escoltem els seus testimoniatges ni saber del dolor dels seus entorns familiars. Dels primers ens donen informació fins a la sacietat, apel·lant als elements més sensibles de manera que causin commoció fins a Pequín o a la Zarzuela. Commoció falsa, que res qüestiona. Falsa informació per més que reiterativa, que ens oculta les causes, les responsabilitats i la necessitat de canviar els nostres estils de vida.

Colectivo Malatextos

dijous, 28 d’agost del 2008

Compartir pis a BCN costa una mitjana de 380 € per persona

Quan el sou no dóna per més i les ànsies d'emancipació són més fortes, compartir pis es converteix en una via d'escapament cada vegada més habitual per als joves --i no tan joves-- barcelonins, amb un preu mitjà de 380 euros per persona. Un estudi de la web immobiliària idealista.com, que fa un parell d'anys va incorporar aquesta tipologia de vivenda entre les seves ofertes, revela que els preus han pujat un 5,6% en l'últim any i que l'edat mitjana dels que opten per compartir pis amb desconeguts és de 27 anys.

Llegir article

dimarts, 26 d’agost del 2008

Los expropiados por planes urbanísticos tendrán derecho a pisos sociales

La Generalitat ultima los detalles de un nuevo tipo de pisos sociales para vecinos afectados por planes urbanísticos. Se llamarán HAUS, las siglas en catalán de Vivienda para Afectados Urbanísticos. El objetivo es compensar a los propietarios o inquilinos que se vean obligados a irse de casa porque viven en una urbanización declarada ilegal, están afectados por un plan urbanístico o residen donde pasará una nueva infraestructura.

La principal diferencia entre estos futuros pisos y el resto de modalidades de vivienda social es que se podrán descalificar antes para venderlos al mercado libre. El borrador del decreto establece que los pisos estarán sujetos al régimen de protección pública entre 20 y 30 años. Excepcionalmente, se podrá rebajar a 15 años. Si el piso donde vivía la familia ya era de protección, dependerá de la calificación del suelo.

Llegir article

dilluns, 25 d’agost del 2008

No hi ha locals per llogar ni per vendre al centre de Barcelona

Als carrers més comercials del centre de Barcelona no hi ha res per llogar ni per vendre. I això malgrat la crisi. La demanda de locals de lloguer ha continuat en augment en els tres últims semestres. La demanda per comprar, que sempre és molt inferior, ha baixat només dos punts en aquest mateix període, segons un estudi de Jordà & Guasch.
No hi ha res per llogar al passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, el carrer Pelai, el portal de l'Àngel i Portaferrisa. La Diagonal és l'excepció; entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia hi ha un 5,5% dels locals disponibles.