#18S: “Defiende lo Público”

El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de tots les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

- Consorci d’Educació de Barcelona, ​​com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

- CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h des de la porta del CAP Drassanes. ( Drassanes / Paral · lel).

- Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

- Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta del Departament de Justícia, c. d’Aragó, 332.

- Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta de la seu Departament Benestar Social i Família, Pl Pau Vila.

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

L’email de contacte del Grup de Treball “Barcelona 18S” és comisionbcn.18s@gmail.com.

Per més informació us podeu adreçar al blog “Defiende lo Público”, clicant aqui.

Font: acampadaBCN

Assemblea del barri

Obra Social La PAH. ¡Nueva Campaña!

Durante los más de dos años y medio de existencia de la PAH hemos hecho todo lo posible para frenar los desahucios.

Frente a una ley injusta que permite a las entidades financieras echar a las familias de sus casas al mismo tiempo que les sigue reclamando buena parte de la deuda de por vida, hemos agotado las vías judiciales y administrativas para defender los derechos más básicos:

• Hemos intentado negociar con cajas y bancos para que aplicaran la dación en pago y dejaran permanecer a las familias en régimen de alquiler social.
• Hemos intentado lograr justicia a través de los tribunales.
• Hemos intentado cambiar la ley en el Congreso.
• Hemos intentado que los ayuntamientos defiendan a sus ciudadanos impidiendo los desahucios por motivos económicos.

No ha sido en balde. Hemos puesto el problema en la agenda política y en algunas ocasiones hemos logrado pequeñas grandes victorias: daciones en pago, posponer decenas de desahucios, familias realojadas en régimen de alquiler asequible, decenas de mociones de ayuntamientos que se han sumado a la exigencia de cambiar la ley.

Sin embargo, en demasiadas ocasiones una y otra vez hemos topado con la arrogancia de las entidades financieras, con la injusticia de una ley que sobreprotege a los bancos y con la cobardía de unas administraciones que no se atreven a poner límites a la avaricia del sector financiero.

Así que: Ante la creciente oleada de desahucios. Ante la dramática situación en la que se encuentran centenares de miles de familias. Ante unas administraciones públicas sin voluntad política para dar respuesta a una  situación de auténtica emergencia habitacional. Ante un Estado fallido incapaz de garantizar los derechos más elementales  y de atajar la sangría de desalojos que se producen cada día (más de 240 en todo el Estado). Ante unos poderes públicos que anteponen los beneficios de la banca a la solvencia y supervivencia de las personas. Ante la actuación antidemocrática y caciquil de PSOE y PP que  bloquean  en la mesa del Congreso la ILP sobre dación en pago retroactiva, moratoria de desahucios y  alquiler social promovida entre otras organizaciones por la PAH. Ante a los nuevos dispositivos que pretenden desactivar las concentraciones ciudadanas contra los desahucios, la PAH quiere gritar alto y fuerte que:  Ni las multas, ni las sanciones administrativas, ni el intento de criminizalización del movimiento, ni las fechas abiertas emitidas por algunos jueces con el objetivo de impedir las concentraciones, ni las actuaciones policiales que a traición se presentan horas antes de la establecida por el juez para hacer efectivo el desahucio, lograrán detener el movimiento ni acallar nuestras voces.

Ante nuevos escenarios, nuevas y mejores estrategias. La PAH lanza su nueva campaña. Una campaña que estamos convencidos marcará un punto de inflexión. Una campaña que persigue la reapropiación ciudadana de aquellas viviendas vacías en manos de entidades financieras fruto de ejecuciones hipotecarias. De manera que en aquellos casos en que las concentraciones ciudadanas no consigan paralizar los desalojos la PAH apoyará y dará cobertura a las familias para que no se queden en la calle. El objetivo es triple : Primero, recuperar la función social de una vivienda vacía  para garantizar que la familia no quede en la calle. Segundo, agudizar la presión sobre las entidades financieras para que acepten la dación en pago. Y tercero, forzar a las administraciones públicas a que adopten de una vez por todas las medidas necesarias para garantizar el derecho a una vivienda.

La Campaña “Obra Social la PAH” nace para hacer efectivo el Derecho a una vivienda digna recogido en el artículo 47 de la C.E., en el artículo 25 de la Declaración Universal de los DDHH así como en el artículo 11 del PIDESC (Pacto Internacional de Derechos Económicos Sociales y Culturales) y sistemáticamente vulnerado por el Estado Español.


Web de la PAH

Video a TV3 de la primera reapropiació


La PAH a twitter @La_PAH


i a facebook

Constitució, dèficit i drets socials

Davant les manifestacions ciutadanes i les crítiques de diverses organitzacions socials i sindicals contra l'acord aconseguit pel Govern i el Partit Popular per introduir en la constitució espanyola i en una llei orgànica límits al dèficit i a l'endeutament públics, l'Observatori DESC creu convenient fer les següents consideracions:

1. La imposició de límits al dèficit i a l'endeutament públics no són dogmes aplicables en qualsevol circumstància. Són instruments de política econòmica que poden servir a finalitats diverses. Poden contribuir al sanejament econòmic si s'acompanyen, per exemple, de polítiqués fiscals social i ambientalment progressives o d'un combat ferm contra l'endeutament especulatiu del sector privat. Però en un context com l'actual, en el qual cap dels grans partits impulsa aquestes mesures, el més probable és que acabin servint a objectius menys nobles: la privatització de serveis públics, la retallada de drets dels més vulnerables i a reduir dràsticament l'autonomia política i financera de les comunitats autònomes i els municipis.

2. Aquesta última hipòtesi no és una mera especulació. La reforma constitucional i legal acordada pels partits majoritaris no és una proposta nova ni simplement tècnica. És una proposta política que ja ha estat assajada en diferents països durant les últimes dècades, amb constatables conseqüències anti-socials i anti-democràtiques.

3. Consagrant el principi de l'Estat social i democràtic, bona part de les constitucions de postguerra van acceptar que els governs poguessin fer servir diferents instruments per ajustar-s'hi. El recurs a l'endeutament, combinat amb una pressió fiscal progressiva era un d'ells. Aquesta possibilitat no prefiguraba un programa econòmic específic. Simplement establia un marc constitucional ampli que els diferents governs podrien concretar segons l'orientació ideològica.

4. L'obsessió anti-dèficit i anti-deute i el bloqueig de polítiques fiscals mínimament progressives va ser la resposta de les tesis neoliberals a aquest model constitucional. Amb ella, es generava una forta pressió a favor de sortides privatitzadores, i de retallades socials i una major restricció dels marges d'actuació de les assemblees legislatives.

5. A partir dels anys 80 el sostre a la despesa pública es va inscriure en nombroses constitucions locals i estatals del món. En alguns casos, com a Califòrnia, als Estats Units, es van arribar a incloure límits a la potestat d'augmentar impostos. Aquestes mesures van tenir un paper decisiu en la posterior crisi i fallida de llurs economies.

6. A Europa, el Pacte d'Estabilitat i Creixement de 1997 va ser l'expressió per excel·lència d'aquesta tendència. De manera dogmàtica, va convertir l'obcecació anti-dèficit (no podia superar el 3% del PIB) i anti-deute (no podia superar el 60% del PIB) en una rígida cotilla que restringia l'àmbit de decisió dels Estats. La impossibilitat d'ajustar-se a directives tan estrictes sense provocar un caos social va fer que alguns d'ells, inclosos Alemanya i França, les incomplissin de manera selectiva, mentre imposaven privatitzacions i retallades en serveis específics. A la perifèria, els intents d'adequar-se a aquesta tàcita Constitució europea van adquirir rivets més dramàtics.
Grècia va optar per una política fiscal fortament regressiva, però toi i així va haver de falsejar els comptes públics. Espanya, per la seva banda, va encoratjar una irresponsable política de sobre-endeutament privat que els grans partits segueixen fomentant malgrat estar en el nucli dels problemes que pateixen actualment.

7. En absència de voluntat per controlar als mercats i per imposar una fiscalitat social i ambientalment justa, la proposta d'Ángela Merkel i Nicolás Sarkozy de reforçar els dogmes del Pacte, gravar-los en constitucions i lleis de l'eurozona i endurir les sancions per als incomplidors, no és una mesura neutra. Suposarà un recolzament a les sortides privatizadores a la cris i nou cop contra el constitucionalisme social i democràtic amb el qual els poders públics aspiren a dotar-se de legitimitat.

8. Aquestes mesures, en tot cas, no afectaran igual a tots els països on s'hi apliquin. Tindran un especial impacte a la perifèria de l'eurozona, on la vulnerabilitat social i productiva és especialment greu. En el cas espanyol, el govern i el Partit Popular han acordat imposar al conjunt de les administracions un sostre de dèficit del 0,40%. Així mateix, pretenen que el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudeixi de prioritat absoluta. La concreció d'aquests objectius d'aquí al 2020 és, a més de irrealista, suïcida social i econòmicament. 

9. Tot i ser greu pretendre atorgar a aquestes reformes rigidesa constitucional, consagrar-les per llei orgànica no serà menys prejudicial. Si es duu a terme, de fet, els objectius de reduir el dèficit i el deute públic serien incompatibles, en qualsevol cas, amb la consecució de principis i drets bàsics contemplats a la Constitució de 1978, als Estatuts d'Autonomia i a nombroses Declaracions i Tractats internacionals en matèria de drets ratificats per l'Estat espanyol. D'entrada, comportaria, sobretot si es privilegia el pagament als creditors, com pretén la reforma, renunciar a objectius constitucionals com els de l'Estat social (art.1.1), la igualtat real i efectiva (art. 9.2) o l'autonomia política i financera de les Comunitats Autònomes i els municipis (*arts. 2, 140, 142 i 156).

10. La pretensió d'incloure, al costat dels objectius de reducció del dèficit, excepcions en cas de "catàstrofe natural, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapin al control de l'Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat" resulta un contrasentit. En primer lloc, perquè aquest escenari d'insostenibilitat social ja existeix en àmbits com el de l'habitatge, la salut, l'educació o el laboral, i les reformes no faran sinó agreujar-ho.

11. Les reformes pactades, en realitat, obligaran, en cas que es duguin a terme, a sacrificar no només els drets de la gent gran, dones i treballadors de tot tipus, sinó els d'unes generacions precaritzades que, tot i no haver votat l'actual Constitució, estan sent víctimes privilegiades de llurs límits i incompliments. En aquest context, l'obstinació en durles a terme o la negativa a discutir-les, si més no, en referèndum, només aguditzaran la impugnació que moviments com els del 15-M han llançat a l'actual règim polític i econòmic. I carregaran de raons als qui, com a Islàndia, exigeixen processos constituents capaços, no només de "calmar" els mercats, sinó de sotmetre'ls a lògiques genuïnament democràtiques que prioritzin els drets de totes les persones per sobre dels beneficis d'alguns pocs.

Article tret de la web del Observatori DESC

Maig del seixanta-tweet

[text aparegut al llibre "les veus de les places" d'Icària editorial]

1. Comunicació i comunitat

Dir que la comunicació s’ha convertit en un element fonamental per la mobilització social és una banalitat. A més no és nou. Internacional Workers of the World, per exemple, atorgava una extraordinària importància a les vinyetes i còmics amb què propagava les seves reivindicacions.
L’expansió del moviment obrer no hagués estat possible sense els diaris dels sindicats i partits. Durant la guerra del 36, el cartellisme jugà un paper molt  rellevant. El 68 va necessitar de la vietnamita i altres formes de fer còpies. Què poden dir del Moviment del 77 i les ràdios lliures? Molts ens familiaritzarem amb les llistes de correu i Indymedia gràcies al moviment global i les contra-cimeres. Els blocs del “No a la guerra” i els SMS-passa-ho del 13M de 2004 van fer història. Moviments com el de VdeVivienda popularitzaren els correus electrònics virals i els fòrums d’Internet…

Una baula més de la cadena és la irrupció de les xarxes socials. Facebook és la que té més usuaris, més fidels i més tràfec, un portal que molts tenim incorporat a la nostra quotidianitat, i en què la credibilitat passa no per l’argument d’autoritat, sinó per cercles de confiança, per la visceralitat. I les places són visceralitat racional col·lectiva. Democracial Real Ya compta amb milers de seguidors a Facebook, que esdevé el seu espai de treball amb una dinàmica inclusiva, transparent, pública. Twitter ens porta l’exemple de Tahrir que tingué la seva rèplica a #acampadasol i #acampadabcn. Les lluites per la neutralitat de la xarxa i contra la Ley Sinde obriren un espai de mobilització i organització en xarxa, que si bé no funciona tant com a font d’inspiració al moviment, sí que dota d’eines i formes d’acció a una comunitat 2.0 que es sent empoderada a la xarxa, amb capacitat d’actuar. #LeySinde #noLESvotes #RedSoS #redneutral

Pot ser la novetat no està tant en el fet de considerar l’esfera comunicativa com a part destacada del moviment, sinó que aquest moviment és en sí mateix un moviment en xarxa, enxarxat. Interconnectat; en què web i organització analògica no es poden separar. La xarxa és un eina, un espai en què hi capiguem tots, no un fi. La peculiaritat d’aquest cas és la comunicació horitzontal, el trencament de l’estructura clàssica emissor-receptor. “Compartir” o “Retuitejar”, citant la via mitjançant la qual arriba la informació, personalitzant-la, seguint la lògica 2.0: aportant nous continguts. Ctrl+C, Ctrl+V.

2. L’assemblea del #15M és Twitter

Les assemblees presencials en cadascuna de les acampades són fonamentals. No només per qüestions logístiques, sinó perquè en elles, a través de les comissions, es tracen les línies de treball quotidianes i a mig termini. Suposen principalment un exercici de democràcia directa, massiu, transparent.

Però el sentit es crea majoritàriament a Twitter. Les etiquetes no només serveixen per ordenar el debat, sinó per apuntar línies comunes del sentir col·lectiu: #nonosvamos #notenemosmiedo #bcnsinmiedo #bcnsensepor #barriosdespiertos #puigdimissio #15msigue #aturemelparlament.

Segons Antonio Negri, es planteja en el moviment un nou model de representació.

“RT: @nosaltresoells: ningú no ens representa #movimentdel25 #29S”

Per una banda les xarxes, per l’altra, l’assemblea. Des de les assemblees en les places cèntriques sorgeix, en la xarxa, assemblees de barri de les grans metròpolis, de les petites ciutats, i pobles. Les idees van i tornen veloçment i de manera directa entre aquests espais.
L’organització des de la base constitueix per tant el recorregut i l’estructura de la “democràcia real”, més enllà de la política representativa. La xarxa ofereix una temporalitat immediata i respecte a l’organització/difusió espacial, les assemblees fixen la institucionalització del moviment (quan els tempos són més amplis).

  3. La xarxa no només serveix per a informar, sinó per mobilitzar i per a produir subjectivitat.

Els blocs, Facebook, Twitter, N-1, Flikr, Youtube, etc., no s’han limitat a explicar el que passava, sinó que han constituït en el motor de la mobilització i el lloc en què reconeixe’ns com a part d’alguna cosa; han estat el lloc en què hem passat del cabreig individual a la indignació col·lectiva i organitzada, per després, prendre les places, el carrer. El lloc en què conspirar, que vol dir, respirar juntes.

Ens sentim part del moviment, perquè contribuïm a crear-lo, difondre’l, fer-lo créixer, l’usuari d’Internet i l’indignat som la mateixa persona.

Aquesta comunicació en xarxa potencia la horitzontalitat, i fa que cada individuu es senti part d’una comunitat, amb la que ja ha contribuït amb difusió, modificació, expansió del contingut. Com diu el lema dels hackers “Copiar, pegar, poder modificar”. La forma de fer hegemònica a la xarxa és la cooperació, la lògica del software lliure, i aquesta no necessita d’una ideologia; sinó que es basa en el creixement per diversitat, en que cadascú aporti les seves habilitats per generar riquesa col·lectiva. Fer servir l’etiqueta #15M o ajudar a que sigui TT, fer-se fan d’una pàgina de Facebook contribueix a que els diferents usuaris sentin el comú. Trencar l’aïllament en xarxa i organitzar el malestar en l’esfera pública; virtual i analògica.

4.- No hi ha dicotomia entre barri i xarxa

El territori de politització està a tot arreu: en el barri, en la universitat, en la feina, en el teu grup de col·legues, això no ha canviat, la xarxa s’ha afegit a aquesta suma. I el barri és la manera senzilla de resumir això.

La xarxa també és al barri, el barri també és a la xarxa. “Treballem en xarxa i fem servir la pared del mercat com un mirall d’eixe treball, com un plafó col·laboratiu”, intervenció en la primera assemblea de barri de La Barceloneta. Tot suma. No hi ha per què triar entre la política de barri i la política a Internet, perquè aquesta tria ja no és possible.

L’esperit del #M15M és col·laboratiu, les diferències i la diversitat sumen, no resten. Tot hi cap, amb matisos; no hi ha lloc per trolls. En el barri, la xarxa es presenta com un espai més en què potenciar la intergeneracionalitat. A la xarxa no tenim edat. La combinació xarxa-places és una mutació del boca- orella, del retuit, del traspàs de la informació en el mercat municipal: del vermut al xat del facebook.

Les places funcionen com a àgora pública, la xarxa és esfera pública en sí mateixa. Si fa temps dèiem que la cultura popular i la cultura lliure beuen de lògiques similars -compartir, nutrir-se de la intel·ligència col·lectiva, trencar tabús…-, amb el moviment del 15M trobem un altra intersecció entre xarxa i carrer. La xarxa inclou a les persones que no poden estar presencialment en les reunions, nonomés s’informen, sinó que contribueixen. L’acció a l’espai públic es concreta a la xarxa. És una simbiosi que reprodueix la comunitat veïnal en una esfera pública metropolitana i global. La xarxa no té fronteres, als nostres barris no les volem.

5.- “Ells tenen el Cuní(ll), nosaltres l’ocellet #twitter #bcnsensepor via @MercePrekaria”

A la primera hipòtesi hem dit que la xarxa no ha estat un mitjà de comunicació, sinó un eina de subjectivació. Però evidentment la contrainformació a temps real ha jugat un paper central en les acampades. L’exemple més clar és l’intent frustrat de desallotjament d’#acampadabcn.

“RT @ramonsang Felip Puig ha fet una conferència de premsa com si no
existís internet #acampadabcn #bcnsinmiedo”

“RT @CGTCatalunya RT @Ludens76: La #greekrevolution no será televisada. La
verás en twitter o streaming http://dai.ly/kmuioe al menos hasta que el
#g8 regule internet”

El 27 de maig la convocatòria d’anar a la plaça es fa per Twitter i aquesta arrossega als mitjans oficials. Mentre, en Facebook es creen grups i un estat d’opinió de rebuig a l’actuació policial i la decisió política de desallotjar la plaça. Prèviament les acampades, gràcies a la seva difusió en les xarxes socials i en els mitjans tradicional, ja havien condicionat el discurs imperant en la campanya electoral. No es tracta d’influència, sinó d’intervenció.

La intel·ligència col·lectiva que han demostrat les places (reacció front l’intent de desallotjament, gestió de la celebració de la victòria de la champions) com a reflex de la xarxa. La xarxa s’autorregula, com un cos multiforme. La credibilitat del missatge es basa en la immediatesa de la transmissió de la informació, la comunicació directa, la veracitat del seu contingut es sustenta en el nombre de persones que ho retuiteen o comparteixen, en allò que s’afegeix. Front als falsos directes de la tele en què la credibilitat es basa en el locutor (argument d’autoritat), en Twitter no importa tant qui dóna la notícia, sinó la vivència d’allò que es transmet, la transmissió d’allò viscut.

La multiplicitat d’emissors no és soroll, és la forma de trencar la hegemonia del missatge que fins ara ostentaven els mitjans de comunicació oficials. Els intents de controlar Internet per part dels poders públics (ACTA, LeySinde, Directives europees) demostren que el poder establert coneixia la potencialitat d’Internet; no obstant això, en l’Estat Espanyol les mesures de dictadura tradicional que portà a terme Mubarak desconnectant Internet haguessin suposat un escàndol inassumible per un suposat estat de dret.

Però no hem d’oblidar que a la xarxa no tot són amics. La infiltració de trolls en la Comissió de Comunicació d’ #acampadabcn posa de relleu la centralitat i la fragilitat de les vies de comunicació per a qui vol boikotejar el moviment. La dificultat d’aturar els trolls en comissions tancades es contraresta amb el seu ràpid bloqueig en l’espai públic que és la xarxa. Els missatges absurds o que desvirtuen la realitat es dilueixen quan es perceben com aliens en la conversació global, una gota de tinta en l’oceà.

En (la) xarxa s’evidencia que es tracta d’un moviment sense cap, i per tant impossible de decapitar. El moviment-hidra només pot implosionar, ningú no el pot matar si no és des de dins.

5.- “RT @Anonymous: La Britannica no entendió Wikipedia; las discográficas, Napster; los periódicos, los blogs; normal que los partidos no entiendan el #15M”

Com diu Santiago López Petit, “¡democracia real ya!” es “un grito lleno de vida que tapa la boca a todos los políticos, que interrumpe su monólogo, que les hunde como farsantes.”
No esperem que ells ho entenguin, ni que entenguin #acampadabcn. Ens és igual, no es tracta d’això.

“RT: @Uniprecaria: Quién iba a pensar desde lo alto del Coliseo que el imperio romano no era eterno.”

El que ens preocupa és que alguns dels nostres companys i companyes no ho entenguin (a vegades no sabem si nosaltres ho entenem); que marcats per una lògica modernista i la seva obsessió per tal o qual paraula (“democràcia”, “violència”, “classe obrera”…) es situïn involuntàriament més a prop del fals escenari en què actuen els polítics professionals que de la política de base que es practica a les places.

6.- <Work in progress> Això acaba de començar

Les acampades i el moviment del #15M són una escola d’aprenentatge polític, pels que acaben d’arribar i pels que portaven temps. Un aprenentatge que és un <work in progress>, un espai en què conflueixen noves i velles formes de fer, d’entendre la política i el fer polític. En relació a les xarxes encara queda molt per inventar. El seguiment per streaming de les assemblees és massiu, i ha arribat als més de 10000 seguidors en més d’una ocasió, però la participació de la xarxa en les assemblees presencials no està del tot incorporada. Els seguidors dels streamings poden veure què passa, no intervenir. 

Així mateix, la continuïtat del moviment dependrà molt de la seva capacitat d’innovació i creixement a la xarxa. Hi han molts hackers inventat noves eines per assolir aquests objectius. Estem inventant noves formes de fer, nous moviments, i per això en aquest cas, el repte no ens espanta, si no que “m’agrada”.

“RT @nosigaleyendo Madrid y Valencia gritando “Esto es Catalunya”. Ahora sí que lo he visto todo. #bcnsinmiedo”

Copia, pega y modificáme.

@galapita @hibai_ via @merceprekaria

#acampadabcn #thakethesquare #aturemelparlament #worldrevolution #netneutrality

Per qualsevol tecnicisme, SOFG! (search on fucking google) [Nota de les autores]

La punta del iceberg o sobre la crisis del modelo Barcelona

Texto Santiago López Petit Filósofo

La realidad ha efectuado en pocos años una crítica radical. Se ha pasado de creer vivir en la mejor ciudad del mundo a la afirmación de que es imposible vivir en Barcelona. El sueño se ha venido abajo en sus aspectos más diversos.

Todo el mundo está de acuerdo en una cosa: Barcelona está viviendo el final de una época. Es algo que se siente. El entusiasmo con el que sus habitantes se identificaban con la ciudad ha desaparecido. Un viento frío agita el oasis. Un botón de muestra: el último sábado de enero de este año 2007 en la capital catalana tuvieron lugar hasta cinco manifestaciones de protesta distintas dirigidas contra el modelo de ocio del Tibidabo, contra la Ley de extranjería, contra la línea de alta tensión (MAT), contra el trazado del TGV y contra las barreras laterales peligrosas de la red viaria. La lucha por la vivienda, por su parte, ha pasado a un primer plano alterando todas las agendas políticas. "Barcelona batega" (Barcelona late) dice el último eslogan. Efectivamente, el corazón de Barcelona late, pero no por lo que le gustaría al Ayuntamiento, sino porque se abre un nuevo tiempo de conflictividad creciente. O, lo que es lo mismo, el modelo Barcelona se hunde.

Final de una época significa, pues, final del modelo Barcelona. Parece que la combinación turismo y cultura, servicios y negocio inmobiliario, todo ello aderezado mediante eventos espectaculares, ha dejado de funcionar. ¿Qué ha pasado? ¿Por qué se hunde el modelo Barcelona si tenía tanto prestigio en todo el mundo? Ciertamente, cuando se hablaba del modelo Barcelona se hacía siempre para enaltecer su urbanismo, su modo de organizar la participación ciudadana o la función cohesionadora de la cultura. Aunque desde voces tan autorizadas como Oriol Bohigas se haya negado que existiera realmente un modelo Barcelona, es evidente que ha existido. Lo que ocurre es que, mal que les pese a los arquitectos, el modelo era esencialmente político. En otras palabras, el modelo Barcelona ha sido antes que nada un "dispositivo de poder basado en la producción de consenso" y cuyo objetivo, desde el primer momento, no era otro que hacer de Barcelona una "marca", es decir, situar a Barcelona favorablemente en el mercado mundial de las metrópolis. Evidentemente, este dispositivo de poder que debía reconducir los conflictos, gestionar las diferencias y, en definitiva, pacificar lo social, tenía que ser necesariamente complejo. En su constitución intervendrán desde el tratamiento arquitectónico del espacio público hasta un uso espectacular de la cultura, pasando por la represión pura y simple cuando haga falta. Este dispositivo complejo de poder es lo que se vendió mundialmente como el "modelo Barcelona". La paradoja es que cuando la marca "Barcelona" es máximamente conocida, cuando son miles los turistas atraídos por ella, el modelo Barcelona se hunde porque los que diariamente lo sufren ya no creen en él.

Porque ésta es la verdadera cuestión: la realidad ha efectuado en pocos años una crítica más radical que la que hubiese podido llevar a cabo el más radical de los críticos. Efectivamente, se ha pasado de creer vivir en la mejor ciudad del mundo a la afirmación de que es imposible vivir en Barcelona. Y esta imposibilidad no es teórica, sino tan real como que no se puede encontrar una vivienda digna a un precio razonable. Pero es más, el sueño se ha venido abajo en sus aspectos más diversos. De la Rambla, que era "el paseo más bonito del mundo", dice actualmente un portavoz de las floristas: "Esto es Benidorm, un paseo dominado por el turismo de más bajo nivel, con la personalidad por los suelos, una sombra de lo que fue"¹. En la ciudad del Fórum de las Culturas 2004, el incremento de casos de abusos policiales a inmigrantes por parte de los Mossos d'Esquadra pasa de tres en el año 2005 a veinticuatro en 2006 ². Y así podríamos seguir contando cómo la marca "Barcelona" ha acabado triturando los deseos de igualdad, de justicia y de bienestar.

Y, sin embargo, la hora de la verdad tenía que llegar. El modelo fue construido mediante la expropiación y capitalización de la fuerza colectiva de las luchas antifranquistas, mediante la canalización de un derecho a la ciudad reivindicado en la calle. El modelo, en fin, es hijo de la transición política postfranquista, y por eso encierra todas sus contradicciones. La única ambigüedad que no existió nunca fue que la modernización de la ciudad tenía que serlo al servicio de los intereses del capital. Lo que no quiere decir que no tuviese apoyo popular. Los Juegos Olímpicos del 92 constituyen como es bien conocido el momento en el que la separación entre las instituciones y la gente es menor. El momento en el que la ciudad, en tanto que marca, es por fin proyectada al mundo. También es cuando el modelo funciona como un auténtico dispositivo de poder bien engrasado, y produce la figura del "ciudadano". Porque el ciudadano no es en sí mismo una figura crítica, muy al contrario, constituye la pieza esencial del engranaje de poder que es el modelo Barcelona. Por eso la propaganda institucional tendrá siempre la forma de una movilización ciudadana. "Tots som el motor de Catalunya. No paris" (Todos somos el motor de Catalunya. No te pares). El objetivo del modelo Barcelona - y en eso consiste, en última instancia, el modelo - es una movilización de cada uno para (re)producir la marca. En la consigna "Tots movem Barcelona" (Todos movemos Barcelona), que será su forma más acabada, se muestra, por un lado, que el ciudadano es realmente una pieza del mecanismo, y por otro lado, que la socialidad creada es un puro simulacro.

Porque el modelo Barcelona presupone y, a la vez, construye performativamente este "Tots" (Todos). La campaña ya antigua de la Generalitat "Catalunya gent d'equip.No te'n desmarquis" (La gente de Catalunya forma un equipo. No te desmarques) inició el camino. Las instituciones nos empezaron a vender la idea de que todos, absolutamente todos, formábamos parte del mismo equipo. La imagen de origen toyotista empleada era candorosa: mecánicos, carniceras, policías, oficinistas... todos aparecían retratados juntos. Ese sueño de unidad productiva y política se ha venido abajo. Del espíritu olímpico queda sólo un museo recientemente inaugurado, y la operación del Fórum 2004 que perseguía abrir el "equipo" a las diferencias multiculturales no consiguió tampoco refundarlo.

Como decíamos, la realidad ha efectuado la más radical de las críticas. En la medida en que Barcelona era conocida en el mundo como marca, más necesario se hacía adecentar la ciudad, es decir, recuperar los espacios públicos para el consumo, neutralizar los movimientos críticos, expulsar la pobreza... La ordenanza cívica, en el fondo, no será más que una operación de limpieza del "equipo" (expulsión de pobres, prostitutas, disidentes...) para adecuarlo a su función de ciudad-empresa.

Y llegamos al final. La marca ha triunfado, pero para hacerlo ha tenido que expulsar la vida. Del centro a la periferia. Sólo de esta manera ha conseguido su victoria. Ciertamente ha llegado la hora de la verdad. Frente a la marca "Barcelona" están los ancianos con pensiones bajas, los mileurizados, los inmigrantes hacinados en pequeños cubículos... y todos aquellos cuyo "querer vivir" no se satisface con el consumo de una marca. Hemos dicho repetidas veces que el modelo Barcelona es un barco que se hunde. Ahora podemos afirmar que la punta del iceberg con el que ha chocado es el "malestar social". Un malestar difuso pero potente. Un malestar que se expresa en el abstencionismo electoral, en la desocupación de las instituciones, en la invención de formas de vida alternativas. Hay fuerzas políticas reaccionarias que pretenden capitalizarlo. No es fácil si ese malestar se politiza. La contraposición "vivienda digna" frente a "especulación" indica un camino a seguir. El grito del malestar social es "Que se vayan todos".


Notas

¹ "Las floristas de las Ramblas piden a los barceloneses que vuelvan a su paseo dominado por el turismo". La Vanguardia, 24 de marzo de 2006.

² "SOS racismo alerta". ADN, 22 de marzo de 2007.

Dv 29J aturem el 1r ERO a la sanitat pública

Un ERO a la sanitat pública?
La salut no és negociable.

Salven els bancs amb diners públics, baixen els impostos als més rics... i després retallen la sanitat pública. Això és una estafa. Diem prou: La sanitat no es toca!

Aturem el primer ERO a la sanitat pública:
Concentració divendres 29 de juliol a les 12h a la Conselleria de Treball (C/Sepúlveda 148-150)


El proper dilluns 1 d'agost del 2011 està previst aprovar el primer ERO a la Sanitat Pública: és l'Exedient de Regulació d'Ocupació del Parc Salut Mar, que inclou l'Hospital del Mar, l'Hospital de l'Esperança i el Centre Fòrum. Un ERO a la Sanitat Pública establiria un precedent que no podem permetre.

Aquest divendres 29 de juliol a les 12h del migdia a la Conselleria de Treball hi ha l'última reunió de negociació del comitè d'empresa amb la patronal abans de l'aprovació de l'ERO. Pot ser l'última oportunitat que tinguem d'aturar més de 200 acomiadaments, la precarització dràstica del conveni i el tancament de llits, quiròfans i urgències, retallades que de totes totes empitjoren el servei i que representen un atac al dret a una sanitat pública i de qualitat.


L'ERO preveu acomiadar definitivament 194 treballadors fixes i interins (24% de metges, 50% d'infermeria i 26% de personal no assistencial). A més, també perden la seva feina tots els professionals amb contractes de suplència o eventuals (hi ha persones que porten anys treballant amb contractes "eventuals").
Per altra banda, en una estratègia xantatgista prevista d'entrada, la gerència ofereix la precarització dràstica del conveni (pitjors condicions laborals per a tots els treballadors) com a alternativa als acomiadaments, sense cap garantia que aquests no s'acabin efectuant de totes maneres.

A més, els treballadors i treballadores amb prou feines han estat informats de les negociacions entre el comitè d'empresa i la patronal (Direcció del Consorci Mar Parc de Salut). A l'Hopital del Mar la informació que els treballadors pengen és arrencada sistemàticament, i en general hi ha pressions perquè s'abandonin les mobilitzacions, gràcies a les quals s'ha aconseguit que no es tanquin les urgències de dia a l'hospital de l'Esperança.

A l'Hospital de l'Esperança, l'ERO implica:
- tancament de les urgències (gràcies a les mobilitzacions s'ha aconseguit que no es tanquin les urgències de dia, però volen tancar les de nit)
- tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència
- reorganització interna dels quiròfans: 140 IQ menys
- eliminació d'IQ: COT i oftalmologia

A l'Hospital del Mar l'ERO implica;
- tancament de 80 llits durant els mesos d'estiu (UH30 i UH70)
- tancament permanen de més de 10 llits (UH10)
- tancament de quiròfans a les tardes: menys operacions i més llistes d'espera

Al Centre Fòrum l'ERO implica:
- tancament de 20+12 llits de llarga estada
- tancament de les urgències de psiquiatria Fòrum

Ara mateix, els usuaris i usuàries ja estan notant les retallades en material següents:
- no es dóna aigua amb els àpats (te l'has de comprar si en vols)
- no es donen berenars (només als diabètics)
- en cas d'una hipoglicèmia, costa trobar sucs o iogurts a la nevera
- material de pèssima qualitat (bolquers, empapadors...)
- reducció de material, de fàrmacs i d'instrumental
- ja no es canvien cada dia els llençols


Les retallades i els EROS a la sanitat pública perjudiquen greument la qualitat de vida de tothom, i només beneficien a aquells que volen fer de la salut un negoci a costa dels diners públics. Tot això, a més de ser injust i indignant, no és inevitable. Juntes podem aturar-ho. Tots i totes som usuaris!

El divendres 29 deixarem ben clar a la gerència del Consorci Mar Parc de Salut, al comitè d'empresa i al govern retallador que la salut no és negociable!

Cap ERO a la Sanitat Pública! Cap retallada al conveni!
Cap malalt sense llit!
Cap treballador al carrer!

--
assembleabcnta@gmail.com | http://assembleabarceloneta.wordpress.com/ | #assembleabcnta

Concentració a l'Hospital i "retallem" la Ronda contra les retallades

El dia 20 es voten els pressupostos. Els pressupostos que suposen una de les retallades de drets més importants d'ençà l'arribada de la "democràcia". I s'aproven sense consens social, en pro d'uns interessos que no són els nostres.

La lluita serà llarga, però el dia que el Parlament aprovarà uns pressupostos fruits d'una crisi que no hem provocat els més afectats, els que l'estem pagant, no deixarem que ho facin en silenci...
Si ells ens retallen els drets, nosaltres retallem la ronda.

A les 13 a la porta de l'Hospital del Mar,
perquè no volem ni ERO, ni reducció de conveni.
No només és un conflicte laboral, es tracta del nostre dret a la salut.

Per una sanitat pública i de qualitat
i una democràcia real ja!

a facebook

Escrit de l'avv l'òstia i la PADB juliol 2011 al diari del barri

Amb la calor d'aquest estiu i la que se'ns ve damunt, podríem recuperar la imatge de Barcelona com la rosa de foc: serà aquest estiu quan s'aprovin les retallades (si no ho impedim abans) per a sanitat, educació, serveis socials; quan s'aprovi la llei omnibus; i com cada estiu, seguirà sent l'estiu en què el barri s'omple d'apartaments turístics. És a dir, seguirem sofrint les conseqüències que l'administració pública prioritzi els negocis (els apartaments turístics) als drets fonamentals (el dret a l'habitatge). Però també és un estiu que es presenta més actiu que uns altres en aquests temes: l'amenaça d'ERO de 194 persones en el Parc Salut Mar (al com pertany l'Hospital del Mar) no està agradant a molts treballadors, i tampoc a usuaris. Suposarà una reducció de la qualitat del servei, i dels recursos destinats al que molts tenim com el nostre hospital, el qual a més, té serveis que complementen els del CAP. I per això també des de l'assocació (juntament amb l'assemblea d'indignats de la Barceloneta) estem mobilitzant-nos per evitar que s'apliqui l'ERO. La sanitat és una cosa de tots, és important que ens moguem, ens informem, i diguem clarament que no volem les retallades; perquè no és cert que no hi hagi diners, sinó que està mal repartit. Tots anem a l'hospital per a una cosa o una altra, i sabem que és necessari que no es redueixi el pressupost, ja que molta gent del barri no es pot permetre una mútua per solucionar els “problemes de salut urgents”.

A l'estiu fem servir més el carrer, però també hi ha més terrasses: demanem als comerciants que, com a mínim, respectin els metres quadrats que els ha concedit l'ajuntament; mentre alguns respecten el nombre de taules i l'espai que pot ocupar la terrassa, uns altres cada vegada s'apropien més del carrer. I el carrer és espai públic, on ens trobem sense haver d'estar obligats a consumir.

Per això mateix, durant l'estiu hi haurà activitats al carrer, sembla que hi ha molts grups al barri que volen aprofitar per passar les tardes al fresc i alhora, enriquir-nos els veïns del barri compartint coneixements i experiència. Estigueu atents, que s'anunciaran les activitats i segur que les gaudiu.
Des d'aquí volem felicitar a la Plataforma del CEIP Mediterrania, però també a tot el barri, perquè sembla que la lluita pel col·le pot arribar a bon port després de dos anys de lluita... Com sabeu, un grup que va aportar a aquesta lluita el que sap fer és Poker d'Asos (el grup de hip-hop de l'institut Salvat Papasseit), i sembla que aviat trauran el vídeo de “4 anys de silenci” que parla sobre el CEIP Mediterrania i els barracons. Aquests joves músics també estan preparant la presentació de la seva segona maqueta, i com no, la volen presentar al barri. Els desitgem molta sort, i des d'aquí els oferim la col·laboració que puguin necessitar, i estem segurs que molta més gent i entitats també voldran aportar i col·laborar en aquesta presentació (que estem impacients per veure).


Per acabar, com dèiem, vénen temps difícils; les retallades als serveis socials que ja estan saturats i desbordats, no poden sinó suposar la condemna de famílies del barri a la pobresa. Per això, no ens quedarem de braços creuats, creiem que és necessari sortir al carrer per defensar els drets del veïns, els nostres drets, i que, com diu el 15M, “això acaba de començar”.

I com ve l'estiu, recordeu les comunitats de propietaris: si no voleu apartaments turístics en les vostres escales: acordeu-vos de canviar els estatuts de la comunitat de propietaris i posar que no permeteu que s'habilitin “*habitatges d'ús turístic” a l'edifici. Si voleu que us expliquem com fer-ho, no teniu més que preguntar. I continuem recollint denúncies sobre apartaments turístics al barri!
Us recordem que podeu fer-vos socis de l'Avv l'Òstia, que, com el seu propi nom indica és una associació de veïns; i sense els veïns, no som gens :)

L'associació està oberta cada dimarts i dijous de 18 a 20 i...

Veuen! Cada dimarts a les 20 en la c/Pescadors assemblea de la PADB i l'avv l'òstia. (fes-te soci/a:)

I els dimarts i dijous de 18 a 21 en *Pescadors 49. pdefensabarceloneta@yahoo.es avlostia@hotmail.com labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
#barceloneta

apunta els teus videos al canal del barri: vimeo.com/barceloneta
facebook.com/labarcelonetarebel http://www.facebook.com/seglexxbarceloneta
https://picasaweb.google.com/bcntafotomaton/

Concentració per una sanitat pública i de qualitat

Dimecres 6 de juliol a les 11 a les portes de l'Hospital del Mar.

El dret a la salut està per sobra de la rendibilitat econòmica.

Les retallades a sanitat ens ataquen a tots.

pots imprimir i difondre aquesta informació als teus veïns

:: Dijous 30 a les 18h davant de l'Hospital del Mar: Marxa per una Sanitat pública i de qualitat

Són temps de crisi. Però no només de crisi econòmica, sinó també social, són temps en què els nostres drets estan en crisi.

El dia 30 es presentarà la proposta d'ERO de 194 persones del Parc Salut Mar. Ens retallen no la sanitat pública, sinó els nostres drets socials bàsics.
I sabem que els drets sempre han estat fruit de lluites socials, mai no ens els han regalat.

Així que no només ens solidaritzem amb les persones amenaçades de ser acomiadades, sinó que com usuaris, com ciutadans indignats, estem disposats a reconquerir el nostre dret a la salut.

Per això, aquest dijous 30 fem una marxa per la sanitat. Per una sanitat pública i de qualitat.

Marxa reivindicativa en la que tots ens convertim en superherois, perquè haurem de ser-ho si volem tenir una vida digna després de les retallades. I és per això que Super Sano hi serà aquests dijous. Perquè Super Sano (si encara no coneixes aquest superheroi, clica aquí) som Super Sano som totes, els treballadors afectats per les retallades, les usuàries que veuen com lis retallen els seus drets

Des de l'Hospital del Mar fins a Can Mas (agafarem un transport públic entre mig, ara que encara hi queden:-), per acabar la protesta davant de la casa d'un dels responsables de les retallades, però no l'únic.

No volem cap ERO al Parc Salut Mar, que reduirà la qualitat de l'assistència; tampoc no permetrem cap reducció de conveni. Si volen retallades, que es retallin els sous!

Com sempre, però pot ser aquesta vegada encara més, la teva participació és important. Hem de plantar cara a les retallades que vol aprovar el Govern de CiU i que afecten als més afectats per la crisi, però no als seus responsables. I ja estan en marxa:

::RETALLADES ASSISTENCIALS:
   --> Hospital de l´Esperança:

• Tancament d´urgències.
• Tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència.
• Reorganització interna de quiròfans: 140 IQ menys.
• Eliminació IQ:  COT i oftalmo.

   --> Hospital del Mar:

• UH10  tancada.
• Tancament de la UH30 i
• UH70 durant els mesos d´estiu.

  --> Centre Fòrum:

• Tancament de 20+12 llits de llarga estada.
• Tancament de les urgències psiquiatría Fòrum.

> En general:

• No es donen berenars (només als diabètics)
• No es dona aigua amb els àpats.
• En cas d´una hipoglicèmia, costa trobar suc i iogurts a la nevera.
• Material de pèssima qualitat: bolquers, empapadors,..
• Reducció de material, fàrmacs i instrumental (2ª QX)
• Ja no es canvien cada dia els llençols.

Esdeveniment a facebook
etiqueta a Twitter #EREMar #retallades #SuperSano
Material de difusió

Més informació:
http://assembleabarceloneta.wordpress.com/
http://assembleadegracia.com/blog/
http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/

Eina digital per aturar desnonaments

La resistència al carrer reflectida a la xarxa, l'organització de la xarxa, coordinada als carrers.

http://stopdesahucios.tomalaplaza.net/main






Perquè cada dia la solidaritat és fa més forta...

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/

#19J manifestació

No tenim paraules. Ahir va ser preciós. Alhora que una demostració de força.

I avui a les 15 a l'Hospital del Mar cadena humana per protestar contra l'ERE

16h Anem totes juntes cap a la mani

Plaça de la Barceloneta (Sant Miquel), 16:00h - Porta el teu cartell, instrument, objecte divertit... Ens manifestem sense violencia i amb molta diversió!

Més informació

Dimecres anarem al Parlament per mostrar el rebuig social a les retallades que vol aplicar el Govern de la Generalitat. I aquest diumenge tornem a sortir al carrer, perquè no pagarem la seva crisi! I ho farem plegades des del barri, on ja està tenint continuitat el Moviment del 15 M, a les 16 ens veiem a la Plaça de La Barceloneta. Volem una manifestació festiva i reivindicativa, on hi capiguem tots i totes, i on aportar també el caliu de barri que té la Barceloneta. així que convidem a tothom que tingui instruments a casa a baixar-los i portar-los a la manifestació. "Si no puedo bailar, esta no es mi revolución"

Assemblea de treballadors/es i usuaris/es de l'Hospital del Mar

Quan parlem de retallades a la sanitat pública, parlem de retallades aplicades a un dret bàsic. El nostre dret a la salut.
També parlem d'acomiadaments i reducció de la qualitat del servei.
Ens afecten tant a treballadors/es com a veïns i veïnes. I cal informar-nos i actuar plegades.
Dimecres que ve, a les 12, ens trobem per compartir

- informació i formes de difusió
- com ens afecta
- com mobilitzar-nos per evitar aquestes retallades

Amb la salut no s'hi juga!
(que es retallin els sous :-)

 

 

LES RETALLADES EN SANITAT ENS AFECTEN A TOTES, 

ÉS EL NOSTRE DRET A UNA SANITAT PÚBLICA I DE QUALITAT!

RETALLADES EN MARXA:

PERSONAL SANITARI:

• ERO de 194 treballadors interins i fixes.
  Pots ser tu!!

- Utilització material menys segur

- No es cobriran baixes ni jubilacions al 100%

- Augment de les càrregues de treball

USUARIS:

- No donem aigua, ha de ser de l'aixeta

- No donem berenar, només als diabètics

- Materials de pèssima qualitat

- Tancament de plantes

- Altes anticipades

- Més dies a Urgències esperant un llit

VINE I QUEIXA'T Juntes farem més força

08 Juny 2011 - 12h Davant l’Hospital del Mar

organitzen treballadors Hosp Mar i avv l'òstia

 

esdeveniment a facebook

La Barceloneta Indignada! continuitat del #15M

Coneixem el camí de tornada a les places

:: Això no s'atura, continuitat del #15M al barri

Aquest divendres a les 19, a la plaça del mercat

--> Berenar (porta el teu per compartir)
--> i a les 20 assemblea de barri: com li donem conitnuitat a l'expressió i el fer del nostre malestar al barri? Vine i digues la teva!

Aprofitarem el temps per fer pancartes i materials per mostrar el nostre support a l'acampada i al moviment del #15M,
porta llançols, sprays, plàstics de pancarta, rotuladors permanents, cartulines...

i sobre tot, les teves idees i la teva creativitat...

no oblidis convidar als teus veïns i veïnes.

Pots descarregar-te l'octaveta epr penjar-la a la teva escala aquí

a facebook

:: Cassolada

Ja fa un parell de dimecres que es fan cassolades al barri,
a les 20h a la plaça del mercat

i continuarem fins que no es compleixin les demandes de mínims que es fan des de la plaça,

baixa al carrer amb la teva cassola!

a facebook

:: Retallades a ensenyament i sanitat

Les retallades ens afecten a tots, i ataquen drets bàsics com són el dret a la salut i a l'educació

--> dimecres 8 a les 12 al Pssg Marítim davant de l'Hospital del Mar: assemblea de treballadors/es i usuaris/es
--> cada dimecres, a les 13, concentració davant de l'Hospital.


I, com no, volem el CEIP Mediterrània ja!

#barceloneta

Barceloneta (i #15M) News: cassolades, trobades, retallades

Juntes ho podem tot...

:: Cassolada a la Barceloneta dimecres a les 20
   No som mercaderies en mans de polítics i banquers!

Mentre la crisi avança, i s'instal·la als nostres barris, a les nostres vides, mentre el panorama polític canvia,
hi ha hagut un fet que ens ha fet recobrar la il·lusió.

I ens inspira confiança, perquè no el lidera ningú, perquè és una lluita de tots i totes, on hi capiguem tots;
que assenyala als beneficiaris i responsables de la crisi,
i diu que no l'han de pagar els més afectats.

Entenem que hi ha motius per continuar la protesta.
I per això aquest dimecres 25, a les 20, en afegim a la cassolada als barris que s'ha convocat des de la Plaça Catalunya.

Aquí podeu trobar alguns dels motius, en tenim molts més.

No més privilegis per polítics i banquers!

:: Trobada/berenar de continuitat amb el moviment del #15M, dels indignats

anem lents, perquè anem lluny.

Pot ser aquest diumenge l'assemblea de Plaça Catalunya decideix marxar. Però tots sabem que no era una aventura d'un parell de setmanes, que no era una qüestió només lligada a la campanya electoral.
Aquests dies hem recuperat la memòria que ens fa saber que podem sortir al carrer. Eixa memòria que és la nostra, perquè la construïm entre totes.  Que la democràcia, per ser-ho, es construeix des de la base, des dels barris, en xarxa, entre iguals.

moltes hem passat, hem fet seguiment, hem dormit o hem estat a plaça catalunya, i volem trobar-nos al barri per compartir la experiència,
per donar-li continuitat en les nostres vides quotidianes, en els nostres barris.

Diumenge 15 es podia llegir "això només és el començament",
doncs ara, "això continua"

 ----> Divendres 3 a les 19:00 trobada-berenar per compartir i pensar sobre com continuem amb la mobilització de les últimes setmanes.
         c/andrea Dória 1 (plaça de la repla, la part de darrere de l'esglèsia)

Coneixem el camí de tornada a la Plaça...

Nosaltres portarem alguna cosa, porta tu també el teu troçet de pà amb xocolata :-] (simbólica i físicament)


:: Atacar els nostres drets bàsic no és retallar, sinó privatitzar

L'educació, l'ensenyament, la sanitat pública no són negocis, són drets que vam conquerir social i col·lectivament.
Si anys enrere nosaltres, els nostres pares i mares, avis i àvies van haver de sortir al carrer per conquerir-los, ens toca a nosaltres tornar al carrer per defensar-los.

        ----> Dijous a les 17 a plaça Sant Jaume, manifestació per la universitat pública,
                La Universitat no és de les empreses, la formació no són despeses!

        ----> Divendres 27 a les 17 a Colón, concentració per defensar la sanitat pública.

Seguim endavant amb la reivindicació de que es construeixi el CEIP Mediterrània. Sense col·le no hi ha barri!

Seguim, són temps difícils, però ...

juntes ho podem tot.

:: Aquest dissabte ens podeu trobar a la plaça de la Repla repartint el butlletí:

           - Demandes i motius pels que donar support a l'acampada
           - arriba l'estiu: com afrontar el problema dels apartaments turístics
           - carta veïnal al nou govern



Cada dimarts a les 20, assemblea de la PADB i l'avv l'òstia, hi esteu convidats/des! Els dimarts i dijous de 18 a 21 ens trobareu allà també.
I a la xarxa: pdefensabarceloneta@yahoo.es avlostia@hotmail.com http://picasaweb.google.es/bcntafotomaton labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
#barceloneta facebook: La Barceloneta, una repla virtual
i afegeix els teus videos relacionats amb el barri al canal de vimeo
també pots seguir la campanya per la recuperació del Segle XX
o la campanya contra la corrupció de la xarxa veïnal de Ciutat Vella

Per la teva salut! no a les retallades en sanitat!

 

 

La sanitat és un dret bàsic que no pot dependre de la mala gestió dels diners públics, ni desaparèixer per polítiques de privatització. 

Aquest dijous, treballadores, treballadors de la sanitat, però també veïns, veïnes, usuàries, usuaris, anem a Colón. Perquè amb la salut no s'hi juga! 

Esdeveniment al facebook

segueix-los al twitter @indignats

I abans: dimecres a les 13 a la porta de l'Hospital del Mar!

Comunicat de support a l'acampada BCN des del moviment veïnal de la Barceloneta

Des de l'avv l'Òstia i la PADB es fa una crida a participar en l'acampada de Plaça Catalunya #acampadabcn
Ens sumen al comunicat i els continguts de support expresats per la FAVB

Des del moviment veïnal de La Barceloneta aplaudim i ens sumem a la pressa de l'espai públic i les pràctiques d'autoorganització del malestar que s'estan duent a terme en la plaça Catalunya, avui en dia, una plaça veritablement pública.

Les consignes que han portat a aquesta protesta que aplega veïns i veïnes de Barcelona de diferents edats tipus i condicions, són les que es denuncïen als barris cada dia, ja que el nostre territori i els veïns que hi vivim en aquesta ciutat no som mercaderies en mans de polítics i banquers.

Els drets sempre han estat fruit de lluites, conquestes socials. L'acampada de la Plaça Catalunya és una reapropiació de la política al marge dels partits i dels grans sindicats, que en els darrers anys han vetllat més per les seves quotes de poder que no pas tant pels drets col·lectius dels nostres veïns, des dels migrants -regulars o no- passant per les jubilades, els joves, les persones en atur etc.

Entenem l'acampada de Plaça Catalunya com una lluita per reconquerir uns drets que estan sent atacats, com ara la sanitat i l'educació. Però també el dret a la participació política des de la base, la qual cosa ha de ser el pilar d'una ciutat democràtica.

En aquest sentit, us animem a participar de les cassolades que s'estan duent a terme cada dia a les 21 i a la jornada de reflexió col·lectiva que es farà dissabte 21 a les 18 a la Plaça Catalunya.

"No som mercaderies en mans de polítics i banquers" assenyala als responsables de la crisi, tal i com es denuncḯa des de fa temps des del moviment veïnal. La crisi té uns responsables, que no són els més vulnerables i els que l'estem pagant: aturades, migrants, famílies amb hipoteca, precàries.

Des de l'avv l'Òstia entenem que la protesta de la Plaça és una forma de conquerir més justícia social i no podem sinó sumar-nos.

La PAH en un debate en la 2

Video de la plataforma de afectados por la hipoteca