dissabte, 10 d’octubre de 2009

'Desgovern'

El serrell socialista de l’alcalde Hereu, és a dir, el seu tinent d’alcalde Carles Martí, ha afirmat que Barcelona no està desgovernada. Potser no està desgovernada, però la realitat diària, la del carrer, la dels carrers cèntrics, la realitat dels carrers de l’Eixample i els de Ciutat Vella
–que són molts carrers– demostra que en aquesta ciutat pots fer el que et doni la gana i ningú et diu res. ¿Deu ser aquesta consentida impunitat la que molts ciutadans percebem com a desgovern? Disculpi vostè, senyor Martí, però, com a vianant diari, puc demostrar-li que el que escric és veritat. I li recordo, ai, que Barcelona són tots els seus barris. Tots.
El serrell socialista de l’alcalde, és a dir, Carles Martí, afirma que Barcelona no està desgovernada i el meu benvolgut alcalde Hereu ens pregunta si volem una ciutat progressista i d’esquerres o una ciutat conservadora. Doncs miri, benvolgut alcalde, l’adjectiu progressista està tan devaluat i ha estat tan manipulat per sagristans excomunistes i néts del franquisme, vestits d’Armani, que seria prudent que vostè no el fes servir gaire. Són molts els nou-rics que li deuen els seus bons diners a l’ofici o professió de progressista. Entre ells, s’ha d’explicat tot, alguns periodistes. Progressistes i també patriotes.
Ignoro si hi ha ciutats progressistes i conservadores. Crec que no, que aplicar aquests adjectius a una ciutat és simplement fer propaganda. Jo solament sé que el que molts barcelonins li demanen a la seva ciutat són coses molt concretes. Per exemple, que hi hagi uns bons geriàtrics públics a preus assequibles. O centres que puguin alliberar els familiars que saben el que és tenir algun dels seus amb Alzheimer o amb alguna altra malaltia similar. El que passa és que molts, les autèntiques necessitats ciutadanes i socials només les descobreixen quan els sobrevé el problema. I és llavors quan se’ns posen exquisits i fins i tot ferament combatius. Mentrestant, justifiquen els seus sous o contractes celebrant molt poèticament progressismes i toleràncies.
Volem la millor Barcelona possible. Això és tot, alcalde.

Publicat per Arturo San Agustín en el Periódico

divendres, 9 d’octubre de 2009

La requalificació contínua

És un plaer celebrar el 150 aniversari de l'Eixample de Barcelona, probablement el millor dels eixamples del XIX a Europa. Cerdà analitza la ciutat antiga, projecta una malla urbana fins als pobles de la perifèria i dibuixa els equipaments de les illes de l'Eixample. Amb el temps la ciutat es consolida, aprofita i lidera els esdeveniments. Ho fa amb l'Exposició Universal de 1888 ordenant l'antiga Ciutadella i l'any 1929 amb l'Exposició Internacional reforçant la muntanya de Montjuïc per a equipaments. El lideratge segueix fins als Jocs Olímpics del 1992 amb actuacions urbanes estratègiques i una millora substancial de les comunicacions. Però què passa als dos extrems de la Diagonal? Amb l'excepció de Diagonal Mar, el lideratge municipal es fa present en el Fòrum 2004, la connexió amb el barri de la Mina, el parc del Besòs, la depuradora, la placa fotovoltaica i les xarxes de comunicacions. Però a Ponent lidera el FC Barcelona i això s'inicia amb el Barça 2000, projecte que va ser àmpliament rebutjat pel moviment veïnal i un grup d'arquitectes, on es transformava l'àmbit en un parc temàtic al marge de les necessitats del barri de les Corts. El Barça 2000 utilitzava Ronaldinho com a força mediàtica, i el Portal del Coneixement, el 2002, utilitzava la universitat com a cobertura però seguien les requalificacions Ara el Barça canvia l'estratègia i encarrega la remodelació de l'estadi a Norman Foster, manllevant els colors de la senyera i el trencadís de Gaudí en un barret en forma d'olla.

Vaig quedar sorprès quan el president del Barça va dir: «Que el soci no es preocupi, el projecte Foster el pagarem requalificant terrenys del Barça», però vaig quedar més sorprès davant del silenci de l'Ajuntament de Barcelona, les escoles d'arquitectura, el Col·legi d'Arquitectes i el Col·legi d'Advocats. Quina pedagogia transmetem a la societat? En plena crisi econòmica aquestes declaracions fan mal, ateses les dificultats econòmiques de molts ajuntaments, empreses, entitats i comunitats de veïns amb manca de recursos.

Al meu entendre, el conveni entre el FC Barcelona i els grups PSC, CIU i ERC de l'Ajuntament no s'ajusta al marc legal. El pla general metropolità PGM qualifica els terrenys com a equipament esportiu existent (art. 214.6) i diu: «Procedeix que les àrees qualificades d'equipament i que siguin innecessàries, es destinin a un nou ús com a parc públic o jardí públic.» El sentit del PGM és mantenir els terrenys al marge de l'especulació i altres usos que no siguin equipaments i espais lliures. La requalificació de terrenys que promou el Barça no s'ajusta ni a l'articulat ni al sentit de la llei i genera un procés en cascada a seguir pel Club de Polo, Laietà i la Universitat. El text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2005 (art. 94.5) diu que les modificacions del planejament «han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents». Aquesta justificació és inexistent i és prioritza l'interès del Barça per pagar la remodelació de l'estadi. Pel que fa a la modificació del sistema d'equipaments esportius, el DL 1/2005 (art. 95.1) diu: «S'ha de garantir el manteniment de la superfície i la funcionalitat.» Com es pot garantir la funcionalitat del trasllat de 70.600 m² d'equipaments esportius de Barcelona (1.615.908 hab.) a Montcada (32.750 hab.)? El DL 1/2005 (art.65.3) obliga a una reserva d'equipaments de titularitat pública de 20 m² de sòl per cada 100 m² construïts. El Barça només cedeix 11.200 m², xifra molt inferior als 30.000 m² si parlem de 1.500 habitatges equivalents a una població de 4.200 habitants. Essent així, els equipaments que se cedeixen son insuficients i agreugen més el dèficit que ja existeix al barri de les Corts. La proposta de fer un ecobarri, que esmenta el conveni, sembla irrellevant, pel fet que la llei ja obliga a fer un projecte sostenible i la cessió del 50% de l'habitatge protegit a l'Ajuntament no altera la obligació de cedir els equipaments. Si el PGM l'any 1976 qualificava els terrenys del Barça com a equipament esportiu, avui el pla territorial metropolità de Barcelona fa una interessant aposta estratègica i els determina com a àrea especialitzada d'equipaments, en un àmbit definit per la travessera de les Corts, Cardenal Reig, carretera de Collblanc, ronda de Dalt, parc Cervantes, Universitat i Pedralbes.

Seria bo aturar el conveni i no anar de pressa, ja que els interessos del FC Barcelona no han d'hipotecar els interessos de la ciutat. M'agrada que en una ciutat altament densificada com Barcelona, el pla territorial metropolità PTMB, redactat el 2009 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, faci una aposta estratègica d'esponjament i d'equipaments urbans a l'extrem de Ponent de la Diagonal.

És el millor homenatge a Cerdà, en ple aniversari del seu Eixample de 1859

Publicat en el diari el Punt

dijous, 8 d’octubre de 2009

EDITORIAL DEL ROCKDELUX 267 (NOVIEMBRE 2008)

"¿BUENISMO? NO, TONTISMO (POR SANTI CARRILLO)"

Leo el brillante texto que ha escrito Javier Blánquez en el libro colectivo "Odio BCN", editado recientemente por Melusina, y me río a gusto con su hilarante juego quevediano criticando la estúpida permisividad de lo políticamente correcto en Barcelona. Es, con diferencia, el capítulo que más aporta en una compilación de escritos generalmente ajenos a lo que promete el título, balas de fogueo entre la pretenciosidad egopedante y la indolencia egotonta.
"De este rebaño no tira cabestro" se llama el mordaz alegato de Blánquez contra los vividores y guarros que han hecho del centro de BCN la pocilga y el corral en que se ha convertido con la aquiescencia de casi todos, niñatos consentidos viviendo su sueño adolescente, turistas de baja estofa con coeficiente plano, inmigrantes con costumbres del medievo y nulas ganas de dejarlas atrás, educadores fracasados y políticos cobardes. Me ha divertido y me ha conmovido su valentía para denunciar lo que nadie se atreve a decir en determinados círculos "cool" y, sobre todo, progres con complejo de Teresa de Calcuta.
Definitivamente, estoy en contra del buenismo que todo lo dificulta. Me harta la gente tonto-buena que hace que el mundo sea un lugar peor. No estoy en contra de la bondad, por supuesto, pero sí del mal uso que se hace de ella a todos los niveles. Del sentimentalismo de la bondad, de la inoperancia de los que permiten que se haga lo que sea sólo por no incomodar a alguien. De los pusilánimes que no levantarán la voz en contra de nada; a quienes todo les parecerá bien, y si no, harán ver que así es para no causar problemas a los demás, ni tan siquiera, sobre todo, a ellos mismos. De la hipocresía de los paños calientes, de los que opinan siempre bien de todo y de todos, de los que no protestan nunca. De los que confunden buena educación con no ejercer su función de humanos librepensadores, de los tibios que nunca se morirán ni de frío ni de calor. De los benditos tontos por no enfrentarse a los malditos listos que han hecho de este mundo lo que es. De los que no saben qué decir hasta que otros más indecentes han abierto la boca antes. De los que valoran la comodidad del dejar hacer, dejar pasar.
Barcelona es sólo un ejemplo del nivel de desgaste al que se ha llegado en las grandes ciudades con la sistemática complicidad de ésos que, con malas formas y mucha cara dura, quieren permitírselo todo a costa de los demás. Es lo que sugiere y critica con gracia nerviosa y eficacia rabiosa Blánquez en su texto.

Aplausos, Javier.

Article aportat per VEI

dimecres, 7 d’octubre de 2009

"BARCELONETA L'ÒSTIA"

Dijous 8 d’octubre a les 19.00h.
Sala d’actes del Centre Cívic Barceloneta

"BARCELONETA L'ÒSTIA" Miscel.lània Antoni Picas

Acte de presentació del llibre i homenatge a una trajectòria artística com a professor, pintor, investigador i conferenciant d’art del barri de La Barceloneta.
Amb la participació especial de Barceloneta Gentil.



Antoni Picas Martínez neix a Barcelona el 1923.
Llicenciat en Belles Arts, ha estat guardonat al llarg de la seva dil·latada trajectòria en nombrosos concursos d’art, pintura, dibuix, cartell i fotografia.
Ha exposat a París, Madrid, Barcelona... i és membre del Reial Cercle Artístic des del 1945.
Ha exercit com a professor de l’escola Massana durant més de 25 anys, sent coordinador de l’àrea de pintura.
Ha publicat articles sobre art, fotografia i cinema, i ha estat comentarista durant 3 anys a Ràdio 5 i Ràdio Peninsular amb el programa “ Cita amb Màrius Beut”.
Ha col·laborat amb el grup de Pintors de la Barceloneta.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

NO A L'HOTEL MILLET, ni gran ni petit

MANIFEST

Què hi ha darrera de la construcció d'un l'hotel al costat del Palau de la Música Catalana?

De fa un any i mig, els veïns i veïnes deL Casc Antic i de tota la ciutat de Barcelona ens hem mobilitzat per tal d'aturar l'enderroc de les finques catalogades del carrer Amadeu Vives cantonada amb Sant Pere més Alt i la construcció en aquest espai d'un hotel promogut per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Des que vàrem tenir coneixença d'aquest projecte d'hotel les veïnes i veïns de la Barcelona Vella ens hem preguntat: Quins interessos poden haver-hi darrera aquest projecte?

Un projecte que, sota l'excusa de la millora de l'entorn del Plau de la Música, havia començat intentant enderrocar una finca modernista, contemporània del mateix edifici del Palau i inclosa dins de l'àmbit de protecció que la UNESCO estableix a l'entorn dels recintes declarats Patrimoni de la Humanitat.

Un projecte que s'ha emmascarat darrera una pretesa millora de l'escola de la Salle i de la també pretesa revitalització del teixit comercial del carrer de Sant Pere més Alt, i que ha intentat modificar segons els seus interessos la mobilitat de la zona i el migrat sòl d'equipaments d'aquesta part de la ciutat.

Gràcies a la mobilització veïnal s'ha aturat un primer projecte, s'ha evitat l'enderroc de les finques catalogades i s'ha posat un cert aturador a les pretensions de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Però hi ha un segon projecte d'hotel a les envistes i les veïnes i veïns ens tornem a preguntar: Quins interessos hi ha darrera aquest projecte?

Un projecte que amaga unes opaques negociacions amb l'administració permutant la clau urbanística de les finques afectades, tot amanit amb el pretext que la importància del Palau i de l'Orfeó Català té per la ciutat i per la cultura catalana en general.


I vet aquí que aquesta setmana passada surt a la palestra que la policia judicial ha escorcollat les oficines de l'esmentada Fundació i que hi ha diligències judicials obertes ja que hi ha sospites d'apropiació indeguda de diners públics per part d'importants directius de la Fundació, derivats cap a interessos privats.

Com s'entèn que les tres administracions, Estat, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, pacten de nou amb el Sr.Fèlix Millet?

El Sr. Fèlix Millet és membre de l Institut Catalunya Futur (FAE catalana). Tots recordem el Cas de Renta Catalana als anys 70 i el Bankpyme i tants altres que surten cada dia als diaris.

Com s'entèn que els Germans de La Salle negocïn la millora de la seva Escola dintre el marc d'un procés especulatiu?

L'Escola i el barri perden part de l'espai dedicat a l'ensenyament ja que canvia la clau d'equipament educatiu a servei hoteler.

Davant d'aquesta situació, que ens referma en les sospites que aquest projecte no respon a cap necessitat econòmica de l'Orfeó català sinó a foscos interessos especulatius, fem una crida a la ciutadania perquè estigui alerta sobre els esdeveniments i en el seu moment prenguin postura sobre aquest afer i d'altres que afectin a la nostra ciutat.

Volem remarcar:

  • El reconeixament de la premsa en l'afer Millet.

  • L’ AVV del Casc Antic i Veïns en Defensa de Barcelona Vella van destapar l’operació especulativa que volia transformar el entorn del Palau de la Música. Tenim recollides 3500 firmes en contra de l' hotel, així com s'han presentat al·legacions en les diferents fases del procés.

  • L'Associació de Veïns Casc Antic i Veïns en Defensa de Barcelona Vella varem fer una Assemblea informativa amb gran participació a l'espai Bonnemaison amb un clar NO al Hotel del Palau.

  • La Regidora del Districte proposa amb diners de la Fundació una pantomina de participació ciutadana. Els veïns podien parlar de tot menys de l'hotel. Com li ha sentat al ajuntament tot l'afer Millet? Ara sabem que la Fundació ja no era propietària en el moment del procés participatiu i ara entenem el perquè no es podia opinar de l'hotel: la famosa invariable: els edificis ja eren propietat d'Olivia Hotels.

  • L'Ajuntament ens confirma que va ser un error. Error que encara no s'ha rectificat als papers.

  • Ens solidaritzem amb el músics, corals i treballadors de la música que han sigut expoliats, maltractats i utilitzats com imatge encobridora de la perversa gestió del Sr. Millet.

Propostes:

  • que el Sr Millet i companyia han de tornar fins l’últim euro

  • no serveix que hagin pagat una quantitat per evitar la presó

  • demanem al jutge celeritat al dictar sentència sobre aquest procés

  • que les nostres Administracions (Ajuntament i Generalitat) abandonin el projecte de la modificació del MPGM i del PMU

  • que es doni a l'Orfeó Català i als músics tot el que s'ha robat durant tots aquests anys

  • Les dues Associacions del barri farem una gran Assemblea informativa on també s'informarà de tots els nous esdeveniments, així com informar de les noves al·legacions al Plan de Millora Urbana que ha presentat als Jutjats el nostre advocat

  • Posicionament dels Partits Polítics sobre l’operació urbanística de Modificació del Pla General Metropolità i del Pla de Millora Urbana que s’ha tirat endavant amb els seus vots

NO A L'HOTEL MILLET, ni gran ni petit

ELS FETS ENS VAN DONANT LA RAÓ

Barcelona a 28 de setembre de 2009

ASSOCIACIO DE VEÏNS DEL CASC ANTIC

VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Els veïns de les Corts avalen la manifestació convocada per a dijous vinent

Els opositors a la requalificació dels terrenys del Miniestadi que han acordat el Futbol Club Barcelona i una àmplia majoria de grups de l'Ajuntament –el PSC, CiU i ERC– van rebre ahir dos importants avals en la lluita per «aturar» el pla del Barça. El primer són les febleses jurídiques del projecte, començant per l'incompliment de les previsions del pla territorial metropolità de Barcelona aprovat per la Generalitat. El segon és que els veïns de les Corts estan a favor de les mobilitzacions.

Amb el lema Endavant campions, enrere especulacions, s'anuncia per a dijous vinent una manifestació multitudinària al districte de les Corts contra la reordenació dels terrenys del Barça que ha acordat Joan Laporta amb l'alcalde Jordi Hereu i amb els presidents dels grups de CiU i d'ERC, Xavier Trias i Jordi Portabella. Els residents dels entorns del Camp Nou van tornar a deixar petit –com ja va passar fa un any– l'auditori on els va convocar la coordinadora veïnal que lidera l'oposició al projecte. Si llavors tenien por d'un rumor –la requalificació de la parcel·la del Miniestadi per construir-hi 1.625 pisos–, anit s'enfrontaven a l'amenaça d'una transformació urbanística irreversible. «No hi ha res fet», els va recordar la presidenta de la plataforma, Adela Agelet, que va instar els assistents a convertir-se en altaveus d'una lluita que tot just acaba de començar: «Hem de dir a l'alcalde que per aquí no hi volem anar. Que es busqui els amics que vulgui, però que no el seguiran els veïns de les Corts.»

Més enllà de les proclames perquè la gent surti al carrer, l'arquitecte i urbanista Agàpit Borràs va revelar les febleses jurídiques del que s'ha pactat a esquena de l'opinió ciutadana. «El pla territorial metropolità de Barcelona, que ara ha acabat la fase d'informació pública, qualifica aquesta zona com una peça que s'ha de tractar globalment i la defineix com a àrees especialitzades d'equipaments», va dir Borràs. La zona a la qual es refereix comença a la travessera de les Corts i arriba fins a la ronda de Dalt. Segons l'urbanista, el pla del Barça «incompleix» la planificació territorial elaborada per la Generalitat. També va assegurar que vulnera quatre normes legals més perquè «l'operació no es justifica, no es garanteix la funcionalitat de desplaçar equipaments esportius a Montcada i Reixac, i incompleix el nombre de metres quadrats que s'han de destinar a equipaments en operacions de nova urbanització» i que determina la llei catalana d'urbanisme. Les esperances de la coordinadora opositora, que va tornar a tenir el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de reeditar la victòria contra el Barça 2000 del president Josep Lluís Núñez, es van inflar anit com l'escuma.

Publicat per Vicenç Planella al diari el Punt

diumenge, 4 d’octubre de 2009

LOS SUEÑOS DE LA SEDUCCIÓN

¡Hola! Esta semana, si os parece bien, me gustaría provocar un poco y publicar este artículo muy reciente a favor del hotel vela.

LA VANGUARDIA, 02/10/2009

LOS SUEÑOS DE LA SEDUCCIÓN (POR ALBERT GIMENO)


La Barcelona amable, la de diseño, la que disfruta y la que luce ha dado un paso adelante con la inauguración del hotel W. La capital catalana ya tiene un nuevo estandarte que colocar en su sky line y mientras una parte de la ciudadanía todavía tiene cara de no entender nada respecto a esa vela de cemento que se ha erigido frente al mar, otros muchos disfrutarán del toque de modernidad que supone tener una atalaya privilegiada desde la que contemplar una Barcelona hermosa, al menos desde el aire. El nuevo hotel viene también a alimentar la batería de hoteles de alto standing que tiene la ciudad y que deben funcionar a pleno rendimiento ante el deseo de que el turismo de calidad esté cada vez más presente.
De hecho, que Barcelona dé facilidades para que los turistas con posibles (y con un poco más de educación que el hooligan borrachuzo) aterricen con más frecuencia en la capital catalana es bueno para todos. La administración y la industria hotelera, y la ciudad en general, tienen que cruzar los dedos para que la imagen exterior de Barcelona mantenga el tono. Por ello, tan importante como crear nuevos espacios, mejores infraestructuras y hacer realidad miradores de ensueño es que el gobierno de la ciudad no baje la guardia en todos aquellos asuntos que son imprescindibles para que la vida en la calle sea más agradable. Junto a la ciudad de los sueños y del glamur existe otra de aspecto lúgubre que no invita a que la gente se mate por venir a Barcelona, y mucho menos a que los residentes incrementen su grado de satisfacción por vivir en ella. La ciudad tiene que seguir alimentando la gallina de los huevos de oro que no es otra que la capacidad de seducción. Pero después de seducir, como en la vida real, hay que mantener el embrujo para que el invento no quede reducido a una especie de decorado de spaghetti western en el desierto almeriense de Tabernas.
Es decir, que el turista y el ciudadano de casa se pueda tomar una copa en la terraza del W o de cualquier otro hotel de ensueño de esta ciudad y que luego en la calle no tenga que vigilar sus pertenencias como si estuviese poseído por el diablo. Sólo así, combinando el disfrute del lujo con la limpieza de lo que se esconde bajo la alfombra, Barcelona podrá seguir alimentando su encanto y se situará en mejores condiciones para disputar la carrera que debería preocuparle en todo momento: la de llegar a ser una ciudad más confortable.

Article aportat per VEI