dissabte, 6 de setembre de 2008

La crueltat del joc de l’oca


Immers en plenes vacances a les platges atlàntiques del sud del Marroc, llegeixo en un cibercafè les darreres notícies digitals referents a la vaga de fam del pres osonenc Amadeu Casellas i se m’indigesta l’univers. Porta més de 22 anys a la presó, quan el límit legal de compliment màxim de la pena és de 20 anys. Vint-i-dos anys són molts anys, més dels vint anys que fa que Joan Manuel Serrat té més de vint anys.
Però l’abús legal no s’acaba aquí. En la seva reclusió, l’Amadeu està sotmès —com altres presos marginats— a un règim d’aïllament (se’n podria dir moobing carcerari) que fa quedar curt el dramatisme d’algunes pel·lícules americanes en blanc i negre. No se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional, per més que compleix amb els requisits necessaris: evolució positiva, sense causes pendents, tres quartes parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral i arrelament familiar. No sóc jutge, ni seré jo qui tiri la primera pedra acusant ningú d’haver pecat contra el sistema. Però el carrer està ple de delinqüents de primera divisió que circulen tan tranquils.

Llegir article

divendres, 5 de setembre de 2008

Incivismo y alarma social en La Barceloneta

El aumento de la indigencia en el barrio de La Barceloneta no requiere como solución más efectivos policiales, medida con la que muchos vecinos se han mostrado en desacuerdo después de la noticia aparecida hoy en El Periodico de Catalunya y els Matins de TV3.

Las transformaciones que ha sufrido en los últimos años La Barceloneta y aquellas a las que se ha visto encaminada por el distrito fomentan un barrio turístico, en el que las desigualdades sociales no pueden sino crecer. La criminalización de la pobreza no aporta nada en el camino hacia su erradicación.

El verano de 2008 sólo ha servido para visibilizar una realidad sufrida por los vecinos cada día más auspiciante. Calificar la pobreza de incivismo implica negar que hay un problema de fondo que radica en la generación de desigualdades sociales. La pobreza más visible, la de los indigentes, viene de la mano de una pobreza más sutil de gente que no llega a fin de mes o del que cada mes no puede pagar su vivienda.

Evidentemente es un tema peliagudo, ya que la criminalización del pobre (muchas veces auspiciada por el Ayuntamiento, como con la ordenanza del civismo, y recogida por los medios de comunicación) tiene una gran aceptación social a nivel de opinión en épocas de crisis, ya que todos nadie quiere ver el reflejo del posible descenso social que se presenta como una amenaza. Sin embargo, es inaceptable que las demandas sociales de un barrio sean dictadas por asociaciones muy cercanas a algunos comerciantes, quienes han manifestado en diversas ocasiones su intención de tener un barrio de lujo con comercio de lujo, y su voluntad de que los comercios de personas de fuera (inmigradas) desaparezcan.

Las medidas reclamadas, además, también afectan a los vecinos de La Barceloneta, habiéndose encontrado ya más de una vecina en la situación de que los agentes de seguridad le llaman la atención por estar sentada en la acera de su casa; o por tender la ropa de cara o a pie de calle.

El aumento de personas sin techo no es sino un anuncio de lo que sucederá en los próximos años en La Barceloneta. Pero no porque falten efectivos policiales, sino porque un barrio diseñado sólo para el turismo y al margen de su población es un barrio al que también acude el turismo barato y los "rateros". Esto es perfectamente comprensible en una ciudad que sólo aplica políticas asistenciales insuficientes y medidas económicas que únicamente ayudan a aumentar la exclusión y la desigualdad social, y que, evidentemente, no puede obligar a sus pobres a dejar de tener hambre.

En La Barceloneta el supuesto conflicto ha crecido a raíz de la aprobación del "plan de los ascensores" y del fomento de un barrio turístico, prueba de que la solución no es más policía es que el conflicto ha aparecido en los últimos años, no hace nueve cuando desapareció la antigua comisaría.


Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta

AVV l'òstia


La indigència en el barri de La Barceloneta

Aquí teniu l'article i el vídeo que va publicar, ahir dijous, el diari el Periódico sobre l'augment de la indigència en el barri de La Barceloneta

Una onada d'indigents i nòmades dispara l'alarma de la Barceloneta

Juntament amb el desembarcament turístic que cada any es produeix a la Barceloneta quan arriba la calor, una altra allau més silenciosa s'instal.la al barri. Són indigents i rodamons, del país i estrangers, que es traslladen els mesos d'estiu a la platja atrets pel bon temps i la gran quantitat de visitants, que moltes vegades els regalen monedes, i altres, descuiden les seves bosses. Els veïns es queixen d'un augment d'orins, escombraries i matalassos que carreguen els indigents i els turistes marginals, vagabunds, la gran majoria del nord d'Europa, que busquen tabac i alcohol barat.
"La situació sempre empitjora a l'estiu, però aquest any s'ha notat un gran increment d'indigents i persones amb problemes d'alcohol i drogues que causen conflictes", diu la presidenta de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, Àngels Simarro. La situació, de la qual aquest diari ja va alertar el 2007, inclou persones que s'injecten heroïna.

Llegir article i veure vídeo

dijous, 4 de setembre de 2008

Cauen el preu i l'ocupació dels pisos turístics

La temuda crisi no passa de llarg ni davant de sectors tan pròspers a Barcelona com el turisme. Els últims a informar de la caiguda dels seus ingressos han estat les empreses que gestionen apartaments turístics, on l'ocupació va baixar dos punts a l'agost respecte al 2007, i s'ha situat en el 76%. El que és preocupant, però, és que el descens es produeix malgrat la retallada de preus que ha aplicat el sector per atraure més turistes. Dels 47 euros abonats per persona i dia, com a mitjana, fa un any, s'ha passat als 35 d'aquest estiu.

El balanç de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) es basa en un sondeig efectuat entre les empreses regulades. Un portaveu destaca que no s'ha registrat cap caiguda estrepitosa en volum de turistes, però sí que s'ha notat com a tendència general una menor ocupació. L'estada mitjana del client d'aquest tipus d'allotjament es manté estable, al voltant dels 4,67 dies, que tendeix a concentrar-se cap al final de la setmana

Llegir article

dimecres, 3 de setembre de 2008

Crisi

El 17-S sortirà Crisi, publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques, guarda-te'l

Busquem gent per ajudar a distribuir diaris el 17 de setembre. Es tractarà d'una publicació única (un sol número) en format diari de la qual volem distribuir desenes de milers d'exemplars gratuïts arreu del territori. En la publicació, parlarem en 20 pàgines de les diferents crisis de l'actualitat, del paper que hi tenen els bancs i els diferents estaments polítics que en depenen i ens governen. Parlarem també dels moviments socials i de les alternatives que estem construint, de com estem posant en marxa el decreixement i experimentar una altra manera de viure ara i aquí.

Amb aquesta acció donarem la benvinguda al curs 2008/2009 que totes les previsions indiquen que serà l'any en que la crisi energètica, econòmica i especialment també immobiliària a l'estat espanyol,
esclatarà fins a les últimes conseqüències. ho farem explicant a la societat civil catalana tota una sèrie de coses que són silenciades pels mitjans de comunicació i en tot cas mai són presentades totes juntes com nosaltres farem. Difondrem el que els massmedia amaguen.

La idea es anar als metros, trens, mercats, instituts, universitats, centres de treball i tot els llocs on s'hi pot trobar molta gent, per fer-los arribar el diari

Si pots col·laborar el dia 17 repartint diaris, omple el formulari que trobaràs al web o escriu-nos a info (at) 17-s.info


Més de 200 causes judicials


L'altre dia una nova denuncia per desobediència, resistència i coaccions per impedir la tala d'unes alzines i pins. Ja van més de 200 causes judicials per protestar contra el pla caufec a esplugues de llobregat. EL SETEMBRE ARRIBA MOGUDET!"


17 anys després d'iniciar la lluita contra un megaprojecte urbanístic que avui dia ja està destrossant i cimentant la muntanya de Sant Pere Màrtir, un gran grup de persones espera el càstig per les seves accions de conscienciació i denuncia. La mateixa desproporció que significa l'anomenat Pla Caufec-Porta BCN a Esplugues de Llobregat és aplicada a qui s'oposa a ell.

Descarrega't el dossier fent clic aquí sota

Judicis per les accions de maig 2008 aturant durant 3 dies les obres:

  • 9 setembre, 11:30h, 8 persones jutjat num.3
  • 23 setembre 4 persones jutjat num.2
  • 30 setembre 23 persones jutjat num.3

dimarts, 2 de setembre de 2008

LA BARCELONETA DEL SIGLO XXI


V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA


Hace pocas semanas pude observar nuevos cambios en el barrio que me han hecho reflexionar sobre el papel de La Barceloneta en este nuevo siglo. Durante el siglo pasado, la función principal de este barrio era acoger a las clases populares –incluso a veces las más marginales- y ofrecerles empleos relacionados con el mar, la industria o la restauración. Pero ahora, tal como diría Bob Dylan, los tiempos han cambiado. El capital –tanto nacional como internacional- y personas procedentes de todo el mundo le han asignado un nuevo valor: ser un sitio de lujo –para aquellas personas afortunadas en vivir en él- y a la vez un sitio de paso –para los miles de turistas que se hospedan en sus hoteles y apartamentos-.

Está claro que el prototipo de vecino medio actual no tiene cabida en esta nueva Barceloneta, rodeado de hoteles, yates y viviendas de lujo. Esta nueva realidad para nuestro barrio es evidente si se visita el Paseo Nacional, cualquier inmobiliaria o si se entra en algunas fincas. Pero para aquellas personas recelosas o incrédulas con estos argumentos, ahí van unas cuantas pruebas. Orgulloso que estaba del cierre de una inmobiliaria en nuestro barrio (desgraciadamente, no todos los días podemos ver cómo se cierra otro nido de ladrones), mi alegría se tornó pasajera cuando ví el nuevo establecimiento que habrá en su sitio. Cierra “Expofinques” de la calle Almirante Churruca y abre una empresa con el logotipo de “Superyacht”. Para quien no sepa inglés, decirle que significa super yates. Si es que ya ni les importa traducirlo, para qué si el vecino y cliente ya entiende ese idioma.

¿Qué pinta ese establecimiento junto a una panadería, supermercado y tienda de artesanía? Lo que os decía, es el nuevo rumbo que está tomando La Barceloneta. ¿Y qué pasa con las fincas? Que se reforman y se transforman en hoteles, incluso con inquilinos dentro, como es el caso del próximo hotel en la calle Andrea Doria 51-53 (WHOTTELS). Ya sé que hoy en día no es raro ver hoteles en La Barceloneta, lo que me llama la atención es que esté dentro del barrio y rodeado de viviendas “normales”. Ya me imagino el futuro de esta calle: infectada de hoteles. Si ponen un hotel aquí, entonces lo pueden poner en cualquier lugar, y yo o tú que me estás leyendo podríamos ser los próximos afectados.

Ahora que comienza Septiembre y, como siempre, viene cargado de retos, pedimos al ayuntamiento que tome medidas ya para evitar la transformación que se está dando en La Barceloneta. Si es que realmente están interesados en proteger al pueblo, ya que muchas veces han demostrado que no les importa mucho...Me despido con mi particular bendición para este tipo de negocios que sólo quieren hacer mal a La Barceloneta. Os deseo lo peor.

dilluns, 1 de setembre de 2008

Absolució Jona!

ARRIBEN LES FESTES MAJORS!

Els carrers de les ciutats, pobles i viles dels Països Catalans s’engalanen durant els dies de festa major per celebrar-hi concerts, cercaviles, balls nocturns, i multitud de mostres de cultura i tradició, s'hi instal•len terrasses on podeu recuperar forces quan deambuleu de carrer en carrer. L'alegria es desperta entre la gent i tothom balla al so de gralles, dolçaines i timbals; són dies en que molta és la gent que surt de casa i omple els carrers; grans, joves i menuts volten i gaudeixen. La Festa Major és també una bona oportunitat per a fer veure que no sempre podem voltar i gaudir amb total llibertat, que hi ha qui encara avui roman tancat a les presons espanyoles i catalanes, amics i amigues, veïns i veïnes que en algun moment els hi han pres la llibertat per participar, lluitar i crear un projecte comú, una societat d'arrel justa i igualitària. En Jona és una d'aquestes persones, però aquest cop no aconseguiran que un altre company es perdi cap festa major.

És per això que us animem a tots i a totes, a persones, col·lectius, associacions, etc. a usar la festa major per divertir-vos però també per a denunciar el cas que ara per ara tenim entre mans, podeu penjar pancartes a la plaça de la vila, al costat de l'escenari dels concerts, a fer còpies del díptic i el cartell en blanc i negre per penjar-ho i repartir-ho, demanar-nos que vinguem a fer una paradeta anitrepressiva o fer-la vosaltres mateixes, a pujar a l'escenari i llegir el manifest. Tots hem de donar una mica per a que uns pocs no ho hagin de donar tot.

L'especulació és un fet, manifestar-se un dret!

Absolució Jona!

MÉS INFORMACIÓ