dissabte, 13 de novembre de 2010

Butlletins Avv l'òstia i PADB 13 novembre




[Ca-la-Mar] Ds13-N Barceloneta: A l'abordatge


Amics, amigues, veïns, veïnes,

Esteu totes convidades aquest dissabte 13 de novembre a celebrar la presentació de casa nostra a la Barceloneta. Una estona per trobar-nos al carrer al voltant de paelles, música, paraules, trasteig d'ordinadors i molt de caliu... Una ocasió per compartir l'alegria de viure en aquest barri.

Us esperem!

[El vaixell pirata és al Passeig Joan de Borbó, 44-45, Metro L4 Barceloneta]


***

Menú a Ca la Mar 13/XI/2010

12.30h ::: Vermut (i anem posant la paella al foc)

14.00h ::: A les paelles!

15.00h ::: Taller d'informàtica per a activistes prudents: aprèn a xifrar els teus emails (regal fraternal del Hacklab de la Rimaia)

15.30h ::: L'Hora del Conte

16.00h ::: Jam Session

17.00h ::: Musiqueta: Dj Naitsab i Dj Crema Suprema

::: Primícia! Notícies del camp de batalla francès del nostre enviat especial

::: En paral·lel: tirades de cartes del Tarot del Present-per-Venir de Barcelona

... i a les 18h anem tirant cap a la manifestació de l'Assemblea de Barcelona

... i tot seguit cap a Can Vies a la kafeta per l'autogestió de la Universitat Lliure la Rimaia


***

Ca-la-Mar: Tendresa i Combat

Tornem a ser aquí. Perquè mai no hem marxat. Som la gent, la gent del comú. Som part dela gent, del comú que és la Barceloneta. Som poble, part d'aquesta Barceloneta popular. I la Barceloneta serà popular o no serà.

Hem okupat aquest edifici com en podríem haver okupat un altre. Hem okupat però podríem ser fill(e)s d'una renda antiga en perill de desnonament. I de fet ho som. Perquè som fill(e)s de la precarietat, del desnonament, de les retallades, del desmantellament d'un món que no permetrem que desaparegui.

Nosaltres som l'òstia, som miles, som les obreres, la gent, els pescadors, el comú, les petites botigues, el carrer, les teixidores de xarxa. Les veïnes i els veïns, senzillament.

Som aquí per continuar teixint xarxa. Som un nus de la xarxa que s'estén per la ciutat. Som un nus de la xarxa de la Barceloneta. La Barceloneta que no abaixa el cap, que sempre s'aixeca, que resisteix, que construeix i reprodueix la seva pròpia vida. La vida que vol i com vol. Somla Barceloneta que s'organitza, la Barceloneta que es rebel·la!

NO som hotels, ni apartaments turístics, ni xifres de benefici. El nostre benefici no es quantifica, perquè no és quantificable. El nostre benefici és el malefici dels qui només busquen benefici.

Som com un vaixell pirata que s'ancora per afegir un gra de sorra a aquest malefici que és el benefici del comú, per compartir-lo, per sumar a la Barceloneta popular, la que s'autoorganitzava en cooperatives i ara les vol recuperar, la que no vol ascensors que fan fora veïnes, la que atura els projectes que NO són de la gent.

Perquè el barri se l'ha de defensar!

Vine a celebrar-ho amb nosaltres.

dimarts, 9 de novembre de 2010

La Barceloneta Decideix

Som un grup de voluntaris de la Barceloneta que ens il·lusiona fer-nos càrrec de l'organització al nostre barri de la Consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrarà a Barcelona el proper dia 10 D'ABRIL DE 2011.
Us volem fer arribar la informació que us adjuntem, que es refereix a la roda de premsa que s'efectuarà el DIJOUS 11 DE NOVEMBRE A LES 11.00h ALS LOCALS DEL TEMPLE DE SANT MIQUEL DEL PORT (Pl. Barceloneta) en la que s'anunciarà als mitjans de comunicació el començament del vot anticipat de la Consulta.

Els voluntaris ens reunim cada dimarts entre les 8 i les 9 del vespre al C/ Marquès de la Quadra 2, baixos, 2a, i si n'esteu interessats, esteu convidats a assistir-hi i formar-ne part.

També teniu la possibilitat d'adherir-vos personalment o com a entitat a www.barcelonadecideix.cat

VOTEU SÍ, NO O EN BLANC, PERÒ FEU-HO

dilluns, 8 de novembre de 2010

PER UN EQUILIBRI ECOLÒGIC

LA VANGUARDIA, 2003


(PER QUIM MONZÓ)

Trobar lloc a la barra d’El Quim de la Boqueria és cada cop més difícil. Ja era complicat abans que el Quim i la Mercè canviessin de parada, però aleshores la barra devia fer amb prou feines un parell de metres. Quan es van traslladar, el nombre de metres va augmentar, però aviat es va veure que també eren insuficients. Avui és gairebé impossible trobar-hi lloc. Està atapeït de turistes, tots amb el nas ficat dins les seves guies de Barcelona. Primer per trobar el bar i després per seguir al peu de la lletra el que els diuen que mengin.

- Ma ascolta, questo posto è bellino...

Ho diu una noia amb motxila. L’acompanya un tipus amb xàndal i mosca sota el llavi. Aquests són italians, però n’hi ha d’alemanys, americans, francesos, suïssos, canadencs, neozelandesos, mexicans, holandesos, suecs, liechtensteinians... La Boqueria sencera és avui dia un parc temàtic per turistes que, amb la seva presència massiva, distorsionen el medi ambient del mercat que, en teoria, venien a gaudir. La parella d’italians encara dubta si quedar-s’hi. El Quim és tan ple de gent –de turistes, sobretot- que no saben si esperar o anar a la següent estació del viacrucis.

- Andiamo, via, dai! –diu ell, amb cara de cansament.

- Cosa faciamo? Aspettiamo? –es veu clarament que ella vol quedar-s’hi.

I mentrestant va ficant el cap per entre els que dinem i, per damunt de la meva espatlla esquerra, observa (amb un rictus barreja de curiositat, sorpresa i fàstic) els ous ferrats amb xanguet que m’estic menjant. Però si giro el cap a la dreta veig com un altre turista fica el cap per damunt de la meva espatlla dreta. I jo no vull dinar envoltat de dotzenes d’ulls que miren estúpidament els meus ous ferrats amb xanguet, les meves tripes, el meu capipota fred! Estic tip de sentir-me com en una gàbia del zoo, cada cop que vinc a la Boqueria. Jo vull anar-hi com hi havia anat sempre, asseure’m en un d’aquests bars esplèndids i dinar amb tranquil.litat: sense ficar-me amb ningú però sense que ningú no m’observi com al Floquet de Neu mentre pela una banana. N’estic fins als nassos, dels turistes. N’estic fins al capdamunt, que siguin babaus, que se sorprenguin per la cuixa de porc al forn, que riguin quan veuen els botifarrons, que banitat, que mengin gambes a la planxa mentre beuen Fanta de taronja, i que celebrin amb grans mostres d’alegria el fet d’haver identificat que allò que hi ha al plat de carxofes fregides són carxofes:

- Carciofi!

N’hi ha per girar-se i dir-los: “Si! Carciofi! Sono carciofi! Sei veramente esperto in carciofi!”. Però no ho faig perquè sento el seu alè al clatell i si em girés el sentiria a la cara i això encara seria pitjor. Pel que veig, a la primera fila de turistes que esperen i ens pressionen perquè acabem de dinar d’una vegada s’hi ha afegit ja una segona fila que, per la seva banda, pressiona la primera fila perquè als que estem asseguts ens pressionin encara més. De l’entrada del carrer de la Petxina arriba ara un grup de francesos.

- Ici, c’est superbe! –diu el seu líder natural quan comprova que el cartell d’ El Quim correspon al nom que li indica la guia.

Ara que hi ha tants dies sense (el dia sense cotxes, el dia sense tabac, el dia sense televisió...), ¿seria possible un dia sense turistes a fi que els barcelonins poguéssim passejar per la Rambla, entrar a la Boqueria i asseure’ns a la barra d’El Quim com abans que arribés la marabunta? ¿Podríem descansar d’ells encara que només fossin vint-i-quatre hores l’any, sisplau?


Article aportat per VEI