dissabte, 7 de març del 2009

Campanya "Carrer Ferrer i Guàrdia a Barcelona"

Una campanya ciutadana impulsa la petició perquè Francesc Ferrer i Guàrdia, lliurepensador fundador de l'Escola Moderna, executat el 13 d'octubre de 1909 als fossats de Montjuïc, ara fa 100 anys, tingui una plaça amb el seu nom. La petició s'estudiarà al març, durant la pròxima sessió de la ponència del Nomenclàtor de l'ajuntament.
La iniciativa ha estat impulsada per la Fundació Ferrer Guàrdia, que conserva els arxius del pedagog i la documentació relacionada amb el consell de guerra que el va condemnar a mort com a instigador dels successos de la Setmana Tràgica del 1909, quan es va produir una vaga general motivada, entre altres causes, per les lleves forçades d'obrers per anar a la guerra del Marroc. Segons argumenta la fundació "aquella part de la cultura popular laica i republicana, tan barcelonina però tan absent dels carrers, hi sortiria guanyant amb la presència viva del record de Ferrer en l'espai públic".
Ferrer i Guàrdia va ser el boc expiatori de les revoltes anticlericals de la setmana del juliol del 1909 en què van cremar els convents de Barcelona i es va decretar l'estat de guerra. El pedagog, sota sospita permanent a causa de les seves idees progressistes pròximes a un anarquisme idealitzat, havia estat empresonat a Madrid, ja que Mateu Morral, que va llançar una bomba al carrer Mayor de Madrid contra el carruatge de casament d'Alfons XIII, havia estat bibliotecari a l'Escola Moderna, situada al carrer de Bailèn, 56.
El seu judici sense proves i la seva execució van provocar una gran campanya internacional --fins a 76 articles va publicar el New York Times-- amb manifestacions a París, Viena i Roma. A Londres fins i tot van cridar al boicot contra els productes espanyols. El 1937 se li va dedicar l'actual plaça d'Urquinaona, però amb el franquisme el bisbe va desbancar el lliurepensador.
David Prujà, director de la fundació, ha proposat que se substitueixi el nom de la plaça d'Antonio López, marquès de Comillas, pel de Ferrer Guàrdia. La plaça, al final de la Via Laietana, té pocs veïns particulars, un argument a favor. Generalment els canvis de nomenclatura dels carrers suposen una multiplicació enutjosa de tràmits administratius.

VERDAGUER
Antonio López, marquès de Comillas, es va dedicar al transport marítim i va fer fortuna amb el comerç d'esclaus a Cuba, i per això li deien el Negro Domingo. A la plaça hi té una estàtua amb pedestal. Es tracta d'una còpia perquè el 1936 l'original va ser destruïda.
Comillas va tenir com a sacerdot de capçalera Jacint Verdaguer, a qui va protegir fins que el poeta es va excedir donant almoines als pobres que pul.lulaven a prop del Palau Moja, la seva mansió a la Rambla. Quan Verdaguer va caure en desgràcia, uJustificar a ambos ladosn dels que el van deixar a l'estacada va ser el seu cosí Narcís Verdaguer Callís, un advocat de dretes (va ser cofundador de la Lliga i secretari de Foment), que casualment va actuar com a acusador en el decurs del consell de guerra contra Ferrer i Guàrdia. I es dóna la circumstància que l'advocat Narcís Verdaguer té un carrer a Barcelona, al barri de Sant Pere, però Ferrer i Guàrdia no. Per afegir-se a la petició es recullen adhesions a la web www.laic.org.

Publicat en el Periódico

divendres, 6 de març del 2009

Manifest per una nova gestió del litoral


El litoral sempre ha estat una zona molt atractiva i adequada pel desenvolupament de la societat. Amb el pas dels anys s' ha produït un augment dels nuclis de població i conseqüentment del comerç, les infrastructures i la pesca. Mentrestant les persones hem anat contemplant amb impotència, com aquest procés de creixement desmesurat ha afectat els sistemes naturals i el seu equilibri fins arribar, en molts casos, a fer-los desaparèixer.
Ha estat un procés ràpid, promogut per interessos econòmics massa sovint particulars, on la societat, cegada pel mercat i pels beneficis a curt termini, no s' ha preocupat per la qualitat del seu paisatge.
Aquest model de desenvolupament no és sostenible, i origina crisis financeres i de territori que són especialment notables en una zona fràgil com és el litoral. L’especulació urbanística, en molts casos derivada del turisme, ha eliminat pràcticament tots els sistemes naturals característics, empobrint el nostre patrimoni natural. Les dunes, albuferes, i altres sistemes vius, pràcticament han desaparegut, mentre els nuclis urbans no paren de créixer.
Aquest territori cada vegada més artificial origina desequilibris entre els sistemes naturals que sovint suposen costos econòmics fruit de la mala gestió. Així, la construcció massiva de ports, espigons i altres estructures, han alterat tant el transport de sediment al llarg de la costa, que moltes platges han acabat per desaparèixer. La solució buscada a la pèrdua de sorra, ha estat la reposició artificial, una intervenció gens sostenible i poc eficient doncs els mecanismes que s’emporten la sorra segueixen actius i els que la reposen els estem alterant i eliminant.
Els problemes a llarg termini poden ser molt més grans que els beneficis obtinguts amb gestions a curt plaç. Caldria estudiar molt bé cada acció que es pren en el litoral tenint una visió amplia en el temps i en l’espai, doncs una "solució" per avui pot ser un problema per demà.
La "sostenibilitat", s’ha de concebre com una manera de gestionar, no en contra del progrés, sinó a favor d’un progrés "revaloralitzat" amb un rumb clar i definit. Les intervencions al litoral haurien de deixar de ser projectes basats en la construcció d’espigons i regeneracions de platges per convertir-se en una planificació, consensuada pels diferents col·lectius (veïns, pescadors, comerciants,etc), que no faci perillar el patrimoni natural i cultural de tots, no només pel dret a tenir-lo, sinó també de poder gaudir-lo.
Amb aquest manifest es vol fer una crida per a una nova gestió del litoral. La situació actual no és senzilla i representa un repte per a les administracions que haurien d’analitzar cada acció concreta pensant en el conjunt d’aquest sistema fràgil, i mirar de buscar solucions amb veritables polítiques de gestió a llarg termini

Font
XATRAC

Hereu va ocultar un mes l'informe Fòrum a Bragado

L'oposició municipal va tornar a demanar ahir responsabilitats per les irregularitats que va detectar la Sindicatura de Comptes a Bimsa, l'empresa municipal de Barcelona que va controlar les obres i la gestió del Fòrum.

En el consell d'administració de Bimsa que es va celebrar ahir, CiU va tornar a denunciar que el gerent municipal va ocultar informació als membres del consell i fins i tot al president de la companyia, Ramon Garcia-Bragado. El tinent d'alcalde va tornar a negar que s'hagués ocultat informació als grups polítics i va assegurar que la reunió havia estat molt productiva, tot i que creu que l'oposició respon només a una estratègia preelectoral. Tot i això, va admetre que l'alcalde Jordi Hereu havia posat en mans del gerent municipal la gestió de l'informe sobre les irregularitats i que durant un mes l'havia ocultat a l'ara tinent d'alcalde i exgerent d'Urbanisme.

Llegir article

dijous, 5 de març del 2009

El ex director de Le Méridien para el Hotel Vela


Richard Brekelmans acaba de incorporarse al nuevo establecimiento de la cadena del grupo estadounidense Starwood.

El Hotel Vela, situado en el litoral de la capital catalana, ya tiene capitán. La cadena hotelera W, propiedad del grupo estadounidense Starwood, ha fichado a Richard Brekelmans para hacerse cargo de la dirección del establecimiento, que abrirá sus puertas el próximo octubre entre la playa de la Barceloneta y el Port Olímpic.

El ejecutivo se incorporó a su nuevo cargo hace un mes, según han explicado fuentes de Starwood. Durante el último año y medio, Breckelmans ha estado al frente de todos los hoteles de Starwood en la ciudad alemana de Fráncfort. Previamente, el directivo ocupó entre 2002 y 2007 la dirección general del hotel Le Méridien de Barcelona –propiedad también de Starwood–, así como diversos cargos en esta cadena. El hotel Le Méridien de Barcelona está dirigido actualmente por Gonzalo Duarte.

La cadena Starwood integra 930 hoteles en 97 países de todo el mundo a través de las marcas Sheraton, Le Méridien, Westin, W, The Luxury Collection y Four Points, entre otras.

Según explicó ayer el propio Brekelmans, el Hotel Vela abrirá sus puertas el próximo octubre. “La estructura está casi terminada, pero quedan bastantes detalles”, señaló el directivo. El establecimiento, cuyo diseño corre a cargo del arquitecto Ricardo Bofill, estará gestionado por Starwood a través de la marca W

Llegir article

dimecres, 4 de març del 2009

Auge y crisis de la vivienda en España


Análisis de la distribución de la renta y la riqueza en el estado español a través del estudio de los salarios, los beneficios empresariales, la concentración de la riqueza y la precariedad del bienestar.

Además incluye un apartado sobre el impacto de aspectos no salariales como el incremento del coste de la vida y la vivienda y la pérdida del poder adquisitivo.

Llegir

dimarts, 3 de març del 2009

Pepe Rubianes

'Un entrepà molt observador'

Fa uns dies va caure a la Barceloneta el bar Emilio, temple mariner i portuari de la raó mestissa i l'anarquia amb botifarra blanca. No va caure, el va empènyer, el va enderrocar l'especulació immobiliària. I quan els seus feligresos encara no hem oblidat els sorolls de la gran trencadissa, de la definitiva absència, ens arriba la mort d'un d'aquests feligresos: Pepe Rubianes.
La civilització és un home o una dona prenent per esmorzar un diari comprat al quiosc. I això feia diàriament Pepe Rubianes en un racó del bar Emilio. A sota d'un quadro en què apareixia una baralla de poble. En aquesta mena de quadros costumistes, amb els seus cops de puny i les seves boines, sempre hi destaca la figura d'un gos que surt fugint.
Pepe Rubianes es mantenia allunyat de les veus i els crits, però hi estava sempre molt atent, perquè no hi ha barri autèntic sense veus i crits. I perquè no hi ha periodista o còmic que no observi, que no escolti.
Pepe Rubianes es prenia per esmorzar el diari amb l'entrepà de botifarra blanca o truita, demanava el cafè amb llet, es fumava un cigarret i escoltava. Escoltava amb les ulleres de llegir i escriure posades i anotava les seves coses. Això feia diàriament Pepe Rubianes al bar Emilio, el bar d'Emilio i Evaristo, que va conèixer gent tan singular com el Bulto o el Metralleta. I, últimament, mentre passava tot això, entre la botifarra blanca o la truita, el cafè amb llet i els crits, parlava amb Vicens Forner, a qui fa algun temps també el va atacar el càncer.
Amb Vicens Forner parlaven de la quimioteràpia. Però encara més de dones. I del pare. I de l'Àfrica. I el càncer el tractaven amb rialles. "Tu, Pepe, és que ja has viscut tota la teva vida. Jo, com tots els oficinistes, no he viscut gairebé res". Això li deia Vicens Forner a Pepe Rubianes, que, des que van tancar el bar Emilio, va intentar esmorzar en altres bars de la Barceloneta, però no va aconseguir acostumar-s'hi. Sospitava que no hi era ben rebut, intuïa que el seu càncer espantava els propietaris.
Últimament, quan Pepe Rubianes parlava amb Vicens Forner de Federico García Lorca i de la quimioteràpia, també sortien molt en la conversa la seva germana, que és metge, i alguns dels seus millors amics, que són els que ho segueixen sent, els que hi segueixen estant, els que no desapareixen quan arriba la malaltia, la quimioteràpia, l'hospital, els sèrums, les llargues nits, els vòmits, tot això. Amics com Carles Flavià; el pare Manel, aquest capellà bo, útil i solidari. I Joan Manuel Serrat, amb qui parlava, això diu Vicens Forner, cada dia per telèfon.

ELS QUE el van oblidar i li van complicar la vida, per culpa de les burocràcies, dels papers, van ser les alegres noies etíops a les quals va donar l'oportunitat de venir a Barcelona i actuar al teatre. Es veu, això m'expliquen, que Pepe Rubianes es va portar amb elles com un pare. I quan va arribar la malaltia, quan es va acabar el teatre, Pepe Rubianes els va pagar l'import del passatge perquè tornessin a Etiòpia. Però les alegres noies etíops no van tornar i potser es van perdre, vagin a saber, en alguna nit fosca.
Fill de navegant, còmic llengut, gamberro aparent, emperador de cantonada, gairebé tango, veí de la Barceloneta, tot això i més era aquest home de somriure ample i resposta bronca, però solidari, molt solidari. Jo crec que el capellà, el pare Manel, el dels presos i els xavals, va tenir alguna cosa a veure en aquesta solidaritat.
Rubianes, pallasso, moltes gràcies per llegir cada dia el diari al bar Emilio, que també ha desaparegut.

Escrit de Arturo San Agustín publicat en el Periódico

dilluns, 2 de març del 2009

10 dies a la Model per insubmís a l’especulació i a les penes-multa


El Jutjat numero 1 d’Esplugues ha decretat l’ingrés a presó durant 10 dies d’un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l’especulació i a les penes-multa. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.

10 dies a la Model per no pagar 60 euros!

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l’especulació la posem en pràctica també a l’hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l’autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se’ns han aplicat.

Un dels casos més esperpèntics (gairebé tots ho són…) és el que envolta l’acció en que tres persones vam viure penjades a més de 50 metres d’alçada durant tres dies d’un dels edificis de les Tres Torres d’Esplugues. L’objectiu era mostrar el rebuig al pla Caufec poc abans que comencessin les obres a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En aquella acció, ni els Mossos d’Esquadra ni l’ajuntament d’Esplugues es van atrevir a desallotjar-nos del nostre minúscul matalàs que a les nits volava amb la ventada. El risc en que posàvem les nostres vides pels nostres ideals no es podia comparar amb la por i la vergonya política que hagués significat una actuació policial per la qual no tenien cap preparació.

La seva estratègia de por no va fer-nos desistir de l’acció on pensàvem baixar amb les nostres pròpies cordes uns dies després. Llavors els agents de l’ordre van amenaçar a la presidenta de la comunitat de propietàries per a que posés una denuncia a la comissaria. Així va ser. La policia autonòmica ja havia fet la seva funció per al sistema. En una altra acció ens van arribar a dir “Per fer-vos callar tenim dues armes: la pistola i el bolígraf” fent referència a la imposició de denuncies i multes per apagar l’oposició als seus amos i la seva democràcia.

Gairebé un any després va arribar el judici corresponent on el jutjat numero 1 d’Esplugues ens va condemnar a 20 dies de pena-multa a 3 euros a les tres persones que vam tenir aquella privilegiada vista durant 3 dies: grup de suport les 24 hores, concentracions cada vespre, cotxes i motos pitant, gent saludant, solidàries des d’altres pobles que es van apropar a felicitar l’acció i una espectacular cassolada i onada de soroll la tarda que vam baixar. La vista pública del judici no va ser en cap cas oberta al públic doncs agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra impedien l’entrada a l’edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el judici. A dins de la sala (buida), la jutgessa no va voler veure documents que expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució policial que pateix la Plataforma Popular contra el pla Caufec. Tampoc va voler visionar un vídeo dels fets jutjats.

La condemna significava una multa de 60 euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials. Dues persones han estat embargades i a la tercera no li han pogut robar els diners, tampoc li han pogut embargar altres béns o propietats, tampoc han aconseguit que acceptés un arrest voluntari a casa seva durant 10 dies ni tan sols unes jornades de treballs forçats. Es va declarar insubmís a la pena-multa el mateix dia del judici.

Aquesta actitud insubmisa ha comportat que el jutjat va decretar el dijous 26 de febrer l’ingrés durant deu dies al centre penitenciari La Model d’una persona que es nega a finançar la maquinària repressiva de l’Estat, legitimar les seves condemnes i obeir les seves imposicions. A partir del 9 de març si aquesta persona no es presenta voluntàriament a la presó, serà posada en cerca i captura. Atentes a les convocatòries!

Ni pla caufec ni repressió:

insubmissió a l’especulació i a les penes-multa

Més informació:

www.noalplacaufec.net