dissabte, 28 de novembre de 2009

L'Ajuntament finançarà la rehabilitació de pisos a la Barceloneta

La Barceloneta afronta una rehabilitació a fons del seu parc d'habitatges. Per fer-ho i aconseguir «una transformació exemplar», en paraules de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, el districte posa un conjunt d'eines en forma d'ajuts a la rehabilitació: en termes generals, l'Ajuntament cobrirà un mínim d'un 60% del cost de la rehabilitació. Aquesta xifra pot arribar al 70% si el pis està catalogat i, en el cas de veïns sense recursos econòmics, el districte cobrirà la totalitat de la despesa. Tot plegat és l'actuació estel·lar del pla de barris de la Barceloneta, l'oficina tècnica del qual es va inaugurar ahir i serà la que oferirà informació i tutelarà els veïns. El pla de barris suposa una inversió de 16 milions d'euros i, d'aquests, 3,3 es destinaran a la rehabilitació d'habitatges

El pla de rehabilitació de pisos a la Barceloneta s'iniciarà a partir que la comunitat de veïns demanin d'acollir-s'hi. Això, malgrat el context de crisi econòmica, no ha de ser un inconvenient, sinó «una oportunitat», a parer de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. De fet, des que el setembre passat va obrir l'oficina tècnica que ha de capitanejar l'aplicació del pla de barris, ja ha rebut la sol·licitud d'informació sobre el programa de rehabilitació per part de 47 comunitats de propietaris. D'aquestes, 15 ja han demanat a l'oficina tècnica que li faci l'estudi de viabilitat, el primer pas que inicia l'expedient per fer la rehabilitació.

La fórmula que ha plantejat el districte per a la Barceloneta intenta ajustar-se a «les especificitats» d'aquest barri singular. L'oficina tècnica estudiarà «cas per cas» les demandes de rehabilitació de pisos, que abasten la façana i els elements comuns i l'ascensor «si hi ha forat d'escala», segons González. En els casos que no n'hi hagi i que els veïns vulguin l'ascensor, l'oficina tècnica farà la feina de mediació entre les dues comunitats de veïns pertinents.

S'ha de recordar que el decret d'habitabilitat de la ciutat recull els quarts de casa de la Barceloneta com a estructura pròpia, per preservar-los, i reconeix com a habitables aquests pisos de 30 metres quadrats.

«Sense reforma dels habitatges, sense accessibilitat, no hi ha futur», va subratllar l'alcalde, Jordi Hereu, en la inauguració de l'oficina tècnica del pla de barris. Situat al carrer Balboa, l'edifici és la suma de tres quarts de casa de la Barceloneta, l'estructura pròpia del barri.

L'Ajuntament costejarà un 60% de la rehabilitació (fins a 10.000 euros), una xifra que pot augmentar un 10% més (amb el límit de 2.000 euros) en el cas dels edificis amb valor històric. A l'hora de donar les subvencions, s'estableixen un seguit de condicionants: en les finques amb llogaters, les ajudes s'atorgaran a canvi de mantenir les rendes dels veïns i, en les finques amb pisos buits, es donaran només si s'omplen o es posen a la borsa social de lloguer.

Les comunitats de veïns que vulguin acollir-se als ajuts han d'adreçar-se a l'oficina del pla de barris perquè l'equip tècnic visiti l'edifici i valori la intervenció a fer. Un cop es disposi de l'avaluació tècnica i social de l'actuació, la comunitat de propietaris decideix si tira endavant les obres. Un conveni a tres –Ajuntament, comunitat de propietaris i empresa constructora– ha de segellar l'impuls de l'obra i les seves característiques.

El pla de barris de la Barceloneta, en el qual s'emmarca aquest programa de rehabilitació de pisos, té una durada de 4 anys i una inversió de 16 milions d'euros, que serviran per dur a terme 33 actuacions. «En quatre anys haurem capgirat la fragilitat estructural de la Barceloneta», va dir González

PRINCIPALS OBRES

Actuacions en l'espai públic
Millores al parc de la Barceloneta, a la plaça de la Maquinista i a la plaça del Llagut
Urbanització dels carrers transversals
Remodelació de la plaça Hilari Salvador
Millora de l'accessibilitat dels equipaments vora del passeig marítim
Actuacions en l'habitatge
Rehabilitació i equipament d'elements comuns dels edificis i mediació comunitària
Actuacions en el medi ambient
Plaques solars en equipaments municipals i dipòsit d'aigües grises
Punt verd al parc de la Barceloneta
Actuacions d'equipament comunitari
Millores al centre cívic
Recuperació de locals de planta baixa utilitzats com a estacions transformadores
Millora dels baixos de la cooperativa Fraternitat

Publicat per Anna Ballbona en el diari El Punt

dijous, 26 de novembre de 2009

La muralla del mar

La muralla del mar, tapiada

El tram de la muralla de mar i la part del baluard de Migdia que van aparèixer al subsòl dels terrenys del que va ser l'estació de Rodalies de Renfe a la Barceloneta ja quasi no es veuen. Tots dos elements han quedat emparedats per vuit edificis d'una promoció immobiliària de Sacyr Vallhermoso que ja està pràcticament acabada. Només es veu un tros petit del mur i, des de l'aire, la vora superior del que podria ser un camí de ronda.

Mentrestant, l'Ajuntament encara s'està pensant com es pot fer realitat el passeig arqueològic que l'alcalde, Jordi Hereu, va anunciar el 10 de maig del 2008, quan, a més del baluard i la muralla, que havien aparegut un any abans, es va descobrir en aquest mateix indret un vaixell del segle XIII.

Els experts van coincidir que tantes troballes juntes s'havien de fer ressaltar i es va constituir una comissió, formada per diversos departaments de l'administració, per vigilar que Vallehermoso mantingués a la vista la muralla. Un any i mig després, els edificis ja estan a punt de ser ocupats i se sap que la muralla només es podrà veure des del primer pis de l'aparcament subterrani. És difícil d'imaginar en què consistirà aquest passeig, si finalment es fa, i si quedarà algun element visible.

De tots els historiadors consultats perquè opinessin sobre aquesta obra, només Francesc Xavier Hernàndez Cardona ha volgut donar el seu parer. "La destrucció del patrimoni vinculat a l'epopeia catalana de 1705-1714 ha estat sistemàtica. En el seu dia l'oriolbohiguisme [en referència a l'arquitecte municipal Oriol Bohigas] provincià va generar una cultura de demolició que es va concretar en l'arc de Santa Maria, la deformació del Fossar de les Moreres, la destrucció de la muralla de la Ciutadella i la cruel destrucció del barri de Sant Pere", diu aquest historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB. "Fa pocs mesos es va excavar i colgar el portal de Sant Daniel, del baluard de Santa Clara. I en aquests moments l'empresa Sacyr, que col·labora amb l'Ajuntament en la degradació del paisatge urbà de la Barceloneta, està procedint a emparedar el baluard de Migdia i la muralla de mar".

Una peixera al pàrquing

Les restes arqueològiques van aparèixer quan la immobiliària va començar a excavar per fer els fonaments. Primer es van tronar altres vestigis de diverses èpoques i finalment es van descobrir el baluard i el tros de muralla. L'AVUI va informar de la troballa el 21 de novembre del 2007 i va denunciar que la immobiliària, en vista de la lentitud de l'Ajuntament, ja havia decidit tapar les restes i oferia col·locar una mena de peixera al pàrquing del primer subsòl, a través de la qual es podria veure un tros del baluard.

Dues setmanes després, el 5 de desembre, la comissió de govern de l'Ajuntament va aprovar una modificació del planejament del conjunt de l'Estació de França per tal de poder preservar la muralla i el baluard i va obligar Sacyr Vallehermoso a canviar la disposició dels edificis perquè la muralla quedés exempta. Aquest canvi va requerir una modificació del Pla Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc un edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla.

Publicat per Maria Favà en el diari AVUI

dimecres, 25 de novembre de 2009

Exposició Madrid-Barcelona

Benvolgudes, benvolguts,

Aquest divendres a les set de la tarda, al Saló del Tinell inaugurarem l'exposició Madrid-Barcelona, 40 anys d'acció veïnal.

Han estat molts mesos de treball de moltes persones, que ara cristal·litzarà en una exposició que vol retre homenatge a les dones i homes que des dels anys seixanta fins a avui mateix, han treballat i treballen per fer una ciutat més habitable i més justa. Aquesta exposició vol ser al mateix temps l'ocasió per a recordar que quan la ciutadania creu en la seva capacitat transformadora s'obren miracles.

És la vostra exposició, la de les vostres lluites, les de les entitats veïnals i les del conjunt del teixit social de Barcelona que ens ha acompanyat aquest anys. Les lluites que hem compartit, les que ens han de donar energies renovades per a seguir treballant amb nous reptes cada cop més complexos.

Per això ens farà moltíssima il·lusió aixecar les copes per brindar pels propers 40 anys d'aquest moviment veïnal, ara més que mai, imprescindible.

Us esperem i us demanem que feu córrer aquest missatge en la que volem que sigui una festa i un reconeixement de la capacitat i la legitimitat de l'acció política des de i per la ciutadania.

Eva Fernández

dimarts, 24 de novembre de 2009

hola Barceloneta!


El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col•locació de la primera pedra del que seria el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.

La nova població que naixia era un exemple de barri ordenat, uniforme, sortit dels traçats d’un enginyer militar: Juan Martín Cermeño. Va suposar l’enderrocament de les antigues barraques de la platja i l’inici de l’edificació d’illes de cases, unifamiliars, de planta baixa i un pis, que remataven la cornisa amb un característic frontó.

Al poc temps d’inaugurar-se, el 1755, hi varen arribar els primers habitants, i des del principi va ser un barri amb un marcat caràcter mariner, on es portaven a terme activitats i usos artesanals, sempre relacionats amb el port i el mar.

L’expansió de la Barceloneta ve marcada per la proximitat del port i del ferrocarril, que converteixen el barri en un lloc idoni per a les instal•lacions de tipus industrial, afegint així, a l’essència marinera, un marcat caràcter obrer. L’activitat en aquest sector va ser tan important que podem considerar la Barceloneta de l’època com el bressol de moltes indústries catalanes que encara avui continuen en actiu.

Així mateix, la Barceloneta no tardaria a convertir-se en un dels espais d’oci dels barcelonins. Els primers banys es varen començar a fer importants a principis del segle XIX, i l’èxit va ser tan gran que es varen continuar afegint-hi establiments, entre ells, els Banys Orientals, els banys El Astillero, els de Sant Miquel i els de Sant Sebastià, molts dels quals varen sobreviure fins a finals dels anys vuitanta del segle XX.

En aquesta època, també va prendre importància la gastronomia, amb els petits restaurants del Paseo Nacional i de l’interior de la Barceloneta, bàsicament per als treballadors del port i de les indústries, però que aviat es varen fer populars entre els barcelonins. A la platja hi havia molts merenderos, que van néixer perquè alguns homes de mar oferien cuina de pescador amb peix fresc acabat d’arribar a la platja, i varen sobreviure més endavant convertits en els xiringuitos de la Barceloneta, fins a la seva desaparició els anys noranta.

Ja al segle XX es va començar a difondre la pràctica d’esports marítims a les aigües del port: el Club Natació Atlètic Barceloneta i el Club Natació Barcelona eren els més actius. Aquest últim club va impulsar, juntament amb esportistes de Badalona i el Poble Nou, les regates de patí a vela català.

Amb una història tan intensa, i a mesura que el barri s’ha anat reinventant, la Barceloneta sempre s’ha sabut adaptar als nous temps, oferint als seus visitants aspectes nous per descobrir.

Text: M.J. Vidal

Amb aquesta pinzellada d’història per fi la web del Pla de Barris de la Barceloneta ja està activada

Doneu-li un cop d' ull

Salut

dilluns, 23 de novembre de 2009

Clam ciutadà contra la corrupció

El manifest llegit a la concentració:

CONTRA LA IMPUNITAT I LA CORRUPCIÓ

MOBILITZACIÓ POPULAR EN DEFENSA DEL BÉ PUBLIC

I

Els afers Millet i Pretòria han mostrat amb tota claredat que la corrupció és un greu problema també a Catalunya i exigeix una resposta ciutadana contundent, orientada a evitar que es converteixi en una situació endèmica.

II

La corrupció no és només un problema d’immoralitat individual. Ha estat afavorida per un model econòmic en el que l’especulació privada, l’ erosió de la gestió publica, la privatització i la mercantilització de moltes activitats i serveis públics necessaris per la vida humana ha donat guanys considerables a determinats grups empresarials i ha debilitat el sentit del servei a la col·lectivitat, perjudicant a la majoria de la població i generant grans costos socials.

III

Al marge dels delictes concrets, hi ha molta responsabilitat política que algú haurà de reconèixer i altres assumir. No podem acceptar ni que es tracti de resoldre la qüestió en clau de mera negociació entre forces polítiques ni els intents d’encobrir les irregularitats i els interessos econòmics en el finançament dels partits polítics. No podem deixar que aquests afers es liquidin amb un mer tràmit parlamentari i una demanda de disculpes amb veu baixa.

IV

La gravetat dels fets requereix una investigació judicial acurada i diligent. El poder judicial ha d’investigar a fons i defensar els drets col·lectius lesionats. No podem acceptar ni tractes de favor ni intromissions polítiques orientades a dilatar el procés i diluir les responsabilitats. El principi de presumpció de innocència i la rellevància dels encausats no es pot utilitzar com excusa per difuminar la gravetat dels fets ni per justificar tractes de favor.

V

Cal per tant refer mecanismes de control públic i col·lectiu, començant per fer funcionar els ja existents (Sindicatura de Comptes, Oficina Anticorrupció, etc.). Però cal anar més enllà, introduint no només mecanismes més efectius de control, sinó reformes en aquells sectors claus que possibiliten la corrupció: política urbanística, contractació pública, mercat financer, etc. Sense reformes en les polítiques de sol i habitatge, la gestió dels serveis públics o el control del sector financer, serà impossible eradicar la corrupció com a pràctica generalitzada.

VI

No es tracta només d’aprovar reformes i manifestar bona voluntat. Un element clau de les reformes ha de ser el de propiciar una major participació activa dels ciutadans i les organitzacions socials. Feia molt temps que entitats i moviments socials denunciàvem irregularitats i especulacions, però sempre han mancat els mecanismes i procediments perquè aquestes veus siguin escoltades. La participació social, ben informada, és la millor garantia per evitar repeticions. Cal un debat ampli al conjunt de la societat de les mesures que cal prendre per sortir de la situació actual. Per això les reformes necessàries han d’incloure mecanismes efectius de transparència i participació social.

VII

Avui més que mai necessitem un reforçament de l’espai públic i l’interès col·lectiu per fer front als múltiples i greus problemes que ens afecten com a societat. I tenim el dret d’exigir una Administració pública als serveis dels ciutadans i no dels interessos privats. Una defensa que no poden fer aquells polítics que tan aviat representen a la col·lectivitat com dirigeixen o assessoren potents grups empresarials.

VIII

Volem participar d’aquest procés perquè sons els interessos col•lectius els que estan en joc. La ciutadania té el dret a exigir transparència i protagonisme en un tema que afecta a tothom. Per canviar les coses es crucial la mobilització i la participació social. La ciutadania, les entitats i organitzacions socials, tenim el deure i la necessitat d’impedir que el que avui ens reuneix no torni a passar. Ens cal actuar com persones actives per transformar una realitat que no ens agrada i que ens fa mal. Tots i totes estem cridats a participar, a exigir canvis, a millorar la nostra vida social.

IX

Diem no a la corrupció. No és un mal endèmic. El podem eradicar. Amb reformes socials i, sobretot amb participació i perquè un altre món es possible i necessari:

En front de la corrupció

Ara es la hora de la participació

diumenge, 22 de novembre de 2009

Quina vergonya? com bons feixistes només s'atreveixen amb els pobres

La Barceloneta denuncia pudors i mosques en plena tardor

EL PERIÓDICO
BARCELONA

L’associació de veïns de la Barceloneta va denunciar ahir en una carta enviada als mitjans de comunicació l’increment de brutícia que ha experimentat el barri mariner aquests últims dies. «Els carrers fan pudor, hi ha restes de menjar per terra, les defecacions de gos cada vegada són més abundants i en ple mes de novembre hi ha mosquits pertot arreu», relata Toni Fernández, secretari de l’organització veïnal. «No entenem com pot ser que no funcioni el sistema de reg i que els carrers estiguin permanentment tacats», apunta el líder veïnal.
Els veïns atribueixen aquesta degradació actual a dos motius: el recent canvi de l’empresa encarregada dels serveis de neteja municipal i la concentració de sense sostre que habiten al barri (amb les seves conseqüències).
«Qualifiquem d’inadmissible que els nostres nens passegin pel barri amb aquestes condicions», critiquen en aquest comunicat els veïns, que també lamenten que durant l’hivern «sembla que la platja desaparegui i no se li faci cas».

COM A CASA SEVA / «A la plaça del poeta Boscà és impossible passejar-hi, perquè els indigents, molts dels quals violents, l’han ocupat com si fos la seva pròpia casa. Hi fan totes les seves necessitats, hi mengen i hi dormen tranquil·lament», expliquen.
L’associació de veïns de la Barceloneta no descarta «mobilitzar el barri» si la situació no millora aviat. «Fa més d’un mes que truquem al districte perquè ens atenguin, però de moment no hem rebut cap mena de resposta», critiquen.