dissabte, 7 de febrer de 2009

UN PASADO DE PESCADORES, BAÑOS Y FÁBRICAS (ERNEST ALÓS)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA


28 de febrero del 2003 (número especial del diario "El Periódico" por el 250 aniversario de La Barceloneta)

Al principio, era el mar. El espigón del puerto empezó a acumular arena a sus espaldas. Surgió un arenal, y en él un barrio de barracas. Hasta que en 1753 se edificó una pequeña Barcelona fuera de las murallas, por orden del capitán general y con diseño del ingeniero militar Juan Martín Cermeño: una cuadrícula de casas con planta baja y piso, para no bloquear la línea de tiro de la Ciutadella. La primera piedra se conserva: "A la formacion de este pueblo se dió prinsipio en 3 de febrero de 1753".

El barrio de los oficios de ribera se convirtió a mediados del siglo XIX en una zona industrial. Y siempre fue un espacio de desahogo lúdico de la ciudad. De 1833 al 1900 acogió la única plaza de toros de la ciudad, el Torín. Y los baños de mar aparecieron ya en 1820: el Astillero, San Miguel, los Orientales, los de San Sebastián...Después, la piqueta, y la playa, vacía pero abierta.

La historiadora de la Barceloneta Mercè Tatjer explica que "lo que siempre ha singularizado a la Barceloneta han sido la playa y los pescadores. En el 1900, el 80% de los cargadores y descargadores del puerto vivían en el barrio. Y aún en 1972, prácticamente todos los pescadores de Barcelona. Pero hasta el cierre de la Maquinista, en el barrio había más obreros". La Maquinista Terrestre y Marítima, fundada en 1856, reconvertida en fábrica de armas en 1936 (lo que atrajo con particular furia los bombardeos). trasladó sus talleres en 1964. La Catalana de Gas, instalada en 1845, cedió en 1986 sus terrenos a la ciudad. De los astilleros Nueva Vulcano, fundados en 1834 y donde se construyó el primer barco a vapor de toda España, apenas quedan unos talleres. Hoy son pocos los pescadores y trabajadores del puerto. La industria se ha ido. Quedan los jubilados y los restaurantes. Y, sobre todo, la mar.

UN FUTURO CON LA APUESTA DE TRES GRANDES PROYECTOS (CARLES COLS)

Tres proyectos urbanos en curso transformaron esta década la vida cotidiana de la Barceloneta, algo aislada durante décadas del resto de la ciudad y, en consecuencia, primordialmente volcada sobre el mar. Gas Natural, que nació precisamente en el barrio, vuelve a sus orígenes con una torre diseñada por el fallecido Enric Miralles y su esposa Benedetta Tagliabue junto al pasaje de Salvat Papasseit. No muy lejos, frente a la playa, crece a buen ritmo el futuro Parc de Recerca Biomèdica, y al otro lado de la Barceloneta debería levantarse el hotel vela de Ricardo Bofill.

El barrio quedará así rodeado (en el buen sentido) de tres potentes focos del sector terciario. Aquella Barcelona que encabeza a menudo las clasificaciones elaboradas por revistas económicas de ciudades a las que los profesionales europeos querrían ir a vivir quedará, tal vez, muy bien representada.

La transformación más profunda que experimentará el barrio, sin embargo, será otra. Sucederá de puertas hacia dentro. El ayuntamiento de Barcelona elabora actualmente un pormenorizado censo de la vivienda del barrio para, en los próximos ocho o diez años, poner fin de forma escalonada a los peores casos de los cuartos de casa. Diversas promociones públicas realizadas durante los últimos años han permitido ya una cadena de traslados de familias a nuevos pisos, de modo que se han demolido unos 750 cuartos de piso, un 9% del total de vivienda del barrio.

El plan, no obstante, pretende ir más allá. Una vez radiografiado el barrio, el ayuntamiento quiere aprovechar parte de los antiguos terrenos de cercanías de Renfe para levantar en ese solar un conjunto de edificios que, de nuevo en una cadena de traslados, permitan rehabilitar las construcciones en peor estado de la zona. Nacerá así la Barceloneta del 2010.

divendres, 6 de febrer de 2009

N'és sòcia des de fa 40 anys

Maria Roig està disgustada per la pujada de la quota del Club Natació Atlètic-Barceloneta

Maria Roig, de 74 anys, està revolucionada. Al desembre, va rebre una carta del Club Natació Atlètic-Barceloneta en què se la informava que s'apujava la quota als jubilats que tinguessin la targeta rosa i, si no ho acceptaven, només podien fer ús de les instal.lacions dos dies a la setmana: els dimarts i els dijous. A la Maria, aquesta carta no li ha fet gens de gràcia.
És sòcia del club des de fa 40 anys i va ser una de les primeres nedadores de la Barceloneta. Al rebre la carta, el primer que va fer va ser mobilitzar-se: entregar, amb sis dones més, una queixa a l'ajuntament. Van trucar a les portes de diverses seus i al final algú els va obrir. El club és per a ella una part del seu passat i del seu present. El passat: quan la Barceloneta era de color sèpia, molts anaven al club, que llavors era una barraca de fusta, a dutxar-se. El present: el centre esportiu és el seu lloc de reunió.
Cada dia, la Maria surt de casa a les onze del matí, va a gimnàstica i, després, es veu amb uns amics i es banya al mar: tant si fa sol com si està núvol. Menja a la platja, davant del club, i a la tarda juga a parxís amb amics a la sala social del club.
La Maria, que és viuda, ha creat allà la seva altra família. Anar allà amb ella és retrocedir unes quantes dècades en un segon. Un altre cop al passat: als terrenys on ara s'aixeca el club hi havia el balneari casino Sant Sebastià i els nens com ella es colaven a les piscines. En el passat i amb orgull: a la Barceloneta es van forjar diversos campions d'Espanya de natació. En el present: diversos joves treballen a les taules amb els portàtils mentre la Maria juga al parxís amb Anna Chaler i uns amics.
Julián García, president del Natació Atlètic-Barceloneta, no vol polemitzar sobre la quota i es compromet a atendre els jubilats que no poden pagar 28 euros al mes. De moment, s'ha ampliat de dos a tres dies l'accés. Encara que la Maria, diu, haurà de fer malabars per poder seguir-hi anant.

Escrit per

CATALINA GAYÀ en el Periódico el 5/02/2008


dijous, 5 de febrer de 2009

Cada setmana rep la visita de les immobiliàries

Antonio Ríos: "El meu pis no es ven"

Vicens Forner, fotògraf, fill de la Barceloneta i autor d'un llibre encara inèdit que és un retrat del barri, explica que els empleats de les immobiliàries que circulen pels
carrers de la Barceloneta són com investigadors privats. Coneixen tothom, saben a quin pis viu cada avi o àvia i fins i tot els esmenten pel seu nom. De fet, es presenten davant de la porta de cada casa setmana sí i setmana també.
Un dels edificis més visitats per aquestes persones és el d'Antonio Ríos. Ríos és president de la comunitat de veïns, fill del barri i casat al barri. Explica que està cansat de "tancar la porta als nassos" a aquests empleats. "A ells i als especuladors que hi volen posar hotelets", es queixa.
La seva escala és un anar i venir de personatges: turistes, empleats d'immobiliàries i "alguns que no se sap d'on surten". "Des de fa tres anys, cada setmana vénen amb ofertes per comprar-nos el pis. El meu pis no es ven", diu ell enfadat.
L'enuig és majúscul: gesticula contra els especuladors, s'enfureix contra els que volen convertir el barri en "Marina d'Or 3" i ataca el pla dels ascensors: "Això no és un pla, és una espoliació. Si no tinguéssim les vistes que tenim, nin- gú es preocuparia per la mobilitat". El seu pis dóna a un pati interior. El de la veïna, al mar. Ella, diu l'Antonio, "és a qui molesten més. No hi ha dret". A la finca, explica, ja s'han venut pisos i fins i tot hi ha "qui hi vol fer un hotel". La xerrada és al menjador del quart de casa i sembla com si les paraules irritades de l'Antonio anessin saturant l'espai a poc a poc.
Adela Rodríguez, la seva dona, surt de la cuina i intenta calmar el marit. "Els ascensors --diu-- s'haurien de posar allà on caben. A mi, m'aniria bé". Ella pràcticament no baixa al carrer; això no significa que estigui a favor del pla o en contra. Més aviat, apel.la al sentit comú: "Si hi caben sí; si no, no".
Aquest pla que ha dividit el barri i ha mobilitzat una part dels veïns va néixer com una solució als problemes de mobilitat de les persones grans. Forner apunta una altra solució per als avis: fer-hi una residència. "Això és un poble i el que mata els avis és la soledat". Ell ha escrit un llibre en què retrata aquest poble: el de l'Òstia. El que ha passat de color sèpia a pràcticament negre.

Escrit per

CATALINA GAYÀ en el Periódico el 4/02/2008


La Audiencia Pública de Ciutat Vella acaba con un intento de agresión a un regidor

La que se prometía como una plácida audiencia pública del distrito de Ciutat Vella, en la que se estaban debatiendo temas ya clásicos como la prostitución o la presencia de skaters en la plaça del Macba, acabó como el rosario de la Aurora, con la Guardia Urbana separando a dos de los asistentes y escoltando a un regidor del PP. El motivo: la subida de cuotas del Club Natació Atletic Barceloneta, que no ha sentado bien entre los socios, especialmente los de la tercera edad.

El rifi-rafe comenzó hacia las 9.30 de la noche del pasado lunes, cuando uno de los usuarios de la piscina situada en la playa de Sant Sebastià quiso mostrar en público y ante la regidora del distrito, Itziar González, su "descontento por las subidas tarifarias" y por entender que el presidente del distrito, Carles Martí, había "mentido" en la última audiencia celebrada en diciembre, al negar tales incrementos, que para los jubilados se disparan hasta un 70%.

Para defenderse, tomó la palabra el presidente del club, Julián García. "Este tema se ha sobredimensionado y se ha sacado mucho de quicio", afirmó. Mientras continuaba con su exposición, el regidor del PP, José Antonio Coto, le hacía gestos dándose palmaditas en la cara como diciéndole "tienes mucha jeta".

En ese momento la audiencia subió de tono, con cruce de acusaciones, gestos e insultos, por lo que los miembros del equipo de Gobierno decidieron darla por concluida para evitar males mayores. Pero la tensión, lejos de reducirse fue a más. Mientras Coto se dirigía a la puerta para marcharse, siempre haciéndole el mismo gesto con las manos en la cara a García, el presidente del club fue en su búsqueda gritando "a mí no me insulta nadie y menos uno del PP". Le puso la mano en el cuello y le empujó levemente contra el ascensor de la sala de actos. Dos guardias urbanos que asistían a la audiencia y un mosso d"esquadra separaron a García y Coto. Este último tuvo que ser escoltado hasta la salida, aunque antes de montarse en el ascensor tuvo tiempo de amenazarle con ponerle una denuncia por desacato, que finalmente no hizo.

24 horas después, ya sin la tensión del momento, fuentes del PP quisieron quitar hierro al asunto, si bien señalaron que aún estudian la posibilidad de denunciar a García. "Este señor no respeta el debate público, lo cual va contra los valores democráticos", concluyeron.

García, en cambio, no accedió a dar su versión sobre los hechos. Ni siquiera para comentar las nuevas tarifas. Estas fijan para 2009 una cuota mensual para las personas de la tercera edad de 28,10 euros, si quieren acceder a la instalación de lunes a domingo, casi el doble que en 2008. Si no desean rascarse el bolsillo tanto, el club les facilita un abono mensual de 16,40 euros, pero este carné sólo da derecho a entrar al polideportivo tres días a la semana. En cambio, para los socios de 16 a 64 años, la subida ha sido poco relevante y la cuota mensual para todos los días ha pasado a ser de 35,70 euros, frente a los 34 euros del año pasado, el 5% de incremento. El PP califica las tarifas "de castigo", ya que "suben las cuotas en plena crisis a las personas de la tercera edad, que son las que más dificultades económicas tienen en estos momentos de crisis". La gerente del distrito, Mercè Massa, justificó durante la Audiencia ciudadana los nuevos abonos. La piscina es de titularidad municipal, si bien su gestión es privada mediante una concesión administrativa y Massa señaló que la empresa que regenta la instalación "tiene que hacer cuadrar su cuenta de resultados" en momentos de dificultades como los actuales.

Publicat en la Vanguardia

dimecres, 4 de febrer de 2009

UN CAPITÀ SENSE BRÚIXOLA

Ricardo Andreu, de 95 anys, té por que el facin fora del seu pis de la Barceloneta

A la casa de Ricardo Andreu, el Capitán, no hi cap res, ni una agulla perquè el quart de casa on viu té 30 metres i perquè en 95 anys s'acumulen mars de records. Els 95 anys del Capitán són viscuts; es diria que salats ja que s'han fonamentat en el mar. De la Barceloneta a Itàlia, a Grècia, a Turquia com a capità de vaixell.
Les parets estan entapissades per quadros que ell mateix pinta i en què els únics motius són els vaixells --que va tripular o que li hauria agradat tripular-- i el mar. Als prestatges, s'hi acumulen fotografies d'un jove atractiu i en les quals se'l reconeix per la mirada seductora i perquè en totes es veu aquella gorra que encara ara porta orgullós.
Papers, roba, plats i correspondència s'acumulen sobre la que fa de taula d'entrada, de menjador, d'escriptori. En un quart de casa, una taula té, per força, unes quantes funcions.
També la de contenir una carta d'una immobiliària amb què es comunica a l'avi que el 28 d'aquest mes està convocat a una reunió. El paper no diu res més.

Rumors i amenaces
Des que va arribar aquesta carta, n'hi ha prou d'obrir la porta perquè arribin males notícies. La setmana passada, una visita d'un jove d'una immobiliària. Una més, cada vegada més repetides. Ara: el rumor que el propietari de l'edifici l'ha venut. És un rumor, però a la Barceloneta els rumors provoquen tsunamis. El Capitán té llogat el pis i fa anys que li renoven el contracte cada any.
A pas lent, Ricardo articula el seu discurs del passat al present. El passat més cuinat. A bord de tal vaixell va esquivar els nazis; a bord de l'altre va portar vi al Vaticà --"¡I quin vi!", exclama--, per culpa d'algun altre va conèixer les dones gregues del port del Pireu. ¿És cert que els mariners tenen una dona a cada port? "Amors, vol dir", contesta i riu.
En el seu discurs ignora la carta. Comparat amb el que explica de la seva vida, aquell paper és pecata minuta. El seu fill, que viu amb ell, li recorda a crits l'existència de la carta mentre l'home explica que va servir l'Exèrcit republicà i va acabar en un camp de concentració. El Capitán calla i el seu ànim s'empetiteix. Ricardo trampeja el present. "¿Ens volen fer fora?", es pregunta. No hi ha resposta. Tota la vida ha viscut entre el mar i aquella Barceloneta en la qual encara habiten diversos capitans. Cada vegada menys.

Escrit per CATALINA GAYÀ en el Periódico el 3/02/2008

dimarts, 3 de febrer de 2009

L'avi es queixa de la pujada de preu del seu club de natació

Tresserras està afectat pel pla de la Barceloneta

L'1 de gener, Bartomeu Tresserras va ser la primera persona que es va endinsar al mar. L'aigua estava gelada. No li va fer res. Tresserras està bregat en batalles i dècades. Té 84 anys i és un d'aquells veïns de la Barceloneta que no es queden callats quan consideren que se'ls trepitgen els drets i ara, diu, ho estan fent: "Volen acabar amb nosaltres i convertir la Barceloneta en un barri de gent de moltes pessetes".
La Barceloneta --el seu barri, el dels seus pares, la seva dona i els seus sogres-- està canviant a passos gegants i, explica, només els queda protestar perquè el que ve no li agrada: "Ara i abans sempre hi ha hagut persones dignes, però cada vegada hi ha més gent a qui l'únic que li importa són els diners. Això s'acabarà molt malament". És clar que l'1 de gener no era un dia per a disgustos. Era jornada de festa, del primer bany de l'any com es fa des de fa dècades al Club Natació Atlètic Barceloneta.

Descontents
Tresserras exposa les seves queixes durant una reunió dels veïns a la seu de l'Associació de Veïns L'Òstia. Després de la reunió, segueix la xerrada a la cantonada de casa seva. Perquè de descontents, explica, n'hi ha per omplir-ne un sac: el seu edifici està inclòs en el pla d'ascensors de l'ajuntament; moltes nits el desperten els turistes que creuen que la Barceloneta és "l'Oest" i, el pitjor, segons ell, ara li apugen la quota al Club Atlètic Natació Barceloneta.
No ho diu amb retrets ni amb aquella nostàlgia amb què parlen molts avis. Ho diu amb energia, amb el coratge que possibilita que la gent parli sense embuts i surti al carrer per reivindicar els seus drets.
Després de la xerrada, l'avi puja l'escala del seu edifici i obre la porta del quart de casa que sempre ha estat la seva llar. Aquí es van traslladar ell i la Maria quan es van casar; a sota, els sogres i la xarcuteria. En Bartomeu, explica, va treballar a la Vulcano, als tallers del dic. Sempre ha estat lligat al barri. No tem que el treguin de casa perquè, senzillament, no s'imagina un altre lloc per viure.
A casa, no es queixa del que passa al barri. Posa l'atenció en la seva dona; li fa un petó i treu la gosseta al carrer. Són les onze tocades. Uns joves s'acaben unes cerveses davant d'un bar. Quatre carrers poc il.luminats i la gosseta es cansa. En Bartomeu, tot al contrari. El seu pas es torna més ràpid cada vegada que es refereix a com ha canviat el barri en el transcurs dels últims cinc anys. "L'última cosa que ens queda és la dignitat i és per això que protestem".

Escrit per CATALINA GAYÀ en el Periódico el 2/02/2008

dilluns, 2 de febrer de 2009

Manifest: Volem la Sala Paral·lel per al Barri

Des de l'Espai Social Magdalenes, davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació on s'informa que la SGAE ha hipotecat per 4,8 milions d'Euros un edifici de propietat municipal que té cedit des de 2005 i on no ha realitzat fins ara cap activitat, hem iniciat una campanya a fi que les entitats socials i culturals del districte de Ciutat Vella exigeixin al Districte que insti la revocació de la cessió i la Sala Paral·lel passi a ser un equipament de barri.

Si sou una entitat domicialiada o que realitza la seva activitaat a Ciutat Vella podeu adherir-vos al manifest enviant-nos un correu a: info@magdalenes.net

MANIFEST: VOLEM LA SALA PARAL·LEL PER AL BARRI


Les entitats sotassignants que participem del teixit associatiu de Ciutat Vella,
davant la notícia apareguda al diari Público del passat 20 de desembre de 2008, on s'informa que la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) ha hipotecat per un valor de 4,8 milions d'euros l'antiga sala Scenic (Av. Paral·lel), que han estat concedits per Caixa Catalunya a la societat limitada Iberautor, manifestem:

  • La nostra denuncia al fet que una entitat privada hipotequi un edifici de propietat municipal, que fou expropiat per un valor d'onze milions d'euros, i del qual va huanyar la cessió d'ús l'any 2005 comprometent-se a inaugurar la nova
    sala "Paral·lel" a inicis de 2007, tal i com anunciaren els dirigents de l'SGAE en la roda de premsa realitzada el 4 de maig de 2006, sense que a data d'avui ni tant sols s'hagi iniciat la promesa rehabilitació i continui sent un espai tancat. Considerem doncs que l'actual hipoteca suposa una operació especulativa i una malversació fragrant de diner públic, alhora que una burla al veinat i les entitats de Ciutat Vella.
  • El nostre rebuig a què una entitat com la SGAE, denunciada per les seves males pràctiques recaudatòries (cànon digital, invasió de la intimitat, cobrament dels drets d'autor a actes benèfics...) i l'obstaculització interessada de qualsevol iniciativa de cultura lliure, gestioni una propietat municipal en un barri on l'augment desmesurat dels preus de lloguer i la forta turistificació estan
    obligant al tancament d'entitats culturals i desincentiven la instal·lació d'activitats creatives.

Per tot això exigim que:

  • La Junta del Districte de Ciutat Vella insti a revocar la cessió a la SGAE de la Sala Paral·lel exigint una compensació dels danys i perjudicis que ha comportat pel veïnat de Ciutat Vella l'ajornament de la seva obertura.
  • La sala "Paral·lel" esdevingui un equipament cultural de barri basat en un model de gestió comunitària obert a les diferents entitats culturals i associatives de Ciutat Vella.
  • Barcelona, gener de 2008

    Podeu adreçar les vostres adhesions a: info@magdalenes.net

    Les entitats que fins ara s'han adherit al manifest són:

    Espai Social Magdalenes, AIAM, Associació de Veïns del Casc Antic, Associació de Veïns del Gòtic, Associació de Veïns de l'Òstia, Assemblea d'afectats de la Barceloneta, RAI (Recursos per a l'animació Intercultural), EXGAE, Sala Conservas, Riereta,

    diumenge, 1 de febrer de 2009

    Nàufrags de la Barceloneta (article publicat en el Periódico)

    La Barceloneta es el balcón marítimo de Barcelona. Durante años vivió de espaldas a la ciudad. Durante años nadie quería vivir en ese barrio húmedo de pescadores y obreros. Hace seis años las inmobiliarias lo pusieron en su punto de mira. El barrio, forjado en la calle, regresó a ella para decir no a la especulación y a la expulsión de los abuelos.

    Aseguran algunos vecinos que la Barceloneta es conocida con el nombre de Òstia por el mal genio que algunos sacan cuando les tocan su barrio. Y, desde hace seis años, parece que no han tenido un día de sosiego. En algo –y llegar a un consenso es un gran mérito en este barrio— están todos de acuerdo: fue en el 2003 cuando empezaron los cambios que han puesto en jaque el modelo de barriada de fuerte arraigo vecinal.

    En el 2003, la Barceloneta y sobre todo los quarts de casa --unas 5.800 viviendas-- se pusieron en el punto de mira de las inmobiliarias. Los hombres de negro, como los llaman con sorna, colonizaron la zona. Algunos propietarios vendieron y sus viviendas se convirtieron en pisos turísticos; otros los alquilaron a jóvenes que pagan hasta 1.300 euros por 30 metros cuadrados; a algunos vecinos los echaron, y casi todos los inquilinos empezaron a temer por la subida de los alquileres.

    Hace solo un año un informe del Ayuntamiento de Barcelona mostraba que el precio del metro cuadrado, tanto de compra como de alquiler, era el más caro de la ciudad. Algo ya había cambiado: por primera vez vivir en el barrio no era un estigma.

    Llegir article i veure vídeos

    CÓMO MONTAR UNA SOCIEDAD PIRAMIDAL

    1. Se buscan 100 señores que pongan 100 euros cada uno

    2. Tenemos 100 x 100 = 10.000 €

    3. Les ofrecemos el 20 % de rendimiento anual, o sea, 20 % de 10.000 = 2.000 €

    4. Sacamos ese 20 % del dinero que han puesto

    5. Tenemos 10.000 – 2.000 = 8.000 €

    6. A cada uno de esos 100 señores le pedimos que se lo cuente a un amigo suyo y le convenza

    7. Llegan 100 nuevos señores, con 100 € cada uno. 100 x 100 = 10.000 €

    8. Tenemos 8.000 + 10.000 = 18.000 €

    9. A estos 100 señores nuevos les damos el 20 %, o sea, 2.000 €

    10. Tenemos 18.000 – 2.000 = 16.000 €

    11. A los 100 primeros señores les damos un 5 % por haber traído a los 100 segundos señores, o sea, 5 % de 10.000 = 500 €

    12. Hasta ahora:

    a. Los primeros señores han puesto 10.000 euros y han cobrado 20 % como interés y 5 % como comisión, o sea, 2.500 €

    b. Los segundos señores han puesto 10.000 € y han cobrado el 20 % de intereses, o sea, 2.000 €

    c. A nosotros nos quedan 16.000 – 500 = 15.500 €, que nos llevamos a algún lugar discreto

    13. Seguimos haciendo que los primeros señores, los segundos, etc., traigan a más señores con 100 € cada uno

    14. Y así, sucesivamente. Ellos ganan, y nosotros seguimos llevándonos los euros a un lugar discreto

    15. Un día,

    a. uno de los señores quiere que le devolvamos su dinero. Se lo devolvemos

    b. 100 señores quieren que les devolvamos su dinero. Se lo devolvemos

    c. 1.000 señores quieren que les devolvamos su dinero. En este momento,

    16. Anunciamos que las inversiones se han perdido, debido al agravamiento de la situación internacional y a la turbulencia y volatilidad de los mercados financieros, frases que nadie entiende, en primer lugar porque son falsas.

    17. Nos detienen, no ponen en arresto domiciliario, con una pulserita electrónica

    18. Yo me voy a San Quirico y allí vivo como un rey, venga a reírme

    19. NO OS OLVIDÉIS DE LA CONDICIÓN QUE HE PUESTO EN EL CUERPO CENTRAL DEL DICCIONARIO: QUE PARA HACER ESTO, QUE LO INVENTÓ UN TAL PONZI HACE UNOS CIEN AÑOS, HAY QUE SER UN SINVERGÜENZA

    20. PERO QUITADO ESE PEQUEÑO INCONVENIENTE, ES ASÍ DE FÁCIL

    21. LO MARAVILLOSO ES QUE CON ESTE ESQUEMA, HAN ESTAFADO MILES DE MILLONES DE DÓLARES, ¡¡¡Y A GENTE LISTA!!!

    Publicat en Leopoldo Abadía