dissabte, 22 de març del 2008

Programa de les jornades


Dissabte dia 29: Centre Cívic

10:30- 11:00: Presentació (formació de grups)*

*és important ésser puntuals, perquè l'explicació es donarà també en grups.

11:00-12:15 Anàlisi del “pla dels ascensors”: Mercé Tatjer (geògrafa i urbanista), Pere Comas (advocat urbanista), Manuel Delgado (antropòleg), Nydia Tremoleda (antropòloga)

12:15-12:30: Pausa cafè

12:30-13:30 treball en grups: debat i dubtes

13:30 -15:45 tot el món a menjar a casa

16:00-17:00 Posada en comuna en plenària oberta a tot el món

17:15, davant del col·legi Lepanto Geografia esborrada*

19:45/20:00 fi de la geografia i Ron Cremat (i havaneres)

· Els mapes de la geografia estan disponibles en el Masala de març-abril

22:00 c/Andrea Dòria 1 projecció de les fotos del fotomatón i un vídeo sobre La Barceloneta

Diumenge dia 30: Plaça del mercat

11:00 carpes:

.habitatge i mobbing

·“el pla amb lupa” en còmic

·les dones en La Barceloneta

·carpa infantil

· carpa de estensils i plantilles ....

En aquestes carpes s'informarà, alhora que es faran jocs i dinàmiques per a conèixer l'opinió de tot el món videomatón: entrevistes gravades en vídeo amb tres preguntes a contestar Activitats paral·leles:

11:30 taller i representació de teatre de l'oprimit a càrrec de Txus Pedrosa

12:30 qüestionari d'habitatge a càrrec de la companyia realitats avançades durant tota el matí: el mur de les peticions

13:30 Xerrada “no al model Venècia” (veurem com pot acabar La Barceloneta) Víctor Gómez Pin (catedràtic de Filosofia de la UAB)

14:30 Paella amenitzada per Lisboa Zentral Cafè 15:45 representació de les conclusions posada en comuna de les conclusions provisionals i debat

· el programa està subjecte a petits canvis

Usuaris i usuàries dels autobusos pels dos dies (adhesions)


Des de finals del passat 2007, les persones que habitualment fem ús dels autobusos de la ciutat de Barcelona ens veiem afectades per les reiterades vagues convocades pel Comitè de Descansos de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), que reclama dos dies de descans setmanal. Salta a la vista la importància d'aquesta reivindicació ja que, del repòs i del bon estat de salut dels conductors i conductores en depèn directament la seguretat de la ciutadania alhora d'utilitzar aquesta forma de desplaçament, així com de la resta d'usuàries de la via pública.

Com a usuàries, en tant a què directament afectades per les vagues, i alhora com a gent treballadora; som les primers interessades en la resolució d'aquest conflicte. La premsa ha informat de les múltiples reunions de les parts implicades, TMB ha omplert les nostres bústies amb propaganda on assegura que també vol els dos dies per la plantilla. Amb això ens preguntem: per què es manté el conflicte? Per què continuen les vagues?

TMB i per tant de retruc l'Ajuntament de Barcelona del PSC i ICV-Euia, s'ha gastat una fortuna (emprant diners dels contribuents) amb uns tríptics on assegura que vol els dos dies. Això sí, a canvi de que els conductors i conductores augmentin les hores de treball durant els cinc dies restants o bé descomptant del salari el segon dia de descans setmanal. Fins hi tot s'ha arribat a dir que els dos dies de festa només tenen viabilitat econòmica pujant les tarifes o reduint serveis. Hi ha d'altres ciutats de on els conductors i conductores gaudeixen d'aquest dret i alhora el preu del bitllet és molt més baix que l'actual a Barcelona. Se'ns fa difícil, entendre com l'ajuntament pot lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació, mentre no aposti decididament per un transport públic de qualitat. Fem també extensiva la crítica a la resta de grups municipals de l'ajuntament a l'oposició, el seu silenci els fa còmplices, i ens dona a entendre que en posició de govern, farien el mateix.

Som persones que utilitzem el transport públic majoritàriament per anar de casa nostra a la feina o al lloc d'estudi, per tant, ens escandalitza que al segle XXI encara hi hagi sectors de la població que hagin de lluitar per una qúestió tan fonamental com és gaudir de dos dies de descans.

A hores d'ara la situació és d'estancament. Sembla ser que continuaran les vagues.

Davant d'aquesta situació no ens volem quedar en un segon pla. No volem caure en el parany que TMB ens ha posat: deixar que el conflicte s'allargui, que els vaguistes es desgastin, que les usuàries carreguin el seu malestar als conductors i conductores, etc. Creiem que els responsables d'aquesta situació són els directius de TMB i per tant, l'Ajuntament de Barcelona, que té per a batlle en Jordi Hereu.

Perquè no ens volem quedar de braços plegats fem una crida a la solidaritat amb els i les conductores de TMB, -com l'any 1951, quan la ciutat es va aturar en defensa del transport col·lectiu- mostrant el rebuig a les polítiques de l'Ajuntament, participant de les mobilitzacions de suport i difonent la problemàtica social que comporten les condicions laborals de l'empresa municipal de transport.

Per tot això demanem que us adheriu a les peticions de:

-Acompliment de les normatives laborals de descansos que preveuen els 2 dies de descans setmanal

-La fi de sancions i expedients i persecució dels treballadors en lluita.


les adhesions les heu de fer arribar a usuariespels2dies@gmail.com

divendres, 21 de març del 2008

“La Barceloneta parla i decideix”


Perquè la participació més transparent és la qual ve directament de nosaltres, dels veïns; i perquè a part de dir què és el que no volem, també volem dir què volem, els dies 29 i 30 de març se celebraran unes jornades que duen per nom “La Barceloneta parla i decideix”.

Per a poder opinar sobre alguna cosa, el millor és conèixer aquesta “alguna cosa”. És evident que els veïns de La Barceloneta coneixem molt bé el barri (en el) que vivim cada dia; no obstant això, a moltes ens falta saber bé en què consisteix “pla dels ascensors”.

Per això, el primer dia de les jornades, el dia 29 en el Centre Cívic, haurà tècnics que coneixen “el pla” que ens explicaran què diu el pla i què no diu. Després, entre tots, s'intentaran treure els dubtes que hi ha sobre el pla.

A la tarda, es presentarà la geografia esborrada. Durant tot el dia haurà altres activitats, per a nens i majors, i exposicions. Efectivament hi ha coses en el barri que fa mancada canviar i millorar, així que vegem si el pla millora les quals fa mancada millorar, i si no discutim sobre com volem que canviï, com volem que sigui el nostre barri en el futur.

El dia 30 les jornades se celebraran en la plaça de la Repla, perquè l'espai públic, els carrers, les places... enriqueixen la vida social de La Barceloneta. Aquí trobareu “paradetes” temàtiques sobre l'habitatge, el paper de les dones en el barri, el “pla”, les alternatives..., en elles es repartirà informació, però també s'us demanarà informació a la gent que vingueu. Moltes vegades la vivència quotidiana d'un barri fa que tinguem uns coneixements que no sabem que tenim. Durant el matí també haurà activitats i alguna sorpresa

El mur de les peticions





Aquí teniu una galeria de fotos realitzades el dissabte en la Repla on diferents veïnes cosien les peces del mur de les peticions per les Jornades "La Barceloneta parla i decideix" (29 i 30 de març)

dijous, 20 de març del 2008

L'Autoritat Portuària de Barcelona és denunciada per una part dels pescadors


La degradació del port de Barcelona i la manca d'ajudes al sector pesquer: estratègies político-urbanístiques per continuar remodelant un espai privilegiat

El 22 de novembre de 2007 la Cofradia de Pescadors va firmar el conveni amb l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i la Generalitat per iniciar la reforma del port pesquer de Barcelona (Masala núm. 39 gener-febrer). Aquest conveni implica una reducció de la flota pesquera per la remodelació del port, on es crearan noves instal·lacions amb atractius turístics, esportius i d'oci. Un consorci d'empreses hoteleres i de restauració s'ocuparà d'habilitar els espais de cara al turisme, reduint l'espai per la flota pesquera a la meitat. Així una remodelació com aquesta afectarà a una superfície de 130.000 m2 en un entorn privilegiat, on s'anirà arraconant la vida pesquera del port. D'aquesta superfície, 42.000 m2 són destinats a la construcció de l'hotel Vela que està sent construït a primera línia de mar. Aquest projecte dissenyat per l'arquitecte Jaume Bofill compta amb una inversió de 157 milions d'euros. En canvi només es van destinar 2,7 milions d'euros per indemnitzacions laborals al sector pesquer d'arts menors després de firmar el conveni.

Un altre sector pesquer que està en desacord amb el conveni firmat per la Cofradia de Pescadors, està a punt de presentar una demanda judicial contra l'APB, a la que se li demana una indemnització d’uns 50 milions d'euros per danys i perjudicis a les embarcacions que es volen quedar al port tot i la remodelació prevista.

És evident que l'administració no vol donar un cop de mà a la pesca, i més concretament als vaixells d'arrossegament. Ja en les vagues del 2005 tot i les promeses del govern central que ajudarien a reformar la flota pesquera, en el fons no es va aconseguir res i cap pescador va rebre ajudes. És lamentable que un sector primari s'abandoni i quan estigui a punt de desaparèixer se'l vulgui salvar però a un preu molt alt pels propis treballadors.

L'abandonament i posterior deteriorament de les instal·lacions del port pesquer en els últims anys està generant noves situacions al port. Les casetes de pesca estan sent abandonades i de fa temps algunes persones amb problemes socioeconòmics s'han instal·lat en aquests espais. Està clar que l'espai portuari rep una política diferent a la resta de municipis i l'administració només intervindrà quan la degradació de l'espai justifiqui la desaparició parcial del port pesquer en mires a una renovació que produeixi beneficis com ara el turisme, l'oci i les embarcacions esportives i de luxe.

Aquest sector pesquer també està preocupat pels abocaments que s'estan fent pel dragatge del port, doncs el calat d'alguns vaixells container està obligant a fer més profund el port i tota la brutícia acumulada al port durant molts anys està sent llançada mar endins. Això obliga a les embarcacions a desplaçar-se més kilòmetres per buscar la pesca, doncs les zones més pròximes ja estan molt malmeses. Zones com on ara està el moll del gas ja estan totalment deteriorades, la desembocadura del Llobregat serà dragada i tots els residus seran tirats al mar, a més cal afegir els ja coneguts abocadors dos kilòmetres mar endins de la desembocadura del Besòs on s'aboquen residus d'indústries com Cros i brutícia del clavegueram de la ciutat. Tots aquests fets que podrien considerar-se delicte ecològic queden maquillats pels informes d'impacte mediambiental fets per l'administració.

Les operacions portuàries estan perjudicant el futur de la pesca i la salut del mar, doncs cal recordar quedes dels anys 60 a Barcelona no s'ha parat d'abocar residus al mar.

Extret del Masala

Som lo que Sembrem


Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Som lo que Sembrem representa molt més que la simple oposició als transgènics:

  • és una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació.
  • és una consigna honesta i independent de la societat rural que busca el suport de la majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just.
  • és la defensa d’una petita pagesia, vital per l’equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país.
  • és respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella.
  • és la defensa de les varietats pròpies com un dels nostres patrimonis culturals més importants.
  • és un no rotund a les patents i manipulacions dels organismes vius .
  • és la última possibilitat de l’agricultura i l‘alimentació ecològica a Catalunya.
  • és la salut a través de l’aliment (per saber el que mengem, hem de saber el que sembrem).
  • és l’aliment com a necessitat humana i no com a mercaderia industrial.
  • és el consum crític: alimentació de proximitat, de temporada i saludable.
Som lo que Sembrem

dimecres, 19 de març del 2008

L'ONU preocupada per l'estat de l'habitatge a Espanya



El relator de l'ONU per a l'Habitatge analitza, en un esborrany del seu informe per al Consell de Drets Humans, la situació a Espanya quant a especulació, corrupció i mobbing i com afecta a les classes mitges, malgrat que en un 15% de les cases no viu ningú

"Malgrat que la Constitució [espanyola] reconeix l'habitatge com un dret bàsic, en realitat actualment està considerada com una simple mercaderia que es compra i es ven". El relator de l'ONU en assumptes d'Habitatge, Miloon Kothari, ha arribat a aquesta conclusió després de la seva visita de 10 dies per Espanya a la fi de 2006, segons es reflecteix en el primer esborrany de l'informe que va presentar davant el Consell de Drets Humans de l'ONU (Informe del relator de l'ONU en castellà).

Més del 60% de les denúncies per abusos urbanístics que van arribar a la UE en el primer trimestre de 2006 procedien d'Espanya.

Malgrat admetre els "progressos" de les polítiques i legislacions de les administracions central i autonòmiques -dedica especials elogis a la política d'habitatge de protecció basca i a la nova legislació catalana però critica la política de Mallorca-, el relator presenta Espanya com el país on més habitatges buits hi ha en tota la Unió Europea (un 15% del total) i on, paradoxalment, els preus de l'habitatge pugen també al major ritme.

L'esborrany, de 35 pàgines, dedica capítols complets a la "especulació", la "corrupció" i el "mobbing". Sense pèls en la llengua, el relator desgrana una situació que la immensa majoria dels espanyols ja coneix o sofreix, però que adquireix major rellevància al ser denunciada des d'un organisme depenent de l'ONU.

Els preus Madrid i Barcelona s'han més que doblegat en els últims deu anys; esdeveniments com els Jocs Olímpics, el turisme i les segones residències han alimentat l'especulació i l'excessiu increment dels preus; entre 1998 i 2005 el preu del sòl va augmentar un 500% i en menys d'un any hi ha qui ha obtingut un 846% de beneficis especulant amb terrenys en procés de recalificació;

Llegir article

Masala núm.40 digital


Aquí teniu el Masala núm.40 digital


Pàg 2: Les PHRPs denuncien destrucció d'habitatges i expulsió de veïns en
edificis amb llicencia hotelera

Pàg 3: La mirada torcida del registrador de
la propiedad

Pàg 4: Espectáculo antiterrorista en El Raval

Pàg 5: Para que la Barceloneta hable... y decida

Pàg 6: L'Autoritat Portuària de Barcelona és denunciada per una part dels pescadors

Pàg 7: En libertad los encarcelados del 4-F

Pàg 10: ...que 30 anys, reivindicant el dret a l'avortament, no són res

Llegir Masala

dimarts, 18 de març del 2008

Tácticamente -y no sólo existencialmente- el Conflicto de la Barceloneta es interesantísimo.


Por la propia geografía del barrio: es como una pequeña isla triangular o ciudad-densa que ha ido siendo Cercada:

__primero los fosos: paseo marítimo; paseo joan de borbó; ronda litoral; antiguamente: las vías del tren y los tinglados del port vell (joan de borbó) quedaban desbordados con los chiringuitos, y también con las barracas de Somorrostro...

__Después las torres de asalto: Museo; Hotel Vela; Edificio de Gas; Parc de recerca biomédica...

__Abrir brechas y vías de acceso: la Repla (campo de deportes gratuito junto al viejo Mercado) destruida, con el viejo Mercado: sustituidos por un Mercado de diseño y una Rambla que llega hasta el Paseo Marítimo -uno de los Fosos)

__Los espías y el enemigo interior: por ejemplo el Sr. Julián ((que bien se merecería un artículo sobre seguridad y trabajo)); pero también empresas como Come to Barcelona.com...,

__Por la propia lógica de la guerra* [Nota 1]: Ya existe un Plan de Asalto: el Plan de los Ascensores: Tocado ¿y hundido?

El procedimiento es... más que sutil, silenciado en y por La Gran Propaganda (¿olvidamos qué eran los Medias en épocas de democracias plebiscitarias como las nuestras?). El objetivo es muy claro: Tomar la Barceloneta. Hacer de ella una nueva parcela de la Ciudad Ciudadela: Barcelona Centro: Poliorcéticas catalanas...

La situación se vive como La Seguridad Dinamitada. Pero, claro, no es "la otra" Seguridad. ¿Pero entonces cuál es? Mientras se lanzan campañas de asalto simbólico sobre el conjunto de barcelona: a través de planes de control como el del Futbol: FC Barcelona - Celtics de Glasgow, que viene a decir -aunque no sólo como pura Propaganda-: El centro de barcelona seguirá siendo tan controlado como el interior de un Centro Comercial, el "espacio basura" no dejará de crecer, con la máquina de hacer dinero no se juega. ___Aunque lo último que necesita la maltrecha economía (política, siempre) de esta ciudad es perder al "inglés borracho". Esto es una contradicción típica del Capitalismo.___

Pero no nos desviemos. ¿Cuál es esa "otra seguridad"? ¿No es la Seguridad de "otros", o de "otra/s cosa/s"? Una (in)seguridad que tiene barrios de la ciudad Cercados y con planes de asalto; que expulsa lejos de sí a aquellos que no se conforman con 30 o 50 metros cuadrados -o con vivir copado pagando un ojo de la cara por ello, y lo que haga falta...-; que pone a la gente en la calle, ¡a vivir en la calle!... Que cerca la vida, el tiempo y el espacio, el deseo y el miedo, de cada persona singular y de la población en general -siguiendo las formas que ésta tiene de agregación: barrios, familias, generaciones, colectivos, asociaciones, etcétera-.

La otra seguridad. Parte en conflicto: tercero incluido, -tercio incluso- que se opone al par-o-entente (o Estado). Pobre o Desertor. Rico o Pobre. Nacional o Extranjero.Adecuado al negocio o Expulsable, no valido, "viejuno"...

La situación en el barrio cercado linda con la posición desesperada, pero es a la vez una posición tácticamente fuerte: por la propia densidad poblacional, por su historia de luchas, por el dinamismo de un grupo en el interior, por la aceleración paralela de preparación de asalto y resistencia: -Las nuestras están preparando para dos días de fin de marzo un conato de acción colectiva que pone mucho en juego...-: un análisis colectivo del Plan de Asalto, un tour por el Barrio Cercado y una serie de Dispositivos de producción (de "lenguaje": desde videomatón-entrevista, frases, carteles, fotomatones, documentales [ver archivos adjuntos]....) Es un movimiento "en el que", y "del cual", necesitan Dar y Tomar con Contundencia... Estará bien echar un cable con alguno de los dispositivos, estar atentos...

Puede ser que esta ciudad de barcelona, aun llena de lobos, esté lista para ir al matadero: como una manada de ovejas que van haciendo Béééé, Bééé... Y que el Cerco de la Barceloneta sea entonces una de las últimas batallas. Podríamos entonces Emigrar o Protestar, ¿Podríamos todavía Luchar?

¿La lucha por Barcelona ya está decidida por lo que toca a nuestra generación? ¿Pero no lo estaba ya desde el principio? ¿Podemos todavía soportar la duda y el dolor? Esquivar o saber encajar: en el boxeo no existe otra táctica. La pegada está detrás, pero sólo viene después. Esquivar o saber encajar: soportar la duda y el dolor: prepararse para el combate: no apresurarse: no dormirse: no confiarse...

hasta pronto

bz barbarroja

[Nota 1]* De baja intensidad, guerra civil de baja intensidad, es hoy un eufemismo, y tememos que vaya a más, y no a menos. Hoy la intensidad es variable: algunos bastiones ya fueron tomados y muchos duermen en la calle, otros son controlados a distancia, se hacen batidas de algunos vendedores ambulantes (figura viejísima), etc)

Refugi. Quan el refugi es subsòl.


Es titula la mostra, que explica com la societat civil es va organitzar per protegir-se dels atacs aeris dels feixistes, que varen fer sobre Barcelona, primera ciutat bombardejada a la reraguarda, avanç de la segona guerra mundial.
Els dies que varen patir mes, varen ser el 16,17 i 18 de març de 1938

Dades dels atacs aeris.

1.903 Bombes varen caure sobre la ciutat.
1.816 Morts
2.719 Ferits
1.808 Edificis sinistrats

Aquesta exposició de memòria històrica, es pot veure fins el 6 d’abril en el subsòl de l'estació de metro Universitat.

Extret de Històries de Barcelona

dilluns, 17 de març del 2008

Entrevista a Manuel Delgado

Els textos que componen l'assaig La ciutat mentidera. Frau i misèria del 'model Barcelona' (Catarata) representen per al seu autor, l'antropòleg Manuel Delgado, una carta d'amor a la ciutat, encara que el lector desprevingut podria pensar que hi ha amors que maten. L'autor lamenta l'exclusió que, al seu judici, es dóna en la capital catalana, a la qual retrata com un producte comercial per als quals tenen diners.

Entrevista

Esplugues deixa fer un barri de luxe i gratacels a les portes de Barcelona


El tema ja ha saltat a la premsa gran. El barcelonins aviat ho podran veure, perquè els edificis seran tant descomunals i l’agressió a Collserola tant evident, que ningú podrà deixar de portar-se les mans al cap i cridar: ¿Però quina bajanada és aquesta?

Es tracta del pla urbanístic Caufec-Porta de Barcelona. La darrera gran promoció immobiliària de Sacresa. La immobiliària propietat de la família de Ramon Sanahuja, el promotor el nom del qual anirà per sempre més associat a l’aluminosi. 709 vivendes. Un àrea comercial y de oci, oficines y hotel. La friolera de 234.800 m2 de sostre, segons les dades facilitades per la pròpia immobiliària. Caufec-Porta de Barcelona està a la zona de Finestrelles, en el llindar entre el terme municipal de Barcelona i Esplugues, en plena falda de Collserola. El terreny pertany a Esplugues, però la seva incidència donarà de ple sobre Barcelona. Sobre la ciutat perquè els seus gratacels seran visibles des de tot arreu, condicionarà el seu perfil i fisonomia i perquè les demandes de tant nombrosa quantitat de nous residents (més de dos mil) li afectaran de ple. I afectarà a Collserola, el gran parc metropolità que tothom diu que hem de protegir però que dia rere dia és agredit, retallat i limitat.

Llegir article

Nou Passeig Marítim

Aquí us portem un article on l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) diu que ha consensuat tot el projecte de nou Passeig Marítim amb l'Ajuntament de Barcelona i que també ha mantingut diverses reunions per a exposar el projecte a les associacions de veïns del barri de la Barceloneta i als responsables dels clubs de natació, que han donat el seu suport i conformitat a l'actuació.

Llegir article

diumenge, 16 de març del 2008

LA BARCELONETA VELLA

Aquí teniu un vídeo penjat en YouTube per davidacoco

Diarios de Turistas

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

A partir de ahora, y durante unas cuantas semanas, mi intención es daros a conocer unos cuantos artículos de un diario hecho por turistas que están viviendo entre nosotros/as y no dirigido necesariamente hacia el visitante que viene ocasionalmente por estos lares -ya sea una semana, ya sean dos años-. A ver, en principio sí que van dirigidos a este tipo de personas, pero también va enfocado al local que sabe inglés y quiere enterarse de cómo perciben nuestros barrios y de lo que se cuece -tienen una buena agenda de fiestas, bares, conciertos o exposiciones-. En un principio, se notaba que tiraban más para casa y se desinteresaban absolutamente de todo lo que pasaba por aquí, sólo explicaban las típicas historias de guiris y otras ocurrencias divertidas que se les pasara por la cabeza. Incluso tenían una sección de compra-venta y alquiler de pisos, viendo el negocio y los intereses de su comunidad.

No obstante, abandonaron a los pocos números esta práctica. Y, en defensa suya, tengo que alabarles que desde el primer número incluyeran artículos críticos con las repercusiones que tiene el turismo sobre los alquileres y el precio de la vivienda -ya sean medio en broma, medio en serio-. Con el paso del tiempo han ido ganando en crítica y ya es raro ver el número en el que no se meten con nuestro querido ayuntamiento -critican la ordenanza cívica o el sistema del Bicing, por ejemplo- o no sacan noticias relacionadas con planes de reforma interior o noticias críticas sobre el mundo inmobiliario. Me he visto en la necesidad de traducir estas historias porque las he visto sumamente interesantes para el barrio. Es una pena que no se puedan leer si no sabes inglés y, por otra parte, es muy necesario saber cómo piensan y perciben nuestro vecindario. Al fin y al cabo, son nuestros vecinos/as y cada año son un porcentaje más creciente -por desgracia, en opinión personal-. Otro aspecto a destacar es lo que les gusta La Barceloneta, alabándola a la mínima que pueden e incluyéndola en cualquiera de sus escritos, de ahí mi interés personal por sacar a la luz estos trabajos. Se puede decir que están dispuestos a pagar lo que sea para vivir aquí.

Algunas traducciones puede que no sean fielmente reflejadas, pero he de reconocer que mi nivel no es excelente y existen escritos que están en una jerga muy callejera. En su afán por integrarse, también están incluyendo en su revista artículos en las dos lenguas oficiales que tenemos -aunque siga destacando el inglés, evidentemente-. Bueno, para la persona que quiera más información sobre esta gente, que vaya a esta página web: www.bcnweek.com, o que recoja directamente el diario en los sitios más modernos y bohemios -en nuestro barrio: bitácora, absenta, ...-.

Empezaremos con dos editoriales: una es la presentación de la revista, allá por su número 1 (mayo 2006); la otra trata sobre el número que hablaron de nuestro barrio (julio 2007). Sí, señores y señoras, le dedicaron un número entero a La Barceloneta. Cosa que no han hecho hasta la fecha con otro barrio, al menos que yo sepa. Para próximos escritos de esta revista, quien quiera saber más que se dirija a esta introducción. Como siempre, degustad la lectura.

"BCN WEEK" (MAYO 2006) Editorial, Jennifer Cross

Queridos lectores/as:

En el caso que no tuviérais la suerte de haceros con el ejemplar de prueba de marzo (el número 0), aquí estamos otra vez. No somos periodistas. Somos aventureros/as, expertos/as en presentaciones de "powerpoint", ayudantes de oficina, diseñadores/as gráficos, empresarios/as, fotógrafos/as, paseadores de perros. Todos/as nosotros/as estamos juntos por una razón, un deseo de llamar a BCN "hogar" por más tiempo que un simple verano y por la necesidad de crear una publicación en inglés que no sea repelente.

Aprendimos mucho durante el lanzamiento de BCN week. Algunas de las cosas más importantes que nos gustaría que aprendiérais son: no venden No-Doze (estimulantes para no dormir) en España pero cuatro cafés tienen un efecto similar; intentar hacer la editorial semanal en un bar no es muy productivo; el Jack Daniel's está bien, es un buen sustituto para el OJ (ni idea de lo que puede ser) en los desayunos; el bar Dos Trece hace una comida de media mañana un tanto escasa; tienes que adecuar tu agenda personal con vistas al calendario del Barça; la generación retro de los 1980's pone en la radio la canción "Unhappy Birthday (cumpleaños infeliz)" de The Smiths más de 6 veces en menos de 12 horas de programación.

Estamos buscando a más gente como nosotros/as. Si te has encontrado alguna vez debatiendo qué es mejor, si pimientos o chipirones, a las 5 de la mañana en Plaça Reial y con un hombre que no conoces pero tiene los dientes resplandecientes, entonces queremos conocerte.

"BCN WEEK" (JULIO 2007) Editorial

Me gusta mirar dentro de los agujeros. Oscuros, amplios, enormes agujeros. No me llames salido, Gladys: estoy hablando de la construcción. Quizá sea el niño pequeño con un juguete "Tonka" que hay dentro de mí, pero no puedo ayudar excepto lanzando un gran ganso dentro de las profundidades del espacio excavado: reclamando el gran vacío. ¿Como el vacío existente en mi cabeza, quisiste decir? No. Parte de esta curiosidad viene por saber más de la tierra donde estamos.

En una ciudad tan antigua como Barcelona -que ha aguantado tantos cambios e historia, tantas pisadas en sus paseos, tantas vidas empezando y acabando-, esta antigüedad creía que estaba originada por la muerte, o la tierra dura -tan fructuosa como insensible-, exuberante como la roca del desierto. Imagino que resquebrajar la superficie del pasado para operar alguna arteria, o implantar un nuevo intestino, tiene que ser como recuperar una tierra yerma para volver a cultivar. Por lo tanto, las personas que urgan sobre el pasado deben de sentirse un poco frustradas al tener semejante responsabilidad y no participar activamente en la nueva vida que van a crear -o reanimar-.

Esta semana hablaremos sobre un trozo de BCN que se nos pierde como un recuerdo: La Barceloneta. En el pasado, este barrio siempre había sido un lugar para las clases más pobres. Sin embargo, ahora, una nueva clase -extranjera y rica- le ha asignado un nuevo valor a este barrio. El ayuntamiento está haciendo esfuerzos considerables en hacer de La Barceloneta un lugar más bonito y hospitalario, pero muchos vecinos/as se sienten ignorados. ¿Cómo será La Barceloneta dentro de 10 años? Si Maya (una columnista de la revista) tiene razón será un sitio realmente de moda con muchas cosas para divertirse. Ya sabes, es más bonito conforme más sencillo se hace. (Esta sencillez está motivada por más pisos con ascensores y mejores accesos -lo que hará que los pisos sean más atractivos para la gente que ahora piensa que vivir allí no vale la pena-.) La limpieza del barrio es fuerte y competitiva.

NOTA: la zona de corchetes del último párrafo es una traducción libre mía.


El disbarat de la muntanya russa del Tibidabo

Alex Vilardell Candela
Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona, malgrat la reiterada oposició ciutadana, ha anunciat la imminent construcció d'una muntanya russa que suposa arrasar més d'una hectàrea de bosc, tallar més de 200 alzines centenàries, i cimentar 3.000 quilos de formigó per cada una de les 109 potes de suport de la instal.lació, que tindrà 35 metres d'altura, l'equivalent a un edifici de 10 pisos. L'ajuntament proposa aquesta obra per augmentar la rendibilitat del parc d'atraccions, que és de titularitat municipal i, per tant, no hauria de ser un negoci, mentre el Parlament de Catalunya discuteix la declaració de Collserola com a parc natural. Aquesta no serà la primera ni l'última obra que amenaça el bosc: per instal.lar el Pèndol es va arrasar un altre tros de terra verda, i l'afluència de públic no només no va augmentar, sinó que es van perdre 45.000 visitants en un any.
Un parc d'atraccions hauria d'estar en un entorn menys vulnerable, més poblat, amb accés al metro; per exemple, a l'esplanada del Fòrum, on potser serviria de lloc de trobada i d'integració de ciutadans. Em preocupa la pedagogia d'oci agressiva amb el medi ambient que es proposa als nens i joves amb aquest projecte. I és preocupant que la instal.lació pugui causar accidents, a més d'incrementar el trànsit de vehicles. Preocupa també l'impacte paisatgístic de la vista del Tibidabo des de la ciutat, ja que la muntanya russa tindrà un volum similar al del temple. L'agressió al patrimoni històric i artístic que representen l'edifici de la ràdio i el jardí adjacent és igualment considerable. Collserola s'està destruint gota a gota, i aquest mal és del tot irreversible.

Publicat en "El Periódico"