divendres, 4 de desembre de 2009

Los surfistas catalanes se quejan de que el Ayuntamiento de Barcelona cierre las playas al oleaje

Ser surfista en Cataluña es una tarea complicada. Si encontrar una buena ola en un mar tan tranquilo como el Mediterráneo ya era difícil, desde hace unos años los surfistas también tienen que enfrentarse a otros problemas, como las construcciones que aniquilan la formación de olas o las banderas rojas que limitan el surf cuando las condiciones son desfavorables para los bañistas e inmejorables para los surfistas.

En el año 2006, el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio de Fomento iniciaron un plan de urbanismo que preveía la construcción de diques desde la playa de la Barceloneta hasta la de Nova Mar Bella con el pretexto de reducir el impacto de los temporales. La comunidad de surfistas que frecuentaba estas playas se movilizó en contra, alegando que los espigones impedirían la formación de olas. Para calmar los ánimos, a través del Cedex se hizo un estudio sobre el impacto de los diques, cuyas conclusiones fueron: "El efecto barrera que supone la construcción de los diques sumergidos para el intercambio de las masas de agua no es tan grande como podía pensarse antes de empezar los ensayos, ni tan perjudicial para la calidad de las aguas de baño". Del efecto perjudicial en la formación de olas no se dijo nada.

Tres años después, con el proyecto de construcción ya avanzado, la indignación entre la comunidad surfista sigue intacta: "Han cerrado media playa, sólo se puede surfear en 150 metros y ahora estamos todos apelotonados. Quieren convertir la Barceloneta en un lago", asegura Alex Knoepfel, surfista y monitor del Art Surf Camp. "Está peor que nunca", asevera Abel Marsal, responsable de la Escuela Catalana de Surf. "Lo que están haciendo es cerrar las playas al oleaje. Lo único que piensan es que cuanta más arena, más turistas", afirma Óscar Abellán, de la Asociación Catalana de Surf.

Esta asociación propuso una alternativa que consistía en unas construcciones más alejadas de la costa que regulaban con la misma efectividad la erosión de las playas, ya que hacían que las olas rompieran más lejos de la orilla. Ello permitiría la práctica del surf y cumpliría los objetivos del Ayuntamiento y el ministerio. Y además esta propuesta no perjudicaría al estancamiento del agua provocada por los diques: la limitación de la recirculación del agua que causa un aumento de la temperatura nocivo para el fondo marino.

En la Barceloneta y el Bogatell los diques ya están construidos. Todos coinciden en lo mismo: nunca se había hecho nada por el estilo, en ninguna costa. "En el norte los temporales son peores, pero no se han puesto a construir diques", concluye Abellán. Y es que Euskadi y Galicia son ejemplos de comunión entre surfistas y autoridades. "En Cataluña, cuando hay bandera roja, que es cuando hay olas, no se nos permite hacer surf. En el norte hay otra visión", asegura Toni Obienza, coordinador de jueces de la Federación Española de Surf. En Cataluña se organiza anualmente un circuito de surf, en el que participan 74 surfistas, que recibe entre 130 y 150 solicitudes, pero no existe federación por la falta de clubes.

Hacer surf en la costa catalana parece una tarea más difícil que en cualquier otro lugar: que en el Mediterráneo haya pocas olas es el menor de los problemas.

Publicat en el diari El País

dijous, 3 de desembre de 2009

Ciutat Vella prohibirà l’obertura de nous locals públics

No hi haurà més llicències d’activitat per obrir locals de pública concurrència a Ciutat Vella (des de restaurants fins a bars i locutoris) però sí que es podran reubicar les activitats en espais que resultin més propicis per al seu funcionament. Així ho va avançar ahir la regidora Itziar González, que ultima el pla d’usos que, finalment, s’aprovarà la primavera que ve.
L’ajuntament ha iniciat una revisió del padró de locals de pública concurrència per comprovar el grau d’ajust entre l’activitat autoritzada i la que realment s’exerceix. En molts casos el problema consisteix en la mera ubicació física dels establiments, que per les seves dimensions o característiques poden fer gairebé impossible l’exercici legal de la seva activitat. La regidora considera que alguns s’han degradat precisament pels seus condicionants físics i creu que incentivar la mobilitat de llicències podria resoldre aquest problema. És a dir, un bar que no pugui funcionar sense conflicte perquè la seva estructura no li permet complir requisits de so o perquè resulta molest, podria tenir opció de reubicar-se.
El districte ultima les tipologies de negoci que es podran traslladar a cada zona. En principi s’ha repartit el territori en 11 àrees en funció de l’estructura de les seves parcel·les. Algunes estan poblades de petits locals on l’oferta d’oci no és viable, mentre que n’hi ha d’altres on pot ser que no encaixi l’allotjament turístic. La divisió, segons el seu diferent tractament és la següent: el conglomerat Front Marítim, Pla de Palau, Ciutadella, Born, part de la Ribera, part mar de la Barceloneta i al voltant de la Ronda Litoral; Sant Pere i Santa Caterina; el Gòtic nord; el Gòtic sud; la Rambla, Via Laietana, plaça Reial i Portal de l’Àngel; el Raval nord; el Raval oest; el Raval sud; la resta de la Barceloneta; la zona portuària i les rondes de Sant Antoni, Sant Pau, Pelai i Trafalgar.

ESPAI SATURAT / Pendent d’analitzar totes les peticions reunides des de veïns a sectors comercials i concretar els detalls del pla d’usos, el que sí que té clar González és que «les 1.514 llicències actuals són suficients» per a un districte que suporta una hiperactivitat d’oci i negoci. La llista inclou restaurants, hotels, apartaments, bars musicals, sales de concerts i espectacles, centres culturals, locutoris i altres. Fins i tot prostíbuls. La regidora també va afegir que treballa amb entitats vinculades a aquest col·lectiu per treure’l del carrer.

Publicat en el diari El Periódico

dimecres, 2 de desembre de 2009

Comunicat de premsa de l'Espai Social Magdalenes

Arran de la notícia apareguda avui dimarts 1 de desembre al diari El Punt, on s'anuncia la suspensió de la llicència hotelera irregularment concedida a Hotels Catalònia i l'aposta per la continuïtat del projecte que representem a Ciutat Vella, des de l'Espai Social Magdalenes volem manifestar:

Felicitem la decisió del Districte de Ciutat Vella de retirar la llicència hotelera a Hotels Catalònia. Recordem que aquesta fet no hagués estat possible sense l'any i mig de negociacions que des de l'Espai Social Magdalenes hem portat a terme amb l'equip de govern del Districte i l'ampli recolzament veïnal que ha obtingut la nostra demanda.

Confiem que la nostra victòria no sigui un fet aïllat, sinó un indicador d'un gir real en la política hotelera del Districte que considerem hauria de continuar amb l'anulació definitiva del controvertit projecte d'hotel del Palau de la Música, igualment rebutjat per a la majoria d'entitats de Ciutat Vella i actualment temporalment aturat arran del cas Millet-Montull.

Considerem que la proposta de reallotjament de Districte de Ciutat Vella implica un primer gest de reconeixement de la realitat política i social que significa de l'Espai Social Magdalenes. Tanmateix rebutgem un reallotjament en un hotel d'entitats entès com a contenidor d'experiències, sinó que considerem necessari desenvolupar un procés participatiu entre les diferents entitats del Barri Gòtic a fi de determinar quines són les necessitats i negociar amb Districte quins serien els locals disponibles.

Per qui encara no ens conegueu, us informem que l'Espai Social Magdalenes és un projecte social i polític arrelat al teixit veïnal i comunitari de Ciutat Vella que participa activament en la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, espai de coordinació de les associacions de veïns del districte, amb l'objectiu d'impulsar un model de barri i ciutat inclusiu, participatiu i democràtic.

Finalment, us informem que avui al Ple de Districte de Ciutat Vella es debatrà una proposició d'ERC, que compte amb el recolzament de la comissió de govern, on s'insta al Districte a fer efectiva l'anulació de la llicència i el compromís per la continuïtat de l’Espai Social Magdalenes al territori.

Allà hi seran representants de la nostra entitat per qualsevol aclariment necessari.


Espai Social Magdalenes,

Barcelona, 1 de desembre de 2009

dimarts, 1 de desembre de 2009

Firmas apoyo a Aminetu Haidar


Como ya sabréis la activista saharaui Aminetu Haidar, se encuentra en el aeropuerto de Lanzarote en huelga de hambre desde el domingo 15 de Noviembre de 2009 para exigir el regreso al Sáhara Occidental, es decir, a su tierra. Aminetu Haidar es una incansable luchadora por los derechos humanos y debido a esto ha pasado varios años en cárceles clandestinas de Marruecos además de ser torturada.

Ahora ha sido expulsada ilegalmente por parte de las autoridades marroquíes. Nada más aterrizar le avión en suelo marroquí, las autoridades le quitan el pasaporte y la envían a España. A su vez el gobierno español accede a su admisión también de forma irregular.

Para exigir al gobierno español que devuelva en condiciones de seguridad a Aminetu Haidar a El Aaiún (Sahara Occidental) se está realizando una recogida de firmas en un blog abierto expresamente para esto.

http://todosconaminetu.blogspot.com/2009/11/solicitud-de-firmas-de-apoyo-aminetu.html

En este sitio, además de apoyar con vuestra firma, podéis encontrar abundante información sobre este asunto.

dilluns, 30 de novembre de 2009

CONTRA EL VOTO EN BLANCO

LA VANGUARDIA, 04/11/2009


(POR QUIM MONZÓ)
Que la sección de Cartas de los Lectores es de las más seguidas de este diario es sabido. Un servidor, por ejemplo, antes de ponerse a leer el resto de páginas, lee todas las cartas del día. Las hay muy buenas, las hay buenas y las hay que no han leído con atención aquello de lo que hablan y, por tanto, no opinan sobre lo realmente dicho o escrito por otros, sino sobre lo que ellos interpretan que esos otros decían o escribían. Eso también pasa con las columnas de los articulistas. Las hay muy buenas, las hay buenas y las hay que escriben sobre algo sin haberlo entendido bien, o sin haber cuestionado la versión que los medios dan del asunto, a veces parcial o deformada. En un e-mail, Salvador Alemany me dio un día un tirón de orejas por haber dado por bueno lo que los diarios dijeron sobre su propuesta de pago de autopistas en función de la mayor o menor afluencia de vehículos en un momento dado.
El caso es que a veces hay cartas excepcionales. El lunes, en la página 20 de este diario, apareció una que merecía ser recordada y enmarcada. La firman Teresa Gri y Carles Lladó, de Barcelona, y me ha hecho entender cosas que no había acabado de captar. No reproduciré la carta - pueden encontrarla en el diario de ese día, o en la Hemeroteca de La Vanguardia- pero explicaré el argumento. Lleva por título "El vot de conformitat" y dice que, en las elecciones, el aumento de votos en blanco no sirve de nada. Que por muchos que pueda haber, a los partido políticos los votos en blanco les traen sin cuidado: no les hacen daño, porque igualmente se reparten los escaños. Pueden beneficiar incluso a los partidos grandes, que son los que hacen que tengamos tan pocas ganas de ir a votar.
Detallan que pueden ser tan perversos que hagan que, precisamente por su culpa, partidos minoritarios -aún sin poder, aún sin corromper, a los que algunos podrían votar como forma de protesta- no consigan llegar al 3 por ciento, el mínimo que se requiere para tener representación parlamentaria. La carta acaba con unas palabras que me han hecho comprender la obsesión contra los abstencionistas. Recuerdo que, a finales de los ochenta, sin vergüenza ninguna, Pasqual Maragall -en la cresta del suflé de su séquito mediático- se permitía decir memeces como que "la abstención es antidemocrática". ¿Y la cantinela mil y unas veces repetida, por todos los partidos y sus correas de transmisión, de que "si no te gusta ningún partido, vota en blanco pero no te abstengas"? Ahora lo entiendo. La carta acaba con estas palabras: "Als polítics els molesta l'abstenció -per això els governs es gasten diners públics per combatre-la-, però mai no haureu sentit que cap polític es queixi del vot en blanc. El blanc és un vot que als polítics ja els va bé, perquè sembla de protesta però de fet és de conformitat". Me quito el sombrero ante Gri y Lladó y les doy las gracias.

Article aportat per VEI

diumenge, 29 de novembre de 2009

100 lluites urbanes que van canviar Barcelona

Aquest vespre s'inaugura a la Capella de Santa Àgata de la plaça del Rei l'exposició Barcelona-Madrid, 40 anys d'acció veïnal. Història de dues ciutats i de les lluites urbanes que han forjat el present del seus barris. La mostra s'estarà en aquest delicat espai gòtic, que és una dependència del Museu d'Història de Barcelona, fins a l'1 de febrer i després serà itinerant pels districtes de la ciutat.

Eva Fernández, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'entitat que amb la Federació Regional de Madrid ha tirat endavant l'exposició, explica que la mostra vol contribuir a fer visible la història del moviment veïnal i la seva influència en la transformació de totes dues ciutats.

L'exposició, que ha necessitat l'esforç sempre voluntari de molta gent, coincideix amb un moment de desencant polític agreujat pels casos de corrupció, i la FAVB vol aprofitar la situació i, en lloc de seure i lamentar-se, utilitzar la memòria per tornar a la primera línia de foc recuperant els seus orígens en la defensa de la ciutadania.

Pel que fa a Barcelona, la mostra està estructurada en 100 fitxes que expliquen les conquestes del moviment i que es visualitzen en 130 punts al mapa de la ciutat. De forma simultània, s'ha editat un número monogràfic de la revista Carrer i un llibre de la col·lecció Quaderns de Carrer que aprofundeixen els continguts de l'exposició.

De les cent victòries veïnals que recull la mostra, un 10% es van aconseguir en els últims anys de la dictadura; un 30% en els dos anys de Transició (amb els alcaldes Enric Masó, Joaquim Viola, Socias Humbert i Font Altaba), i el 60% en els 30 anys d'ajuntaments democràtics. En reflexionar sobre aquesta estadística, el periodista i historiador Jaume Fabre conclou que durant la Transició hi va haver una victòria veïnal cada mes i que en democràcia la mitjana s'ha reduït a dues a l'any.

Per més inri, aquestes victòries no són reconegudes per l'administració. En la propaganda municipal, que és abundosa, no es diu mai quins equipaments (zones verdes, centres cívics, transports..) existeixen gràcies a la insistència dels veïns. Ho explica de forma meridiana el periodista Marc Andreu: "L'Ajuntament de Barcelona té un opuscle on hi ha els 51 centres cívics, i d'aquests potser 20 són fruit de lluites veïnals. Doncs aquesta gènesi no s'explica enlloc. Tampoc Parcs i Jardins recorda que hi ha parcs a la ciutat que hi són gràcies a les lluites veïnals. O el mateix Museu d'Història de Catalunya, quan explica la seva formació, no recorda que la recuperació de l'edifici també és fruit d'una altra lluita".

El poder, i no només el que procedia de la dictadura, ha menystingut sempre el moviment veïnal. És ben estrany que l'alcalde Josep Maria Porcioles dediqui en les seves memòries més pàgines a parlar -malament, esclar- de les associacions de veïns i de les bronques que hi va tenir que Pasqual Maragall, que liquida el tema en quatre pàgines.

Manca d'estudis

El menysteniment va de la mà de la ignorància. A part de les cròniques d'urgència fetes pels mitjans de comunicació i de la memòria dels mateixos protagonistes, fins ara cap investigador s'havia aturat a estudiar el moviment veïnal, la seva gènesi i les seves conseqüències. Un primer pas per adquirir aquest coneixement és l'exposició i un altre és el treball que en aquests moments estan fent, de forma simultània, diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, l'Autònoma, la Pompeu Fabra i la Politècnica.

Un d'aquests investigadors, Ricard Martínez, que forma part del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de l'Autònoma, explica que el seu grup estudia l'impacte del moviment en la construcció de la ciutat; les interrelacions amb el moviment obrer i les crítiques dels interessos capitalistes. També volen investigar el paper que els veïns van tenir en la crisi del franquisme i l'exercici de democràcia directa.

Publicat per Maria Favà el 27 de novembre en el diari Avui