dissabte, 23 d’octubre del 2010

BARCELONA, CIUDAD

José María Sanz, LOQUILLO


UNA CRÓNICA URBANA DE ROCK EN TIEMPOS REVUELTOS (2010)

4ª Parte

Studio Ono, en la calle del Pi número 1, es el lugar elegido por CBS para presentar a los Rebeldes en sociedad, conocida de toda la vida por “discoteca 1800” ahora presume de transgresora. Su nombre recuerda al mítico Studio 54 de Nueva York; todo aquel que pretende dárselas de moderno o presume de ser alguien en el mundo del espectáculo se deja ver en algún momento de la noche junto a bailones de turno. La cocaína es una novedad, las drogas psicodélicas han pasado a la historia.

Es el local para todo tipo de presentaciones y ruedas de prensa, a medio camino entre lo snob y lo “moderno”, que al final viene a ser lo mismo.

En la entrada de Studio Ono un portero selecciona al personal, si no tienes buena pinta no entras ni pagando, hay mucho guapo/a contratado y puedes toparte con un tipo disfrazado de boxeador o una guapa vestida de orgía romana, dependiendo de la fiesta que toque. Hay un trapecio situado estratégicamente y una trapecista sin complejos haciendo evoluciones varias.

La prensa que al principio critica el exceso de hedonismo pronto se desdice al calor de la barra libre, eso es muy importante para ellos.

Una nueva manera de entender el negocio de la noche ha llegado a la ciudad influenciado por la vida nocturna de Ibiza y la Costa Brava, donde siempre están a la última por la afluencia del turismo chic; aquí todavía se tira de Bocaccio y de los restos del naufragio de la gauche divine.

El culto a la modernidad toma Barcelona en pequeñas dosis, disco a disco.

La nueva ola nos impone su estética frívola, hasta es capaz de llenar las pistas donde suenan Police, Blondie o Pretenders junto con los últimos coletazos de la música disco hortera, creando una mezcla insoportable a los sentidos.

En las radios comerciales los grupos nuevaoleros madrileños toman el relevo a los ídolos de las fans quinceañeras; rumberos modelo pata de elefante y melódicos con un pie en Latinoamérica.

Nombres como Radio Futura o Ejecutivos Agresivos anuncian un cambio en las formas y en el fondo.

Y nosotros ya tardamos.

Article aportat per VEI

divendres, 22 d’octubre del 2010

El CEIP Mediterrània vuelve a la calle para exigir la nueva escuela

Las madres del CEIP Mediterrània, en la Barceloneta, tienen muy claro aquello de que la única lucha que se pierde es la que se abandona, y lo último que pasa por sus cabezas es abandonar. Ayer volvieron a manifestarse frente a los barracones que tienen por escuela y cortaron durante algo más de media hora la calle de Andrea Dòria para pedir por enésima vez el inicio de la construcción del colegio, obras para las que todavía no hay fijado un calendario.

La última fecha que había sobre la mesa -que no sobre el papel, como reclaman las madres- era el primer trimestre del 2011, anuncio hecho en el pleno de Ciutat Vella del pasado mes de marzo por la entonces concejala del distrito, Itziar González, y del que la nueva edila, Assumpta Escarp, dice no saber nada. «En la última audiencia pública, el jueves pasado, nos respondió que la obra no ha sido adjudicada y que no hay financiación por parte de Gisa», explica indignada Montse López, portavoz de la AMPA. Fue esta respuesta la que encendió los ánimos de las madres, quienes, ante la falta de compromisos, organizaron para ayer una concentración frente al centro. Como en anteriores movilizaciones, se sumaron a la protesta el equipo docente y otras 13 entidades ciudadanas de la Barceloneta.

COMPROMISOS INCUMPLIDOS / El acta de la reunión entre la AMPA del CEIP Mediterrània y la gerente del distrito, Mercè Massa, el 12 de febrero del 2009, no deja lugar a dudas. «La nueva escuela será de una línea y tendrá guardería. Su inauguración está prevista en septiembre del 2011», se afirma en la misma. Más tarde se informó a las familias de que finalmente la guardería no se construiría.

Ayer, fuentes del Consorci d'Educació de Barcelona afirmaron que el calendario no se puede fijar hasta que esté elaborado el presupuesto, y que el presupuesto no se tendrá hasta que se tenga el proyecto definitivo, «en el que se está trabajando», insisten. Exactamente la misma respuesta dada por esta administración hace ocho meses, tras la primera manifestación organizada por la combativa AMPA del centro, que está de prestado en el patio del vecino CEIP Alexandre Gal·lí desde que en el verano del 2007 el ayuntamiento decidiera derribar la escuela por problemas estructurales.

En un principio, los barracones debían ser «para dos o tres cursos», recuerda María Ascensión Fumanal, directora del centro. Van por el cuatro y la cosa no pinta demasiado bien. La dirección -agotada de no poder embarcarse en según qué proyectos al desconocer cuánto se dilatará esta situación de provisionalidad- no tiene mucha más información que la AMPA.

La directora recibió una llamada por parte del consorcio el 19 de febrero -día en el que este diario se hizo eco de la primera movilización-diciéndole que la llamarían pronto «para buscar día y hora para una reunión». No recibió nuevas noticias hasta ayer por la mañana, inmediatamente después de la última protesta convocada por las madres del centro. Un centro que lleva ya más de tres cursos sin gimnasio, comedor ni biblioteca, pero que no ha perdido la ilusión por existir ni las ganas de lucha.

Publicat en El Periódico

On és l'enemic? La necessitat d’autocrítica al món veïnal

Publicat en el bloc de la CONFAVC

En els últims anys han sorgit espontàniament plataformes veïnals que reivindiquen “millores” pels nostres barris o denuncien degradació, problemes de convivència i “inseguretat” al marge de les associacions veïnals (AV)
. Això ens ha obert la porta a moltes AV a fer una reflexió autocrítica necessària en temps de crisi i d’escassa mobilització.

Com a moviment veïnal tenim actualment una mancança greu a l’hora d’interpel·lar a molts veïns i veïnes amb el nostre discurs i formes de fer, ja que moltes vegades el veïnat sent les nostres propostes alienes a la seva quotidianitat, encara que siguin pertinents.

Una de les tasques crucials d’una associació veïnal és construir una visió global de barri més justa i incloent a través del coneixement del territori concret en què actuem, amb una composició social cada vegada més heterogènia i paradoxal. Aquesta tasca porta implícita la necessitat de transmetre eixa visió de barri i emmarcar-la en un context de ciutat -neoliberal-, en el qual un projecte de barri fet des de baix entrarà en conflicte amb l’administració i els poders econòmics.

Sense entrar a analitzar si les AV hem assolit la tasca, el què resulta innegable és que partim moltes vegades d'un concepte de veïnat obsolet i poc acurat a les nostres realitats properes.
A més, tenim serioses dificultats per trobar vies de comunicació de les nostres tasques. Així doncs, quan existeix la transmissió d’un projecte global de barri habitualment aquesta fracassa. Per tant, no podem deixar de valorar positivament el sorgiment d’aquestes noves plataformes, i apropar-nos per veure de quina manera ens podem contaminar els uns als altres.

L’autorganització de veïns i veïnes en plataformes, grups... pot ajudar a restaurar un teixit social cada vegada més erosionat per les condicions de vida. En el cas dels barris del centre de Barcelona, per exemple, pot ser la pressió turística.

No obstant això, “la intenció no és el que compta” i per això quan un grup que s’erigeix com a un interlocutor en un barri vol intervenir en un territori concret és necessari conèixer tant les conseqüències que pot arribar a tenir la intervenció, com els motius que han portat a eixa situació determinada. Per intervenir en una situació de conflicte cal saber qui és l’enemic. I aquest no pot ser aquell que no ha decidit estar on està.

Diferents plataformes veïnals sorgides recentment reprodueixen un discurs genèric contra l’administració, però focalitzen les seves crítiques en la brutícia, aquells que generen inseguretat a peu de carrer (des de “rateros” fins a turistes), o inclús els sense-sostre, per la imatge que generen. Si identifiquem com enemic que no ha decidit exercir el seu paper, estem apuntant malament.

Per una banda, és necessari reconèixer els responsables de la degradació del barri, és a dir, aquells que tenen la capacitat de decisió: l’administració pública i per davant seu o darrere seu, els poders econòmics.
Per l’altra banda, es tracta de buscar i crear formes d’acció que continguin projectes a llarg termini. Si hem constatat la manca de voluntat per part de l’administració de construir un barri fet a la mesura de tots i totes, desenfocant de la mirada les persones amb menys recursos, resulta obvi que la contrapartida no pot ser reforçar a l’administració en el seu paper de “papà-estat” i potenciar que intervingui amb solucions parcials que s’han demostrat ineficaces a llarg termini.

Cal anar més enllà de la denúncia genèrica i mal·leable i (re)construir una realitat social en què els problemes de convivència siguin gestionats per la comunitat i no sancionats per l’administració. Cal tornar a la visió que els barris els construïm entre totes i tots, i en aquesta mirada buscada, les associacions de veïns i veïnes hauríem de poder dir i aportar molt, si prèviament hem treballat als i pels barris.

Per Gala Pin, membre de l'AV de l'Òstia de la Barcelona


dijous, 21 d’octubre del 2010

El CEIP Mediterrània reclama la construcció d’una escola nova


www.btvnoticies.cat

Els pares i alumnes del CEIP Mediterrània s'han tornat a manifestar. Fa quatre anys que l'escola funciona en barracons, de manera provisional, i reclamen la fixació d'un calendari d'obres per construir la nova escola. L'AMPA de l'escola es queixa de falta d'espai: no tenen menjador, ni biblioteca ni gimnàs.

Les entitats del barri donen suport a les protestes i també reclamen la construcció d’un nou edifici. Es tracta d’una de les dues úniques escoles públiques de la Barceloneta i temen que es pugui tancar.

Quatre cursos en barracons han esgotat la paciència de pares, mares, alumnes i també professors.

TERESA AGUILAR, cap d'estudis del CEIP Mediterrània
"Falten espais, sorolls excesius, se'n va la llum, ens quedem sense ordinadors. Una sèrie d'incomoditats que només se saben si estàs quatre anys com nosaltres treballant aquí".

El 2007, el Departament d'Educació els va anunciar que s'havia d'enderrocar el CEIP Mediterrània al passeig Marítim per problemes greus a l'estructura de l'edifici. Des d'aleshores, esperen que el Consorci d'Educació els concreti una data d'inici de les obres.

MONTSE LÓPEZ, presidenta AMPA
"Se cree que todavía no estaba adjudicado, que el dinero nunca ha estado y que, de momento, no hay nada".

Els pares i mares temen que el solar on s'ha d'aixecar el nou edifici acabi tenint un ús públic i no escolar mentre no es concreta el calendari d'obres.
El CEIP Mediterrània és un dels dos únics centres públics que hi ha a la Barceloneta. El perill que pugui desaparèixer ha mobilitzat totes les entitats veinals del barri.

GALA PIN, AV de l'Òstia i Plataforma en defensa de la Barceloneta
"En un barri com la Barceloneta que cada vegada és més turístic i on els drets fonamentals estan descuidats per part dels veïns. Que els nens tinguin una educació en condicions és molt important".

Cap a les deu del matí, la protesta s'ha donat per acabada i els alumnes han entrat a l'escola per fer classe.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Assemblea 14 d’Octubre Plaça Osca (Sants)

Acta III Assemblea De Barcelona. 14 d’octubre 19h Plaça Osca

assistència: 350

Ordre del dia: 1.- Valoració

2.- Propostes de continuïtat

1.- Valoració. Comitès locals:

  • Barceloneta: un barri sociològicament difícil de mobilitzar actualment, però hi ha molts ànims de continuar la lluita engegada
  • Diagonal- Zona universitària: èxit total, i molta més gent de l’esperada. Pròxima reunió: dimarts 19 a les 19h als Menjadors Universitaris
  • Gràcia: piquet massiu nit i matí. Èxit. Pròxima assemblea: 25 d’octubre a les 19h a Plaça Revolució.
  • Sant Andreu: èxit. Pròxima assemblea: 21 d’octubre a les 19h
  • Casc Antic: bons piquets.
  • Poble Sec: l’assemblea de barri reforçada amb el punt d’inflexió de la Vaga General. Moltes ganes de continuïtat. Retenció a Mercat de Sant Antoni (identificacions)
  • Sants: el piquet més repressiu. Èxit i ganes de continuïtat.
  • Poblenou: es van superar les expectatives. Unió amb treballadors del 22@.
  • Raval: Una detenció marcada per la brutalitat policial. Molta gent i molta feina feta.
  • Nou Barris: bon treball previ va fer que fos exitós el dia de la Vaga General.
  • Mataró: forta repressió. 6 detingudes. Ja estan arribant multes. Ens seguiran informant.
  • TMB Autobusos: valoració molt positiva si tenim en compte les expectatives inicials. Només van sortir els serveis mínims.
  • Papers per Tothom: falta enfortir la unitat entre treballadors i treballadores, però valoren la Vaga General com a èxit. Repressió més dura als immigrants. A tenir en compte la solidaritat de classe. Proposta de grup legal dins l’Assemblea de Barcelona.
  • Campanya contra la Crisi: èxit i sorpresa. Enfortir l’assemblea de Barcelona, perquè és una bona estructura per avançar. Felicitats a toes les que vam participar en les mobilitzacions prèvies i del dia de la vaga. Per la continuïtat.
  • Intentar recuperar les bases de CCOO i UGT combatives el dia de la Vaga General. Proposta de enfortir la comissió d’extensió als centres de treball.

2.- Propostes de continuïtat:

  • Dimarts 19 d’octubre a les 12h al Col·legi de Periodistes: Roda de premsa per presentar el Manifest de Professors i Professores Universitàries: Diguem Prou a la criminalització dels moviments socials! (Estem totes invitades a la convocatòria)
  • Comitè Contra les Retallades Socials de Sants: Proposta Enquesta Obrera per veure índex de precarietat. Preparen contingut sobre les pensions, per avançar-nos a la Llei de Reforma de les Pensions. Convocatòria: els dilluns a les 19h al Centre Social de Sants (Onzinelles, 30)
  • Comitè Diagonal – Zona Universitària: unió estudiants-treballadors i treballadores. Proposta de cadascuna pengi als seus balcons una pancarta: “No som antisistemes, som anticapitalistes”. Anar treballant dur i juntes per poder fer una Vaga General a Barcelona, a mig termini.
  • Campanya comunicativa: “No volem pagar la seva crisi” + blog Assemblea de Barcelona. Pancarta informativa a la plaça del poble del barri. Xapes, Samarretes. Encartellar les nostres reivindicacions en campanya electoral. Creació comissió de propaganda i comunicació.
  • Proposta de Grup Extensió Empreses. Motius: difícil tornada treballadores al pacte social CCOO i UGT, impulsar continuïtat lluita i eina per coordinar les lluites obreres. Grup per reunir-se amb comitès empresa i sindicalistes de base.
  • Acte crític-festiu en campanya electoral. 25 de novembre. Quan i com ho decideixin els comitès locals.
  • Assemblea pels Drets Socials de Gràcia: 13 de novembre cada barri va amb columnes des del seu barri cap a Plaça Catalunya per fer manifestació/concentració unitària. Potenciar Punts d’Informació Laboral als barris que no n’hi ha. Calendari/Pla de treball a cada barri. Assemblea el 25 d’octubre a les 19h a Plaça Revolució.
  • Moviment del 25: proposen que els continguts generats en l’ocupació del Banc de Descèdit siguin traslladats als comitès de barri. Apostar per comitès locals, cooperativisme i ajuda mútua.
  • Creació grup legal dins l’AB.
  • El sindicalisme alternatiu està treballant conjuntament a diversos centres de treball per forçar amb reivindicacions concretes i el tema dels convenis col·lectius.

CONSENS:

  • totes les propostes sobre comunicació i propaganda, extensió als barris i als centres de treball i donar resposta a la situació legal es traslladen als 4 grups de treball: comunicació, extensió barris, extensió empreses i legal el DIVENDRES 22 D’OCTUBRE A LES 19H A LA CASA DE LA SOLIDARITAT
  • Els comitès locals preparen pla de treball de continuïtat de la lluita per valorar pròximament.
  • 7 de novembre participem en els actes contra la Visita del Papa i fem difusió del 13 de novembre.
  • 13 DE NOVEMBRE A LES 18H MANIFESTACIÓ A PLAÇA CATALUNYA: Contra les retallades socials. Els barris surten en columnes cap al centre de la ciutat. Contingut: Pensions, banca i partits polítics. Continuïtat de la lluita.
  • A finals de novembre acció critica- festiva per treballar als barris i a les comissions de treball.
  • La lluita continua fins a aconseguir una 2ª Vaga General a Barcelona.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Butlletí informatiu AAVV l'Òstia i PADB Octubre 2010




Ciutat Vella duerme con su enemigo

"Quien la hace la paga, aún nos queda algo de ética y te invitamos a (dimitir) darte una oportunidad antes de que pase lo irreparable". No es una película de cine negro, es la realidad y ha pasado en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona; los malos no son la tropa de Al Capone, sino personas vinculadas a la Administración. Y quien recibe las amenazas no es Eliot Ness y sus incorruptibles Intocables, sino la entonces concejal de Ciutat Vella Itziar González y un reducido grupo de colaboradores que terminaron aterrorizados por las presiones. Durante su etapa como concejal, González intentó aclarar la concesión de licencias en el distrito en el marco de su actuación para evitar pisos turísticos ilegales. Empezó a revisar algunos de los contratos y salieron los trapos sucios.

Entonces empezaron las amenazas. González tuvo que recurrir a escolta policial aunque meses después se le retiró sin explicación alguna. El partido que la había fichado la dejó sola y sin protección. Aun así, su trabajo permitió que el caso llegara al juez y que se imputara a varios cargos. Finalmente, cuando ella dimitió, se sabía soto voce que había llegado al límite de su resistencia. ¿Cómo puede ser que una persona con cargo público fuera amenazada de muerte, su equipo aterrorizado y la propia Administración no tomase cartas en el asunto? Indica hasta qué punto el Ajuntament ha perdido el control de este distrito y cuán enquistada está la corrupción.

Según nuevas informaciones sobre el sumario del caso, en el tinglado podrían estar vinculados dos altos cargos del Ajuntament. El tufo a podrido, pues, escala cada vez más alto. Lo peor es que estos cargos presumiblemente vinculados a la trama, aunque salen citados en el sumario, ni siquiera han sido imputados. Puede, incluso, que se sientan cada día a trabajar con el funcionario al que, cuando caiga la noche, amenazarán por hurgar donde no debe.

Publicado en el blog de Saida Antràs

Blog de Saida Antràs