dissabte, 5 de setembre del 2009

Busquem veïns i comerciants que vulguin pancartes gratuïtes

Benvolguts,

Us escric en nom de la Plataforma Raval per Viure, promotora, entre altres accions, de les pancartes que espero hagueu pogut veure penjades en molts balcons del Raval amb la inscripció 'Volem un barri digne !!'. Donat que alguns dels què hi participem ja portem molts anys al barri intentant que l'Ajuntament el dignifiqui i en faci un lloc on es pugui viure raonablement bé, hem anat tenint contacte o coneixement d'altres veïns, entitats, associacions, col·lectius com vosaltres de Ciutat Vella que tenen problemàtiques semblants.

Us volem dir que tenim la possibilitat de comprar un gran número de pancartes -mitjançant un veí altruïsta i anònim- que serien distribuïdes de manera totalment gratuïta a qualsevol persona de Ciutat Vella que en volgués penjar una.

Per tant, us demanem si esteu interessats en aquesta proposta i, en cas afirmatiu, que ens digueu quantes pancartes creieu que es podrien distribuir. Si ho creieu oportú, feu difusió d'aquesta comunicació.

No cal dir que quedem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Podeu consultar el nostre Bloc i posar-vos en contacte amb nosaltres a les adreces següents:

c-e: ravalperviure@gmail.com

Gràcies i salutacions,
Plataforma Raval per Viure

divendres, 4 de setembre del 2009

Comissió de Festa Major del c/Pescadors.

La Comissió os quiere invitar a participar en los actos que se realizarán durante la semana de fiesta mayor del barrio.

También queremos dar las gracias a todos los vecinos que han colaborado con sus donaciones a los largo de todo el año, haciendo posible que se realice la tradicional fiesta mayor de la c/Pescadors; un momento para encontrarnos en la calle y disfrutar todos juntos.

Muchas gracias.

Vecinos a los que no queremos decirles adiós

Desde hace ya unos años todos hemos ido perdiendo a vecinos queridos, a vecinos que veíamos sólo de vez en cuando, a vecinos con los que compartíamos nuestro día a día y a vecinos que hacen que este barrio sea un barrio especial. Decirle adiós a alguien no quiere decir que muera, sino que tenga que marcharse del barrio; en estos casos, es el barrio el que se muere un poco.

Dentro de poco tendremos que decirle adiós a una vecina que desde hace 20 años ha colaborado con la fiesta mayor del barrio, voluntariamente, dedicando su tiempo para que todos podamos disfrutar desde Sant Miquel hasta principios de octubre.

Tendremos que decirle adiós a alguien que tiene que abandonar el barrio porque el propietario de su finca, un comerciante con restaurantes y sin apuros económicos ha decidido subirle 250 euros el alquiler. Una subida que ni ella, ni su marido se pueden permitir. Pero tampoco quieren marcharse del barrio y por eso le propusieron apretarse el cinturón y pagarle 100 euros más: la oferta fue rechazada.

Así que la comisión de fiestas de la calle Pescadors, y en realidad, todos perdemos a alguien cuya familia llevaba aquí décadas. Quién no se acuerda del Chichi, portuario de buen humos y miembro del coro dels Pescadors, para el que ella también vendió números para que se pudiera financiar.

La presión del dinero, el nulo control por parte del ayuntamiento, los escasos pisos sociales y el apetitoso negocio del turismo deciden por nosotros con quién queremos seguir construyendo un barrio que hasta hace poco era nuestra casa y, ahora, empieza a ser la inversión rentable de unos pocos.

Comissió de Festa Major del c/Pescadors.

dijous, 3 de setembre del 2009

Cinisme i misèries del món del treball

L'hotel W, més conegut com Hotel Vela, que entrarà en funcionament el proper més d'octubre, fa un selecció de personal entre els veïns del barri de la Barceloneta a partir del dijous 13 d'agost. Però l'empresa no es conforma amb el concepte de selecció de personal, o de contractació, i ha batejat aquest procés amb el curiós nom de "Càsting de Talents". I si en fas cas, del que diuen, sembla que en comptes d'anar a treballar t'estiguin invitant a viatjar a una mena de paradís de les relacions laborals. Si fem una ullada a la web que fan servir per a contractar personal, diuen coses d'aquest estil:

W és més que un hotel, és un destí. Una marca d'estil de vida contemporània infosa amb l'energia del luxe no tradicional… Allò que està de moda, és fresc i nou, sempre està equilibrat amb allò que és còmode i acollidor. Com a empleats de W "Talent", vostè representa aquest estil de vida per als nostres hostes. Vostè és l'ànima darrere de la marca i vostè fa que cobri vida.

I afegeixen:

W té un equilibri entre estil i substància. És innovador. Creatiu… tan refrescant, accessible i còmode com la pròpia casa de cadascú, amb un èmfasi en el servei càlid i atent i en les cortesies excepcionals. Doblement càlid, meravellós, enginyós, acollidor. W és per doblement benvingut.

A on pot dur-lo la seva carrera? Des de Residències W a Miami fins a un Refugi W a les illes Maldives i a aparèixer a qualsevol indret en el camí, el portarem a la recerca d'un somni. On anem ara? Tanqui els ulls. Imagini el món dels seus somnis. W el portarà allà.

Cal recordar als lectors, per si l'han oblidat, que aquest discurs no és publicitat per atreure clientela a l'hotel, sinó per a cercar treballadors. A part de que no s'entén ben bé què vol dir això de "l'equilibri entre estil i substància", sembla que, en comptes d'oferir una feina, estiguin venent un estil de vida d'aquests que la publicitat associa tradicionalment a begudes refrescants o a un cotxe esportiu. Gairebé sembla que, en comptes de cobrar diners per treballar-hi, hauria de ser el treballador qui pagués a l'empresa per aquesta fastuosa vida de somni que li prometen.

Qualsevol persona amb experiència laboral sap que tot això fa pudor; sap que el terreny de les relacions laborals és un terreny farcit d'hipocresies i de por. Per a contrastar amb una imatge una mica més realista, rescatem un article publicat el 19 de maig del 2009 en un blog del diari italià Il Manifesto.

Onada de suïcidis a France Telecom

En quinze mesos, vuit persones que treballaven a France Telecom s'han suïcidat i nou més ho han intentat. La notícia la recollia el diari France Soir. La direcció no pot desmentir-ho, però sí que intenta desempallegar-se'n, de la responsabilitat: es tracta "d'autèntica preocupació" per al director de relacions socials de la societat, Laurent Zylberberg. A la direcció admeten que "no és possible exonerar completament l'empresa" dels suïcidis i dels intents de suïcidi. Per als sindicats la responsabilitat és clara: són "gestos innegablement relacionats amb la feina", afirmen. L'Observatori d'estrés i mobilitat forçosa de France Telecom denuncia "el silenci de l'empresa", definit com a "terrible" i "repugnant".

Algunes persones que s'han suïcidat han deixat cartes d'explicació a la família. Jean-Michel, de 54 anys, casat, amb tres fills, que es va llançar a sota d'un tren, va deixar escrit: "no podia continuar en aquest infern passant hores davant de la pantalla com un guinyol". Els sindicats subratllen que les condicions de treball han empitjorat des que France Telecom ha estat privatitzada. El cas dels suïcidis de France Telecom va sortir a la llum a partir de que hom conegués en els darrers mesos un seguit de suïcidis que havien succeït a Renault, Peugeot i EDF. També en aquests casos, la responsabilitat va recaure en l'empitjorament de les condicions de treball, en les pressions creixents que la jerarquia exercia sobre els treballadors, ja fossin obrers o enginyers, amb tal d'assolir els objectius imposats des de dalt i augmentar la productivitat.

Augmentar la productivitat

El president Montilla, de visita a una fàbrica de gelats a Barcelona el passat dia 7 d'agost, deia que, per a combatre la crisi, les empreses han de "millorar la productivitat". Cada vegada que visita una empresa o que en parla, d'aquestes qüestions, repeteix el mateix: cal augmentar la productivitat. L'augment de la productivitat vol dir que, amb els mateixos recursos, o sigui, amb els mateixos treballadors, s'obtingui més producte i en menys temps; aquest concepte també va lligat, en Economia, al que se'n diu "millora contínua" i "assoliment de l'excelència" (també en va parlar el president). O sigui, que cal augmentar contínuament la productivitat. Cosa que vol dir, a la pràctica, que el treballador ha d'intensificar la seva jornada laboral i produir cada vegada més en menys temps, o en el cas d'una empresa de serveis on es presta atenció al client per telèfon o davant d'un ordinador, que el treballador atengui cada vegada més gent i estigui més temps concentrat mentalment davant de la pantalla, cosa que, segons la nota explicativa que havia deixat un dels suïcides de France Telecom (que ara., després de la seva privatització és l'operadora de telefonia Orange), era un infern.

D'altra banda, en una entrevista concedida a TV3 durant les seves vacances d'estiu, el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joan Rosell, ha dit, un cop més, que cal abaratir l'acomiadament, perquè actualment s'està despatxant gent jove i formada degut a què els seus contractes són més precaris, i en canvi no es poden fer fora els treballadors més grans, que tenen contractes fixos i surt més car l'acomiadament. La idea seria que fos igual de barat despatxar tothom i, d'aquesta manera, quedar-se amb la gent jove, suposadament amb més formació, i fer fora de la feina els treballadors de més edat.

Desconeixem què en pensen, d'aquestes qüestions, els propietaris de l'hotel Vela, mentre continuen oferint una feina refrescant que, més que feina, és tot un estil de vida i un somni.

Publicat en Enfocant

dimecres, 2 de setembre del 2009

Escrit de l'AAVV de l’Òstia i la Plataforma en el diari Barceloneta de septiembre

A lo largo de este mes de verano diferentes vecinos del barrio se han acercado a la avv l'òstia para pedir ayuda y asesoramiento. Unos y otros buscaban consejo sobre cómo evitar que en la finca en la que viven se detente el negocio de los apartamentos turísticos, ya que generan un malvivir y eliminan la función social de la vivienda, convirtiéndola en negocio dañino.

La avv l'òstia ha brindado todo el apoyo posible y en algunos casos se han hecho grandes avances. No obstante, la cosa pinta mal, ya que el ayuntamiento, que es quien tiene que regular y prohibir semejante negocio, no se atreven a hacerlo, y dan carta blanca para que esta actividad -a veces, incluso ilegal- continue, sin importarle que detrás de dicha actividad haya vecinos sufriendo y se estén perdiendo viviendas.

Con este problema, más bien, problemón empezamos septiembre y el pla de los ascensores sigue vigente, a la vez que ya se ha puesto en marcha el pla de barris; sin embargo, los vecinos con contratos de cinco años siguen desprotegidos, y se permite que al finalizar los contratos los propietarios de los pisos pongan las subidas que quieran. Esta es una de las principales causas de que los vecinos del barrio vayan desapareciendo. El Ayuntamiento no sólo no regula la subida del precio de los pisos, ni persigue de manera contundente los apartamentos turísticos (cómo quieren que desaparezcan si están potenciando La Barceloneta como barrio turístico), sino que ni siquiera se molesta en tener un parque de vivienda social, una cantidad suficientemente grande de viviendas sociales que pueda contrarrestar, equilibrar la vivienda privada y dar vivienda a todos aquellos que la necesiten.

Así que nosotros nos preguntamos a quién beneficiará realmente el dinero de la llei de barris, ¿a los vecinos que se tienen que ir del barrio porque no pueden pagar, a nuestros hijos que no pueden quedarse a vivir en el barrio? ¿o a los propietarios e inversores de los pisos turísticos y a todos aquellos inversores privados a los que les va bien que “posin guapo” el barrio para que vengan más turistas? No olvidemos que la Constitución dice que una vivienda tiene que cumplir una función social y que los poderes públicos velarán para evitar la especulación. Esto es lo que le exigimos al Ayuntamiento, que no nos venda cortinas de humo...Así empieza el mes de septiembre...

También ha sido un verano con muchos robos, los robos han incrementado cada vez más en los últimos años, conforme los vecinos nos conocemos cada vez menos y hay más masificación de turistas. Se ha puesto una comisaría de denuncias y también ha aumentado la presencia policial, pero todos hemos visto como eso no ha solucionado en absoluto el problema, bien porque lo necesitan para comer, bien porque el botín de un guiri es demasiado goloso, desde aquí exigimos que se reduzca la masificación turística del barrio. Sólo así, teniendo un barrio en el que todos nos conozcamos, en el que se sepa que la gente que vive aquí es currela, será la manera en que podamos evitar los “pequeños” robos (los grandes robos, los de los políticos parece más difícil evitarlos:).

La plataforma en Defensa de La Barceloneta y la Avv l'òstia os invitamos a pasar por las actividades que se organizan para la fiesta mayor el día 3 de octubre en la plaça de la Repla, !que tengáis una buena fiesta mayor!

pdefensabarceloneta@yahoo.es, avlostia@hotmail.com

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/

http://www.labarceloneta.org/forum/

Emilia: 636268137

Gala: 669670430

Avv l'òstia, plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta

dimarts, 1 de setembre del 2009

La Direcció de TMB demana presó per a un treballador


El judici està previst pel 10 de setembre a les 10h a la Ciutat de la ¿Justicia?

Seguint amb la seva línia més autoritaria iniciada fa uns mesos, la Direcció de TMB ha denunciat al company Andreu de Cabo, tècnic de la Cotxera Pablo Díez (abans coneguda com Cotxera de Ponent) i delegat del Comitè d’empresa per CGT, per uns incidents ocorreguts durant el passat període de vagues en la cotxera de Zona Franca amb els antidisturbis dels Mossos d’Esquadra.

Recordem que la Direcció de TMB es va negar a donar la llista de serveis mínims i més tard va demanar als antidisturbis que traguéssin al piquet informatiu “del mig” perquè deia que alentíem la sortida dels busos, quan el que preteníem era comprovar si eren o no serveis mínims.

També volem fer especial esment que el company Andreu de Cabo, malgrat ser tècnic, sempre ha estat al costat del col·lectiu de conductors/es en defensa dels 2 dies de descans setmanal. Va estar en els piquets, va estar en les manifestacions i sempre ha defensat la causa dels conductors/es, el que li ha comportat expedients sancionadors i, ara, una denúncia penal.

El dijous 10 de setembre se celebrarà el judici i la Direcció de TMB li demana 2 anys de presó per danys i 18 mesos de multa a 10 euros diaris o 2 anys de presó per coaccions. També demana 792,12 euros per destrosses.

Per molt que ho intenti la Direcció de TMB amb aquests mètodes repressius no se sortirà amb la seva, que és acoquinar als treballadors/es, i només s’acabaran tornant en contra seva. Sembla que encara no conegui als seus propis treballadors/es.

dilluns, 31 d’agost del 2009

El portaavions del gas

Aquest edifici, que sembla un portaavions avarat en terra ferma, és un dels més impactants de la ciutat, però es coneix poc i no llueix gaire perquè la seva millor perspectiva s'encara a una autopista urbana. Els possibles admiradors passen a 80 quilòmetres per hora per un tram entre deprimit i elevat del cinturó litoral i no tenen temps de veure'l i a peu pla passeja molt poca gent per l'avinguda del Doctor Aiguader. Per la banda de llevant, el bloc queda en part eclipsat per la magnífica torre modernista que era el dipòsit de les aigües d'una fàbrica de gas, la primera de l'Estat, que es va fundar en aquest mateix indret fa 160 anys.

Com acostuma a passar, aquest portaavions d'acer i vidre és més admirat a fora que a casa. És un dels edificis seleccionats pel departament d'arquitectura del MOMA, el Museu d'Art Modern de Nova York, que en té la maqueta exposada des d'abans que s'inaugurés el 2006. En aquesta mostra de maquetes hi ha uns quinze edificis d'arreu del món i d'aquests cinc són catalans.

Les fades bones que van assistir a la concepció de la torre li van augurar que seria un símbol per a la companyia promotora, Gas Natural, un punt de referència en el mapa de la ciutat i una fita en l'skyline. Els bons auguris s'han complert. Però la fada dolenta també hi era i per a res de bo. La primera maledicció va ser la mort de l'arquitecte, Enric Miralles, que va viure just per veure com el seu projecte guanyava el concurs que va convocar Gas Natural el 1999. Va morir poc després i va ser la seva vídua, Benedetta Tagliabue, la que va tirar endavant l'encàrrec.

Gràcies i desgràcies

Però el malefici no es va acabar aquí. El 2007, un any després de ser inaugurat l'edifici, 150 treballadors van emmalaltir de lipoatròfia semicircular, que es manifesta amb pèrdues de greix a les cames, braços i cara i que sovint es confon amb els símptomes de la infecció per VIH. La lipoatròfia és una de les conseqüències del que es coneix com a síndrome de l'edifici malalt. Això està relacionat amb una acumulació excessiva d'electricitat estàtica, dèficit de preses de terra i manca d'humitat. Després d'aquesta primera alerta, es van solucionar els problemes que van fer emmalaltir el personal.

Superades les desgràcies, una de les gràcies de l'edifici és la seva pell formada per vidres de cinc tipus diferents, jaspiats i sense un color definit. Asseguren que són tèrmics, molt estables i aïllants tant del fred com de la calor. Expliquen que Miralles va imaginar aquest tipus de pell per a l'edifici quan estava ingressat en una clínica de Houston. Davant tenia uns vidres reflectors que distorsionaven la visió des de l'interior. I va voler que el que projectava per a la Barceloneta s'hi assemblés. A l'acte de col·locació de la primera pedra, el 7 de gener del 2003, quan Miralles ja era mort, la seva vídua va definir la futura torre "com una roca envidriada", i, de fet, la visió de l'edifici és diferent segons des d'on es mira, la llum ambiental o el temps que faci.

Però el millor de la torre és la panoràmica que ofereix des de dalt de tot: és com entrar en el túnel del temps i viatjar per la Ciutadella de l'Exposició Universal del 1888.

Publicat per Maria Favà en el diari AVUI