La conquesta de l'asfalt

Andrés Antebi, antropòleg.

Investigador del Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics (ICA)

A cop d’autobús, bicicleta, cotxe, moto, o d’enginys de difícil classificació com els Segways o els Go-cars. A través de noves estratègies comercials que tenen en l’adveniment del “turisme vial” un dels seus principals arguments, Barcelona consolida la seva posició com a marca al mercat global de les ciutats.

A l’absoluta colonització turística de les voreres de ciutat vella i d’altres espais públics barcelonins com el Park Güell o els voltants de la Sagrada Família, s’hi afegeix un element nou –l’asfalt- que comporta una progressiva ampliació de l’ocupació turística dels espais públics i que molt probablement acabarà per reconfigurar la vialitat del conjunt de la ciutat.

El salt de la vorera a l’asfalt ha estat promogut de manera preferent en els itineraris turístics al llarg dels darrers anys. El turista urbà és un consumidor conscient o inconscient d’itineraris, i els promotors –entre els que cal situar en primera línia el consistori barceloní- s’han adonat que sobre l’asfalt, en l’automobilitat, hi ha una nova veta de la mina. I estan decidits a explotar-la de valent.

Un cop esgotats tots els models possibles d’itineraris a peu, que per a una part dels visitants generen una sensació cada cop més estesa d’anquilosament i falta d’independència, va anar introduint-se progressivament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport preferencial entre els turistes. Així, en pocs anys, hem vist com el cor de la ciutat i els seus contorns, són solcats no només pels clàssics micro-ramats de transeünts rere una gran flor de plàstic, un paraigües llampant, o una banderola numerada, sinó també per nombrosos grupets d’alegres ciclistes de lloguer, ja sigui en itineraris guiats o bé circulant pel seu compte. Les empreses rent a bike, han crescut tan ràpidament com el caos circulatori i les aglomeracions que aquests ciclistes ocasionals generen per tot arreu, entre la vorera i la calçada. 

 

Amb tot, no va ser l’eclosió de la bici el primer pas en direcció a colonització de l’asfalt. Tot va començar amb l’èxit aclaparador del Bus Turístic, l’omnipresència del qual és un símbol de la nova petjada turística als carrers de la ciutat. Concebut pel Consorci Turisme de Barcelona al principi dels anys noranta, l’ús d’aquest servei ha batut rècords any rere any, fins els més de 2.000.000 d’usuaris anuals que comptabilitza actualment. El fenomen Bus Turístic comportà l’aparició esglaonada de noves línies públiques i privades, que s’orienten a facilitar el desplaçament dels turistes per la trama urbana i que han generat protestes –sobretot els autocars- entre els veïns de molts dels punts calents d’aquestes rutes.

L’ultima moda són determinats desplaçaments que es presenten al visitant com a una “aventura ubana”. En aquest sentit, és destacable com el lloguer de motocicletes o de Go-cars, uns petits sidecars de color groc amb àudio-guia, creix exponencialment. La clau és vendre autonomia i llibertat total de moviments. En el cas dels Go-cars, la publicitat és inequívoca: “(...)una experiència més divertida que l’avorrit bus turístic (...) que et permetrà marcar el teu propi ritme i seguir el teu propi itinerari”.

Sobre l’autonomia de moviments, el nou alcalde, Xavier Trias, aclaria a principis de juliol algunes de les línies mestres del seu mandat. D’una banda optava per reforçar la militarització dels carrers i les batudes policials que –de moment- semblen haver esborrat la presència de venedors ambulants a zones turístiques senceres com La Rambla, el Port Vell o la Barceloneta. De l’altra passejava cofoi pels estands a la inauguració de Barcelona Harley Days, un macroesdeveniment promocional de la marca nord americana de motocicletes. “Es un honor celebrar aquesta trobada –afirmava l’alcalde- amb una marca tan associada a la qualitat. És una manera de projectar Barcelona al món”.

L’acte central d’aquest espectacle del motor s’anomena Desfilada de Banderes i consisteix en un recorregut de 13 quilòmetres de més de 20.000 motards –un diumenge al mati!- pels principals carrers de Barcelona. La marxa recorda una sorollosa parada militar sobre dues rodes, amb milers de turistes motoritzats mostrant el seu orgull sobre la calçada. Mirant el fullet de la convocatòria trobem el gegant hoteler Husa com a un dels espònsors principals. El seu president, Joan Gaspart és casualment el Conseller Delegat de Turisme de Barcelona, ànima de les polítiques turístiques a la ciutat. I ja que parlem turisme, economia i mobilitat, val a dir que Gaspart, entre els molts càrrecs que acumula, figura també com a cònsol general honorari de les Illes Seychelles, un dels paradisos fiscals amb més historia . 

 

La Barceloneta amenazada

Si hace cuatro años hablábamos de La Barceloneta prometida en referencia a la llegada de Itziar González y sus supuestos aires de renovación en relación a las políticas y las dinámicas del Distrito (fracasadas, tal y como demostró su tibia dimisión), hoy tenemos que cambiar el título y hablar de La Barceloneta amenazada.
Treinta años en la oposición le han dado a CiU un margen para el aprendizaje de sus adversarios y, si algo ha hecho en la campaña electoral referente al Distrito, es recordar continuamente la dificultad que supone gobernar. De esta manera pretende ir construyendo un muro de contención frente a las críticas y allanar el terreno para poder aplicar determinadas políticas una vez tomada la Regidoria.


Mientras Xavier Trias ha afirmado que «necessitem els turistes, no qualsevol, el turisme de qualitat», la previsible regidora del Districte, Mercè Homs, decía algo que no es la primera ni será la última vez que lo escuchemos: «volem recuperar el districte de Ciutat Vella per als veïns i per a les veïnes».
 Casi no hace falta decir nada más sobre estas dos declaraciones hechas en un acto de precampaña. Desde la óptica vecinal no son sino una contradicción. Pero ésta se resuelve al conocer la voluntad de CiU de retirar la normativa de los apartamentos turísticos y «flexibilizar» el Plan de Usos para no «espantar a los comerciantes y las inversiones».

Frente a esta declaración de intenciones del gobierno municipal aún no constituido, cabe preguntarse cómo se conjugan la recuperación del Distrito para los vecinos, y el seguir fomentando y sosteniendo el turismo, aunque sea de «calidad», un concepto muy subjetivo y una trampa lingüística para
promocionar espacios de lujo y de alto nivel adquisitivo. Circuitos que, al fin y al cabo, se basan en instalaciones de lujo y elitistas y que no son otra cosa que lugares inaccesibles para la mayoría de los ciudadanos, y cuya onda expansiva para el comercio tradicional es devastadora.

La crítica que CiU hace al actual Plan de Usos, al que considera demasiado restrictivo, en realidad está preparando la desregulación absoluta de algunos de los ámbitos que en los últimos años han sido puntos calientes de la movilización vecinal. El actual Plan de Usos, que regula la actividad comercial del territorio, fue elaborado con el modelo de participación vecinal estilo PSC con un toque de Itziar González: recopilar reivindicaciones vecinales que luego no se ven reflejadas sobre el papel más que en alguna concesión. Como ejemplo, en este caso se lograría la no concesión de más licencias de hotel, aunque con la trampa de poder trasladar geográficamente las licencias, entre otros lugares a La Barceloneta, por cierto; o una normativa más restrictiva con los apartamentos turísticos y las tiendas de souvenirs. Frente a esto, Trias, en lugar de incrementar las garantías que exigen los vecinos hace años, pretende destruir los
pocos límites existentes a la economía turística: fomentar la afluencia de visitantes, flexibilizar el Plan de Usos y retirar la normativa que regula los apartamentos turísticos.

Todo apunta a que estamos ante una ofensiva en el terreno del comercio y la vivienda. Los apartamentos turísticos son la conversión de un bien básico en un negocio, y el monopolio turístico en general condiciona la supervivencia del comercio tradicional, necesario para que un barrio sea un espacio que habitar. Resulta difícil imaginar cómo implementarán políticas que conjuguen derechos básicos con la promoción turística del Distrito. Pero podemos pensar en cuestiones concretas: CiU criticó la forma en que se aprobó in extremis antes de
acabar el mandato la reforma del Moll dels Pescadors y de la Nova Bocana, destinadas a hacer esos dos espacios más atractivos al turismo. ¿Será coherente y replanteará la aprobación y el proceso de elaboración?

Si se trata, como afirma el decálogo de CiU para Ciutat Vella, de potenciar «la posada en marxa de processos de participació reals, incloses les consultes ciutadanes, sobre les principals problemàtiques de cada barri», lo más consecuente es suspenderlo y emprender un proceso de participación vecinal
con los agentes implicados para elaborar unas reformas que realmente se ajusten a la realidad y necesidades sociales actuales de la Barceloneta. ¿Qué sucederá también con la redacción del nuevo plan urbanístico para el barrio? ¿La participación vecinal será vinculante? ¿Se llevará a cabo o esquivarán
la capacidad propositiva acumulada por el tejido social de nuestro barrio? La recuperación del Distrito para los vecinos sólo puede pasar por fomentar y potenciar esas redes y esa capacidad de construir y proponer desde abajo. No obstante, las declaraciones de CiU apuntan a que todo se reduce a mantener las calles limpias y ordenadas.

Cortinas de humo que no son sino parches para un territorio fuertemente afectado por la crisis y que necesita, hoy más que en años anteriores, una comunidad cohesionada y activa.

Los recortes en sanidad (un ERE de 194 personas planteado para el Hospital del Mar, es la concreción en el barrio de lo que ya estamos sufriendo) afectarán a la
parte de la población con menos recursos del barrio. En otro orden de cosas, se ha prometido la pronta construcción del CEIP Mediterrània, y no dudamos de que ésta se efectuará, ya que el conflicto por el colegio ha tenido una amplia repercusión mediática, y ha sido una de las bazas electorales que CiU ha jugado en el Distrito. Empezaría con muy mal pie si no hubiera cumplido su promesa al
llegar a la Casa Gran. Y si cuando se trata de realizar promesas electorales el dinero sí que existe, veremos cómo concretan otras promesas más genéricas cuya implementación muchas veces dependerá, o eso dirán,
de los presupuestos.

Tradicionalmente la derecha se ha decantado más hacia los agentes económicos y ha aplicado socialmente políticas asistenciales y caritativas, y parece que CiU,
desde la adquisión de una retórica que habla de la participación y de la importancia de los vecinos, no dejará de seguir esa línea. Frente a la Barceloneta amenazada por los recortes, los vecinos tendremos que fortalecer la Barceloneta combativa.

Acció directa al Raval

REIVINDICACIÓ POPULAR PER UNA ACTIVITAT MOLESTA

La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella va simular ahir precintar uns pisos turístics il·legals que fa anys que burlen la llei
Els residents critiquen la «impunitat» dels empresaris del sector
Divendres, 15 de juliol del 2011
HELENA LÓPEZ

Afegeix la llegenda

La finca es ven sola. En ple centre de la irresistible Barcelona, a dos minuts de la parada de metro de Sant Antoni i perfectament restaurada, amb una façana que convida a entrar-hi. L'allotjament aparentment perfecte per a qualsevol viatger àvid de conèixer els encants de la ciutat. Un negoci massa llaminer per renunciar-hi. Aquest paradís particular és al número14 del carrer del Príncep de Viana, on 12 pisos turístics exerceixen com a tals sense llicència burlant tota normativa des de fa uns quants anys.

«Do you know that it is an illegal flat?» [¿Saps que això és un pis il·legal?], preguntava Eduard Elias a un grup de joves que entraven a la finca amb cara de sorpresa, davant de l'eixam de periodistes que envoltava l'entrada. La seva cara responia per ells: desconeixien completament que el fantàstic pis en què s'estan allotjant durant la seva -per a més inri plujosa- estada a la capital catalana és il·legal, cosa que els convertia en protagonistes involuntaris de l'acció de protesta organitzada ahir pels veïns de Ciutat Vella per denunciar la «impunitat de la màfia hotelera». Elias era un dels pocs encara que sorollosos residents del districte que va respondre a la crida de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, crida que va tenir moltíssim més èxit entre els reporters.

Diferent vara de mesurar

«Mentre es persegueix amb braç de ferro qualsevol incompliment de l'ordenança del civisme que realitza un immigrant o un sense sostre, els propietaris d'apartaments turístics il·legals tenen màniga ampla per incomplir la normativa a Ciutat Vella», proclamava el manifest llegit per Gala Pin, un dels membres més actius del moviment veïnal del districte. I és que la situació de la finca en qüestió -avançada per EL PERIÓDICO al maig- té suc. Després d'un primer expedient obert el 2009 i un precintament del 2010, els propietaris van pactar amb l'ajuntament l'aixecament del precinte a canvi d'una reorientació de l'activitat, cosa que van incomplir. No contents amb això, quan aquest maig tècnics municipals van anar al lloc per tornar-lo a precintar, els propietaris no els van deixar passar, i l'assumpte està en mans del jutge, a l'espera de l'ordre sol·licitada.


«Demanem el tancament immediat dels pisos turístics il·legals. No volem viure en un parc temàtic», prosseguia l'aplaudit manifest veïnal. Al tenir notícia de la convocatòria, la flamant regidora del districte, Mercè Homs, va trucar ahir mateix als organitzadors, citant-los per a una reunió urgent, gest que aquests, temorosos que la flexibilització del sector que preveu la tot terreny llei òmnibus «empitjori encara més la ja greu situació», van valorar positivament.

Fonts del districte apunten que s'han imposat multes de 50.000 euros als propietaris d'aquests pisos en qüestió, i defensen que s'han fet campanyes «sistemàtiques i continuades» per acabar amb el fenomen. Asseguren que des del 2008 han tancat 800 pisos, 400 per les bones, i 400 més «fruit de la intervenció de l'administració». Al marge d'aquests, el districte admet tenir constància de 120 més que exerceixen sense llicència, sobre els quals s'està treballant. Lògicament, per als veïns, que consideren que tots els pisos, fins i tot els legals, estan sota sospita al ser llicències donades en l'«època Heliodoro», la pressió és «totalment insuficient».

Notícia extreta de El Periodico

xarxa veïnal a facebook 

@C_CV_

Escrit de l'avv l'òstia i la PADB juny 2011 al diari del barri

El diari del barri ja està en digital!

Aquestes últimes setmanes han estat plenes de canvis i moviments, des de les eleccions, fins a les acampades o les mobilitzacions contra les retallades. Gens d'això és aliè a la Barceloneta. Les retallades que s'estan aplicant en la Generalitat a àmbits, drets bàsics, com l'educació o la sanitat ens afecten. Des del *CEIP *Mediterrania, que, com sabeu, havia de construir-se fa ja dos anys, fins a les cues en urgències o el tancament de llits als hospitals. El nou govern de CiU ha anunciat que possiblement retirarà la normativa d'apartaments turístics, els quals no només provoquen greus molèsties, sinó que converteixen un ben bàsic -l'habitatge- en un negoci. Des d'aquí demanem al nou equip de govern de l'Ajuntament que tingui en compte les demandes que des del barri s'han fet tots aquests anys:

• construcció del CEIP Mediterrania
• participació amb capacitat de decisió en la redacció dels nous plans urbanístics
• protecció del comerç de proximitat que satisfà les necessitats dels veïns enfront de les grans marques, i el comerç turístic
• recuperació de l'edifici del segle XX a preu de cost perquè sigui un casal de barri autogestionat, en el qual generar comunitat
• protecció dels veïns que viuen en lloguer, sobretot els que tenen menys recursos
• construcció de l'habitatge social de Miles, Joan de Borbó 11,
• limitació dels permisos de terrasses, l'espai públic, els carrers i places són per als veïns;
• generar llocs de treball per a la gent del barri que està en atur a través de programes públics...
• en resum, garantir i promoure els nostres drets bàsics, i no prioritzar als poders econòmics. La Barceloneta no és un parc temàtic en el qual la indústria del turisme pugui campar com vol.

Això implica també que no acceptem les retallades, com diuen en Plaça Catalunya, “que es retallin els sous i els privilegis”. Des de l'avv l'òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta hem estat donant suport i participant en l'acampada de Plaça Catalunya. Cada dimecres està havent-hi una cassolada a la plaça del mercat a les 20 per exigir que es compleixin les demandes de mínims que s'han redactat a la plaça i amb les quals estem molt d'acord. Són molt llargues i no les podem posar aquí, però les podeu llegir en http://acampadabcn.wordpress.com/demandes/ o passar per Pescadors 49, on tenim una còpia. Es demana l'abolició dels privilegis per a polítics i banquers, grans responsables d'una crisi que estem pagant els més afectats per ella.

Com a molts veïns s'han passat, solidaritzat etc per la plaça, i a cada barri s'estan fent assemblees per veure com se li dóna continuïtat, aquí es fan els divendres, podeu informar-vos aquí. Algunes persones de la PADB i l'avv l'òstia ens vam sumar. Que això no pari! :-)

A molts el que està passant en les acampades ens ha semblat un despertar de la gent, necessari. Suposem que hi ha altres persones que no entenen per què segueixen acampats, a aquestes, els convidem a passar per plaça Catalunya i a veure de primera mà de què es tracta. I a sumar-vos a les mobilitzacions de les properes setmanes.

D'altra banda, informar-vos que amb la CONFAVC (confederació d'associacions de veïns de Catalunya), estem organitzant un curs sobre Gestió Multicultural i Convivència. La immigració i la diversitat cultural s'ha transformat en un dels reptes més grans per a la convivència als nostres barris, per això, ens sembla important impulsar aquest curs (inscripcions en *Pescadors 49), on també podeu recollir més informació.


I com ve l'estiu, recordeu les comunitats de propietaris: si no voleu apartaments turístics en les vostres escales: acordeu-vos de canviar els estatuts de la comunitat de propietaris i posar que no permeteu que s'habilitin “habitatges d'ús turístic” a l'edifici.

Us recordem també que continuem recollint denúncies sobre apartaments turístics al barri!

L'associació està oberta cada dimarts i dijous de 18 a 20 i...
Veuen! Cada dimarts a les 20 en la c/Pescadors assemblea de la PADB i l'avv l'*òstia. (fes-te soci/a:)

I els dimarts i dijous de 18 a 21 en Pescadors 49. pdefensabarceloneta@yahoo.es
avlostia@hotmail.com
labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com
#barceloneta 
apunta els teus videos al canal del barri: vimeo.com/barceloneta
facebook: La Barceloneta Rebel
https://picasaweb.google.com/bcntafotomaton/

Superbarrio, en la Barceloneta

Marco Rascón sube delante de mí las escaleras del metro en la Barceloneta y no lo reconozco. Mi cita es con Superbarrio y este señor regordete que impide que avance es para mí solo alguien más. Arriba, un amigo me espera. Me sorprendo cuando, antes de que mi amigo me vea, yo lo veo a él que saluda al anónimo panzón. ¿Este es el héroe que durante años ha movilizado a miles de mexicanos a través de la Asamblea de Barrios contra autoridades corruptas y caseros voraces? Solo con un saludo, y aún sin vestirse con su traje de luchador mexicano, me doy cuenta de que hombre y enmascarado son la misma entidad. Al «¿cómo está?», le sigue una afirmación contundente: «Cuando todo está tan mal, hay que volver a salir a la calle».

 

Superman nació en Nueva York y combatía las fuerzas del mal. Superbarrio nació en México, en 1987, y durante años se dedicó a defender el derecho a la vivienda. Un día estaba en el barrio de Tepito luchando contra el desalojo de unas familias pobres y al otro, en el Zócalo manifestándose contra el proceso especulativo que sufre el centro de la ciudad y que ha expulsado a los hijos de las vecindades.

Hace una década, reconoce, colgó el traje en el armario y se refugió tras los fogones de los tres restaurantes que regenta en la ciudad de México. «Los únicos que no son territorio Slim», haciendo alusión a la cantidad de restaurantes que tiene Carlos Slim, el magnate mexicano y el hombre más rico del mundo según Forbes. ¿Por qué ahora se ha vuelto a poner la máscara? «Esto ya está podrido. Hay que empezar de cero», reclama.

Camina por la avenida de Joan de Borbó, enfrascado en una charla que recorre los monopolios de la telefonía, del cemento y de las televisiones en México; la privatización de la salud en el mundo; la crisis de valores de la humanidad. Al rato, en este mismo barrio, subirá hasta un séptimo sin ascensor y se pondrá las mallas rojas en un micropiso de 20 micrometros cuadrados y cuyo alquiler es de 450 euros al mes.

Ya vestido como Superbarrio, la primera persona que se topa en la calle es Paco Moya, vecino y miembro de la asociación de vecinos L'Òstia. La charla sale espontáneamente. No cada día uno se topa con un enmascarado de rojo. «¿Y usted?», pregunta Paco. Y Superbarrio le habla de los derechos de los vecinos a tener una vivienda digna. Moya lo invita a L'Òstia.

En la calle de Vinaròs una chica, cara de indiferencia, ni se inmuta cuando se cruza con él. Cerca del mercado, una pareja lo confunde con El Santo, el viejo luchador mexicano, este de ring.

Algunos se animan a preguntarle quién es. Y, entonces, Superbarrio les cuenta de las desigualdades e injusticias mexicanas. Quien más quien menos le replica que por estos lares las cosas tampoco están bien. A Barcelona, llegó invitado por The Influencers.

Un grupo de marroquís le preguntan si es «realidad o fantasía». Hace rato que él me ha preguntado a mí cuál es la diferencia entre realidad y fantasía. Y, lo mismo que a mí, les dice que para él es lo mismo.

Notícia publicada a El Periodico

Mobilització veïnal 2.0

Renovació a les entitats ciutadanes de BCN

Mobilització veïnal 2.0

Grups de Facebook i Twitter són utilitzats per debatre sobre els barris i organitzar protestes.

Les entitats veïnals se sumen a l'auge de les xarxes socials per intentar arribar a nous perfils
HELENA LÓPEZ BARCELONA

[1]

Filiberto Bravo és un històric militant veïnal, dels de la camisa de quadros i dècades de lluita per millorar les condicions de vida de Ciutat Meridiana, barri on viu des del 1974. Com molts dels de la seva generació, Bravo era reticent a entrar en les xarxes socials, fins que, fa uns mesos, amb l'arribada de gent jove a la junta de l'associació de veïns, es va decidir a fer el pas. I hi ha hagut un abans i un després. «Hem notat un gran canvi. Això del Facebook ha tingut molta acceptació i un creixement molt ràpid. En només tres mesos ja tenim més de 1.200 amics», explica Bravo, president de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, ja absolutament convençut que les xarxes socials són una eina «molt útil» perquè aquesta classe d'entitats, que en els últims anys han viscut un clar retrocés, aconsegueixin obrir-se a un nou perfil de veí. «Gràcies a Facebook aconseguim difondre amb més facilitat les activitats i això es nota en la resposta», explica Bravo. zoom Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'. Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'.

El cas de Ciutat Meridiana és dels més espectaculars -per la gran activitat que s'observa al mur del seu Facebook, on s'estableixen debats sobre la realitat del barri gairebé diàriament, des de la falta d'aparcament fins a la preocupació per la creixent inseguretat-, però no l'únic. La lenta però a la vegada optimista renovació que al llarg dels últims temps està vivint el moviment veïnal a la capital catalana -que va viure el punt àlgid amb el recent nomenament del jove Jordi Bonet com a president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)-, s'està veient reflectit en una presència més important a la xarxa.
La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, amb 265 seguidors o la Xarxa Nou Barris, amb 184, són altres exemples de perfils veïnals a Facebook amb una notable acceptació. A través de Twitter, l'altra gran xarxa social, la setmana passada la hiperactiva Gala Pin -sens dubte el membre de l'associació de veïns L'Òstia de la Barceloneta més visible a les xarxes socials- buscava «col·laboradors per enregistrar un vídeo amb l'objectiu de reclamar la construcció de l'escola Mediterrània». Pin és plenament conscient que a les xarxes socials s'estableixen codis nous «que no tothom coneix», de manera que, des de L'Òstia organitza tallers virtuals per familiaritzar la gent gran amb les noves tecnologies i iniciar-la en les xarxes socials, com a eina de difusió.

[2]

VARIETAT DE MISSATGES / ¿Què s'hi difon? De tot. L'associació de veïns de Prosperitat, per exemple, convocava fa uns dies a través del seu Facebook una concentració contra el desallotjament del Taller de Bicis de Roquetes-Verdum, «un espai obert pels veïns per al seu ús comunitari que funcionava mitjançant intercanvi des de feia cinc anys». La del Clot-Camp de l'Arpa cridava, per la seva part, els seus seguidors a les concentracions contra les retallades a Sanitat i la de la Xarxa Nou Barris col·laborava amb una recollida de firmes pels sahrauís. En ocasions el procés es dóna a la inversa. No han estat les associacions clàssiques les que han entrat a la xarxa per actualitzar-se, sinó que la xarxa ha servit per crear noves plataformes. És el cas dels veïns d'Almogàvers, que van crear un grup de Facebook per compartir les nits en vetlla que els causava el botellon i van aconseguir organitzar-se per posar fil a l'agulla. I, encara que és evident que el seu ús encara no és majoritari, també ho és que les xarxes socials han servit al moviment veïnal, per un costat, «per arribar a nous veïns» -com coincideixen Bravo i Pin, història i futur del moviment a la ciutat-. I, per l'altre, perquè les accions promogudes des dels diferents barris que integren la ciutat tinguin més informació -i de manera molt més ràpida- de la feina que es porta a terme en altres punts de l'urbs. Precisament, un dels objectius que s'ha marcat la rejovenida junta de la FAVB és elaborar un nou pla de comunicació, amb la intenció d'augmentar la presència de les associacions a les xarxes socials, tema que es va tractar en l'última assemblea general de la institució, retransmesa via Twitter per alguns dels assistents.

[3]

* Fotos de Ferran Nadeu

[1] "Cap polític ens representa"

[2] Gala Pin (de verd) il·lustra dues veïnes de la Barceloneta sobre xarxes socials al minúscul local de l'associació L'Òstia de la Barceloneta. FERRAN NADEU

[3] Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'. FERRAN NADEU

També estan a les xarxes: la confavc face i twitter
                                           l'avv casc antic face i twitter
                                          la campanya pel segle XX a la barceloneta 
i molts altres, cerca'ls

Article publicat al Peridico

Reforma del Moll dels Pescadors i Nova Bocana

Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

Rosor Foret / Àngels Molina

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.


Dijous 07.04.2011
Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.

El projecte de millora urbana del moll de Pescadors es durà a terme en diverses etapes per mantenir-hi l'activitat habitual. D'una banda, es construirà un nou edifici per a la llotja i la fàbrica de gel, que també albergarà un restaurant. D'altra banda, al llarg del moll de Pescadors es farà un passeig que permetrà accedir a la torre del Rellotge. Una novetat per als visitants és que podran pujar a la torre per observar l'activitat pesquera i gaudir de la vista panoràmica de la zona.

JOSÉ MANUEL JUÁREZ, patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona
"Nosotros siempre hemos estado de espalda a la ciudad, estamos mirando el mar y cómo traen el pescado, pero nunca nos hemos preocupado de que el ciudadano tenga contacto directo con nosotros y nosotros nos habíamos acomodado a esta forma de ser. Yo creo que, desde el 92 para acá, Barcelona ha pegado un cambio radical y tenemos que ser una parte más de la ciudad, con todas las consecuencias."

De les actuacions de tot el projecte, la de la nova bocana és la que genera més polèmica.

GALA PIN, AV Òstia
"En tant que és l'entorn del barri, sí que s'hauria d'haver comptat amb l'opinió dels veïns i el perill que hi veiem és per al comerç perquè, si tu vas tenint com grans superfícies tipus Desigual o vas tenint com grans marques, això afecta el comerç local, a l'economia local."

Els veïns reclamen que mai no s'hi hagin plantejat equipaments per al barri i temen que, amb aquesta intervenció urbanística, augmenti el nombre de pisos turístics i el trànsit a la zona.

MANEL MOSCAT, AV Barceloneta
"Imagina't el passeig de Joan de Borbó, que cada vegada és més estret, cada vegada vénen més cotxes, el Vela, ara això dels pescadors. Cada vegada es col·lapsa molt més el nostre barri."

Malgrat que el projecte ja té el vistiplau de l'Ajuntament, els veïns i afectats poden presentar-hi al·legacions, perquè la Generalitat encara no l'ha aprovat. Es preveu que les obres durin quatre

Per veure el vídeo a BTV: clica aquí

Per descarregar-te la Modificació de la Nova Bocana

Per descarregar-te la Reforma del Moll dels Pescadors

L'oposició a Europapress

Emília Llorca: la tendresa de la justícia

“Nadie conoce el nombre de la gente que realmente ha hecho funcionar a los movimientos sociales de la historia [...] Parte de la técnica de despojar de poder a la gente consiste en asegurar que los verdaderos agentes de cambio salen de la historia [...]. Así pues, es preciso distorsionar la historia y hacer como si todo fuese el fruto de Grandes Hombres”. (Noam Chomsky).


L”Associació de Veïns de l’Òstia, que Emília Llorca va fundar fa cinc anys, no sabíem què més podíem dir sobre l’Emília. Ens semblà que s’havia escrit ja molt. No podíem dir res de nou que generés interès per algú que no l’hagués coneguda mai, ni sabés de la seva existència i lluita fins llegir aquest article.

Perquè l’Emília Llorca era una dona comuna, i era aquest el seu tret més  important. I dones comunes, com l’Emília, viuen en una comunitat i necessiten d’aquesta com a condició imprescindible de la seva forma de vida. D’un espai en què tots i totes som iguals amb les nostres diferències i que és de tots i de totes perquè el cuidem dia a dia.

Emília encarnava la comunitat, aquella en la què la gent es solidaritza i es preocupa els uns pels altres. Des de la que es comparteix i es construeix el barri on poder i voler viure.

Poder viure, perquè dones comunes com l’Emília encarnen la tendresa de la justícia col·lectiva. I és així com en un barri com La Barceloneta poden ser les impulsores d’una lluita d’anys contra els plans especulatius de l’Ajuntament, de victòries de batalles que semblaven perdudes com la que es porta dia a dia en La Barceloneta contra el “Pla dels ascensors” -a hores d’ara, políticament mort-  i les seves variants.

Amb la seva mirada i acció justa i tendra agiten la intel·ligència col·lectiva en contra de les injustícies generades per les desigualtats socials o la cobdícia dels que, com en la rondalla del pescador, només pensen en tenir més vaixells. I alhora exerceixen cada dia de guardianes de l’esperit popular de la festa major d’un barri, per regalar-ho com un gest sense importància, fruit del treball quotidià i garant de l’enfortiment d’una  comunitat castigada per la indústria del turisme.

Dones comunes com l’Emília tenen el carisma per fer que quan marxen ningú no deixi de lluitar.

Són tan comunes que segurament molts de nosaltres mai no havíem conegut a ningú tan especial. I és amb i gràcies a aquestes persones comunes amb les que els barris es construeixen dia a dia per a tothom.


Aquest article es va publicar al desembre a gentdebarris

Imputat un alt càrrec del port de Barcelona pel frau en les obres del Dic Est

El frau pel qual s'investiga responsables d'empreses constructores i subministradores d'escullera pujaria a 7,4 milions d'euros

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ha citat a declarar com a imputat l'exsubdirector general d'Infraestructures i Connexions Intermodals de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) Rafael Escutia per la seva implicació en la trama sospitosa d'haver comès frau fiscal i malversació de fons públics en les obres del 2001 d'ampliació del Dic Est.
L'exalt càrrec forma part dels nous imputats aquest mes, que en algun cas ja havien declarat anteriorment com a testimonis i que ara se sospita que van tenir una implicació més gran després d'acabar-se els nous informes de l'Agència Tributària.

El 5 d'abril la  jutge va citar a declarar Escutia, juntament amb tres persones, entre elles, responsables de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) que va construir el dic, formada per FCC, Construccions Rubau, Ferrovial-Agroman i Copisa.
Per al dia 6 d'abril assenyala declaracions per a presumptes testaferros de Coterras, principal empresa implicada, i per al dia 8 ha citat al cap d'obra de la UTE Dic Est David Espuña i altres càrrecs d'aquesta unió d'empreses.

Inici de les investigacions

Des de l'inici de les investigacions, la jutge ha imputat gairebé una vintena de persones entre els responsables de Coterras, testaferros, representants de la UTE i responsables del Port quan hi va haver el presumpte desfalc, entre ells el director d'Obres de l'Autoritat Portuària, Xavier Martí.
Segons es desprèn de la querella de la Fiscalia, presentada el juny del 2010 i admesa a tràmit el 20 de juliol pel Jutjat, el frau pel qual s'investiga responsables d'empreses subministradores d'escullera i la UTE podria ser de 7,4 milions d'euros, que corresponen a la compra de pedra a l'empresa subcontractada Coterras.
El fiscal sospita que mai van existir les 865.000 tones de pedra subministrades per Coterras a la UTE del total d'11,6 milions de tones que es van necessitar.

Factures de material inexistent

Així, considera que, al no existir aquest material que es va facturar, almenys es va produir un delicte de frau fiscal ja que la UTE es va poder deduir l'IVA de la compra d'aquesta pedra, per valor de gairebé un milió d'euros en dos anys, i es basa per afirmar-ho en un informe de l'Agència Tributària, que ja va començar a investigar a Coterras el 2004, 2005 i 2006.
No obstant, el fiscal també presumeix que aquesta trama podria haver comès un delicte de malversació de cabals públics ja que la UTE va facturar a l'Autoritat Portuària fins a 11 milions d'euros per aquesta pedra presumptament inexistent.
La UTE va facturar al Port unes esplanades auxiliars per valor de gairebé 18 milions com si s'haguessin construït amb pedra de pedrera quan en realitat es va utilitzar runa, un material de cost molt inferior.
En un escrit, la jutge assevera que de les investigacions de l'Agència Tributària i la Guàrdia Civil es desprenen indicis "que la quantitat de 6.394.718 euros abonats per la UTE Dic Est, contractada per l'Autoritat Portuària de Barcelona, a l'empresa Coterras no tenien base al no respondre a un verdader subministrament d'escullera i suposaven un percentatge de 3,24% del total de les obres encarregades".

Obres des del 2001

Les obres del Dic Est es remunten al 5 de setembre del 2001, quan l'APB va adjudicar a la UTE Dic Est el projecte d'ampliació del dic.
Aquest projecte es va licitar per més de 165 milions d'euros(83 finançats per fons de cohesió europeus) i dos anys després es va aprovar un projecte modificat amb un pressupost ampliat de 197 milions d'euros.
A més de la denúncia penal, l'APB va presentar al setembre una demanda civil contra la UTE per un presumpte frau de 40,7 milions d'euros en les obres de prolongació el Dic Est.

Contra un món injust

Stéphane Hessel proclama la mobilització contra el poder econòmic i financer amb el seu llibre '¡Indigneu-vos!'

Les cooperatives, la banca ètica o la sostenibilitat ja mouen la gent

«El mur del capitalisme pot caure com ho va fer el de Berlín». Stéphane Hessel va donar ahir una lliçó d'eloqüència i energia a un públic entregat que va assistir a l'Institut Francès de Barcelona a la presentació del seu llibre ¡Indigneu-vos!

Si es fa una simple lectura del llibret, és veritat, com diuen els seus detractors, que Hessel no proposa solucions i que el que explica tampoc és nou. Però també és veritat que el llibre, que va néixer en una petita editorial francesa, ja ha venut 1.700.000 exemplars a França; s'ha editat a 30 països, i que la seva presentació va reunir ahir un públic intergeneracional que assentia o s'enfadava cada vegada que l'últim redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans descrivia el món actual com un lloc on cada cop hi ha més pobresa, més retallades socials i, a més, l'ecologia i la sostenibilitat -més que necessitats- són drames.

Ho deia Hessel i té 93 anys. Enviava també un missatge optimista: això es pot canviar. «Comprometeu-vos, indigneu-vos. Busqueu formes de militància i resistència pacífica, recupereu la confiança en els partits i busqueu a Internet les organitzacions que defensen els drets humans. Amb un clic podem contactar amb gent que comparteix la mateixa indignació. No estem sols».

La seva era, a més, una lliçó d'història. L'avi que ahir parlava com a jove va néixer a Berlín el 1917, va viure la segona guerra mundial (amb un destacat paper a la Resistència francesa), va passar per tres camps de concentració i va eludir la mort apropiant-se la identitat d'un altre pres. Després de la guerra, va ser diplomàtic i va formar part, el 1948, de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. És a dir, és història i ha construït la història del segle XX. Al segle XXI, el seu granet de sorra és recordar, com fan els avis, que alguna cosa va malament al món i, sobretot, que això pot canviar. Ells ho van fer.
El seu discurs no és gaire diferent del dels nonagenaris que van defensar la República espanyola. Ells han viscut un altre sistema polític, més enllà de la dictadura, en el cas d'Espanya, o del capitalisme salvatge actual. Ahir a Hessel l'escoltaven molts joves. Van néixer, com escriu Tony Judt a El món no se'n surt, en un sistema social «obsessionat per la creació de riquesa, el culte a la privatització» i que sembla «natural».

Hessel animava aquells que llegeixin el seu llibre a arribar-se a una llibreria per buscar solucions. Tenia raó. En una llibreria del centre de Barcelona hi ha diversos prestatges de llibres que narren altres formes d'organització, de decreixement, de sostenibilitat. Es barregen amb els que analitzen el món actual: precarietat laboral, incertesa, ambivalència de valors, la societat risc, economistes aterrits. Tony Judt, entre ells.

Hessel acabava de parlar al nord de Barcelona. El camí del centre al nord suposa travessar diversos barris i això porta a recordar què passa al carrer. Dilluns, a Gràcia, un centenar de joves es manifestaven a favor d'un centre cultural autogestionat. A Sants, el projecte de barri cooperatiu planteja altres formes de treball, de consum. A la Barceloneta, els veïns sortien al carrer dissabte a cop de cassola per exigir un barri de veïns. «La gent està indignada -diu Ada Colau, de la Plataforma Afectats per la Hipoteca-. Si no surt al carrer, és perquè no veu altres models possibles.

L'esquerra s'ha abraçat al sistema neoliberal. Tot i així, hi ha un teixit que construeix alternatives i cada vegada hi ha més interès per cooperatives, consum responsable, banca ètica» ¿Hi haurà mobilitzacions? «N'hi ha: a la xarxa i als barris», assegura Gala Pin, activista de la Barceloneta. ¿Poden sortir al carrer? «Qualsevol dia milers de persones que construeixen alternatives a nivell local poden ocupar el carrer», apunta Colau.

Retorn a l'Institut Francès. Un noi que acaba d'escoltar Hessel explica que no milita. Va néixer el 1987, estudia i, diu, pot ser un aturat més. Llegirà el llibre, diu. Després, buscarà opcions a internet.

Dissabte 26 a les 17.00 manifestació

Un nou vídeo de convocatòria per la manifestació d'aquesta tarda:




Cap pla sense veïns i cap veí fora del barri!

El líder histórico de los estibadores ocultó a la OEPB su relación con empresas privadas

A principios de febrero la Organización de Estibadores Portuarios de Barcelona, tomó una decisión sin precedentes. Según publicaba el diario Marítimas la asamblea del sindicato de estibadores decidió que los «los estibadores jubilados con intereses en empresas privadas no podrán asistir a las asambleas de Barcelona». Según la misma noticia esta medida se debe a la existencia de «un conflicto de intereses entre las decisiones que se puedan tomar en las asambleas y los obreros portuarios retirados, convertidos en empresarios o colaboradores de empresas».

Al parecer, el origen de esta decisión está en la ocultación por parte de Julián García González, líder histórico del sindicato de estibadores, de la relación suya y de algunos de sus familiares, con sociedades que realizan su actividad en el puerto. Concretamente por la actividad de Rudder Logístics SL que, según la web de la empresa (www.rudderlogistics.eu), realiza tareas de mantenimiento y reparación, servicios médicos, o servicios de carácter marítimo, todos ellos en el ámbito portuario.

En cualquier caso, fuentes del sindicato informan que la decisión tomada no está dirigida contra ninguna persona en particular sino «para evitar que se repitan estos precedentes». Sea como sea, García, que ha puesto a disposición de los estibadores una carta abierta en la que explica su versión de los acontecimientos (http://juliangarcia.org), ha considerado esta decisión como «mi expulsión del sindicato» y ha reconocido esta decisión como «un mazazo para mi».

Pese a su reciente constitución, en junio de 2010, Rudder Logistics, domiciliada en la calle Nicaragua 48, ofrece servicios en algunos de los puertos más importantes del área mediterranea: Barcelona, Tarragona, Sagunto, Valencia, Palma de Mallorca, Cartagena, Málaga, Gibraltar y Algeciras. Realmente, Julián García no ha detentado cargo alguno en la empresa, propiedad de su yerno, y que sería vendida por 15.000 euros en enero de 2011 –siete meses después de su constitución- a José María Argacha. Se da la circunstancia de que Argacha es propietario de Land & Sea Solutions, empresa fundada en septiembre de 2009 y domiciliada en la misma dirección que Rudder Logístics.

Donde Julián García sí figura como accionista único es en Logis Center Mediterranean SL, adquirida en el año 2000 al empresario José Mestre –actualmente en prisión por su presunta relación con una red internacional de narcotráfico-. Aclara García que «en el año 2000 un amigo me propone hacer una empresa de promoción y venta de medicamentos. Puestos de acuerdo le pido a José Mestre una empresa “dormida” y este nos la vende por el precio de 3.000 euros, pagando mi amigo y yo a partes iguales esta cantidad». Esta sociedad, de la que el antiguo líder sindical es único accionista y en la que figura como administrador su cuñado, Pedro Quiñonero de Cara, nunca ha llegado a realizar actividad ninguna.

Esto ha llevado a Julián García a afirmar que la decisión del sindicato «no me afecta, porque no tengo intereses privados ni participaciones en ninguna empresa del Puerto de Barcelona ni del sector portuario, ni ahora ni nunca». Sea como sea, parece que la relación con estas empresas del que ha sido durante muchos años el hombre fuerte del sindicato, era desconocida y ha resultado una sorpresa para el colectivo de trabajadores portuarios. Es difícil de prever como afectará la medida de la OEPB a las relaciones entre los trabajadores de la estiba respecto a Estibarna o la patronal ANESCO, aunque lo cierto es que algunos de los equilibrios del orden portuario pueden verse afectados. 

Publicado a la revista Masala nº 58  

Quince entidades de la Barceloneta abandonan el Consell de Barri hasta que no se resuelva la situación del CEIP Mediterranea

Un colegio con unas instalaciones dignas es una prioridad innegociable e inaplazable. Ése parece se el mensaje que la totalidad del tejido asociativo de la Barceloneta transmitió el pasado 9 de febrero, al abandonar en pleno el Consell de Barri. La decisión de las quince entidades participantes en este organismo de participación recientemente instituido, ha cogido al Distrito con el paso cambiado ante un conflicto que parecía querer aplacarse con el paso del tiempo, pero que de la noche a la mañana se ha convertido, posiblemente, en la clave de la que dependa la interlocución con los vecinos del barrio marinero.

Alargado durante cinco años, la reconstrucción del recinto demolido en 2008 había entrado en una vía muerta a final de 2010, después de varios e infructuosos encuentros con representantes del Ayuntamiento y la Generalitat. En febrero de 2009, la actual Gerente del Distrito, Mercé Massa, se comprometía a que el nuevo centro estuviera inaugurado «en septiembre del 2011» y que dispusiera de guardería. Posteriormente, en junio de 2010 el Consorci d’Educació de Barcelona (formado por el Ayuntamiento y la Generalitat) prometía la elaboración de un calendario de obras. Esta promesa fue renegada por la entonces regidora de educación y la actual regidora de Ciutat Vella, Assumpta Escarp, que aplazó indefinidamente la construcción del centro alegando «falta de presupuesto». Al respecto, en un comunicado hecho público el mismo 9 de febrero, las entidades afirmaban que «la transmisión de la información por parte de los responsables municipales ha sufrido siempre de falta de transparencia y de compromiso firme». 

 

Al respecto, tanto el AMPA como las entidades que apoyan la campaña por la reconstrucción inmediata del centro, han pedido que la cuestión sea tratada como «una prioridad de barrio y de Distrito», e información y documentación detallada sobre el presupuesto y los plazos de construcción e inauguración.

La decisión de las entidades de la Barceloneta de abandonar el Consell de Barri, es fruto de un camino recorrido a lo largo del último año, en el que las madres y padres de los alumnos, han recabado una solidaridad sin fisuras del tejido asociativo. La evidencia, conforme se acercaban las fechas comprometidas, de que no se cumplirían los plazos, y las constantes evasivas por parte de los organismos responsables, han convertido lo que comenzó siendo una movilización de las familias afectadas, en una reivindicación del barrio. En este sentido, el gesto llevado a cabo el pasado 9 de febrero, ha dejado patente la fuerza que actualmente tiene el entramado social de La Barceloneta

Pero, sobre todo, esta medida drástica ha evidenciado las serias limitaciones de un ente como el Consell de Barri, que ha sido presentado como el paradigma de la futura participación vecinal. Un comunicado del AMPA se manifestaba en este sentido: «ante la proximidad de la época de mmatriculación y la falta de información por parte dell consistorio respecto a el estado del CEIP, hoy la Plataforma del CEIP Mediterrànea y diversas entidades del barrio habían pedido darle un tratamiento exclusivo a esta cuestión en la comisión de seguimiento del Consell de Barri, publicitada como un espacio de trabajo sobre loss temas prioritarios del territorio». 

Artículo publicado en Masala nº58 

 

La 'fille' del milicià

PAS ENDAVANT EN LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Un historiador troba la filla del militant del POUM a qui la Barceloneta va dedicar un carrer durant la guerra i de qui s'ha pogut recuperar el rastre

El barri li ret avui homenatge

Divendres, 11 de març 

«La meva mare em parlava del meu pare, però només de les coses bones. M'explicava que era un home íntegre i valent», recorda Amada Pedrola en un català gairebé perfecte, amb marcat accent francès i una dolçor digna del seu nom. Així, Amada sabia des de nena que el seu «pare» havia estat milicià del POUM i que havia mort a la guerra, però no on, ni quan, ni com... Ha estat el jove historiador Dani Cortijo qui, 75 anys després, s'ha encarregat de tornar a Amada el seu passat: la història del seu pare, a qui mai va conèixer, i del seu país, on mai va viure -resideix a França des que la seva família es va veure obligada a travessar la frontera el 1939-, on aquesta tarda el barri del seu pare, la Barceloneta, li organitza un homenatge (biblioteca La Fraternitat, 18.30 hores).

La història de com Cortijo va desenterrar la memòria del jove milicià està plena de tantes casualitats com complicitats. «Potser és cosa del destí», apunta Pino Suárez, membre de l'Associació de Veïns L'Òstia de la Barceloneta i una altra de les artífexs del miracle. Tot va començar el 2008, quan Cortijo va tenir notícies de l'existència, en una façana llavors sense concretar de la Barceloneta, d'una pintada en honor a un milicià del POUM. Res més. Aquella pista va picar de tal manera la curiositat de l'historiador que va rastrejar el barri carrer a carrer fins a trobar la famosa pintada, ja gairebé esborrada, i en el moment precís en què la façana estava sent rehabilitada -primera casualitat-, amb el perill que això suposava per a la conservació de la vella inscripció, que recorda el nom que va rebre l'ara carrer de Sant Miquel durant la guerra civil, per rendir homenatge al milicià caigut al front.

El poble unit...

Al veure que el grafit corria perill, Cortijo va alertar el districte de Ciutat Vella, on no va rebre la resposta esperada. «Llavors vaig decidir contactar amb les entitats del barri, per fer pressió entre tots per salvar-la», explica l'historiador. Aquí és on entra en acció Pino, que en un cap de setmana va aconseguir reunir -i posar d'acord- la totalitat de les entitats del barri, tasca més que complicada en un moment de forta fractura veïnal. Però, fruit d'aquella pressió, historiador i veïns van aconseguir que l'Institut de Paisatge Urbà recuperés i protegís la pintada -a la cantonada amb el carrer d'Escuder- l'estiu passat.

Primer objectiu complert. Però Cortijo volia arribar més enllà. Ja sabia molt sobre qui havia estat Miquel Pedrola gràcies a hores de consultes en arxius i a entrevistes amb vells companys de batalla, però volia trobar, si n'hi havia, els familiars del marxista, «per tancar el cercle», recorda Cortijo, mentre mira extasiat Amada. «D'alguna manera és com si Miquel Pedrola també fos una mica el meu pare», se sincera emocionat.

Aquí va tornar a actuar la casualitat, si no la sort. «Em va trucar la meva cosina de Lleida dient-me que havien descobert la pintada del tiet i, per internet, vam contactar amb el Dani», explica Carmen Pedrola, neboda del milicià, que va aportar a Cortijo fotos i documentació sobre Miquel Pedrola, i una informació bàsica: que tenia una filla, Amada, i vivia a França.

En aquell moment, Cortijo, ajudat per Pino i per Carmen, es va posar en contacte amb l'ambaixada francesa per intentar contactar amb Amada, sense èxit, fins que el 28 de gener va rebre atònit el correu electrònic que més desitjava i que menys esperava. «Gràcies a una amiga vaig saber que a Barcelona estaven investigant sobre el meu pare. Vaig posar el seu nom a Google, vaig trobar el contacte del Dani i aquí em teniu», revela Amada, que fa una setmana que és a la Barceloneta i ja sembla una més del barri. Fins i tot es planteja llogar-se un pis vora la platja.

Aquesta tarda, en l'acte d'homenatge, no estarà sola. Miquel Pedrola també té dos néts: Elisabeth Michèle i Alain.

Notícia extreta de El Periodico 

La notícia al Avui 
La notícia al Punt
Noticias .com
I ABC

El futur port dels pescadors obert a Barcelona es farà en 5 anys

RAMON COMORERA

BARCELONA

L'obertura urbanística i vital de Barcelona al mar després de dècades de donar-li l'esquena es va iniciar amb la recuperació del litoral els anys dels Jocs. Aquest ha estat i continua sent un procés lent d'acord amb la magnitud dels canvis. Es van recuperar moltes platges, el Port Vell i el Moll de la Fusta, i es van fer la Vila i el port olímpics. Més tard va venir el Fòrum i després el projecte polèmic de la Nova Bocana, amb el gratacel de l'Hotel Vela a primera línia de mar, fet que trenca de forma rotunda l'horitzó. L'operació crema ara noves etapes amb l'aprovació municipal de dos plans. El primer, la reforma i obertura a la ciutat de les velles instal·lacions del moll de Pescadors, pla que ja va ser anunciat el 2006 per l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i que ara es podria realitzar en cinc anys. El segon, la construcció de la dàrsena esportiva de la Nova Bocana i del seu entorn.

La tinenta d'alcalde Assumpta Escarp va anunciar ahir el vistiplau de la comissió de govern a uns plans que desenvoluparà en els pròxims anys l'APB en col·laboració amb operadors privats. Després d'aquest pas serà l'últim ple del mandat el que aprovarà definitivament la planificació. Escarp va destacar que amb els dos projectes augmentarà la relació ja fluida de la ciutat amb el port, encara que va insistir en el fet que serà l'APB qui els faci realitat.

PER ETAPES / El pla del moll de Pescadors s'executarà mantenint l'activitat de la flota i de la llotja actuals. Per fer-ho, s'actuarà en quatre etapes. En la primera es construirà la part del nou edifici multifuncional que correspon a la nova fàbrica de gel. Acte seguit, s'enderrocaran les dependències on ara es produeix aquest imprescindible conservant del peix. Després s'abordarà la resta de l'immoble que inclou la llotja, un restaurant obert i una passarel·la per a les visites ciutadanes. Finalment, es demolirà el vell recinte on se subhasten en l'actualitat les captures i s'urbanitzarà l'espai públic que es guanyarà al seu voltant.

Amb els canvis, la històrica i catalogada Torre del Rellotge, que va ser construïda l'any 1772 i usada com a far del port fins a mitjans del segle XIX, quedarà a la zona oberta i podrà ser visitada lliurement. La passarel·la rampa unirà aquest sector públic amb el primer pis del nou edifici. Així mateix, es preveu la creació d'un punt d'atracada a la confluència dels molls de Pescadors i Balears per a ús de futures connexions marítimes de la zona, des del Maremàgnum fins a la Barceloneta.

LICITAR LES OBRES / Una vegada aprovat el pla urbanístic, l'APB encarregarà els projectes constructius amb la intenció de licitar per parts les obres a finals d'aquest any o principis del 2012. La intenció, segons van explicar ahir fonts de la infraestructura, és que el projecte segueixi endavant aliè a possibles retallades inversores. Aquesta reforma ja va ser presentada el 2006 pel llavors president de l'APB Joaquim Coello. Des d'aleshores no havia avançat, encara que en aquests anys s'ha completat la reestructuració de la flota amb el desballestament de les barques petites i de poca activitat.

En el cas de la Nova Bocana, l'APB també preveu treure a concurs entre finals d'aquest any i principis del 2012 la construcció i explotació de la dàrsena esportiva que tindrà un total de 150 amarratges a l'aigua i 250 a terra en un aparcament en altura per a barques de petites dimensions. Aquest pla inclou l'edifici d'oficines i serveis de la dàrsena, la urbanització per a ús de vianants del tram final del passeig de Joan de Borbó i la construcció d'un mirador. Totes aquestes obres, segons l'APB, es faran a continuació de les que es duguin a terme al port.

Notícia publicada al El Periodico

Vegeu el videocomentari a http://epreader.elperiodico.cat 

"Les mentides de tant repetir-les semblen veritats: La Barceloneta no viu d'esquenes al mar. Via @bombalhotelvela"

Un jutge investiga la tramitació de l'hotel Vela

La tramitació de l'hotel W Barcelona, el controvertit establiment conegut com a hotel Vela, és, en el dia d'avui, al jutjat. Deu entitats del mateix barri de la Barceloneta i de la resta de la ciutat van presentar un contenciós administratiu contra l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament de Barcelona en què denunciaven irregularitats en el procés de tramitació. El jutge l'ha admès a tràmit i, segons han assenyalat fonts veïnals, ja ha demanat la documentació pertinent a les dues institucions.

En la demanda contra l'Ajuntament de Barcelona els veïns adduïen que la llicència d'obres i la llicència ambiental s'havien atorgat per a uns terrenys on “no s'havia de poder construir un hotel”, ha apuntat Gala Pin, membre d'entitats veïnals de la Barceloneta. A l'Autoritat Portuària de Barcelona la denuncien per “la concessió de l'ús privatiu –la instal·lació de l'hotel– d'uns terrenys que són de domini públic”.

Per això, tant en una demanda –que és en un jutjat de Barcelona– com en l'altra –que passa per Madrid– les entitats veïnals reclamen que es declarin “nuls de ple dret” aquests diferents actes administratius.

La plataforma de veïns va presentar la tardor del 2009 aquesta demanda, coincidint, curiosament, amb la posada en marxa d'aquest hotel de luxe, que disposa de 473 habitacions. Aleshores, els veïns ja van dir que la intenció que tenien era aconseguir, en darrer terme, l'enderroc d'aquest nou símbol de la línia de mar barcelonina perquè el consideraven, senzillament, il·legal.

L'establiment dissenyat per l'arquitecte Ricardo Bofill ha generat una forta controvèrsia entre els veïns, que, fins i tot, un cop ja inaugurat, han fet diverses accions de protesta. Justament avui diumenge n'hi ha una de nova, una jornada festiva a Can Masdeu, a Collserola, amb un títol suggeridor: L'hotel Vela també es veu des de Can Masdeu.

L'Ajuntament de Barcelona sempre ha defensat la legalitat i correcció dels passos que ha fet el consistori per tramitar aquest projecte altament simbòlic, per bé i per mal. L'Autoritat Portuària també ho ha fet, assegurant que l'hotel Vela “és un projecte completament legal, que s'ha fet d'acord amb totes les regulacions”.

Les entitats veïnals de la Barceloneta segueixen de prop els nous moviments que canviaran la fesomia del port, i de retruc, poden afectar el barri. Per això han presentat al·legacions a les modificacions de planejament de la nova bocana i del moll dels Pescadors. La seva màxima preocupació és assegurar que no hi hagi “cap nou Maremàgnum ni cap hotel”, coses que, ara per ara, no estan previstes.

Publicat diari El Punt

Els veïns de la Barceloneta es planten per exigir escola

VELLA REIVINDICACIÓ

Sembla que la vella proclama que diu que la unió fa la força és alguna cosa més que una utopia. Almenys, per a les entitats de la Barceloneta, que, després d'anys de disputes, han decidit treballar junts per lluitar pel bé comú. El seu primer objectiu: que el districte consideri «prioritària» la construcció de l'escola Mediterrània, en barracons des de fa quatre anys -la més veterana de la ciutat en aquesta precària situació-, quan l'ajuntament va enderrocar el centre per problemes estructurals greus.

Davant la falta d'informació per part del consistori respecte a l'estat del col·legi i la proximitat de l'inici del període de preinscripció, les 15 entitats del barri van decidir dimecres abandonar en bloc la comissió de seguiment del consell de barri en senyal de protesta.

Els veïns exigeixen que se'ls faciliti informació sobre el pressupost per a la construcció de l'equipament i que s'iniciïn les obres de manera «immediata». La regidora del districte, Assumpta Escarp, va respondre que sí que és un tema prioritari.

Publicat a El Periódico

BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC

BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC LLEGIR

Lo que me faltaba por oír

¡Váyanse a vivir a Sant Cugat o a Tiana, donde sea, que aquí necesitamos montar más hoteles!

En el colmo del descaro, el presidente de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos, Joan Molas, ha reclamado a prensa, radio y televisión que abandonen "el injusto maltrato" al que someten al turismo que visita Barcelona, tan sólo porque "se colapsan cuatro o cinco calles". "Por ejemplo la Rambla o el paseo de Gràcia", precisa el despacho de Efe, que explica que la reclamación tuvo lugar anteayer, en un acto del Club de la Prensa Turística en el que también estuvieron Jordi Clos, de Turisme de Barcelona; Jordi William Carnes, del Ayuntamiento, y el incombustible Joan Gaspart. Todos ellos piden que los hoteles barceloneses no tengan que aplicar la tasa turística, como hacen los de las principales ciudades turísticas del mundo.

Es decir: según Joan Molas, los medios someten al turismo a un "injusto maltrato". ¿Maltrato? Según el diccionario, maltrato es la "acción y efecto de maltratar". Y maltratar es "tratar mal a alguien de palabra u obra". Descartando la posibilidad de que los redactores de los medios vayan por ahí persiguiendo a los turistas para darles collejas y patadas en la espinilla, queda claro que el maltrato del que Molas habla es el de palabra. Y ¿por qué cree eso? Pues porque de unos años hacia aquí se está denunciando el atropello que el turismo zarrapastroso supone para los barceloneses. Los hoteleros están la mar de felices con la jauría de turistas que sufre la ciudad y, si hubiese más, mejor les parecería, aunque ello implicase expulsar aún a más ciudadanos. "¡Váyanse, váyanse a vivir a Sant Cugat o a Tiana, donde sea, que aquí necesitamos pisos y edificios para montar más hoteles y más apartamentos turísticos!". La zona centro de la ciudad está devastada y la devastación se extiende cada vez más. Durante los noventa todo eso se silenciaba. Se suponía que el negocio turístico estaba por encima del bien y del mal y que por eso había que callar ante las tropelías. Pero la gente se ha hartado. Y, entre la gente, muchos periodistas que no dudan ya en decir lo que opinan. Es eso –decir lo que se opina– lo que Molas llama "injusto maltrato" al turismo.

Fíjense además en un lapsus muy interesante. Habla Molas de "injusto maltrato". Lo cual supone que, en su fuero interno, considera que hay un "justo maltrato". Y no es así: maltratar es siempre injusto. Se puede ser duro e incluso violento con quien lo es, pero eso no es maltratar sino defenderse. Curioso cerebro el de Joan Molas, capaz de albergar la idea de que en según qué casos es justo maltratar. Aunque no debiera sorprenderme, viniendo de alguien para quien Barcelona no es más que un decorado para que él, sus hoteles y sus hoteleros hagan el agosto cada mes del año, alguien que considera que los medios de comunicación deberían ser lacayos que silenciasen el daño que este turismo está haciendo a Barcelona.

Article publicat per Quim Monzó en la Vanguardia

La Barceloneta, Winston Churchill i les 6 del matí

Divendres 22 d'octubre. De matinada. No passa del trenc d’albada. Quasi en silenci, agents de paisà i vehicles policials traginen pel carrer Ginebra de la Barceloneta. Rere la desfilada policial, sonarà el timbre d'una porta. D'una porta. D'una casa. D'un edifici prèviament vigilat. Timbre de porta esbotzat que esmena a la totalitat allò dit per Winston Churchill: 'democràcia és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues del cert que és el repartidor de la llet'.

Democràcia esmicolada. A la Barceloneta. Divendres passat. Vora les 3 del matí. Dels repartidors de lactis als repartidors de llets. I d'hòsties consagrades. Sona el timbre i no hi concorre Churchill. Negra nit i boira espessa, una ciutadana basca serà xuclada per la més sinistra raó d'Estat. Sense a penes testimonis, els policies se l'enduran. Enlloc. Incomunicada sota la legislació antiterrorista podrà estar oficialment desapareguda les properes 120 hores. Abans d'enfilar –enèsima nit dels llapis- cap a l'únic tribunal d'excepció que exerceix com a tal: l'Audiència Nacional, hereva directa del TOP franquista.

Recapitulem, doncs. Policies del CNP han detingut de matinada –què volen aquesta gent?, cantava Maria del Mar Bonet no fa tant– una jove estudiant de 21 anys, que poques hores després engreixarà els titulars alarmistes de la premsa oficial del dia i les seves mentides mil cop repetides. Reality show inquisitorial que condemna sense judici, deté sense proves i crida sense veritats que cridar. 'Una operació contra la cantera d’ETA', 'cadells terroristes' i altres perles de l'escopidora policial. Que s’estimben contra la més estricta realitat.

Però com qui cerca sempre troba, de sobte, com un castell de cartes ensorrat de cop, passem d'una 'terrorista a la Barceloneta' a una jove de 21 anys. Marina Sagastizabal és el seu nom. Acabada d'arribar del País Basc per cursar estudis de Sociologia a la UAB. 'Estranya terrorista', perquè amb una simple recerca a internet, trobem articles seus, publicats fa ben poc en premsa basca: com a membre de l'Assemblea de Joves del barri de Judimendi de Vitoria, defensant polítiques socials d'habitatge que reverteixin tanta especulació. Activament implicada també en Herriaabian, una plataforma contra l'exclusió i marginació social, dinamitzadora de la darrera vaga general. El mateix dia de la detenció, 50 joves compareixen en roda de premsa pública a Bilbao per denunciar les detencions i autodefinir-se 'tan culpables com els detinguts'. Tan culpables com la Marina. És l'altra realitat concreta, innegable, que contradiu la societat de l'espectacle repressiu i la neurosi securitària: dels escorcolls policials només han sortit pòsters, cartells, adhesius i samarretes. Però cap explosiu. Cap detonador. Cap pistola. Només idees i actius i activistes juvenils, en l'estat inquisitorial on les idees són delicte i la dissidència sempre està sota sospitosa.

L'embogida lògica antiterrorista és així. Sorda. Muda. Cega. Capaç, en cinc minuts, de convertir una estudiant de 21 anys en criminal. Efectiva a l'hora de fer passar bou per bèstia grossa. Útil per a la paràlisi social, criminalitzant qualsevol protesta i tot malestar. Democràcia, on? Terrorista, qui? En qualsevol cas, allò innegable és que el cost pervers de la seguretat que esmicola la llibertat és quantificable en sofriment humà. I que a la microhistòria quedarà que l’estrena de Rubalcaba com a flamant vicepresident del govern va passar per la Barceloneta, com Àtila i els huns, en forma de propaganda i matinada. Servint com àgape de canapès un altre 'èxit antiterrorista': aperitiu i brindis pel segrest d’una jove estudiant de 21 anys i 14 joves més. Quan l'únic que feien –curiós delicte- era ser joves exercint com a joves, participant políticament a plena llum del dia. Sobrats de motius, segurament, amb Baudrillard: 'donada l’acumulació de proves no hi ha hipòtesi més versemblant que la realitat'.

Tot plegat no deixa de ser un segrest paradoxal. Paradoxal perquè empeny a cridar que estem farts de la prepotència impune d'uns repressors que coneixem massa bé. I que, en canvi i per contra, estem disposats a posar la mà al foc per una detinguda, veïna anònima, que ni tan sols coneixem i que acaba d’arribar a casa nostra. Ben oberts i disposats per dir-li: 'quan tornis a la Barceloneta, Marina... benvinguda a casa'. Si és que hi ha cases d’algú, encara queden repartidors de llet i encara avui podem tenim dret a esmorzar futur. Recapitulem: singular benvinguda anticipada per insistir en què mai més, enlloc i a ningú, se li apliquin lleis d’excepció, segrestos de matinada i processos injustos i injustificats. Ni a la Barceloneta ni enlloc.

--
Article escrit pel periodista David Fernàndez.

Aquest article es publica aquesta setmana a 'Masala', periòdic social i multicultural de Ciutat Vella i la Barceloneta.