divendres, 9 de juliol de 2010

Dissabte 10 de juliol, a les 11:00h, davant del Palau de la Música Catalana

Han passat ja 18 anys des de que Barcelona s'autoproclamà com la Seu dels millors Jocs Olímpics de la història. A partir d'aquell moment el somni dels nostres empresaris i polítics de posar aquesta ciutat en el mapa internacional dels destins turístics pot considerar-se acomplert. Ja tenim turistes! I no pas pocs! Els nostres carrers, les nostres places estan en l'imaginari desitjat d'una ampla categoria de potencials visitants: des de l'adolescent europeu a la recerca de diversió i terrasses assolellades on tastar la famosa sangria, passant pel japonès que vol acomplir el seu somni d'aprendre flamenc, fins al jove arquitecte europeu desitjós de treballar en una ciutat on qualsevol cosa pot ser construïda, fins i tot un gratacels de 100 mts d'alçada a primera línia de mar. I que podríem dir de tants i tants romàntics que escullen Barcelona per celebrar el seu acomiadament de solter!? Tots volen venir a passar com a mínim un cap de setmana en aquesta ciutat.


Estimats veïns i veïnes de Ciutat Vella, volem convidar-vos a fer un volt pels carrers dels nostres barris, Volem dur-vos per una "ruta turística" anómala en la qual, en comptes d'esglèsies i museus, anirem a visitar alguns dels hotels i projectes hotelers més significatius del centre de Barcelona. Algnus d'aquests edificis estan ja construïts i en plè rendiment. Altres són, de moment, tan sols un projecte i en alguns casos, encara pendent d'aprovació. La majoria, però, són hotels de luxe. Les visites que us proposem serviran per analitzar els impactes que está provocant el turisme en el teixit social, econòmic i urbanístic de la nostra ciutat. En les diferents etapes d'aquest itinerari es parlarà de com el Districte segueix perdent població i usos de l'espai píblic, mentre que bars de moda i restautants prohibitius proliferen arreu; de com la construcció d'hotels i apartaments turístics on abans hi havia veïns i veines ha contribuït a l'alça dels preus d'un habitatge cada vegada més escàs; de com a través de projectes com el conegut Hotel del Palau es va esborrant el patrimoni històric de la nostra ciutat, i un llarg etcètera.


El nostre centre històric es va convertint dia rere dia, esfondrament rere esfondrament, en una inmensa escenografía d'un parc temàtic en el que no sembla que ens quedi altra opció que convertir-nos en els figuants d'aquest gran espectacle que és Barcelona. Ens cal realment una altra Venècia aquí?


PROGRAMA:

1- L’HOTEL DEL PALAU, «La Gallina dels ours d'or»


2- L’HOTEL MAGDALENES, «GRÀCIES A LA LLUITA VEÏNAL AIXÒ NO SERÀ UN HOTEL»

3- L’ HOTEL VELA,
«L’EXOTISME DE DUBAI A CASA»

4- L’ HOTEL MIRAMAR, «L'HOTEL DELS HORRORS URBANÍSTICS»

5- L’ HOTEL DRASSANES, «EL QUE EL RAVAL NECESSITA: 35 METRES DE TURISTES MÉS»

6- L’ HOTEL BARCELÓ, «UNA EXPERIÈNCIA DE DISSENY AL COR DE LA CIUTAT DE L’EXCLUSIÓ”

- APARTAMENTS TURÍSTICS A CIUTAT VELLA


ORGANITZA: Col·lectiu Magdalenes i Assemblea pel Dret a l'Habitatge VdeVivenda.


COL·LABORA: Xarxa Veïnal de Ciutat Vella.


Més Informació: http://granhotelbarcelona.blogspot.com/


Folleto para descargar y imprimir

dijous, 8 de juliol de 2010

Este 9 de Julio no te pierdas la chorizada popular de la PAH!!


Plataforma de Afectados por la Hipoteca



dimecres, 7 de juliol de 2010

L'Ajuntament expulsa d'una comissió veïns crítics després de la marxa d'Itziar González

L'Ajuntament de Barcelona ha fet fora de la comissió de seguiment de les obres de rehabilitació del mercat del Born els representants de l'entitat El Torn del Born, que s'ha mostrat molt crítica amb el projecte del consistori per a la recuperació d'aquest espai. L'expulsió es va fer efectiva a principis del mes de maig, poc després de la dimissió de l'exregidora de Ciutat Vella de Barcelona, Itziar González, que es va fer pública el dia 16 d'abril. Itziar González va ser qui va propiciar la participació d'aquest grup de veïns en la comissió el setembre de l'any passat. Fonts de l'Institut de Cultura de Barcelona han justificat la mesura perquè, segons expliquen, aquest grup de veïns «interferien en la comissió i qüestionaven el projecte municipal».

Itziar González era una gran defensora de la participació ciutadana i del diàleg. I no esquivava els conflictes. Prova d'això és que el setembre de l'any passat va obrir a diferents plataformes veïnals la comissió de seguiment de les obres del Born, fins llavors integrada per tècnics, representants municipals i empreses constructores. Es reunien l'últim dimecres de cada mes i entre els assistents hi havia representants de l'entitat cívica El Torn del Born.

Amb la dimissió d'Itziar González el 16 d'abril, moltes coses van començar a canviar a Ciutat Vella. Entre elles, el funcionament de la comissió de seguiment de les obres del Born. Els representants d'El Torn del Born van rebre un correu electrònic signat pel director general de Foment de Ciutat Vella, Xavier Valls, que liderava les reunions de la comissió, en què els convidava a no tornar més. «Ens deia que feia temps que havia intentat convèncer Itziar González de tornar a la reunió més tècnica i que aquesta decisió es va prendre finalment el dia 3 de maig en una reunió a la qual no vam ser convidats», explica Francesc Fàbregas, un dels tres arquitectes d'El Torn del Born presents a la comissió. Fàbregas, com queda palès en un dels correus enviats a Valls, entén que han prescindit d'ells perquè eren «quelcom molest» i que en canvi no han fet fora altres entitats veïnals com ara la Plataforma de la Ribera.

Interferències

Fonts de l'Institut de Cultura de Barcelona han admès haver fet fora els representants d'El Torn del Born «perquè interferien en les reunions i qüestionaven el projecte municipal».

Les mateixes fonts han assegurat que aquesta entitat està bàsicament integrada per «un grup d'arquitectes que han decidit que el projecte de reforma del Born sigui d'una altra manera».

Llegir article sencer

diumenge, 4 de juliol de 2010

Adhiere al manifiesto: Huelga general y continuidad hasta echar abajo los planes

Contra la reforma laboral, el Plan de ajuste y el pensionazo

Huelga general y continuidad hasta echar abajo esos planes

La reforma laboral y las medidas de “ajuste” del Gobierno de Zapatero son una declaración de guerra a los trabajadores y trabajadoras, pensionistas y demás sectores populares, medidas que también dejan muy claro que el Gobierno, al compás de los dictados del FMI y de la Unión Europea, está empeñado en que la crisis económica la sigamos pagando los que no la hemos provocado, es decir, el pueblo trabajador.

Este ataque brutal se concentra en medidas como:

Recorte de salarios, para luego congelarlos, a casi 3 millones de personas en el sector público.

Recorte del gasto público, con el consiguiente deterioro de todos los servicios públicos básicos, educación, sanidad, transporte público, etc.

Congelación de las pensiones a 6 millones de pensionistas, mientras planean llevar la edad de jubilación a los 67 años, y alargar el periodo de cálculo.

Recortes de gastos sociales, (cheque bebé, ley de dependencia, etc)

Eliminación de la jubilación parcial.

Subida en 2 puntos del IVA a partir de julio.

Una nueva reforma laboral, que arremete contra la base de todo el derecho laboral: la negociación colectiva. Cambios de puestos de trabajo, modificaciones de horarios o traslados, podrán ser decididos por los empresarios sin obligación de acuerdo con los trabajadores. Los empresarios podrán también incumplir los acuerdos salariales pactados en convenio. Facilita y abarata y subvenciona los despidos con fondos públicos. Y precariza aún más el empleo permitiendo la entrada de las ETTs en todos los sectores laborales.
Zapatero habla del “interés general”, pero mientras aplica medidas contra los trabajadores y trabajadoras, los verdaderos responsables de la crisis, los bancos y los grandes empresarios, siguen disfrutando de una impunidad totaly enormes beneficios: a ellos no los tocan.
Ante este panorama resulta escandalosa la actuación de las cúpulas de CCOO y UGT que después de haber apoyado a Zapatero todos estos años, haciendo casi una religión del “dialogo social”, mientras entregaban derechos de los trabajadores, ahora se muestran totalmente impotentes para parar este aluvión de medidas antipopulares.
Sabemos que existe una profunda y merecida desconfianza por parte de muchos trabajadores y trabajadoras con estos dirigentes entregados, desconfianza acentuada por la nefasta preparación de la huelga del pasado 8 de junio.

Queremos verdaderas medidas anticrisis: Porque no hay salida a la crisis si no se mete mano en el bolsillo de los banqueros y los especuladores. ¡La crisis que la paguen los capitalistas!. ¡Ellos la han provocado!

Reparto del trabajo, jornada de 35 horas sin reducción de salariospara que trabajemos todos.

Creación de empleo público. Planes de obras públicas y sociales.

Ley de prohibición de despidos. Ni un ERE más.

Prestación por desempleo a todos los parados hasta su recolocación.

Jubilación a los 60 años. Mediante el fomento de los contratos de relevo

Nacionalización de la banca y sectores claves de la economía. Que devuelvan el dinero que el Gobierno les regaló.

Impuestos progresivos a las grandes fortunas y empresas con mayores beneficios, así como a los grandes depósitos bancarios.
No al FMI y la UE. Por una Europa de los trabajadores y los pueblos.En lugar de convocar ya la huelga general para echar atrás las medidas del Gobierno esperan a que nos metan el plan de ajuste, la nueva reforma laboral y ya pongan fecha al pensionazo, para hablar de “Huelga general” en Septiembre. ¡Para dentro de tres meses! Dan así un nuevobalón de oxigeno al gobierno mientras se alimenta la confusión entre los trabajadores/a.
Necesitamos un plan de lucha
Nosotros/as seguiremos trabajando por una huelga general que tenga continuidad en un plan de lucha y movilización hasta echar abajo el ajuste, el pensionazo y la reforma laboral. Un plan de lucha que sea decidido en ASAMBLEAS de trabajadores y trabajadoras, donde podamos discutir las medidas necesarias para que la crisis no caiga sobre nuestras espaldas, y que paguen los que la provocaron.
Las organizaciones abajo firmantes nos dirigimos a los trabajadores y en especial a los que más han manifestado su justa desconfianza y rechazo a los burócratas sindicales para decirles que no nos resignemos, que el camino es la lucha. Y nos dirigimos a todas las organizaciones sindicales, comités de empresa, delegados, para decirles que es imprescindible acumular fuerzas de manera unitaria para poder plantar cara a este verdadero “tsunami” contra la clase trabajadora.
Julio de 2010
Para enviar adhesiones: comitedeconveniotmb@gmail.com