dissabte, 28 de juny del 2008

BOLETÍN DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL’ÒSTIA Y LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA BARCELONETA

(Nº2, 28 DE JUNIO DE 2008)

Este sábado queremos informaros sobre la llei de barris. Como ya hemos dicho en otros escritos, que La Barceloneta entre en la llei de barris supondrá una fuerte inversión en el barrio, de unos 20 millones de euros. Es una gran suma de dinero que exigimos al Ayuntamiento que use de la menara adecuada: para sacar a los niños de la escuela Mediterránea de los barracones, ayudar a proteger a los vecinos de toda la vida que se están marchando porque ya no pueden pagar el alquiler de su piso, mejorar las bajantes y las escaleras, que se revise y anule el “plan de los ascensores”, que se obligue a los propietarios que no cuidan sus edificios a rehabilitarlos, que el edificio del s.XX se convierta en un casal de barrio autogestionado., que haya un dispensario de recetas en el barrio, que se construyan pisos tutelados apra mayores en el edificio de Marqués de la Quadra... Sin embargo, el Ayuntamiento, a pesar de que hemos ido a todas las reuniones y que prometió mucho, NO ha aceptado ninguna de las propuestas que se le han hecho desde los vecinos.

La regidora Itziar González no quería hacer público el documento de la llei de barris, es decir, no quería publicar qué cosas se van a hacer en el barrio en los próximos cuatro años. Después de muchas presiones, conseguimos que lo publicara http://www.fomentciutatvella.net/pdf/barceloneta.pdf, pero creemos que no es suficiente, y que tiene que bajar al barrio a explicarlo, para que todos podamos saber qué pasará con y en nuestro barrio. Esto se lo dijimos en la última reunión que mantuvimos con ella, y se comprometió a bajar antes de Sant Joan al barrio y explicar a todos los vecinos que vivimos en La Barceloneta qué se hará con ese dinero de la llei de barris. Es necesario que baje a explicarlo porque el proyecto lo han hecho unas técnicas que no han escuchado a los vecinos, y algunas cosas son difíciles de entender. Además, con la presión que están haciendo las inmobiliarias, si el dinero no se invierte bien, servirá para arreglar el barrio para los vecinos que vengan con dinero, ya que los de toda la vida ya no estaremos aquí.

La regidora se comprometió a bajar a explicarlo antes de Sant Joan, y ha faltado a su palabra. Una vez más. Parece que a esta Itziar González que siempre usa buenas palabras y dice que quiere estar cerca de los vecinos sólo le interesan los vecinos para las cosas que tienen menos importancia, pero cuando se trata de qué pasará con el futuro de La Barceloneta, falta a su palabra, tampoco va a anular el “plan de los ascensores”, y no está haciendo nada para proteger a los vecinos de alquiler. Después de estos precedentes, no creeemos que podamos confiar en que la llei de barris vaya a ser realmente un buen proyecto para el barrio.

Agenda: la semana que viene, a las 12:00, en la c/Andrea Doria 1, el antropólogo Manuel Delgado explicará qué impacto social tienen los planes urbanísticos.

Y el martes 8, a las 20:00, en la vicaría de la iglesia, haremos una lectura conjunta de la llei de barris, pásate, estás invitado.

Hemos cambiado el horario de oficina: jueves de 18 a 21, la ODB (oficina en Defensa del Barri) abre sus puertas. C/ Pescadors, 49. Si necesitas asistencia de un abogado, los jueves contamos con uno de 19 a 21 (sólo para problemas de vivienda).

pdefensabarceloneta@yahoo.es

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com

http://www.labarceloneta.org/forum/

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/2007_12_16_archive.html

LA WEB DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

La web d’una ciutat, o d’un poble, o d’un país, ha de ser, abans que res, una eina útil, perquè qui la consulta el més probable és que hi vulgui trobar informació d’una cosa concreta. Sense dubtar que la informació en algun lloc hi sigui, buscar per exemple l’horari del Registre General de l’Ajuntament és ben complicat. Però el que és curiós, confús i abjecte alhora és el que trobes pel camí de la recerca.

Obres la web i el primer que veus és un gran “visca una ciutat” que juga amb gran lucidesa i agudesa amb “visc a una ciutat”. Llenguatge publicitari estrany a part, entres i te n’adones que vius a una ciutat “que t’estima”, “que et fa feliç”, “que mai dorm” i “que té tot el que necessites”. Passant per alt l’absurditat de les tres primeres afirmacions, intentes saber què és tot el que necessites. Habitatge assequible? Transport públic eficaç? Escoles públiques de qualitat pels infants? Residències públiques i salubres per la gent gran? Sanitat pública ràpida i impecable? L’horari del Registre General? Doncs no, cliques i no vas a enlloc, només és una campanya de publicitat que no serveix per res més que per fer publicitat. Això sí, si vols pots ser el protagonista de la propera campanya (cal una propera campanya per seguir no dient res?), només et cal enviar un vídeo dient que vius a la ciutat de la inutilitat. Visca la participació.

Tornes a la web, ara ja amb l’ànima curiosa, i cliques allà on posa “Jordi Hereu, l’alcalde de Barcelona”. Hi ha la seva biografia, els seus articles i discursos, els bans, una galeria multimèdia i el despatx… Cliques a “el despatx” i se’t descarrega un vídeo on pots veure el més que magnífic despatx del senyor Hereu, polit i brillant com una mala cosa, sense cap paper sobre la taula, ben bé com si estigués per estrenar.

Després d’això, l’ànima no la tens només curiosa, la tens carregada, i entres al bloc. Només hi ha ganes de mirar les últimes entrades d’aquesta setmana, esperant trobar alguna referència a la vaga de transportistes, al projecte de l’hotel davant el Palau de la Música o al túnel de l’AVE. En aquest punt l’ànima directament et cau a terra, ja que els últims escrits de l’alcalde són: “El castell és casa vostra”, “Els nens i nenes han de fer esport” i “Fem més gran el mar”. Les respectives respostes són “Gràcies, però no em cal”, “Ja ho sé” i “Què?”.

A la pàgina web de la ciutat de Barcelona no és correcte que hi hagi tanta tonteria i tanta publicitat institucional. Les campanyes de publicitat dirigides a la divulgació a través d’Internet són tan cares com les que s’emeten per la televisió, o la ràdio, o per mitjans escrits i, com totes, les paguem els ciutadans i ciutadanes. Per acabar: per trobar l’horari del Registre General s’ha de tenir molt de temps, ser ben tossut o tenir sort, perquè ni via google es troba fàcilment. L’opció fàcil és el 010, que costa 0,45€ l’establiment de trucada (IVA inclòs) i 0,06€ el minut.

Extret de Barcelona batega

divendres, 27 de juny del 2008

(Sobre) visc a Barcelona

Barcelona torna a ser de luxe. Pels que vénen, és clar. El macroport ja acull xifres estratosfèriques de passatgers transatlàntics, creuers opulents i turistes d’alta volada que pugen i baixen prop del que va ser Can Tunis, enmig d’una quilomètrica corrua reverencial de taxis. Afegim-hi que aquest ‘miracle barceloní’ –miracle dual, només per a privilegiats– s’assenta sobre el turisme i la restauració i altres derivats terciaris: crea força riquesa privada per generar treballs ben precaris. Engrunes avui i fam per a demà, en el vell dilema de fer que la galera pirata rutlli. Uns a dalt, els molts a baix.

Només faltava, destarotant-nos, la nova cunya publicitària de l’Ajuntament. Autobombo d’autoafalac i que “visca Barcelona”. Campanyeta ben cara a l’ús: hagiogràfica, megalòmana i creguda. De mal gust i amb un infantilisme hedonista que esparvera: “m’estima, m’enamora i em fa feliç”. On viuen per afegir la cirereta de “té tot el que necessito”? Si tens calers per pagar-ho, és clar. Han obviat aquest petit detall. Per què a la ciutat del tant tens-tant vals/tant consumeixes-tant ets, creix la munió dels invisibles. Invisibles, immigrats, infravalorats que res no pinten al costat de la beauty-people, la ‘jet’ local i els plutòcrates autòctons que viuen dels núvols en la seva bombolla.

Llegir article

dijous, 26 de juny del 2008

Assemblea de socis de l’AA.VV de l’Òstia

L´ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L´ÒSTIA

CONVOCA A TOTS ELS SOCIS

Tal com està establert en els art. 11 i 15 Estatuts de l´Associació de Veïnes i Veïns de l´Òstia, se’t convoca a la Reunió d´Associats/des a celebrar el:

DILLUNS 30 DE JUNY DE 2008 A LES 19.30 h.

Als locals de la Parròquia de Sant Miquel (c/ Sant Miquel 39, plaça de la Barceloneta).

Per tal de tractar els diferents problemes del barri.

¿Por qué suben los precios?


Los precios están subiendo en todo el mundo. En los países más pobres el alza del precio de los alimentos está provocando una situación dramática: hambre y escasez, "un crimen contra la Humanidad", tal y como lo calificó con toda razón el relator de las Naciones Unidas para los asuntos de la Alimentación, Jean Ziegler. Los precios de materias primas estratégicas como el petróleo se disparan y provocan subidas sucesivas en todos los mercados y suben también los precios al consumidor en casi todos los países.

Se cierne de nuevo el fantasma de la inflación, pero justamente cuando eso ocurre no podemos olvidar dos cuestiones esenciales.

La primera es que la subida de precios, aunque siempre objeto del debate económico, es uno de los fenómenos económicos conscientemente peor y más equivocadamente analizados, pues las explicaciones teóricas de la inflación se utilizan para justificar políticas radicalmente anti sociales.

La segunda, que la inflación no solo tiene causas sino también y sobre todo propósitos porque, en la mayoría de las ocasiones, los grupos con poder pueden mejorar la posición en la distribución de la renta desencadenándola.

Llegir article

¿Quién es responsable de la inflación de precios del petróleo y de los alimentos? Llegir

dimecres, 25 de juny del 2008

Visca Barc€lona!, enginyosa contracampanya a la publicitat municipal


A banda de polèmiques polítiques entre Ajuntament i oposició per una campanya d'imatge que ha suposat per a l'erari públic una despesa d'entre un i 1,7 mil·lions d'euros, l'activisme més imaginatiu ja ha fet la seva rèplica, suposem que amb quatre duros però amb un resultat espectacular. Us recomanem visitar totes dues webs:

Visca a Barc€lona!

Visca a Barcelona! (oficial)

extret del Carrer.cat


dimarts, 24 de juny del 2008

CAMPAÑA "SÍNDROME DE SENSIBILIDAD QUÍMICA MÚLTIPLE, UNA ENFERMEDAD EMERGENTE" (I. Carta anexa al Manifiesto. Cópiala para distribuirla por la red)


CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS
PARA AYUDAR
A LOS ENFERMOS DE
SÍNDROME DE SENSIBILIDAD QUÍMICA

Hace unas semanas los medios de comunicación sacaban a la luz el caso de una afectada de Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple (SSQM), momento a partir del cual se hacían públicos otros casos de personas con la misma patología, mostrando lo que es vivir en la otra cara de la “sociedad del bienestar”. La SSQM se manifiesta por la intolerancia a dosis ínfimas de químicos que producen en el organismo un desorden multisistémico que se traduce en múltiple sintomatología, motivo por el que el enfermo se ve obligado a vivir en constante estado de alerta y aislamiento para evitar las crisis.

Vistas las carencias básicas que sufrimos, los enfermos de SSQM hemos elaborado un MANIFIESTO donde, de la forma más concisa posible:

1.- Reflejamos la realidad que vivimos la mayoría (casi 350.000 personas en todo el territorio nacional),

2.- Solicitamos el reconocimiento oficial de la enfermedad en España ya que sin ello no podemos acceder a lo que el resto de enfermos y trabajadores tienen derecho (ayudas, tramitaciones por incapacidad, minusvalías, contingencias de enfermedad o accidente laboral, etc.). En Europa, Alemania ya ha creado un modelo de asistencia sanitaria pública para la SSQM que podría servir de modelo al resto de países miembros de la Unión Europea y por supuesto a España.

3.- Solicitamos la atención y medios que se necesitan para convivir con una enfermedad que limita en todos los ámbitos de la vida de forma drástica, e incluso impide habitualmente recibir asistencia médica (tanto por el desconocimiento de la enfermedad por el personal sanitario, como por el mismo ámbito donde se imparte la asistencia, que nuestros cuerpos no toleran).

El documento ha sido dirigido al Presidente de Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero, al Ministro de Sanidad y Consumo Bernat Soria Escoms, y al Defensor del Pueblo Enrique Múgica Herzog, no descartándose su envío a más personas en caso de que la salud lo permitiese más adelante.

Solicitamos tu ayuda pidiéndote que pinches en el enlace adjunto para firmar, solidarizándote con nuestras peticiones. Asimismo te rogamos que des la máxima difusión a la campaña entre tu agenda de direcciones, bases de datos, web, blog o cualquier otro medio de comunicación que tengas a tu alcance.

Recibe un cordial saludo.


Dieciséis de junio de dos mil ocho

Francisca G. C.

(afectada SSQM. Presidenta honoraria AFIFAC SANT JOAN-MUTXAMEL)

María José M. V.

(afectada SSQM. Mi estrella de Mar)


=>PARA FIRMAR PINCHA EN: http://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=1584
=>PARA MÁS INFORMACIÓN SOBRE LA ENFERMEDAD, PINCHA EN: http://mi-estrella-de-mar.blogspot.com/

Preus

EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Jo freqüento els mercats municipals. Potser per això temo pel seu futur. Celebro observar que els turistes sensibles els recorren, s'hi fan fotografies i hi compren cireres. Però no tot és color i sabor als mercats municipals de Barcelona.
Ara fa uns dies, acompanyant per la Barceloneta Miquel Sen --volia que descobrís les bombes de la Cova Fumada--, una ciutadana em va retenir uns minuts a la porta del seu nou mercat, aquell que fins i tot compta amb un restaurant o un cuiner que té una estrella Michelin.
La ciutadana, jubilada i veïna del barri "de tota la vida", em va mostrar el cistell d'anar a comprar, el moneder i em va dir que tot el que hi havia ho havia comprat al mercat de Santa Caterina, aquell que també van posar guapo fa un temps.
"Vaig al de Santa Caterina perquè és més barat. ¿De què em serveix que a aquest l'hagin posat tan guapo?". Que tot mercat municipal guapo és més car que quan era lleig és una realitat de la qual mai ens parlen prou els polítics municipals actuals o passats. Ni Jordi Portabella, que passeja la ciutat amb una bossa en bandolera, ni la meva estimada Pilar Rahola, que també va ser emperadriu de l'assumpte, ni Jordi W. Carnes, que és ara el qui mana als mercats i que és un polític pròxim i capaç. Jordi, ¿què li podríem dir a aquella veïna de la Barceloneta que, ai, ni tan sols es va atrevir a donar-me el seu nom?
Està molt bé, com deia certa publicitat municipal, que els nous mercats, els mercats guapos, tinguin més llum, que hi puguis navegar per internet, que t'hi regalin entrades per a museus i per a teatres, que serveixin per muntar exposicions, que et permetin col.laborar en campanyes humanitàries, etcètera. Tot això està molt bé. Però si són més cars que quan tenien menys llum el que fan és condenar la gent més necessitada que no els puguin disfrutar.
De la llum i de l'estrella Michelin del nou mercat de la Barceloneta només se'n beneficiaran els guiris, no la Vicenta, perquè sospito que aquella bona dona es diu Vicenta.

Publicat en el Periódico de Catalunya

dilluns, 23 de juny del 2008

BCN WEEK (Nº 53, OCTUBRE 2007)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA MÍA ES MÁS GRANDE QUE LA TUYA -¿POR QUÉ EL "VELIB" DE PARÍS ES UNA MICA MILLOR QUE EL "BICING" DE BARCELONA?- (JOE LITTENBERG)

Podrías decir que esto es una porquería y dejar de leer desde ya. Podrías decir que es el mismo sistema, fundado por los mismos malos. Podrías decir que tienen los mismos problemas. Pero estarías equivocado/a. Quiero decir, no estarías del todo equivocado/a, pero continuarías errando. Existen diferencias. Diferencias de tamaño. La mía es más grande que la tuya -la bicicleta, claro-. Cualquier maldito acuerdo que haya cerrado el alcalde de Barcelona con Clear Channel para llevar a cabo el Bicing y "salir corriendo" podría haberse hecho un poco mejor (cuestiones éticas aparte). Hablando con JCDecaux por ejemplo, el monstruo de la publicidad, comunicaciones, innovación y diseño que ha creado el "Velib" de París a cambio de poseer los derechos exclusivos de 1628 vallas publicitarias. Aparte de quedarse todo el dinero en casa, dando un empuje de confianza a la ciudad. ¿Ves por qué yo digo que la mía es más grande que la tuya?

Sí, mis amigos, el sistema "Velib" es un proyecto real de bicicletas. Nada de esas altas bicicletas con diminutas ruedas del Bicing. Aquí tienen bicicletas de verdad. Son pesadas y robustas, pero cómodas, y se aparcan como podría hacerlo una bicicleta normal. En resumidas cuentas, es más grande y mejor que la tuya. Pero "Velib" ha ido más lejos para hacer de su sistema de transporte público uno de los mejores del mundo. Para empezar, para coger el "Velib" no importa quien seas, sino que tengas una tarjeta de crédito. ¿No se puede robar una bicicleta? Te basta con conseguir una tarjeta de crédito. Los/as turistas pueden coger una bici tan fácilmente como los parisinos/as. Con tarjetas de un euro diarias o cinco euros por una semana. Por supuesto, puedes hacerte socio/a por todo un año. "Velib" no te obligará a aparcar cuando utilices tu bicicleta más allá de dos horas, como curiosamente hace la fascista política del Bicing. Indudablemente, pagarás esas horas extras, al igual que en Barcelona, pero eso tiene sentido si consideramos que ambos sistemas son entendidos como recursos de transporte público y no como un complemento turístico.

Las bicis del "Velib" tienen un bloqueo de tiempo para aquellas paradas en las que necesitas bajarte para ir a comprar, o, si estás de vuelta a casa tras una noche de juerga, para ir a mear. Otro aspecto en el que el Bicing queda completamente en ridículo. El "Velib" está abierto las 24 horas del día para saciar tus placeres ciclistas, y eso cada día del año. ¡Venga Barcelona, bate eso!

Los problemas y quejas sobre los dos sistemas son básicamente las mismas. "Es que no hay bastantes bicis, tío" y/o "Cuando quiero aparcar mi Bicing... ¡no hay ningún espacio libre!". Eso es parte del juego chavales, y en ocasiones tiende a pasar. París, sin embargo, combate ese problema mucho mejor que Barcelona. "Velib" abrió en julio de 2007 con 750 estaciones y 10.648 bicicletas. El Bicing se inauguró con 100 estaciones y 1500 bicis. Incluso teniendo en cuenta la diferencia de tamaño entre las dos ciudades (sí, la mía es más grande), los números de BCN parecen patéticos. Con aproximadamente 1.600.000 habitantes, Barcelona ofrece una bicicleta por cada 1.066 personas. Estimando la población del centro de París en unos 2.200.000 habitantes, "Velib" ofrece una bicicleta por cada 206 personas. Por supuesto, el personal del "Velib" no ha parado de instalar nuevas instalaciones y van directos hacia el reto de 1.451 estaciones y 20.600 bicis para finales de este año. Entonces, si tu estación no tiene bicis, gracias a estas ampliaciones la estación más cercana sólo estará a 300 metros. ¡PIMP! (el sonido del timbre de la bicicleta). La mía es más grande.

diumenge, 22 de juny del 2008

PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els serveis públics i socials es van conquerir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d'interès social. D'accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen un dels drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics es desenvolupa en base a les necessitats de tothom, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Els drets socials no han de ser liberalitzats ni privatitzats.

Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l'Estat del Benestar. En aquest sentit els dirigents econòmics i polítics estan insten al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués esser controlat per empreses privades. Estem en contra de la disminució de la despesa pública social, i a favor del seu augment significatiu, amb gestió i execució directa. Denunciem que aquesta ofensiva es porta també des d’institucions internacionals i especialment de la Unió Europea, de la qual la directiva Bolkenstein de liberalització de serveis i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007), són un exemple d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal.

Davant aquesta ofensiva es fa necessari recolzar les lluites socials i unificar les accions per tal de que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.

Cal posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors socials bàsics com la sanitat, l'educació i el sistema de pensions, s'estén també al territori i la distribució de l'aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors ja privatitzats. Fets que darrerament els mitjans de comunicació presenten com inevitables i part de la ciutadania també.

Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d'uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania, perquè volem uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, treballadors i treballadores, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates.

Les organitzacions i col·lectius que conformem aquesta coordinadora ens hem proposat iniciar una unitat d’acció ciutadana, començant per unes jornades per la defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions, a celebrar el proper mes de desembre de 2008.

UNITAT D’ACCIÓ EN LA DIVERSITAT, LLUITEM CONTRA LES PRIVATITZACIONS

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE,

UN ALTRE ORDRE ECONÒMIC ÉS NECESSARI !

COORDINADORA CIUTADANA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS

(donen suport: ...................)

Barcelona, juny 2008

Bloc Coordinadora Serveis Públics

CONCURS OBERT


Aquí teniu una convocatòria de concurs públic que ens ha enviat una veïna

Presentació d'ofertes fins a les 14'00 hores del 30 de juny

Descripció:

Descripció de l'objecte:

execució del projecte d'adequació d'un local per a l'establiment d'ús docent vinculat a activitat esportiva (Esplai de Mar) situat al Passeig Marítim de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella, de Barcelona.

Pressupost de licitació:

898.404'63 euros, IVA inclòs

Termini estimat del contracte:

16 setmanes

Presentació de propostes:

FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA

c/ Pintor Fortuny, 17-19

08001 Barcelona

de 9 a 14 hores

Límit de presentació de propostes:

Dimecres 30 de juny de 2008, fins a les 14'00 hores

Obertura de propostes:

Dilluns 2 de juliol de 2008, a les 12'20 hores