dissabte, 25 d’abril de 2009

Manifestación: Contra el fraude de las hipotecas, por el derecho a una vivienda

Si tuviste que hipotecarte de por vida para acceder a una vivienda.

Si a ti también te machacaron con la idea de que "alquilar era tirar el dinero" y que el "precio de los pisos nunca baja".

Si te sientes engañado por la clase política al completo que durante años negó que en España existiera una burbuja inmobiliaria.

Si los precios carísimos del alquiler te empujaron a endeudarte hasta las cejas.

Si los bancos te cobraron comisiones de escándalo, te endosaron seguros por la cara y te estafaron con cláusulas abusivas.

Si te ves obligada a elegir entre pagar la hipoteca o dar de comer a tus hijos.

Si has ido al banco para acogerte a la moratoria ICO del gobierno y has descubierto que el banco puede negártela. Vamos, que no sirve para nada.

Si tu banco te echa a la calle y encima te reclama parte de la deuda pendiente.

Si tu banco solo te ofrece como única salida aumentar la deuda y encima te trata como a un perro delincuente!!

Si sufres una o varias de estas situaciones,

NO ES QUE SEAS UN FRACASADO: ES QUE SUFRES USURA Y VIOLENCIA BANCARIA

Bancos y cajas juegan con el miedo de la gente a perder su casa para exprimir hasta el último euro que puedan, y cuando ya no pueden sacar más, embargan los pisos dejando a miles de personas en la calle. Y encima reciben miles de millones de euros en ayudas del gobierno.

SIN EMBARGO ALGO HA CAMBIADO: SI LOS AFECTADOS NOS UNIMOS PODEMOS EXIGIR SOLUCIONES! LOS BANCOS DEBEN ASUMIR SU PARTE DE LA RESPONSABILIDAD!

Porque vamos a luchar hasta el final por una vida y una vivienda digna!!

VEN A LA MANIFESTACIÓN EL SÁBADO 25 DE ABRIL

Barcelona, 16h, Plaza Cataluña (Delante del Corte Inglés)
Madrid, 16h, Puerta del Sol.

Contra el fraude hipotecario, por el derecho a la vivienda!
Pásalo!!

Mas información

divendres, 24 d’abril de 2009

MANIFEST DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA CONTRA EL FRAU HIPOTECARI, PEL DRET A L’HABITATGE


El passat 22 de febrer es va constituir a Barcelona la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Aquesta Plataforma denuncia que:

1. Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes estan ja en fase d’execució hipotecària, pel que temen ser desnonades en els pròxims mesos. La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se en el carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors.

2. L’administració no està proposant cap solució. La “moratòria ICO”, anunciada pel govern, no només no resol el problema sinó que ho ajorna i ho complica a l’augmentar els interessos. A més, els criteris d’aplicació deixen fora a les famílies en situació de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no estan obligats.

3. Les persones hipotecades denunciem que som víctimes d’un frau hipotecari generalitzat i d’unes clàusules contractuals abusives. Van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques a pesar que molts de nosaltres no érem subjectes de crèdit i teníem uns ingressos baixos. Van sobrevalorar la taxació de l’habitatge, inflant el preu, i augmentant així el deute contret. Però la llista d’irregularitats no acaba aquí: comissions abusives; contractació obligada d’assegurances cares i inútils; interessos variables referenciats a l’euríbor més uns diferencials desorbitats; informació esbiaixada, quan no enganyosa, sobre possibles augments de la hipoteca, etc. Tot això amb una finalitat inequívoca: optimitzar beneficis i sortejar els controls de risc que tot sistema creditici raonable hauria de tenir.

No neguem la nostra part de responsabilitat a l’haver signat un contracte que a dia d’avui no podem mantenir, a pesar de les condicions fraudulentes en que es van pactar moltes d’aquestes hipoteques. No obstant això fins a ara l’índex de morositat de les famílies ha romàs increïblement baix. A diferència dels bancs, que davant l’esclat de la crisi no han dubtat a exigir diners públics, les famílies endeutades han complert els compromisos adquirits mentre han disposat d’una ocupació i els interessos l’hi han permès. Ara que ja no poden fer-ho, la resposta de les entitats creditícies ha estat intentar renegociar a favor de l’entitat o el recurs fulminant a l’execució hipotecària. Amb un agreujant: donada “la desavalorització” soferta pels pisos, és possible que qui els perdi segueixi devent diners a l’entitat que astutament els va endeutar.

A més d’aquest cúmul d’irregularitats i despropòsits, no hem d’oblidar la responsabilitat de les diferents administracions públiques que han desenvolupat una legislació que solament ha promogut l’accés a un habitatge en règim de propietat com única forma d’accés a un habitatge estable i segura i que en la pràctica ha significat el sobreendeutament de les famílies, marginant altres formes d’accés a l’habitatge com el lloguer. El desgravament fiscal de la compra, la inestabilitat i inseguretat dels inquilins davant una llei d’arrendaments urbans que defensa els interessos del propietari, la desregulació del mercat hipotecari que permet hipoteques a 50 anys, la inexistència d’un parc públic de lloguer i la falta de control i restricció sobre el crèdit, han empès a milers de famílies a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats per a accedir a un habitatge.

A més els bancs, al costat d’immobiliàries, administracions i mitjans de comunicació, durant molts anys van repetir que llogar era llençar els diners, que era molt millor comprar i que els preus dels pisos mai baixarien. Sota aquestes condicions, immobiliàries, bancs i caixes van aprofitar aquest context objectiu i van dedicar tot el seu aparell propagandístic a incentivar la compra i el sobreendeutament.

Per tot això l’assemblea d’afectats per la hipoteca exigeix solucions. Solucions que són justes, possibles i que ja que s’estan aplicant en altres llocs:

a) Parar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s’hagi trobat una solució a la seva situació. I garantir als afectats l’accés a justícia gratuïta per a poder defensar-se en els processos d’execució. En qualsevol cas garantir que cap persona es quedi en situació de desemparament habitacional: un Estat democràtic respectuós dels Drets Humans no pot permetre que milers de famílies es quedin en el carrer alhora que milions de pisos romanen buits a l’espera de ser un negoci rendible.

b) Regular la dació en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda l’habitatge, el deute queda liquidat, com succeïx en altres països de la UE o a EEUU. És un abús bancari que estiguin expulsant a la gent de les seves cases i damunt els exigeixin el pagament de 20, 50 o fins i tot 100 mil euros.

c) Conversió del parc d’habitatges hipotecats de primera residència en parc públic de lloguer social. Que l’administració forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renunciïn a un percentatge significatiu del deute hipotecari perquè, a continuació, l’administració compri l’habitatge a preu d’habitatge protegit de règim general i l’antic propietari pugui romandre en ella com inquilí d’habitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per a ser beneficiari de la mateixa. Així no només s’ajudaria a les famílies hipotecades, sinó que hi guanyaria tota la societat a l’augmentar el parc d’habitatge públic en lloguer. Una versió d’aquesta mesura s’està aplicant ja al País Basc, pel que es tractaria d’estendre’l a la resta de comunitats autònomes.

d) Realització d’una Auditoria social sobre el funcionament del mercat hipotecari. Existeixen indicis fundats que ens indiquen que la ciutadania ha estat objecte d’un gran frau que ha de ser investigat per a poder establir les responsabilitats d’entitats empresarials, bancàries, així com de les institucions públiques. La mateixa auditoria hauria d’aclarir on han anat a parar els beneficis milionaris que es van generar durant el boom immobiliari.

e) Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries perquè l’accés a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a les famílies treballadores. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini màxim de 20 anys.

Convidem a les persones afectades a sumar-se a aquesta Plataforma: la unió és la millor manera que tenim ara per a vèncer la por, les amenaces i els abusos dels bancs.

També convidem a entitats i col·lectius socials a donar suport aquest manifest, perquè és una tasca de tota la societat el forçar un canvi de model: de la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge.

Així mateix, convidem a les administracions a establir un diàleg per a avançar en l’aplicació d’aquestes mesures. Mentre aquestes no s’apliquin, anunciem que iniciarem mobilitzacions i les accions necessàries per a fer respectar els nostres drets.

Més informació a: afectadosporlahipoteca.blogspot.com/

Email: afectadosporlahipoteca@gmail.com

Telèfon: 677662756.

Assemblea d’Afectats per les Hipoteques

dijous, 23 d’abril de 2009

Carta sobre la subida de precios del CNAB a la gerente

Barcelona, 22 de abril de 2009


A la atención de Merce Mata, gerente del Distrito de Ciutat Vella, y personal interesado

La Associació de Veïns de l'òstia y la plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta nos dirijimos a usted para comunicarle la necesidad de publicitar la medida aprobada en la Comissió d'Hissenda de febrero aparecida en la Gaseta Municipal del 10 y 11 de abril[1], en la que se acordó anular la subida de las cuotas del CNAB para los jubilados con tarjeta rosa de menos de 25 años de antigüedad en la CNAB.

A pesar de la publicación en la Gaseta Municipal, gran parte de los socios del CNAB no conoce este hecho. La situación de desinformación provoca desconcierto y sitúa a las personas mayores en una situación de vulnerabilidad que permite que se le siga cobrando la tarifa ya anulada.

Por esto, y dada la proximidad de la asamblea de socios compromisarios del CNAB, vemos de completa urgencia (y así nos lo han manifestado diferentes socios y familiares de socios) la publicitación de la anulación de la subida de la tarifa correspondiente a la cuota para jubilados con tarjeta rosa de menos de 25 años de antigüedad en el CNAB.

Le informamos también de que tanto la Avv l'òstia, como la PADB hemos emprendido acciones de comunicación de la medida nombrada y creemos que una actuación en este sentido por parte del Distrito serviría como medida de complementariedad, en una cuestión que versa sobre el bienestar de las personas mayores.


Rogamos que nos haga llegar su opinión y actuaciones al respecto con la mayor brevedad posible.

dimecres, 22 d’abril de 2009

Carta de l'insubmís a les penes-multa d'Esplugues i desobedient a l'especulació en cerca i captura)

Arriba la primavera a les presons?

-¿Que por qué cada día estamos alegres? ¿Qué quiere? ¿Que además de la miseria cotidiana, la precariedad institucionalizada, la represión generalizada, el hambre estructural y el miedo como religión nos pongamos a llorar? Prefiero sonreir a la muerte, la resistencia es una llama que contagia.
(H.Z.Herzen, Del amor a la libertad)


Ja fa dies que és primavera i la sang se'ns hauria d'alterar, oi? Ens enamorem amb més passió, volem gaudir del nostre cos cada dia amb menys roba, se'ns aflora l'artista que portem a dins... Jo també vull prendre el sol amb absoluta llibertat i sembla que abans o després hauré de passar uns dies a l'ombra de manera forçosa. La policia em busca per ficar-me a la presó Model durant deu dies per una pena-multa de seixanta euros que no penso pagar per desobediència a l'autoritat per una acció en protesta per la destrucció de la muntanya d'Esplugues gràcies al pla Caufec.

Si em fiquen a La Model m'agradaria sentir un gran crit unànime al carrer amb la bandera comuna de l'abolició de les presons, la insubmissió a la repressió i la desobediència al capitalisme. Si veniu a enderrocar els seus murs amb les excavadores que tant mal fan als nostres barris i espais naturals, si cada persona porta martells i escarpes i grans malls per treure una a una les pedres d'aquest centre d'extermini i eines per desfilferrar, assumeixo el delicte d'autor intel·lectual. Els murs de les presons existeixen per a que la gent no vegi el que passa allà dins i el Primer de Maig pot ser un bon dia per a mostrar la solidaritat amb els treballadors tancats per voluntat de qui manté el poder polític, econòmic i militar. Aquesta por que té el poder és la que ha endarrerit l'ordre de cerca i captura que avui pateixo i la mateixa que va fer prescriure sense haver passat el termini legal una altra condemna de trenta dies a presó per no mostrar la meva documentació a un mosso d'esquadra. Tenen por que la primavera se'ls hi giri en contra i durant deu dies els llums de les ciutats s'apaguin per encendre's el foc de la solidaritat i la ràbia.

Saps com fer que una gota d'aigua no s'assequi mai? Portant-la al mar! Fem que ningú estigui sol. No vull entrar a la presó i molt menys anar pel meu propi peu, però m'agradaria acompanyar a l'Amadeu Casellas que torna a preparar-se per una vaga de fam a mort per la seva llibertat, compartir alguna vetllada amb en Franki que cada dia dorm a la presó o conversar amb l'Enric Duran que està silenciat a Can Brians. Per sort amb el meu gran amic Alfonso (cas kubotan) i la Núria Pòrtules que esperen judicis amb possibles condemnes de presó encara ens podem trobar de calçotada i els detinguts per la manifestació del Forat de la Vergonya no deixen de fer difusió del seu cas. La meva infinita abraçada per totes aquestes persones més o menys anònimes que pateixen les conseqüències de la seva fermesa ideològica, valentia davant la por generalitzada i la coherència en la seva vida. Amb aquests casos se'ns hauria d'alterar la sang fins que les admirables i populars insurreccions urbanes de la història quedin curtes.

La insubmissió a les penes-multa
La insubmissió a les penes-multa sembla que va creixent. Un grup de persones i els col·lectius hem elaborat un dossier informatiu explicant com funciona una pena-multa que inclou un apartat jurídic i un altre sobre la insolvència com una mena d'immunitat a l'embargament forçós. Aprofito per fer publicitat del blog on trobareu més informació: http://alespenespunyalades.blogspot.com.

Els casos repressius que deriven en penes-multa cada dia són més visibles. Comencem a veure gent que deixa de pagar multes en silenci i anuncia la seva insubmissió negant-se a pagar multes i a fer arrestos domiciliaris assumint ingressos a presó. Han fet pública la seva insubmissió les persones encausades pel desallotjament de la Quinkalla, per la manifestació del 12-O de 1999, per accions de solidaritat amb la lluita pels dos dies als busos de TMB, pel sabotatge del toro d'Osborne, per substituir la bandera espanyola del Castell de Montjuïc. I també persones que encara no tenen sentència derivades de les accions per aturar el pla Caufec a Esplugues, en rebuig a l'empresonament d'en Franki i altres. En Karim de Vilanova també afronta una pena-multa de 50 dies i potser en poc temps ens trobarem a les presons totes les insubmises a les penes-multa i emularem als antimilitaristes que van posar contra les cordes el Servei Militar Obligatori. D'això alguna cosa en sap en David de Vilafranca que juntament amb altres veïnes del poble ara s'enfronten a penes-multa per delictes electorals.

Situació a les presons
Cada dia vint persones entren a presons de l'Estat espanyol i en el que portem d'any han ingressat a les presons 1.380 persones arribant a 74.000 en total. Aquestes dades converteixen al regne d'Espanya en l'Estat amb la taxa més alta de persones preses de tota la Unió Europea: 156 per cada 100.000 habitants. En el darrer any, 298 preses han denunciat maltractaments al Sindic de Greuges de Catalunya i a tot l'Estat hi ha coneixement d'almenys 110 persones mortes mentre es trobaven en guarda de l'Estat o en el transcurs d'operacions policials. Des del gener de 2001, el nombre conegut de persones mortes en aquestes circumstàncies arriba almenys a 800. I mentrestant empresaris estafadors i contaminants, polítics corruptes i prevaricadors, policies torturadors i assassins... “living la vida loca”. No et bull la sang?

--
---
10 dies a presó per 60 euros de multa?
http://www.noalplacaufec.net/10diespreso/
En cas d'empresonament, es convoca concentració a les 19.30h a les portes de La Model.

dimarts, 21 d’abril de 2009

PULSO CIUDADANO

Luisa Ruiz. "Hemos servido raciones de langosta a tres pesetas"
SARA SANS - 14/07/2000

¿Qué queda de la antigua fonda Planas?
-La familiaridad en el trato y una clientela fiel. No trabajamos con agencias. Sin embargo, del edificio original no queda nada. El padre de mi marido abrió la primera fonda de Salou junto a la estación, luego nos fuimos a la calle Barcelona y al final vinimos en el edificio actual.
-Así, con pocos "guiris" debe tratar...
-Tratamos con hijos y nietos de clientes de toda la vida, pero entre estos también hay familias inglesas, francesas, belgas, suizas y algunas alemanas que han venido siempre.
-Pero la mayoría...
-Son de Zaragoza, Madrid y Pamplona. Piense que tenemos clientes que hace 52 años que vienen cada verano, ininterrumpidamente. Viene una familia que son ya la quinta generación. Tenemos muchos clientes de más de 30 años, incluso hay unos que nunca se olvidan del cumpleaños de mi nieto, y este año estaban de paso y han parado en Salou para venir a vernos expresamente. -¡Caray!
-A un cliente le hicimos un homenaje después de venir cincuenta años seguidos. Es una familia de Madrid que ya venía cuando estábamos en la calle Barcelona. -Es que en cien años han pasado de diez a cien habitaciones...
-Hemos crecido poco a poco. La gente sigue viniendo porque aquí no hay jaleos y es un hotel tranquilo.
-¿Salou es mejor ahora que hace cincuenta años?
-Es diferente, se ha perdido en tranquilidad pero ahora se gana más dinero. -Cuando abrieron, el menú del día valía entre seis y diez pesetas...
-¡Y todo era fresco! El pescado saltaba en la cocina. Antes no había nada congelado y la generación de ahora casi no sabe qué es un producto fresco.
-...Y un whisky valía 1,5 pesetas.
-Y hemos servido langosta a tres pesetas la ración y filete a dos pesetas y aunque las cosas cambian, nosotros seguimos dando buena calidad. -¿Cómo llegó usted a Salou?
-Vine al terminar la guerra y conocí a mi marido en 1940. Él era el hijo del fundador de la fonda Planas. Mi suegro era un cocinero excelente, de los que ya no existen. Guisaba muy bien y muchísima gente venía al hotel sólo para comer y eso que, al principio, la cocina era de carbón. -¿Y usted qué hacía?
-De todo. Trabajaba en la cocina, pero en este negocio uno tiene que estar dispuesto a hacerlo todo, si hay que hacer una cama, se hace, y si hay que atender a un cliente, también. Y quien no lo vea así, no va a ir bien. ¿Y sabe una cosa?
-¿Qué?
-Que antes el trabajo era mucho más duro, porque todo había que hacerlo a mano y no había máquinas, pero la gente que trabajaba estaba contenta. No es como ahora...
-El suyo es un trabajo muy sacrificado...
-Demasiado esclavo. Al final de temporada acabamos muy cansados. Te debes al cliente y hay que darle conversación y tratarlo bien. Y luego, cuando acaba la temporada, hay que hacer obras y ponerse al día. Nosotros siempre nos hemos renovado para estar a la última y no perder el tren.
-¿Y cómo van a celebrar el centenario del hotel?
-No hemos pensado nada. Quizás hagamos una fiesta con la familia, pero cuando acabe el verano...

Llegó a Salou con 19 años y se puso a trabajar en el hotel Planas, donde conoció a su marido, el hijo del fundador. Ahora, es su hijo quien lleva las riendas del negocio -que cumple 100 años- y ella, a sus 80, sigue al pie del cañón.

Aportació de VEI

diumenge, 19 d’abril de 2009

Jornades d'urbanisme


Llibertat Enric Duran



La defensa de la postura de l'Enric Duran, insubmís a la banca, és una més de les lluites que els qui no volem més capitalisme veiem com a imprescindibles. Per la seva claredat (els bancs ens roben, reapropiem-nos dels seus diners), per la seva radicalitat (dirigida a l'arrel del problema) i d'acció directa no violenta (no causa danys a persones però assenyala posant damunt la taula el propi cos).
Diu Solbes que "nuestro sistema és sano" i aboca 9.000 milions d'euros per "salvar" una caixa que s'afonava. Quina vergonya de polítics, esclaus dels amos de la banca i les multinacionals. Diu l'Enric Duran que "Podem!" i ho tenim cada cop més clar, no només podem sinó que és de les poques opcions dignes que tenim.

Extret del bloc del Jordi Marti