divendres, 9 de maig del 2008

Assetjament immobiliari

" Les denúncies de casos d'assetjament immobiliari surten dia sí, dia també, a les audiències públiques de Ciutat Vella. En la de dimarts passat, en què es van presentar dos casos, la regidora del districte, Itziar González, va anunciar canvis importants en les polítiques municipals per abordar aquest problema: L'àrea d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona està preparant un conveni de col·laboració amb la fiscalia per establir tot un protocol d'actuació per frenar i reconduir cada situació d'assetjament que es produeixi a la ciutat.

Llegir article

dijous, 8 de maig del 2008

'Un barri de l'Òstia'



"L’Òstia" és l'àlies del barri de la Barceloneta, el mariner, el més típic de la ciutat. Barcelona s'ha convertit en una destinació turística de primer ordre i la Barceloneta és el primer barri a notar aquests canvis: augment espectacular del preu de l'habitatge, cases que es transformen en apartaments per a turistes i reformes urbanístiques que han suscitat polèmica. Els veïns, en la seva majoria ancians, senten que ningú compte amb ells perquè com diuen "la Barceloneta aspira a convertir-se en la Miami d'Europa". http://www.rtve.es/repor

Els iots del Port Vell

El president del Port de Barcelona, Jordi Valls, va assegurar ahir que espera que en el transcurs de dues setmanes es comencin a retirar els quatre iots esportius enfonsats després de l'incendi que es va produir el 2 de febrer passat en un amarrador de Marina Port Vell. Llegir més

Franki llibertat!


Web de solidaritat amb Franki de Terrassa

dimecres, 7 de maig del 2008

Barri de Cabanyal



El problema del barri de Cabanyal de València, és molt greu pels interessos immobiliaris sobre aquest barri pescador i els plans urbans de l'administració, fa una setmana TVE va emetre un documental abordant el tema amb naturalitat, deixant que parlessin totes les fonts, i indicant el noticiable de l'assumpte; que són principalment dues coses: que es pot destruir un barri històric (l'interès del qual entenc que pugui ser opinable) per a fer noves construccions, i que l'Ajuntament de València està utilitzant la tècnica de 'asustaviejas' per a tirar als expropiables de les seves cases pagant-los només un 10% del seu valor

PROU TURISME i PROU HOTELS!



EL PASSAT DIA 5 DE MARÇ VAM FER UNA ASSEMBLEA SOBRE EL PROJECTE D’ENDERROC D’EDIFICIS VEÏNS AL PALAU DE LA MÚSICA, AL CARRER ST. PERE MÉS ALT 13 bis, 15 i 17, QUALIFICATS D’EQUIPAMENT, PER FER-HI UN APARCAMENT, UNA MÍNIMA PLAÇA i UN HOTEL

AL PROJECTE HI PRESENTAREM AL.LEGACIONS.


El passat 5 de març les entitats sotasignants vam fer una assemblea per informar que l’ajuntament esta donant permís per enderrocar els edificis al c. St. Pere més Alt 13bis, 15 i 17 i c. Amadeu Vives 2 i 4, veïns al Palau de la Música, i en una altra actuació, al c. Mestres Casals i Martorell. L’assistència a l’acte va ser nombrós. Després hi va haver un debat. Ara, entre altres, us enviem retalls de premsa referents a la nostra assemblea i un article de La Vanguardia del 1987.

Els edificis afectats, veïns al Palau de la Música, formen amb l’edifici al c. Amadeu Vives 6, un gran conjunt, tot ell propietat de La Salle.

Els edificis afectats ja estan “embolicats”. La xarxa és sobretot un missatge del promotor per dir que amenacen ruïna, cosa absolutament falsa. Com podeu veure per les fotos, el conjunt i cada edifici tenen un clar valor patrimonial. Per aquests enderrocs ara s'ha fet una primera aprovació del projecte La intervenció ha estat promoguda per L’Orfeó Català –en definitiva uns institució privada- i un promotor immobiliari privat. El conjunt ara té la clau urbanística 7, o sigui d’equipaments.

Efectivament, La Salle hi té escola, parvulari, escola bressol i una part residencial, qualificat tot d'equipaments. Els edificis amenaçats serien substituïts per aparcaments, un hotel i una plaça (cal atreviment per dir-li plaça). Aquesta actuació, per ser legal, requereix una Modificació del Pla General Metropolità, o sigui passa per l’aprovació de la Generalitat i de l’Ajuntament. Cal afegir que va acompanyada de importants detalls: l’hotel, passats 12 anys des de l'aprovació definitiva, pot passar a ser edifici d'habitatges de renda lliure (no s'especifica que sigui habitatge protegit) i queda qualificada de vivenda. A més, per evitar la pèrdua d’equipament a Ciutat Vella degut als enderrocs dels edificis de St. Pere més Alt, la Generalitat passa de residencial a equipament un edifici de la seva propietat –propietat de tots- a la Pla. de St. Jaume- C. Ciutat 1, on ara hi ha una sucursal de La Caixa i oficines de l’Administració. Es a dir, es fa una permuta devaluant un gran edifici de propietat pública. L’operació suposa que a més la Generalitat –nosaltres- haguem d’indemnitzar a la Caixa, doncs la seva sucursal no pot estar a un edifici de clau 7. Un joc de "trileros" on el pèsol és l'aprofitament urbanístic i on el sector públic fa regals als promotors privats per a fer un hotel de cinc plantes reconvertible en habitatges. Si això suposa "millora de l'entorn del Palau de la Música", amb permís dels propietaris de La Salle, que baixi Déu i ho vegi...

Els promotors acompanyen els seus arguments dient que així serà més visible el conjunt escultural de Miquel Blai a la cantonada del Palau de la Música. Com que el Palau és posterior a La Salle, l’escultura està feta per ser vista des de sota. I en tot cas, només es guanyaria visibilitat si s’enderroqués els edificis frontals a l’escultura o sigui els edificis de St. Pere mes Alt, 10, 12, 14 i 16. Perô aquests són de diferents propietaris i als promotors immobiliaris s’estimem millor tenir un sol interlocutor.

També diuen que amb aquesta operació La Salle farà millores en la part que li queda. El centre és concertat i La Salle –institució de moltes propietats- segur que sabrà trobar maneres menys grolleres de reformar les seves instal·lacions i esperem que no utilitzin als pares dels alumnes de portaveus per justificar una operació de clara especulació urbanística.

Així, estudiant el projecte, hem vist que ens trobem de nou davant un cas flagrant d'especulació urbanística privada amb el consentiment de les institucions públiques. A més, continua la política de promoure més i més hotels a Ciutat Vella, fent fora els veïns, eliminant equipaments i pressionant a tancar el comerç de barri. Cal considerar, en aquest sentit, que més hotels no ens calen al barri, atès que en un radi aproximat de 250m, agafant com a punt de referència el Palau de la Música, hi ha uns 20 establiments d'aquest tipus d'ús. En definitiva, només la maleïda especulació urbanística justifica aquest hotel que vol substituir tres edificis, dos d'ells catalogats com a Béns Urbanísticament Protegits.

Davant d’aquests fets un grup de tècnics estan preparant al·legacions que us farem conèixer a un pròxim acte. Esperem comptar amb el vostre suport.

Cordialment, AAVV Casc Antic i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.

Fotos

dimarts, 6 de maig del 2008

BCN WEEK (Nº1, MAYO 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA NEWYORKIFICACIÓN DE BARCELONA (MAGGIE SCOTT)

1- ¿QUÉ PENSARÍA COPITO DE ESTE EXPERIMENTO URBANO?

Barcelona, como la conocemos, con su arena importada, su medalla de oro en pescado y sus numerosos aparcamientos para yates, es el producto de los juegos olímpicos de 1992 y de la masiva renovación urbana que vino con las olimpiadas. Ahora, con sus 14 años, nuestra pequeña BCN es como Samantha Baker en la obra maestra de 1984 del cineasta John Hughe -"Dieciseis velas" (a lo mejor tuvo otra traducción en España)- : tiene tetitas.

Sí, esta ciudad ha abandonado su provincianismo, y ha alcanzado su pubertad a grandes pasos. Como todas las adolescentes, ella tiene posters colgados en su armario con un montón de besos de pintalabios desparramados en la cara de su héroe. Y sueña por las noches en que se hará grande y será como... Vamos, piensa a lo grande. ¿Qué crees que le gustaría ser a BCN de mayor? ¡Es New York! Está bien, BCN quiere ser de mayor una ciudad como Nueva York.

¿Por qué Nueva York? ¿Qué os parece Berlín, Milán o San Francisco? La respuesta es simple: porque NY es la ciudad más excitante y cosmopolita de EEUU, y BCN está tomando meticulosas medidas para asegurarse el puesto de ciudad más excitante de Europa. La Nueva York de Europa, eso es. Esto no es ninguna loca idea que hayan inventado unos new yorquinos después de haber pasado una tarde de martes algo perezosa en El Raval -principalmente después de haber consumido la suficiente cantidad de cervezas Moritz para afectar negativamente el abastecimiento de Estrella de la mañana siguiente-. En marzo, el alcalde Joan Clos estuvo en NY para la inauguración de la exposición "BCN in progress", un evento de tres meses de duración que mostraba los últimos proyectos de los edificios construidos en BCN -acompañado de los cracks de la arquitectura mundial, como Frank Gehry, Jean Nouvel o Toyo Ito-. El pasado 22 de marzo del 2006, La Vanguardia citó las siguientes palabras del alcalde Clos, "parece como si las dos ciudades se estuvieran mirando en el espejo la una a la otra".

No nos estamos refiriendo a que El Borne realmente se parezca al SoHo newyorquino, o que El Raval podría ser confundido con el East Village. Clos se estaba refiriendo a los cambios que se están dando en BCN para prepararla a la nueva economía. Cambios que afectan a la arquitectura, inmigración, sanidad o planeamiento urbanístico. Pero La Vanguardia señala que la reflexión de Clos no se cumple en todos sus aspectos. En realidad, dicen, NY hace años que cambió un modelo económico basado en el sector servicios por otro basado en una economía FIRE (las siglas en inglés de finanzas, seguros e inmobiliarias, y que significan FUEGO). Y BCN aún no ha pasado de los servicios -eso es lo que cree La Vanguardia-. Está bien, si ellos lo dicen... Es importante no deprimir a la juventud con el modelo económico que se les viene encima... ¡la economía del FUEGO!

2- RASCACIELOS CON ACTITUD

Nueva York sabe de arquitectura. El Edificio Chrysler, el Empire State, Flatiron, el Guggenheim de Frank Lloyd Wright e incluso la World Tower de Mr. Trump, son nombres conocidos en el mundo entero. Pero si tú le preguntaras a un japonés en BCN dónde está la torre Acbar, quizá te mire con cara de poker y se oculte bajo su paraguas. Luego, si le mostraras una fotografía del edificio, a lo mejor piensa que eres un pervertido. Sin embargo, BCN está ocupada dándole una marca a esta propensión por crear una arquitectura asombrosa -o al menos inspiradora-. No olvidemos que ésta es la ciudad de Gaudí al fin y al cabo.

El hotel Arts y su vecina torre Mapfre fueron construidos para los juegos olímpicos y crecieron acostumbrados a ser los únicos edificios en rozar el cielo de Barcelona. Ahora comparten los ambientes más deprimidos con algunos proyectos altamente ambiciosos. Barcelona, inteligentemente, sabe que no puede invitar a Trump a construir un edificio de oficinas de 90 plantas en el reciente recinto del fórum. En vez de eso, está ocupada diseñando edificios que llamen la atención -no por su tamaño, sino por su apariencia-.

El barrio de La Sagrera, un lugar donde ningún turista tendría la mínima intención de visitar hasta ahora, albergará La Torre del Triangle Ferroviari (la cual está siendo diseñada por Gehry). Incluirá un espacio para oficinas, una sala de actos y un parque público. Este concepto de crear un nuevo barrio "de la nada" fue probado por primera vez en el fórum del 2004. El "Forum de las Culturas" fue una excusa para que el ayuntamiento gastara millones -recaudados vía impuestos, por supuesto- en construir un centro de conferencias de primer nivel mundial. Su intención fue, ya que Microsoft ha pasado de instalar su cuartel general europeo en BCN, ellos no perderían la oportunidad de mandar a sus "cachorros" a una conferencia semanal. Aprovechando la estancia en la ciudad , los/as conferenciantes tendrían la oportunidad de callejear por la nueva Rambla de la Mina -la cual atraviesa el antiguo barrio "en riesgo"- y hacer algunas compras en el centro comercial Diagonal Mar.

Mientras tanto, "BCN in progress" está siendo exhibida a la vez en el fórum y en el Centro de Arquitectura de NY. David Palomar, jefe de operaciones en el fórum, reconoce que BCN se está haciendo notar para atraer la inversión extranjera y la atención de todo el mundo: "Quizás NY y BCN compartan algunos puntos de vista en la manera en que se ven a sí mismas y planean sus proyectos de futuro", dice Palomar. Esta frase admite que, aunque BCN sea mucho más pequeña que NY, ambas ciudades comparten el mismo interés por la arquitectura, los eventos culturales y el arte.

De acuerdo con Annie Kurtin, coordinadora de la comunicación y política del Centro de Arquitectura de NY, el proyecto se inició hace tres años cuando NY aún era una aspirante para albergar las olimpiadas del 2012. Si hubiera ganado, las dos ciudades tendrían ahora ese vínculo... Cuando NY perdió ante Londres, decidieron ir con el proyecto a otra parte. Pero el enamoramiento de BCN no se ha extinguido totalmente. De hecho, NY recientemente le ha dicho unos cuantos piropos. Kurtin admite: "Desde nuestra perspectiva, BCN es una ciudad tan excitante... Creemos que NY realmente puede aprender mucho de su expansión y desarrollo físico". "¡Oh, Dios mío! ¿Escuchaste eso?", grita BCN.

Ciutat Vella s'estavella

Aquí teniu un article sobre el hotel Vela publicat en l’últim Masala

dilluns, 5 de maig del 2008

La Festa dels Coros 2008

RUTA CERCAVILA

AVÍS VEÏNS

VIDEO: "Contracorrent" contaminació electromagnètica.

El 8 de gener del 2002 el programa Documents TV de La 2 de TVE anava a emetre aquest reportatge titulat ’Contracorrent’. En ell s'expliquen els perills i efectes per a la salut relacionats amb les línies d'alta tensió, les subestacions elèctriques i les antenes de telefonia mòbil. Mai va arribar a emetre's


diumenge, 4 de maig del 2008

El Atlètic Barceloneta repeteix el doblete de la passada temporada

No va haver necessitat d'una tercera trobada. El CN Barceloneta, ara per ara, és el club de waterpolo més poderós del país. Ahir, en la piscina de San Sebastià va tornar a demostrar-lo a l'imposar-se per segona vegada en quatre dies al CN Barcelona (12-9), el que li ha suposat assolir el seu tercer títol consecutiu de Lliga en la Divisió d'Honor. llegir més...

Bacallà, sec , sec!!! Felicitats!!!


Parc de concentració


Aquí teniu un article de Josep Maria Montaner arquitecte i catedràtic de l'Escola de Arquitectura de Barcelona (UPC) publicat en el diari El País

Por fin se ha podido descubrir qué hay detrás de los muros de hormigón, vagamente recubiertos de vegetación, que se han levantado para defender el Parc Central del Poblenou. Y lo que se descubre es un parque decepcionante, vacío de algo que tenga sentido y pueda ser una aportación para las personas. Tras atravesar las estrechas aberturas, se transita por unos suelos sin interés y no se ve ninguna aportación respecto a lugares de juego para niños, a cómo sentarse y hacer corrillos para hablar, echarse al sol o ponerse a la sombra bajo alguna pérgola ingeniosa, hacer pic-nic, tomar algún refresco o ir al lavabo. Sólo artilugios superfluos: unas pérgolas mal copiadas de las obras de Enric Miralles y Carme Pinós; unos paneles horadados a la manera de Rem Koolhaas; unas luminarias esféricas sacadas de Luis Barragán; una espiral con el rimbombante nombre de cráter, de tratamiento vegetal cursi, que recuerda en malo la bellísima obra de Beverly Pepper en el parque de la estación del Norte; un Giacometti de cuarta categoría; unos lamentables iglús a lo Mario Merz; un paisaje lunar penoso, y unas sillas aisladas antihomeless y antigrupos. En definitiva, un parque cuyos muros y rincones lo hacen tremendamente inseguro, y unos jardines que siguen la concepción francesa de los setos y las pérgolas que ellos mismos hace más de veinte años han rechazado y superado con "los jardines en movimiento" y la libertad de las plantas creciendo

Llegir article