dijous, 20 d’octubre de 2011

La Barceloneta Rebel

Quatre anys en blogspot i, poc a poc, ens anem mudant:
Notícies actualitzades a http://www.labarcelonetarebel.org/

Ja està llest el nou bloc!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Barceloneta Hip Hop Festival


Aquest cap de setmana la plaça de la Barceloneta s'omple de Hip Hop. 
Sempre parlem de fer coses pels "joves", que a vegades sembles un ens abstracte que espavilar, i no persones amb les que fer, parlar, tramar, organitzar, aprendre. A l'Òstia vam decidir provar això de no fer coses "pels" joves, sinó "amb" els joves. Un colze a colze, més que una acció altruista de tutelatge... com donant per suposat que són autònoms. Per provar. I de moment, la prova ha donat com a resultat el 

Rap de base, rap de barri sense discogràfiques al darrere, de gent que gaudeix del que fa, de compartir-ho amb els amics, de fer-ho perquè sí, o perquè el barri s'ho mereix, o tot i que la promoció dels grups de base i/o crítics  per part del'administració sigui nul·la; o perquè eixa promoció no cal. Motius sobren. 
I ganes també.

Així que aquí us deixem el text de difusió del Festival: 

El grup de rap en català del barri pescador de la Barceloneta organitza la primera edició del BARCELONETA HIP HOP FESTIVAL. Tindrà lloc el 22 d’octubre de 2011 a la plaça de la Barceloneta (Plaça Sant Miquel) de 19:00h fins les 24:00h, hi assistiran:
- At Versaris (Sabadell-Sants)
- Poker d’Asos (Barceloneta)
- Arrap (València)
- Nano (Barcelona)
- Balada (Sant Boi)
- Altas Horas (Sant Boi)
- Unite Studio (Barceloneta)
- MC Redecki (Barceloneta)
- MCido (Barceloneta)
Amb la participació de l’speaker Hèctor Arnau des de València animant a tota la penya que hi assisteixi.

El festival està íntegrament organitzat, finançat i promogut pel grup del barri de la Barceloneta
Poker d’Asos i l’Associació de veïns de l’òstia. Davant la manca de promoció i difusió del rap de base en general per part de l’Ajuntament, el grup i l'avv han hagut de treballar conjuntament i independenment per tal de fer possible aquest projecte.


dimecres, 12 d’octubre de 2011

RESERVA'T EL DISSABTE 15 D'OCTUBRE


RESERVA'T EL DISSABTE 15 D'OCTUBRE

CONVOCATÒRIA INTERNACIONAL DE LA INDIGNACIÓ A L'ACCIÓ

Les nostres vides, o els seus beneficis

MANIFESTACIÓ
17h. Plaça Catalunya (Barcelona)

www.acampadadebarcelona.org

dijous, 29 de setembre de 2011

Avui Rap de Barri

Aquesta tarda al c/Pescadors a les 20 el grup més jove del barri visita el carrer més antic.

Pot ser la millor mostra de que les festes majors d'aquest barri encara estan vives.

Poker d'Asos presentarà avui oficialment la seva segona maqueta Rap de Barri al carrer més emblemàtic de la Barceloneta.





Rap en català de Poker d’Asos. Un grup de 4 joves que es coneixen des de els 3 anys i al 2010 van començar el seu camí en el rap. Lletres directes, amb sentiment de barri, flows complicats i moltes ganes d’experimentar a l’hora de crear. El disc està dedicat al barri que els ha vist créixer des de que van néixer. Cançons sobre l’estiu, de toc social, sobre el barri, el dia a dia, fins i tot una dedicada a un “chandal” o una altre afirmant que 2Pac era català!

A volar s'ha dit!

dijous, 22 de setembre de 2011

Festa major de la Barceloneta, la festa popular del c/Pescadors

Ja estem de nou.

Ha arribat la festa major. Festa que no és festa només una setmana, és una festa que treballem tot l'any per gaudir durant aquesta setmana amb vosaltres, amb els nostres veïns.

Perquè durant aquesta setmana, us convidem a venir al carrer a ballar, dinar, sopar, riure, compartir amb nosaltres, juntes, l'alegria de ser al carrer; el saber que és així com volem construir el barri en què hi vivim i que tant ens estimem. 

Un barri que sempre està en perill, però que els veïns defensem i cuidem, com si fos casa nostra; perquè aquest troç de terra triangular és casa de tots. I al setembre el defensem amb la festa, eixa festa popular que sense vosaltres no té sentit. 


:: Dissabte 24

--> 22h  Pregó inaugural
--> 22.30h Ball amb l'orquestra Odisea

:: Diumenge 25

--> 12.30 Sardinada popular
--> 17 Una tarda amb l'Emilia
           Lectures, Barceloneta Gentil, teatre de l'oprimit amb Txus, cant, 
           davantals, concurs de fotos, Cantaires de la Barceloneta, Boris Michel...
           i l'alegria, vitalitat, el record viu de l'Emilia, com no

--> 22h Estrena de la pel·li documental: 
     L'últim carrer. Sobre el carrer Pescadors dirigida per
      Marina Monsonís i Rasmus Siever

:: Dilluns 26 

--> Berenar infantik i espectacle de màgia
--> Cant coral amb Barceloneta Gentil
--> Nit de teatre amb "Carola Teatro"

:: Dimarts 27

--> 18h Berenar i espectacle infantil
--> 22h  Espectacle de varietés amb "Gorka"

:: Dimecres 28 

--> 18h Berenar infantil i Titelles
--> 21h Concert Ska amb  "Propers"

:: Dijous 29 

--> 18h Berenar infantil i Pallasos
--> 20.30h Hip Hop de Barri: Poker d'Asos presenta la seva segona maqueta "Rap de Barri" 
--> 22h Nit de revista musical

:: Divendres 30

--> 18h Xocolatada
--> 22.30h Ball amb l'orquestra Odisea
(mojitos a càrrec de la vocalia de sanitat de l'avv l'òstia per recaudar fons per la lluita a l'Hospital del Mar)

:: Dissabte 1

--> 13h Botifarrada popular
--> 17h Tarda de cant: Muna i Llum
--> 22.30h Ball amb l'orquestra Odisea
(mojitos a càrrec de la vocalia de sanitat de l'avv l'òstia per recaudar fons per la lluita a l'Hospital del Mar)

I al c/Grau i Torres, la sardineta i castells de la muntanya fan el seu primer dia de festa major!
:: Diumenge 2
--> Concert de Cloenda amb 
     19h  "Boris Michael" (pop)
      20h espectacle compartir amb diversos artistes i dj final



Esdeveniment a facebook

A Twitter #fmbcnta

 

dimarts, 20 de setembre de 2011

Butlletí informatiu de l'avv l'òstia i la PADB setembre 2011


BOLETÍN INFORMATIVO DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS DE L’ÒSTIA
Y LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE
LA BARCELONETA 17 de Septiembre de 2011





  • Bienvenida a la nueva Regidora

Tenemos que darle la bienvenida a la nueva regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, que en julio pasado se hizo cargo del Distrito con la llegada del nuevo gobierno de CiU, ya que el anterior gobierno del PSC no cumplió con las expectativas que teníamos los ciudadanos.
De momento no sabemos cuáles van a ser los cambios, ya que se ha quedado con la mayoría de técnicos del PSC... malo, malo, malo... ¡son técnicos contaminados de información errónea!
Están persiguiendo a los top manta, ¿por qué? Dicen que porque son ilegales, pero y qué pasa con los apartamentos turísticos ilegales, las terrazas y comercios que no tienen permisos, se persigue a unos sí y a otros no... a lo mejor por el color de la piel...
Atacan el PIRMI de los más desfavorecidos que cobran 300e al mes ¡mientras al Millet y compañía se lo llevan de rositas y las rentas altas, ni tocarlas!
Tenemos EREs en sanidad y enseñanza ¡tenemos que volver a luchar por unos derechos que son un legado que nos has dejado nuestros abuelos y nuestros padres, y hay que defenderlo!

¡Esperamos! ¡Deseamos! Queremos que el “ppulacho, los mileuristas, nosotros, los ciudadanos de a pie no tengamos que padecer más represión.

Bienvenida, Mercè Homs
:)


Os informamos que hace dos semanas mantuvimos una reunión con ella, si queréis un resumen para saber cómo fue, podéis pedírnoslo en la asociación o leerlo en
Es importante que todos los vecinos sepan qué se está hablando con la administración.

  • Apartamentos turísticos

La vivienda es un derecho fundamental, que se tiene que garantizar: todos tenemos que poder acceder y mantener una vivienda, y más en tiempos de crisis. Por eso, que se conviertan en negocios, y se permita, nos parece que es priorizar los negocios frente a los derechos. Cuando decimos que no queremos ningún apartamento turístico más en el barrio y en Ciutat Vella lo decimos porque vivimos en un distrito y un barrio con mucha gente que está en la pobreza. Es así de crudo, parece raro en el siglo XXI, pero cuando las políticas que hace el poder son para beneficiar a los que ya tienen, todo se vuelve más lógico.
Cada verano vemos cómo el barrio se llena de turistas, nosotros no estamos en contra de los turistas: todos hemos sido turistas alguna vez. Pero sí de que se den todos los privilegios y facilidades a la industria del turismo, a la economía del turismo en detrimento, afectando a los vecinos, y a más a los que tienen menos recursos. Todos sabemos que en el barrio no
sobran las viviendas, y sí que hay muchas familias con dificultades para llegar a final de mes.
Por eso, no solo no queremos los apartamentos turísticos porque generan molestias, que también (quién no ha pasado más de una noche en vela por los ruidos); sino que mientras haya un solo vecino en el barrio que no tiene vivienda, no podemos permitir que este derecho fundamental se convierta en negocio.
La administración tiene que velar, preocuparse por cubrir las necesidades básicas de la gente; después vienen los negocios.
Además, los apartamentos turísticos no reportan ningún beneficio al barrio. Lo convierten en un gigante hall de hotel, donde los vecinos acabamos siendo figurantes.

Por eso:

  • Recomendamos a todas las comunidades de vecinos que cambien los estatutos de la comunidad y añadan un párrafo que diga que en esa comunidad no se permiten apartamentos turísticos
  • En la asociación recogemos denuncias de apartamentos turísticos, así como información para saber cuántos hay en el barrio de verdad. (el Ayuntamiento dice que 63, pero sabemos todos que son maś).

Y no solo los apartamentos turísticos, sino también las ejecuciones hipotecarias, los desahucios (10 al día en la ciudad de Barcelona)... hacen que cada día más familias tengan problemas de vivienda, por eso, os invitamos a que participéis en la manifestación (se celebrará en muchas ciudades del Estado) el próximo día 25 por el Derecho a una Vivienda Digna!

Día 25 a las 18 en plaça Catalunya


  • Recuperación de la memoria cooperativa del barrio
    y campaña por recuperar el Siglo XX

La Barceloneta tiene una larga tradición de cooperativismo, que en las últimas décadas se ha perdido. Cuando nacieron las cooperativas lo hicieron con la voluntad de compartir y generar recursos entre las clases trabajadoras, por eso, en un barrio como la Barceloneta llegó a haber más de seis funcionando al mismo tiempo.
Su espíritu era solidario y de cooperación, un espíritu que sigue presente en algunos sectores de barrio, pero que se ha perdido a nivel global. Como parece que también se puede perder la memoria, lo que supusieron esas cooperativas, que salieron adelante gracias a hombres y mujeres normales, no hubo grandes nombres, grandes figuras: eran vecinos del barrio trabjando, poniendo horas e ilusión a proyectos comunitarios.
No podemos permitir que eso se olvide, se pierda; porque es parte de la historia de nuestro barrio, pero también, porque en estos momentos de crisis capitalista, es necesario recuperar y poner a funcionar ese espíritu solidario más que nunca.
L'avv l'òstia y la plataforma hemos empezado un proyecto de recuperación de esa memoria, que hace que el barrio sea como es ahora, y que también está viva y puede ayudarnos a mejorarlo.
Por eso, si conocéis a alguien, estuvistéis implicados en una cooperativa, queremos que nos contéis cómo fue.
Y recuperar la memoria no puede ser para meterla en un cajón museístico, sino para transformar y mejorar nuestro presente y nuestro futuro. Así que esta “investigación” no es una cosa de escribir y hacer una exposición y ya está; sino que se enmarca en una campaña de recuperar para el barrio el edificio del siglo XX (c/Atlàntida 1-3), que lleva más de 15 años vacío, y que tiene que volver a ser para el barrio, un espacio en el que los vecinos gestionemos nuestro ocio, donde compartamos recursos, que enriquezca la vida cultural del barrio. El Siglo XX es del barrio!

http://www.facebook.com/segleXXbarceloneta


  • Recortes en el Hospital del Mar: nuestro derecho a la sanidad pública amenazado
Los recortes en sanidad muestran una de sus caras más crudas en La Barceloneta. La dirección del Parc Salut Mar -en el que está el Hospital del Mar, el hospital Dos de Maig, el centro de atención del Forum, etc-, ha acordado un ERE (Expediente de Regulación de Empleo) que afectará a cientos de trabajadores y trabajadoras, que serán suspendidos de empleo y sueldo por varios meses (aun no se sabe cuántos). Es lamentable la nula oposición de los sindicatos representados en el Comité de Empresa al ERE.

Pero no podemos pensar que se trata sólo de un conflicto laboral de los trabajadores y trabajadoras del hospital. Recortar el personal de un hospital supone una pérdida de calidad de servicio, que tiene repercusiones en algo tan delicado como la salud de todos los vecinos y vecinas. Por eso, luchar contra los recortes y a favor del derecho a una sanidad pública, universal y gratuíta es cosa de todos y todas. Atentos a las movilizaciones.

 
  • Manifestació 18 setembre per un serveis públics i de qualitat
El proper 18 de setembre s’ha convocat, a nivell estatal, una manifestació en defensa dels serveis públics i contra tots els retalls socials que estem patint en tots els àmbits: educació, sanitat, serveis socials, cooperació al desenvolupament... La retallada dels serveis socials implica, a més a més, una baixada de la qualitat dels serveis públics que a la llarga corren el risc de privatitzar-me i desequilibrar encara mes la balança de la justícia social. Encara estem a temps d’aturar aquesta agressió i els poders polítics mai han de pensar que som impassibles amb les seues mesures.
Per això, animem a tots els veïns a sortir al carrer el proper diumenge per a concentrar-se a les 19h a plaça Catalunya per anar tots junts fins a l’Arc de Triomf, demostrant que encara som vius, actius i indignats.




¡Ven! Cada martes a las 20 en la c/Pescadors asamblea de la PADB y la avv l'òstia.
Y los martes y jueves de 18 a 21 en Pescadors 49.
pdefensabarceloneta@yahoo.es avlostia@hotmail.com
http://picasaweb.google.es/bcntafotomaton/ vimeo.com/barceloneta
labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
#barceloneta facebook: La Barceloneta ReBel


divendres, 16 de setembre de 2011

#18S: “Defiende lo Público”


El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de tots les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

- Consorci d’Educació de Barcelona, ​​com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

- CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h des de la porta del CAP Drassanes. ( Drassanes / Paral · lel).

- Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

- Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta del Departament de Justícia, c. d’Aragó, 332.

- Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta de la seu Departament Benestar Social i Família, Pl Pau Vila.

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

L’email de contacte del Grup de Treball “Barcelona 18S” és comisionbcn.18s@gmail.com.

Per més informació us podeu adreçar al blog “Defiende lo Público”, clicant aqui.

Font: acampadaBCN

dimarts, 13 de setembre de 2011

dimarts, 6 de setembre de 2011

Resum de la reunió mantinguda amb la Regidora Mercé Homs


A continuació trobareu l'ordre del dia que li vam enviar a la Regidora per a la reunió que es va mantenir el dilluns 5 de setembre, i els punts comentats amb les respostes de la Regidora. 

Són apunts de la reunió i no es tracta d'un acta oficial.

Barcelona, 31 'agost de 2011


Assitents:

Mercé Homs, Regidora
J.M Homdedeu, tècnic de barr
Lourdes López,
Antonio García, 
Pepa Picas, 
Xavier
María del Pino 
Gala Pin




a l'atenció de la Regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercé Homs




L'associació de veïns de l'òstia i la plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta es dirigeixen a vostè per exposar-li els temes que tractaran en la reunió del proper 5 de setembre, així com els noms dels assistents a aquesta reunió. La intenció és avançar-li les preocupacions i el treball que fan aquestes dues entitats, així com estalviar temps en la pròpia reunió, i poder comptar ja amb la informació pertinent.




0. Presentació de les dues entitats a la Regidora.


  1. Text Refós i Comissió de seguiment del Text Refós.


La web de Foment de Ciutat Vella anunciava al juny passat la redacció d'un Text Refós per a La Barceloneta, què es convertiria en el nou pla urbanístic de referència pel barri. Arran de la notícia, es generà la xarxa del barri, composada per múltiples entitats i veïns per tal de conformar una comissió de seguiment vinculant d'aquesta redacció.
a) Volem conèixer l'estat en què es troba la redacció de la refosa,


              b) així com si Districte té voluntat de donar-li continuïtat a la formació  
            d'una comissió de seguiment composada pel teixit social de La  
            Barceloneta de caràcter vinculant.


S'adjunta la proposta elaborada pels veïns que ja va estar presentada a la Regidora al mes d'abril


Les dues qüestions plantejades a dalt són les que mereixen més interès per part de les dues entitats, però enllacen amb els següents temes sobre els que creiem oportú tenir informació sobre els següents temes:


d) Clínica Barceloneta: el seu suposat trasllat als terrenys de Nova Bocana, i la construcció en la seva ubicació actual d'habitatge VPO


e) construcció d'habitatge de VPO a la zona marítimo terrestres

Entra en el pack de planejament. S'informarà al respecte


f) situació i calendari d'execució de la Reforma del Moll dels Pescadors i de la II Reforma de Nova Bocana

És el que ens pot donar menys informació, entra a nivell d'Urbanisme de Barcelona. Són partidaris de planejament i de comissió de seguiment, s'ha d'informar al respecte amb Hàbitat urbà. Són partidaris, perquè la Barceloneta és un lloc estratègic, entre d'altres, pel Front Marítim.
Assegura que el projecte està aturat i el rellotge no corre.

Abans de Nadal ens hem de poder tornar a trobar per fer un calendari, per parlar de com actuem amb comissió de seguiment i començar.

Això ha de continuar en marxa.

Suposa que no hi haurà cap problema en donar els documents que té l'equip redactor.

Paquet de documents que se li passa a l'empresa. Es compromet a passar-nos els textos i documents que té l'empresa després de festa major 


  1. Cooperativa obrera Popular el Siglo XX. La voluntat és presentar a la Regidora les demandes i el treball veïnal que s'està fent envers aquest espai.


Respecte a l'edifici volem conèixer qui són els seus actuals propietaris, en quin estat es troben les negociacions per part del Districte amb ells per adquirir l'edifici.

La informació que té és que hi havia negociacions fetes, s'anava a comprar, però es va aturar. Perquè “nosaltres” vam dir que no [sic.]

demana temps per esberinar com està el tema i què passa amb la propietat i la possibilitat d'adquisició. Se li explica el frau que hi ha en el procés d'adquisició i se li demana que actuï per desfer aquest frau. Ho mirarà

Es compromet a  tenir i donar-nos informació a principis de novembre.

Hi ha un compromís de que serà el barri qui decidirà, i serà pel barri.
El compromís dels veïns és fer-li arribar un document que expliqui què s'enten com equipament social 


  1. Local: la Regidora coneix la demanda història d'aquestes dues entitats de poder comptar amb un espai per poder desenvolupar la seva tasca amb menys precarietat. Es tractaria de parlar de les possibles opcions amb què compta Districte. 

No és partidària de l'opció de cessió.
Posaran facilitats amb un estàndards comuns.

Volen ajudar [sic.] a la gent que té ganes de fer coses, i veure com es finançarà.

A part, J.M Homdedeu explica que ha parlat amb Parcs i Jardins pel tema batucada, i el local de la platja, no hi ha problema en que es faci servir, cal tancar calendari i condicions.

Es volen assegurar de que al local no li passi res.  veure quina solució posar per quan tanqui local durant l'hivern.


  1. Situació actual del barri: el turisme i les seves conseqüències a l'estiu, les llicències de terrasses, de quina manera es perseguiran ara els HUT's i es garantirà el dret a l'habitatge en un barri amb una greu mancança...

No se'n poden donar cap llicència més.
    Mesures per HUT's: partidària que existeixen en edificis en què no hi han veïns.
    Debat que tenen obert, volen vincular-ho a urbanisme, parlen amb habitatge, turisme (SA?)
    S'ha de tenir una oferta pels turistes, i  multar als que no estiguen en edificis no unificats [aquesta última part és la que té al cap, encara ho estan debatint a nivell intern]
    No està tancat com a tema, pot ser s'ha de fer modificació Pla d'Usos
    “Oferta allotjament turístic que Barcelona ha de tenir”

Procediment: cens legal, i després actuen quan hi han denúncies. 
Se li demana un cens REAL dels apartaments existents i que s'obligui a les terrasses a complir amb les llicències. 


  1. Acord entre l'Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona signat el 30 de novembre de 2001, com a veïns creiem necessari conèixer aquest acord, en què s'han invertit els diners que surten d'aquest acord, així com fer una proposta en relació a això.


Conèixer també si els diners que avançarà l'ajuntament per la construcció del CEIP Mediterrània procedeixen d'aquest acord, i quin és el calendari d'obres previst.




Gener es comencen les obres CEIP. Estan a punt signar conveni amb Gene per vore quan els tornen els diners. La resta va també a la rehabilitació habitatges pescadors

Miles de Viviendas: només surten 6 habitatges. Proposa que ens repensem si volem un  equipament social.

Espai social on puguin intervindre diverses entitats.

Pot ser van a manteniment i rehabilitació habitatge el que sobri dels diners. 
Se li proposa que quan la Generalitat torni els diners del CEIP (prioritat absoluta pel barri), s'inverteixin en rehabilitar l'edifici del Siglo XX, no ho descarta. 




Es farà Consell de barri, i afirma que a la Barceloneta existia i estava constituit [sic.]

I audiència Pública.













dilluns, 5 de setembre de 2011

Obra Social La PAH. ¡Nueva Campaña!

Durante los más de dos años y medio de existencia de la PAH hemos hecho todo lo posible para frenar los desahucios.

Frente a una ley injusta que permite a las entidades financieras echar a las familias de sus casas al mismo tiempo que les sigue reclamando buena parte de la deuda de por vida, hemos agotado las vías judiciales y administrativas para defender los derechos más básicos:
  • Hemos intentado negociar con cajas y bancos para que aplicaran la dación en pago y dejaran permanecer a las familias en régimen de alquiler social.
  • Hemos intentado lograr justicia a través de los tribunales.
  • Hemos intentado cambiar la ley en el Congreso.
  • Hemos intentado que los ayuntamientos defiendan a sus ciudadanos impidiendo los desahucios por motivos económicos.
No ha sido en balde. Hemos puesto el problema en la agenda política y en algunas ocasiones hemos logrado pequeñas grandes victorias: daciones en pago, posponer decenas de desahucios, familias realojadas en régimen de alquiler asequible, decenas de mociones de ayuntamientos que se han sumado a la exigencia de cambiar la ley.

Sin embargo, en demasiadas ocasiones una y otra vez hemos topado con la arrogancia de las entidades financieras, con la injusticia de una ley que sobreprotege a los bancos y con la cobardía de unas administraciones que no se atreven a poner límites a la avaricia del sector financiero.


Así que: Ante la creciente oleada de desahucios. Ante la dramática situación en la que se encuentran centenares de miles de familias. Ante unas administraciones públicas sin voluntad política para dar respuesta a una  situación de auténtica emergencia habitacional. Ante un Estado fallido incapaz de garantizar los derechos más elementales  y de atajar la sangría de desalojos que se producen cada día (más de 240 en todo el Estado). Ante unos poderes públicos que anteponen los beneficios de la banca a la solvencia y supervivencia de las personas. Ante la actuación antidemocrática y caciquil de PSOE y PP que  bloquean  en la mesa del Congreso la ILP sobre dación en pago retroactiva, moratoria de desahucios y  alquiler social promovida entre otras organizaciones por la PAH. Ante a los nuevos dispositivos que pretenden desactivar las concentraciones ciudadanas contra los desahucios, la PAH quiere gritar alto y fuerte que:  Ni las multas, ni las sanciones administrativas, ni el intento de criminizalización del movimiento, ni las fechas abiertas emitidas por algunos jueces con el objetivo de impedir las concentraciones, ni las actuaciones policiales que a traición se presentan horas antes de la establecida por el juez para hacer efectivo el desahucio, lograrán detener el movimiento ni acallar nuestras voces.

Ante nuevos escenarios, nuevas y mejores estrategias. La PAH lanza su nueva campaña. Una campaña que estamos convencidos marcará un punto de inflexión. Una campaña que persigue la reapropiación ciudadana de aquellas viviendas vacías en manos de entidades financieras fruto de ejecuciones hipotecarias. De manera que en aquellos casos en que las concentraciones ciudadanas no consigan paralizar los desalojos la PAH apoyará y dará cobertura a las familias para que no se queden en la calle. El objetivo es triple : Primero, recuperar la función social de una vivienda vacía  para garantizar que la familia no quede en la calle. Segundo, agudizar la presión sobre las entidades financieras para que acepten la dación en pago. Y tercero, forzar a las administraciones públicas a que adopten de una vez por todas las medidas necesarias para garantizar el derecho a una vivienda.

La Campaña “Obra Social la PAH” nace para hacer efectivo el Derecho a una vivienda digna recogido en el artículo 47 de la C.E., en el artículo 25 de la Declaración Universal de los DDHH así como en el artículo 11 del PIDESC (Pacto Internacional de Derechos Económicos Sociales y Culturales) y sistemáticamente vulnerado por el Estado Español.


Web de la PAH

Video a TV3 de la primera reapropiació


La PAH a twitter @La_PAH


i a facebook

dimarts, 30 d’agost de 2011

Constitució, dèficit i drets socials

Davant les manifestacions ciutadanes i les crítiques de diverses organitzacions socials i sindicals contra l'acord aconseguit pel Govern i el Partit Popular per introduir en la constitució espanyola i en una llei orgànica límits al dèficit i a l'endeutament públics, l'Observatori DESC creu convenient fer les següents consideracions:

1. La imposició de límits al dèficit i a l'endeutament públics no són dogmes aplicables en qualsevol circumstància. Són instruments de política econòmica que poden servir a finalitats diverses. Poden contribuir al sanejament econòmic si s'acompanyen, per exemple, de polítiqués fiscals social i ambientalment progressives o d'un combat ferm contra l'endeutament especulatiu del sector privat. Però en un context com l'actual, en el qual cap dels grans partits impulsa aquestes mesures, el més probable és que acabin servint a objectius menys nobles: la privatització de serveis públics, la retallada de drets dels més vulnerables i a reduir dràsticament l'autonomia política i financera de les comunitats autònomes i els municipis.

2. Aquesta última hipòtesi no és una mera especulació. La reforma constitucional i legal acordada pels partits majoritaris no és una proposta nova ni simplement tècnica. És una proposta política que ja ha estat assajada en diferents països durant les últimes dècades, amb constatables conseqüències anti-socials i anti-democràtiques.



3. Consagrant el principi de l'Estat social i democràtic, bona part de les constitucions de postguerra van acceptar que els governs poguessin fer servir diferents instruments per ajustar-s'hi. El recurs a l'endeutament, combinat amb una pressió fiscal progressiva era un d'ells. Aquesta possibilitat no prefiguraba un programa econòmic específic. Simplement establia un marc constitucional ampli que els diferents governs podrien concretar segons l'orientació ideològica.

4. L'obsessió anti-dèficit i anti-deute i el bloqueig de polítiques fiscals mínimament progressives va ser la resposta de les tesis neoliberals a aquest model constitucional. Amb ella, es generava una forta pressió a favor de sortides privatitzadores, i de retallades socials i una major restricció dels marges d'actuació de les assemblees legislatives.

5. A partir dels anys 80 el sostre a la despesa pública es va inscriure en nombroses constitucions locals i estatals del món. En alguns casos, com a Califòrnia, als Estats Units, es van arribar a incloure límits a la potestat d'augmentar impostos. Aquestes mesures van tenir un paper decisiu en la posterior crisi i fallida de llurs economies.

6. A Europa, el Pacte d'Estabilitat i Creixement de 1997 va ser l'expressió per excel·lència d'aquesta tendència. De manera dogmàtica, va convertir l'obcecació anti-dèficit (no podia superar el 3% del PIB) i anti-deute (no podia superar el 60% del PIB) en una rígida cotilla que restringia l'àmbit de decisió dels Estats. La impossibilitat d'ajustar-se a directives tan estrictes sense provocar un caos social va fer que alguns d'ells, inclosos Alemanya i França, les incomplissin de manera selectiva, mentre imposaven privatitzacions i retallades en serveis específics. A la perifèria, els intents d'adequar-se a aquesta tàcita Constitució europea van adquirir rivets més dramàtics.
Grècia va optar per una política fiscal fortament regressiva, però toi i així va haver de falsejar els comptes públics. Espanya, per la seva banda, va encoratjar una irresponsable política de sobre-endeutament privat que els grans partits segueixen fomentant malgrat estar en el nucli dels problemes que pateixen actualment.

7. En absència de voluntat per controlar als mercats i per imposar una fiscalitat social i ambientalment justa, la proposta d'Ángela Merkel i Nicolás Sarkozy de reforçar els dogmes del Pacte, gravar-los en constitucions i lleis de l'eurozona i endurir les sancions per als incomplidors, no és una mesura neutra. Suposarà un recolzament a les sortides privatizadores a la cris i nou cop contra el constitucionalisme social i democràtic amb el qual els poders públics aspiren a dotar-se de legitimitat.

8. Aquestes mesures, en tot cas, no afectaran igual a tots els països on s'hi apliquin. Tindran un especial impacte a la perifèria de l'eurozona, on la vulnerabilitat social i productiva és especialment greu. En el cas espanyol, el govern i el Partit Popular han acordat imposar al conjunt de les administracions un sostre de dèficit del 0,40%. Així mateix, pretenen que el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudeixi de prioritat absoluta. La concreció d'aquests objectius d'aquí al 2020 és, a més de irrealista, suïcida social i econòmicament. 





9. Tot i ser greu pretendre atorgar a aquestes reformes rigidesa constitucional, consagrar-les per llei orgànica no serà menys prejudicial. Si es duu a terme, de fet, els objectius de reduir el dèficit i el deute públic serien incompatibles, en qualsevol cas, amb la consecució de principis i drets bàsics contemplats a la Constitució de 1978, als Estatuts d'Autonomia i a nombroses Declaracions i Tractats internacionals en matèria de drets ratificats per l'Estat espanyol. D'entrada, comportaria, sobretot si es privilegia el pagament als creditors, com pretén la reforma, renunciar a objectius constitucionals com els de l'Estat social (art.1.1), la igualtat real i efectiva (art. 9.2) o l'autonomia política i financera de les Comunitats Autònomes i els municipis (*arts. 2, 140, 142 i 156).

10. La pretensió d'incloure, al costat dels objectius de reducció del dèficit, excepcions en cas de "catàstrofe natural, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapin al control de l'Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat" resulta un contrasentit. En primer lloc, perquè aquest escenari d'insostenibilitat social ja existeix en àmbits com el de l'habitatge, la salut, l'educació o el laboral, i les reformes no faran sinó agreujar-ho.

11. Les reformes pactades, en realitat, obligaran, en cas que es duguin a terme, a sacrificar no només els drets de la gent gran, dones i treballadors de tot tipus, sinó els d'unes generacions precaritzades que, tot i no haver votat l'actual Constitució, estan sent víctimes privilegiades de llurs límits i incompliments. En aquest context, l'obstinació en durles a terme o la negativa a discutir-les, si més no, en referèndum, només aguditzaran la impugnació que moviments com els del 15-M han llançat a l'actual règim polític i econòmic. I carregaran de raons als qui, com a Islàndia, exigeixen processos constituents capaços, no només de "calmar" els mercats, sinó de sotmetre'ls a lògiques genuïnament democràtiques que prioritzin els drets de totes les persones per sobre dels beneficis d'alguns pocs.




Article tret de la web del Observatori DESC

diumenge, 28 d’agost de 2011

Gran concentración contra la reforma constitucional

Hemos visto como nos recortan sanidad, hemos visto como nos condenan a ser precarixs toda nuestra vida, hemos visto como nos dejan sin techo, hemos visto como nos dejan sin trabajo, hemos visto como salvan a bancos mientras arruinan familias, hemos visto como nos tergiversan el pasado, nos culpan del presente y nos hacen pagar por el futuro. Pero se acabó, NO veremos cómo reforman la Constitución sin tenernos en cuenta, nosotrxs decidimos.
Les hemos delegado el poder y nos dan razones para reclamar lo que nos corresponde.
¡UDS SON LOS MISMOS QUE NO QUISIERON TOCARLA EN 30 AÑOS Y AHORA NOS DICEN QUE ES “INMINENTE Y NECESARIO”, NO, NO EN NUESTRO NOMBRE!
Por ello y por todo aquello que nos sigue indignando llamamos a todos los pueblos, barrios y asambleas que quieran demostrar que ni paramos ni olvidamos, seguimos indignadxs.


Creado por agorabcn



Davant la reforma constitucional i les noves mesures antisocials, la CGT crida a la revolta social

dimarts, 23 d’agost de 2011

Mai no ens tallaran les ales, preparatius de Festa Major 2011

La Comissió de Festes del c/Pescadors ja ha començat els preparatius de la Festa Major d'aquest any. Perquè en les festes al carrer fem barri, perquè creix la nostra comunitat, perquè ens agrada gaudir-les. Les festes són un espai de generositat comunitària. I com cada any, no hi pots faltar. 

Aquest any, papallones, perquè mai no ens tallaran les ales, perquè és festa major.

 


Més fotos de festa major aquí 

diumenge, 21 d’agost de 2011

La conquesta de l'asfalt



Andrés Antebi, antropòleg.
Investigador del Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics (ICA)

A cop d’autobús, bicicleta, cotxe, moto, o d’enginys de difícil classificació com els Segways o els Go-cars. A través de noves estratègies comercials que tenen en l’adveniment del “turisme vial” un dels seus principals arguments, Barcelona consolida la seva posició com a marca al mercat global de les ciutats.
A l’absoluta colonització turística de les voreres de ciutat vella i d’altres espais públics barcelonins com el Park Güell o els voltants de la Sagrada Família, s’hi afegeix un element nou –l’asfalt- que comporta una progressiva ampliació de l’ocupació turística dels espais públics i que molt probablement acabarà per reconfigurar la vialitat del conjunt de la ciutat.

El salt de la vorera a l’asfalt ha estat promogut de manera preferent en els itineraris turístics al llarg dels darrers anys. El turista urbà és un consumidor conscient o inconscient d’itineraris, i els promotors –entre els que cal situar en primera línia el consistori barceloní- s’han adonat que sobre l’asfalt, en l’automobilitat, hi ha una nova veta de la mina. I estan decidits a explotar-la de valent.
Un cop esgotats tots els models possibles d’itineraris a peu, que per a una part dels visitants generen una sensació cada cop més estesa d’anquilosament i falta d’independència, va anar introduint-se progressivament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport preferencial entre els turistes. Així, en pocs anys, hem vist com el cor de la ciutat i els seus contorns, són solcats no només pels clàssics micro-ramats de transeünts rere una gran flor de plàstic, un paraigües llampant, o una banderola numerada, sinó també per nombrosos grupets d’alegres ciclistes de lloguer, ja sigui en itineraris guiats o bé circulant pel seu compte. Les empreses rent a bike, han crescut tan ràpidament com el caos circulatori i les aglomeracions que aquests ciclistes ocasionals generen per tot arreu, entre la vorera i la calçada. 
 
Amb tot, no va ser l’eclosió de la bici el primer pas en direcció a colonització de l’asfalt. Tot va començar amb l’èxit aclaparador del Bus Turístic, l’omnipresència del qual és un símbol de la nova petjada turística als carrers de la ciutat. Concebut pel Consorci Turisme de Barcelona al principi dels anys noranta, l’ús d’aquest servei ha batut rècords any rere any, fins els més de 2.000.000 d’usuaris anuals que comptabilitza actualment. El fenomen Bus Turístic comportà l’aparició esglaonada de noves línies públiques i privades, que s’orienten a facilitar el desplaçament dels turistes per la trama urbana i que han generat protestes –sobretot els autocars- entre els veïns de molts dels punts calents d’aquestes rutes.

L’ultima moda són determinats desplaçaments que es presenten al visitant com a una “aventura ubana”. En aquest sentit, és destacable com el lloguer de motocicletes o de Go-cars, uns petits sidecars de color groc amb àudio-guia, creix exponencialment. La clau és vendre autonomia i llibertat total de moviments. En el cas dels Go-cars, la publicitat és inequívoca: “(...)una experiència més divertida que l’avorrit bus turístic (...) que et permetrà marcar el teu propi ritme i seguir el teu propi itinerari”.

Sobre l’autonomia de moviments, el nou alcalde, Xavier Trias, aclaria a principis de juliol algunes de les línies mestres del seu mandat. D’una banda optava per reforçar la militarització dels carrers i les batudes policials que –de moment- semblen haver esborrat la presència de venedors ambulants a zones turístiques senceres com La Rambla, el Port Vell o la Barceloneta. De l’altra passejava cofoi pels estands a la inauguració de Barcelona Harley Days, un macroesdeveniment promocional de la marca nord americana de motocicletes. “Es un honor celebrar aquesta trobada –afirmava l’alcalde- amb una marca tan associada a la qualitat. És una manera de projectar Barcelona al món”.

L’acte central d’aquest espectacle del motor s’anomena Desfilada de Banderes i consisteix en un recorregut de 13 quilòmetres de més de 20.000 motards –un diumenge al mati!- pels principals carrers de Barcelona. La marxa recorda una sorollosa parada militar sobre dues rodes, amb milers de turistes motoritzats mostrant el seu orgull sobre la calçada. Mirant el fullet de la convocatòria trobem el gegant hoteler Husa com a un dels espònsors principals. El seu president, Joan Gaspart és casualment el Conseller Delegat de Turisme de Barcelona, ànima de les polítiques turístiques a la ciutat. I ja que parlem turisme, economia i mobilitat, val a dir que Gaspart, entre els molts càrrecs que acumula, figura també com a cònsol general honorari de les Illes Seychelles, un dels paradisos fiscals amb més historia . 

 

dijous, 18 d’agost de 2011

Maig del seixanta-tweet

[text aparegut al llibre "les veus de les places" d'Icària editorial]

1. Comunicació i comunitat

Dir que la comunicació s’ha convertit en un element fonamental per la mobilització social és una banalitat. A més no és nou. Internacional Workers of the World, per exemple, atorgava una extraordinària importància a les vinyetes i còmics amb què propagava les seves reivindicacions.
L’expansió del moviment obrer no hagués estat possible sense els diaris dels sindicats i partits. Durant la guerra del 36, el cartellisme jugà un paper molt  rellevant. El 68 va necessitar de la vietnamita i altres formes de fer còpies. Què poden dir del Moviment del 77 i les ràdios lliures? Molts ens familiaritzarem amb les llistes de correu i Indymedia gràcies al moviment global i les contra-cimeres. Els blocs del “No a la guerra” i els SMS-passa-ho del 13M de 2004 van fer història. Moviments com el de VdeVivienda popularitzaren els correus electrònics virals i els fòrums d’Internet…

Una baula més de la cadena és la irrupció de les xarxes socials. Facebook és la que té més usuaris, més fidels i més tràfec, un portal que molts tenim incorporat a la nostra quotidianitat, i en què la credibilitat passa no per l’argument d’autoritat, sinó per cercles de confiança, per la visceralitat. I les places són visceralitat racional col·lectiva. Democracial Real Ya compta amb milers de seguidors a Facebook, que esdevé el seu espai de treball amb una dinàmica inclusiva, transparent, pública. Twitter ens porta l’exemple de Tahrir que tingué la seva rèplica a #acampadasol i #acampadabcn. Les lluites per la neutralitat de la xarxa i contra la Ley Sinde obriren un espai de mobilització i organització en xarxa, que si bé no funciona tant com a font d’inspiració al moviment, sí que dota d’eines i formes d’acció a una comunitat 2.0 que es sent empoderada a la xarxa, amb capacitat d’actuar. #LeySinde #noLESvotes #RedSoS #redneutral

Pot ser la novetat no està tant en el fet de considerar l’esfera comunicativa com a part destacada del moviment, sinó que aquest moviment és en sí mateix un moviment en xarxa, enxarxat. Interconnectat; en què web i organització analògica no es poden separar. La xarxa és un eina, un espai en què hi capiguem tots, no un fi. La peculiaritat d’aquest cas és la comunicació horitzontal, el trencament de l’estructura clàssica emissor-receptor. “Compartir” o “Retuitejar”, citant la via mitjançant la qual arriba la informació, personalitzant-la, seguint la lògica 2.0: aportant nous continguts. Ctrl+C, Ctrl+V.

2. L’assemblea del #15M és Twitter

Les assemblees presencials en cadascuna de les acampades són fonamentals. No només per qüestions logístiques, sinó perquè en elles, a través de les comissions, es tracen les línies de treball quotidianes i a mig termini. Suposen principalment un exercici de democràcia directa, massiu, transparent.

Però el sentit es crea majoritàriament a Twitter. Les etiquetes no només serveixen per ordenar el debat, sinó per apuntar línies comunes del sentir col·lectiu: #nonosvamos #notenemosmiedo #bcnsinmiedo #bcnsensepor #barriosdespiertos #puigdimissio #15msigue #aturemelparlament.

Segons Antonio Negri, es planteja en el moviment un nou model de representació.

“RT: @nosaltresoells: ningú no ens representa #movimentdel25 #29S”

Per una banda les xarxes, per l’altra, l’assemblea. Des de les assemblees en les places cèntriques sorgeix, en la xarxa, assemblees de barri de les grans metròpolis, de les petites ciutats, i pobles. Les idees van i tornen veloçment i de manera directa entre aquests espais.
L’organització des de la base constitueix per tant el recorregut i l’estructura de la “democràcia real”, més enllà de la política representativa. La xarxa ofereix una temporalitat immediata i respecte a l’organització/difusió espacial, les assemblees fixen la institucionalització del moviment (quan els tempos són més amplis).

  3. La xarxa no només serveix per a informar, sinó per mobilitzar i per a produir subjectivitat.

Els blocs, Facebook, Twitter, N-1, Flikr, Youtube, etc., no s’han limitat a explicar el que passava, sinó que han constituït en el motor de la mobilització i el lloc en què reconeixe’ns com a part d’alguna cosa; han estat el lloc en què hem passat del cabreig individual a la indignació col·lectiva i organitzada, per després, prendre les places, el carrer. El lloc en què conspirar, que vol dir, respirar juntes.

Ens sentim part del moviment, perquè contribuïm a crear-lo, difondre’l, fer-lo créixer, l’usuari d’Internet i l’indignat som la mateixa persona.
Aquesta comunicació en xarxa potencia la horitzontalitat, i fa que cada individuu es senti part d’una comunitat, amb la que ja ha contribuït amb difusió, modificació, expansió del contingut. Com diu el lema dels hackers “Copiar, pegar, poder modificar”. La forma de fer hegemònica a la xarxa és la cooperació, la lògica del software lliure, i aquesta no necessita d’una ideologia; sinó que es basa en el creixement per diversitat, en que cadascú aporti les seves habilitats per generar riquesa col·lectiva. Fer servir l’etiqueta #15M o ajudar a que sigui TT, fer-se fan d’una pàgina de Facebook contribueix a que els diferents usuaris sentin el comú. Trencar l’aïllament en xarxa i organitzar el malestar en l’esfera pública; virtual i analògica.

4.- No hi ha dicotomia entre barri i xarxa

El territori de politització està a tot arreu: en el barri, en la universitat, en la feina, en el teu grup de col·legues, això no ha canviat, la xarxa s’ha afegit a aquesta suma. I el barri és la manera senzilla de resumir això.

La xarxa també és al barri, el barri també és a la xarxa. “Treballem en xarxa i fem servir la pared del mercat com un mirall d’eixe treball, com un plafó col·laboratiu”, intervenció en la primera assemblea de barri de La Barceloneta. Tot suma. No hi ha per què triar entre la política de barri i la política a Internet, perquè aquesta tria ja no és possible.

L’esperit del #M15M és col·laboratiu, les diferències i la diversitat sumen, no resten. Tot hi cap, amb matisos; no hi ha lloc per trolls. En el barri, la xarxa es presenta com un espai més en què potenciar la intergeneracionalitat. A la xarxa no tenim edat. La combinació xarxa-places és una mutació del boca- orella, del retuit, del traspàs de la informació en el mercat municipal: del vermut al xat del facebook.

Les places funcionen com a àgora pública, la xarxa és esfera pública en sí mateixa. Si fa temps dèiem que la cultura popular i la cultura lliure beuen de lògiques similars -compartir, nutrir-se de la intel·ligència col·lectiva, trencar tabús…-, amb el moviment del 15M trobem un altra intersecció entre xarxa i carrer. La xarxa inclou a les persones que no poden estar presencialment en les reunions, nonomés s’informen, sinó que contribueixen. L’acció a l’espai públic es concreta a la xarxa. És una simbiosi que reprodueix la comunitat veïnal en una esfera pública metropolitana i global. La xarxa no té fronteres, als nostres barris no les volem.

5.- “Ells tenen el Cuní(ll), nosaltres l’ocellet #twitter #bcnsensepor via @MercePrekaria

A la primera hipòtesi hem dit que la xarxa no ha estat un mitjà de comunicació, sinó un eina de subjectivació. Però evidentment la contrainformació a temps real ha jugat un paper central en les acampades. L’exemple més clar és l’intent frustrat de desallotjament d’#acampadabcn.


El 27 de maig la convocatòria d’anar a la plaça es fa per Twitter i aquesta arrossega als mitjans oficials. Mentre, en Facebook es creen grups i un estat d’opinió de rebuig a l’actuació policial i la decisió política de desallotjar la plaça. Prèviament les acampades, gràcies a la seva difusió en les xarxes socials i en els mitjans tradicional, ja havien condicionat el discurs imperant en la campanya electoral. No es tracta d’influència, sinó d’intervenció.

La intel·ligència col·lectiva que han demostrat les places (reacció front l’intent de desallotjament, gestió de la celebració de la victòria de la champions) com a reflex de la xarxa. La xarxa s’autorregula, com un cos multiforme. La credibilitat del missatge es basa en la immediatesa de la transmissió de la informació, la comunicació directa, la veracitat del seu contingut es sustenta en el nombre de persones que ho retuiteen o comparteixen, en allò que s’afegeix. Front als falsos directes de la tele en què la credibilitat es basa en el locutor (argument d’autoritat), en Twitter no importa tant qui dóna la notícia, sinó la vivència d’allò que es transmet, la transmissió d’allò viscut.

La multiplicitat d’emissors no és soroll, és la forma de trencar la hegemonia del missatge que fins ara ostentaven els mitjans de comunicació oficials. Els intents de controlar Internet per part dels poders públics (ACTA, LeySinde, Directives europees) demostren que el poder establert coneixia la potencialitat d’Internet; no obstant això, en l’Estat Espanyol les mesures de dictadura tradicional que portà a terme Mubarak desconnectant Internet haguessin suposat un escàndol inassumible per un suposat estat de dret.

Però no hem d’oblidar que a la xarxa no tot són amics. La infiltració de trolls en la Comissió de Comunicació d’ #acampadabcn posa de relleu la centralitat i la fragilitat de les vies de comunicació per a qui vol boikotejar el moviment. La dificultat d’aturar els trolls en comissions tancades es contraresta amb el seu ràpid bloqueig en l’espai públic que és la xarxa. Els missatges absurds o que desvirtuen la realitat es dilueixen quan es perceben com aliens en la conversació global, una gota de tinta en l’oceà.

En (la) xarxa s’evidencia que es tracta d’un moviment sense cap, i per tant impossible de decapitar. El moviment-hidra només pot implosionar, ningú no el pot matar si no és des de dins.

5.- “RT @Anonymous: La Britannica no entendió Wikipedia; las discográficas, Napster; los periódicos, los blogs; normal que los partidos no entiendan el #15M

Com diu Santiago López Petit, “¡democracia real ya!” es “un grito lleno de vida que tapa la boca a todos los políticos, que interrumpe su monólogo, que les hunde como farsantes.”
No esperem que ells ho entenguin, ni que entenguin #acampadabcn. Ens és igual, no es tracta d’això.

“RT: @Uniprecaria: Quién iba a pensar desde lo alto del Coliseo que el imperio romano no era eterno.”

El que ens preocupa és que alguns dels nostres companys i companyes no ho entenguin (a vegades no sabem si nosaltres ho entenem); que marcats per una lògica modernista i la seva obsessió per tal o qual paraula (“democràcia”, “violència”, “classe obrera”…) es situïn involuntàriament més a prop del fals escenari en què actuen els polítics professionals que de la política de base que es practica a les places.

6.- <Work in progress> Això acaba de començar

Les acampades i el moviment del #15M són una escola d’aprenentatge polític, pels que acaben d’arribar i pels que portaven temps. Un aprenentatge que és un <work in progress>, un espai en què conflueixen noves i velles formes de fer, d’entendre la política i el fer polític. En relació a les xarxes encara queda molt per inventar. El seguiment per streaming de les assemblees és massiu, i ha arribat als més de 10000 seguidors en més d’una ocasió, però la participació de la xarxa en les assemblees presencials no està del tot incorporada. Els seguidors dels streamings poden veure què passa, no intervenir. 

Així mateix, la continuïtat del moviment dependrà molt de la seva capacitat d’innovació i creixement a la xarxa. Hi han molts hackers inventat noves eines per assolir aquests objectius. Estem inventant noves formes de fer, nous moviments, i per això en aquest cas, el repte no ens espanta, si no que “m’agrada”.

“RT @nosigaleyendo Madrid y Valencia gritando “Esto es Catalunya”. Ahora sí que lo he visto todo. #bcnsinmiedo”
Copia, pega y modificáme.
#acampadabcn #thakethesquare #aturemelparlament #worldrevolution #netneutrality

Per qualsevol tecnicisme, SOFG! (search on fucking google) [Nota de les autores]