divendres, 29 de maig de 2009

Y, ¿por dónde pasamos?


"El lector Antonio García Borges nos envía esta imagen del barrio de la Barceloneta. "Con motivo de unas obras que están haciendo el "glamouroso" Paseo Marítimo, a los vecinos que accedemos al paseo desde el barrio por la fuente "Carmen Amaya" o por la calle Andrea Doria, no tenemos ninguna protección y tenemos que caminar por la calzada con el consiguiente riesgo de atropello", expone el autor de la fotografía."

Publicat en la Vanguardia

dijous, 28 de maig de 2009

'Saqueo' - El Roto

dimecres, 27 de maig de 2009

«CALLEJEROS» La Barceloneta a vista de buitres

Aquí teniu dos cartes que ens han fer arribar uns veïns del barri sobre el programa "CALLEJEROS"


El pasado viernes 8 de mayo se emitió en el canal CUATRO el programa «Callejeros» dedicado a la Barceloneta, programa que había negado la colaboración de la avv l'òstia, quien se había negado. La vida de nuestros vecinos es una cuestión privada y personal.

La población de la Barceloneta es muy heterogénea, esa gran diversidad es precisamente lo que le da un encanto especial y hace que los que vivimos aquí estemos orgullosos y tan ligados a nuestro barrio. El programa sólo se limitaró a sacar un aspecto del barrio intencionadamente, con el fin de ponerle el morbo que fueron capaces de ponerle porque es lo que vende hoy en día. El final del reportaje es lo más lamentable a nivel periodístico: la vecina que es portada por los bomberos para subir a su casa, dispone de ascensor (ese día averiado) y de una silla eléctrica de barandilla para salvar los tres peldaños de subida hasta el rellano del ascensor, cosa que no se vio en ningún momento, como tampoco se mencionó que dicha persona había bajado ese mismo día por su propio pie las escaleras. En definitiva, el programa no sólo nos ha herido a los vecinos en el orgullo de barrio, sino que ha dejado una estela tras de sí en el barrio de La Barceloneta que justificaría cualquier intervención de reforma, sea como fuere.

Josefa Picas...


Después de que el programa Callejeros haya pasado por La Barceloneta nos preguntamos cómo puede considerarse eso periodismo, ya que sólo buscaba el morbo y el amarillismo y no tuvo ningún reparo en manipular la verdad, haciendo que una persona que tiene ascensor en su finca fuera bajada por los bomberos. Todo esto en un barrio amenazado por una plan urbanístico al que los vecinos llevamos años oponiéndonos, que consiste en eliminar vivienda, echar vecinos y poner ascensores.

Callejeros ha tergiversado la imagen de La Barceloneta, un barrio muy heterogéneo, en el que si hace falta algo, no son ascensores, sino políticas sociales y protección del vecino.

Pako

dimarts, 26 de maig de 2009

Plans urbanístics

Amb mig any de retard respecte dels terminis previstos, el govern ha aprovat per fi el decret que millora les condicions de reallotjament de les persones afectades per operacions urbanístiques. La norma, que entrarà en vigor al juny, crea una nova tipologia d'habitatges de protecció oficial: l'habitatge per a afectats urbanístics (Haus), que inclou tant pisos definitius com els destinats a allotjament temporal. El nou decret garanteix una valoració més justa dels habitatges que els afectats han de deixar involuntàriament, i redueix a la meitat el període de protecció dels pisos de substitució, que podran ser venuts en el mercat lliure a partir dels quinze anys. La normativa s'aplicarà de manera retroactiva a les fases ja resoltes d'operacions que estiguin en marxa a tot el país.

Tal com va publicar aquest diari el 28 de juliol de l'any passat, el decret, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, intenta aplicar el principi del metre per metre. És a dir, que les persones afectades per expropiacions urbanístiques rebran unes compensacions –en forma d'habitatge o de retribució econòmica– més equivalents al valor real del pis que han hagut d'abandonar de manera forçosa. Es tracta, tal com estableix el mateix decret, «d'adequar-se més a la realitat» i solucionar les «disfuncions importants» que hi ha i amb les quals milers d'expropiats s'han vist perjudicats durant anys.

Per fer-ho, s'ha creat una nova tipologia d'habitatges de protecció oficial: l'anomenat habitatge per a afectats urbanístics, que inclou tant pisos nous definitius com d'allotjament temporal, que hauran d'estar situats «dins de l'àmbit de l'actuació urbanística o seguir un criteri de màxima proximitat». Amb la nova figura, els pisos de compensació deixen de ser considerats de promoció pública de règim general. «La valoració dels nous habitatges haurà de ser similar a la dels que deixin els afectats», explica Carme Trilla, secretària d'Habitatge de la Generalitat, que admet que fins ara les compensacions que rebien els expropiats eren molt inferiors al valor que en realitat tenia el pis que deixaven. «Era una valoració totalment irreal», explica.

Un greuge que hauria de quedar resolt amb la nova legislació, que valora el metre quadrat de l'habitatge protegit com el de l'habitatge de preu concertat de Catalunya. D'aquesta manera, la taxació que estableix la normativa recent aprovada va dels 4.000 euros per metre quadrat de la zona A.1 (que correspon a Barcelona capital) als 1.600 euros per metre quadrat de la zona D (que representa els municipis petits i és l'últim esglaó de la taula). «El preu de taxació és gairebé idèntic al que hi ha al mercat lliure», assegura la secretària d'Habitatge.

Dret de «tempteig»

A més d'equiparar la valoració dels habitatges afectats amb la dels de substitució, el decret disminueix fins a la meitat el caràcter de protecció d'aquests habitatges. «És un altre dels canvis importants», explica Trilla. Amb el nou decret, els habitatges deixen d'estar protegits al cap de quinze anys. Un cop esgotat aquest termini, els propietaris poden vendre'ls a preu de lliure mercat. La Generalitat es reserva el dret de «tempteig», és a dir, la preferència de compra sobre el parc d'habitatges d'afectats urbanístics. Carme Trilla afirma que aquesta clàusula s'estableix per poder fer «una mica de vigilància» sobre els habitatges.

El decret té caràcter retroactiu i beneficiarà milers d'implicats involuntaris en planejaments urbanístics d'arreu de Catalunya. Per la secretària d'Habitatge, la nova legislació, que entrarà en vigor al juny, millorarà les condicions que s'ofereixen als afectats per projectes urbanístics.

Llegir més

dilluns, 25 de maig de 2009

Colectivos 'antimobbing' critican la "pasividad" del fiscal especial

La Asociación de Afectados por el Mobbing Inmobiliario, primera asociación de este tipo en España, y la Coordinadora Contra la Especulación de Ciutat Vella criticaron ayer la "pasividad" del fiscal antimobbing de Barcelona, al que acusan de no hacer lo suficiente para proteger a las víctimas del acoso inmobiliario.
En declaraciones a Europa Press, la abogada de la asociación de afectadas, Laia Serra, criticó el "papel pasivo" de la fiscalía y se quejó de que "no hay estadísticas sobre sus actuaciones". "Nunca ha solicitado medidas como el restablecimiento de la luz y el agua a los afectados", añadió. Barcelona se convirtió en junio del año pasado en la primera ciudad española en contar con un fiscal especial antimobbing, gracias a un acuerdo entre la fiscalía y el ayuntamiento. Sin embargo, el miembro de la Coordinadora Contra la Especulación Pere Farré señaló que "todavía queda por ver si el fiscal es una figura efectiva".

DOS INTERVENCIONES
Afirmó que solamente ha intervenido dos veces, cuando tan solo en Ciutat Vella la Oficina de Atención al Consumidor (OAC) recibió 400 denuncias por acoso inmobiliario el año pasado. Farré constató que los casos son "muchos más" y criticó que la figura judicial "parece más un movimiento mediático que un verdadero esfuerzo por combatir el acoso inmobiliario". También criticó que este fiscal "nunca se persona como acusación" en los casos de mobbing, de forma que se da un "mensaje de impunidad a los especuladores". "De vez en cuando hay jaleo, pero luego se vuelve a enterrar el tema", añadió.
Farré calificó de "vergonzoso" el papel del ayuntamiento. "Hacen muchas declaraciones" contra el mobbing, dijo, pero luego no hacen nada seriamente para defender a los afectados.

Publicat en el Periódico

diumenge, 24 de maig de 2009

Manifest SOS Laberint d’Horta

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.

Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament se n’ha fet càrrec, quaranta quasi bé, sense que a penes s’hagi actuat per tal d’aturar el progressiu deteriorament del palau. Tots aquests anys s’ha estat recaptant entrades, gravacions de pel•lícules, anuncis, etc. Doncs, bé, aquests beneficis no han anat a parar pas a la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, artístic i històric, per altra banda inigualable, del Districte d’Horta Guinardó i de Barcelona. El magnífic palau romàntic, de gust orientalitzant, amb detalls neo-gòtics, barrocs, i marcats motius neoàrabs, cau davant la passivitat de l'Administració. El palau enyora el soroll de les tasques dels manobres. Els nombrosos motius ornamentals, balustrades, esgrafiats i merlets s'esvaeixen amb el pas inexorable del temps i la deixadesa. Les teulades s’esfondren Els pisos s'omplen de runes. Donada la situació d’abandonament en què es troba l’antic palau per part de l’Ajuntament, i abans que aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la nostra ciutat i sobretot del Districte d’Horta Guinardó, se’ns acabi venint a terra, les entitats cíviques i veïnals, acadèmiques, i la societat civil en el seu conjunt, hem de sumar esforços i plegades aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació.

Per tot plegat exigim a l’Ajuntament de la Ciutat i al Districte d’Horta Guinardó que, d’una vegada per totes, restauri i doni un ús públic al magnífic llegat que representa per Barcelona el Palau del Laberint d’Horta.


Col.lectiu Cultural i Ecologista Agudells- Ecologistes en Accio Catalunya

AVV Can Papanaps-Vallhonesta