divendres, 23 d’octubre de 2009

Per la llibertat de l'Amadeu Casellas


"Se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys". Amadeu Casellas.

Un grup de solidàries amb Amadeu Casellas han intentat entrar i ocupar Catalunya Ràdio per tal de fer visible la mort segura a la qual va el company Amadeu, en vaga de fam de fa desenes de dies. Podeu llegir el manifest que han llegit a baix.

Manifest:

Estem aquí per denunciar una situació insostenible. Nosaltres no podem comprendre com és possible que una persona estigui, avui, ara, en aquests moments, a punt de morir, de ser assasinada, en mig del silenci d'uns mitjans que suposadament són públics, que suposadament són nostres. La indiferència de tots els mitjans, tan públics com privats, és avui còmplice de l'assassinat d'Amadeu Casellas.

S'ha silenciat qualsevol intent de fer del cas de l' Amadeu una preocupació social. Estan matant l’Amadeu Casellas, pres anarquista català que va entrar a la presó a finals dels anys 70, per robar als que més ens roben: els bancs, i finançar, amb aquests diners, lluites obreres. L'Amadeu no va incorrer en cap delicte de sang.
Se'l castiga per denunciar la situació real que s'esta vivint a les presons. Donant noms i cognoms dels que maneguen aquesta màfia penitenciària, que beneficia els rics i perjudica als pobres. És per aixó que ara, a dia d'avui, porta 100 dies en vaga de fam i 11 en vaga de set, després de 23 anys tancat.

En aquesta situació dolorosa, la seva mare fa un any que demana reunir-se amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o amb el director general d’Institucions Penitenciàries, Albert Batlle. Tots dos s’hi continuen negant: estan massa ocupats en coses importants.

L’any passat l’Amadeu va fer dues vagues de fam, ell les va aturar amb l'acord de que a la tardor del 2008 passaria a tercer grau, després del qual sortiria al carrer. Aquest acord s’ha incomplert, i encara ara cap dels responsables ha donat explicacions al respecte. Ara mateix el seu estat és molt crític i es troba incomunicat a la unitat hospitalària penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

Exigim, perquè és de sentit comú, que el cas de l'Amadeu Casellas es faci públic i es difongui entre la gent.

Que els responsables polítics, el Secretari de Serveis Penitenciàris, Albert Batlle i la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donin explicacions del perquè s'arribat fins aquesta situació, on una persona ha estat més de 200 dies de vaga de fam, i està a punt de morir per la seva llibertat!

A vosaltres, les persones que escolteu aquesta ràdio, a tothom qui senti aquest cas com una injustícia, veniu a mostrar la vostra solidaritat amb l'Amadeu a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a la Rambla del Raval a les 18.00h.

Amadeu, company, t'esperem aquí amb nosaltres.

Extret de Prendre la paraula

29 octubre, Barcelona : oXcars 2009 - Cultura libre y compartida


Durante una semana, Barcelona capital mundial de la cultura compartida. Más de 200 participantes, personajes de todos los ámbitos de la cultura nacional e internacional participan en una gala y una semana de eventos de todo tipo.

En nombre de los “artistas”, se ponen las trabas a nuestro acceso al conocimiento, pero los artistas no las respaldan.

Tras “la Avaricia Rompe el saco”, un documento que se hizo público en cientos de foros y que se envió a 287 políticos en el julio del 2008, el gran espectáculo de los OXCARS se repite cada año. Volvemos a llamar a la acción.

Los tiempos han cambiado, Internet posibilita el intercambio horizontal de información y de cultura entre todos los ciudadanos ; y los medios de producción cultural deben adaptarse a esta nueva democracia y no al revés.

También en los oXcars desvelamos y practicamos descubrimientos legales que nos permiten librarnos de los abusos de la industria cultural y de las entidades de gestión.

Lo que nos estamos jugando no son simplemente los dividendos económicos, sino la propia concepción de la cultura y el derecho al acceso a la información (que nos ha costado unos cuantos cientos de años conseguir).

La Cultura se da por la imitación y la copia. En la era digital y de la comunicación, lo digital son nuestros recuerdos y nuestra forma de comunicación, es la materia de la que está hecha nuestra memoria.

La sociedad civil reclama el lucro cesante de todo el conocimiento que se está reteniendo y sustrayendo al uso público en nombre de beneficios privados.

Estamos destruyendo un monopolio.

Esto es lo que mostrarán los oxcars.

5 horas non-stop de cultura compartida y de fiesta con Gran Concierto final.

Consulta el programa.

Los oXcars son una evidencia.

Corre la voz.

http://oxcars09.exgae.net/

dijous, 22 d’octubre de 2009

Are you tourist? You can pass

Article publicat en Enfocat

En aquest article, publicat al número d'octubre de la revista Masala de Ciutat Vella de Barcelona, el seu autor, Hibai Arbide, reflexiona sobre el contrast entre les figures del turista i la del migrant. Tant turistes com migrants són persones que travessen les fronteres, però el diferent tracte que reben uns i altres ajuda a aclarir determinats mecanismes de funcionament de la nostra societat. El títol de l'article fa referència una anècdota produïda durant una manifestació pel centre de Barcelona. Com és sabut, d'un temps ençà la policia no deixa, normalment, que les manifestacions baixin per les Rambles, espai que, pel que sembla, l'ajuntament considera reservat als turistes. Mentre els policies bloquejaven el pas a la gent que semblava formar part de la manifestació, deien "are you tourist? you can pass" als vianants amb aspecte centreeuropeu. Amb els immigrants, en canvi, no manifesten tanta amabilitat. Fa pocs dies tenia lloc una batuda al Port contra els manteros on s'hi va poder veure l'escena força humiliant i degradant (recollida a la fotografia) de persones obligades a romandre estirades al terra enmanillades; tracte que va provocar la indignació d'alguns vianants.

Are you tourist? You can pass

El maig, l'Institut Goethe de Barcelona va invitar l'Espai Social Magdalenes a reflexionar sobre les figures del migrant i el turista. Mercès a la presentació de l'interessante llibre Fuerza Centrífuga: sociedad en movimiento, de Mark Terkessidis i Tom Holert, publicat per Ediciones Carena, vam poder deliberar sobre aquestes figures que representen com poques les condicions i contradiccions de la mobilitat global. No debades, el capitalisme actual fomenta la mobilitat de turistes, executius, empresaris, militars i cooperants, mentre condiciona la mobilitat dels migrants, vetant per aquests els canals dels primers.

Rescato aquí algunes notes de la meva intervenció al Goethe, en forma d'hipòtesis provisionals, verificables a Ciutat Vella.

1. En un espai públic privatitzat, la veu de la ciutadania és substituida per la participació al mercat.

A aquestes alçades, resulta banal dir que l'espai públic ha esdevingut el lloc de producció i intercanvi de béns i serveis. Aquest article no se centrarà en allò que diversos autors han anomenat com “la fàbrica social”, en exposar que el capitalism actual és capaç d'extreure valor de totes les relacions humanes i de totes les nostres capacitats socials. Poc importa si l'anomenem “capitalisme cognitiu”, “dimensió metropolitana de la producció” o “privatització de l'espai públic”.

Pel contrari, prenem aquesta idea com a punt de partida per a plantejar el següent: a la Barcelona actual, els subjectes que interactuen a l'esfera pública són valorats i jerarquitzats per les institucions públiques i pel capital, tot avaluant la seva capacitat de “produir” o de “consumir”.

No és casualitat que en els Plans de Participació estrella de Ciutat Vella, per posar un exemple igualment trivial, s'equipari i fins i tot se substitueixi la veu de les associacions veïnals pels arguments de les associacions de comerciants.

Al cap i a la fi, sembla que el nostre districte té clar que “els veïns” només es queixen, mentre que els comerciants són capaços d'impulsar els canvis necessaris per a la “modernització” dels nostres barris; són idonis per a entendre la conveniència d'un hotel al costat del Palau de la Música, o al port, o la necessitat de més càmeres de vigilància.

Per això el turista és la figura perfecta. El turista és essencialment un consumidor. És acrític, ahistòrico, imparcial, és només una persona que passa, consumeix i no opina. Si el turista s'interessa pel que succeeix més enllà del decorat on compra els seus records, deixa de ser turista i passa a ser ciutadà. Recordem les imatges dels turistes a les platges del sudest asiàtic arrasades pel tsunami, plàcidament estirats a les seves hamaques mentre els equips de rescat recuperaven cadàvers, o la famosa foto dels turistes contemplant des del seu cotxe descapotable la guerra del sud del Líban l'any passat. Si aquestes persones haguessin intervingut a la realitat que els envoltava, haurien abandonat la seva condició de turista.

2. El turista és el consumidor total, és capaç de consumir-se a sí mateix.

El turista exerceix una forma de contemplar paisatges, edificis o moments que té més a veure amb “comprar una imatge” que amb “descobrir un indret”.

El turisme de masses busca tenir experiències estereotipades, basades en la repetició de gestos que en el seu moment van ser originals (llançar una moneda a una font, tocar una estàtua, beure absenta a un bar del Raval…) però que esdevenen rituals invariables i obligats.

En aquest sentit, el turista és capaç de consumir tot: l'exòtic, el tòpic, l'exquisit, la vulgaritat. És fins i tot capaç de consumir-se a sí mateix, és capaç de viatjar per a consumir “turisme”. Crec que aquesta idea s'entèn millor amb alguns exemples: als voltants del Parc Güell hi ha diverses pintades amb el lema “Tourist you are the terrorist”. Crida poderosament l'atenció la quantitat de turistes que es fotografien al costat d'aquesta frase, que ha passat a ser un reclam turístic més. Un altre exemple, quan algú compra una samarreta amb la frase “My girlfriend was in Barcelona and took me this T-shirt” és evident que anteposa el viatge a Barcelona davant de l'experiència de ser a Barcelona. O, com comentava al fil de aquest comentari Mark Terkessidis, a Benidorm són típiques les postales que representen dos turistes europeus grassos i lletjos davant d'una paella enorme… que entusiasmen als propis turistes, molts d'ells grassos i lletjos.

3. El turisme ha substituit conceptes com “pau social” o “ordre públic”.

Cada vegada que un fet és prou greu com per pertubar la normalitat d'una societat, una idea recorre els telediaris: “Com afectarà el turisme?”. Tant se val si es tracta d'una revolta ciutadana a Tailàndia, de la grip A a Mèxic, d'una insurrecció popular a Grècia, d'un huracà a Cuba o d'una bomba d'ETA a Mallorca. La primera qüestió que s'afanyen a aclarir governantes i periodistes és si això perjudicarà o no el turisme.

Així, el turisme no només és el fenomen econòmic abans descrit, sinó també la mesura per a prendre la temperatura a la “normalitat” d'una societat. És pràcticament impossible llegir l'expressió “pau social” a un diari (sona massa rància); el turisme l'ha reemplaçada.

4. La diferència fonamental entre el turista i el migrant és la frontera.

Per als turistes, la frontera és una simple formalitat burocràtica. Als migrants, però, els condiciona i acompanya durant el seu trajecte migratori i, també, a la seva cotidianitat després d'haver-se instal.lat al destí del seu viatge.

Com hem explicat en anteriors articles, el règim de fronteres europeu ha extès els controls fronterers fora del seu territori. D'una banda, a través d'un procés d'allunyament de les fronteres que fa que aquestes apareguin a llocs cada cop més remots: controls militars en aigües internacionals, patrulles policials conjuntes a països com el Marroc, Mauritània, el Senegal… les fronteres exteriors de la Unió Europea cada vegada són més lluny d'Europa. A més, es dóna una progressiva externalització de les fronteres, que obliga a ser copartícips de la seva gestió a agències i operadores de viatges, pescadors, mariners, etc.

Al costat d'aquestes dinàmiques, observem la proliferació de dispositius fronterers també dins d'Europa. Així, l'experiència de frontera no acaba quan un migrant aconsegueix “entrar” a la UE, sinó que continua present a través dels controls de documentació, la utilització del padró municipal per part de la Policia Nacional, les inspeccions de treball que acaben en expedients d'expulsió, les batudes en busca d'inmigrants, els Centres d'Internament per Estrangers (CIE), etc.

Tot plegat, dispositius de control que poden tenir les mateixes conseqüències que les fronteres exteriors: impossibilitar la migració inacabada i el retorn al lloc d'origen a través de l'expulsió forçosa.

És més, degut a la multiplicació de fronteres exteriors i interiors, paradoxalment esdevenen migrants no només les persones que “migren” sinó també els fills i filles d'aquestes i les persones que encara no han començat el viatge. En aquest sentit, no són migrants els àrabs rics que viatgen a Europa (són turistes), però sí que en són els nois de les banlieues, nets d'inmigrants als quals es nega la mobilitat espacial i, fonamentalment, la mobilitat social. És aquí on veiem amb més cruesa la diferència entre ser turista i ser migrant.

Com deien els Mossos d'Esquadra al cordó policial que impedia baixar per Les Rambles a una manifestació, “Are you tourist? You can pass”.

Dit això, crec que cal un petit aclariment: tots som turistes i actuem, en determinades ocasions, com a turistes. Jo escric aquestes línies des d'una hamaca, estirat al sol al sud de França, exercint una forma de turisme potser pitjor: la de l'estiuejant. És a dir, el turista que viatja regularment a un paratge que se'l considera com a seu, tot i que estigui tan desconnectat amb la realitat local com el turista ocasional.

Quan els “locals” de Ciutat Vella o qualsevol altre territori arrasat pel turisme en parlem, d'aquest fenomen, correm el risc de sentir-nos moralment superiors als turistes, més propietaris del carrer que ells, amb més drets. Per això, no està de més recordar que cada turista, per sí mateix, no és responsable de les dinàmiques descrites, ni de que al nostre barri cada cop hi hagi més pubs irlandesos i menys granges.

A més, és impossible de fixar un límit clar que defineixi qui és turista i qui migrant. Només l'actuació selectiva de les fronteres i altres dispositius de control biopolític delimiten on acaba el turista i comença el migrant. Pensem en els turistes negres que pateixen els controls de documentació racistes de la policia a Les Rambles, per exemple.

O els exemples d'amics llatinoamericans invitats a fer una xerrada pels moviments socials que han estat rebutjats a la frontera, tot prohibint-los l'entrada, perquè encara que venien de visita tenien “pinta d'immigrant”.

Per últim, per a reflexionar sobre la conveniència o no de les facilitats al turisme, recordem que la majoria de les persones migrants sense papers que resideixen a Espanya han entrat de manera regular, com a turistes. I han esdevingut migrants quan transcorregut el temps fixat al seu visat, han decidit no tornar.

Així que el turisme és un greu problema, però qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra. I que apunti bé a l'objectiu.

Hibai Arbide Aza, turista ocasional.

Publicat al número 49 de Masala (Setembre - Octubre de 2009)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

LA NUEVA POSTAL (POR RAMON SUÑÉ Y LUIS BENVENUTY)

LA VANGUARDIA, 01/10/2009

EL HOTEL W ABRE HOY SUS PUERTAS CON EL EDIFICIO VELA, REFERENCIA DEL LITORAL BARCELONÉS (PRIMERA PARTE)
Para todo aquél que, por tierra, mar o aire, contempla el frente marítimo y portuario de Barcelona, la silueta del edificio Vela es ya un nuevo faro, un punto de referencia de la ciudad, uno de los contados edificios que, con Colón, las dos torres del Port Olímpic o la placa fotovoltaica del Fòrum, identifican la franja costera que va del Besòs a Montjuïc.
El hotel W, el primer establecimiento europeo de la cadena estadounidense Starwood, entra hoy en servicio. Lo hace en un momento de crisis económica y también hotelera, en el que la capital catalana debate su modelo turístico y muchos barceloneses expresan su malestar por la repercusión negativa que, sobre el espacio público, tiene el turismo masificado y de bajo coste. La antítesis de este modelo es un nuevo cinco estrellas que, a diferencia de otros establecimientos de lujo (Miramar y Florida) que no han superado el hándicap de una situación geográficamente privilegiada pero excéntrica, permite al visitante la conexión directa con la Barcelona indispensable.
La vela diseñada por Ricardo Bofill culmina, por otra parte, un proceso que arranca hace más de una década y que, desde su inicio, se ha visto envuelto por la controversia. El Ayuntamiento, ante el temor de las críticas al impacto visual del que debía ser el edificio más alto de la ciudad (178 metros), pasó las tijeras a la idea original y sentó las bases de un proyecto definitivo que, a pesar de haber sido redimensionado a una escala más barcelonesa, no deja indiferente a nadie.
El hotel W marcará un antes y un después en la relación de Barcelona con el mar. Para algunos expertos rompe con la tradición arquitectónica y de la urbe, y difícilmente generará un espacio ciudadano. Son algunas de las críticas que arquitectos, urbanistas y paisajistas hacen a tan singular edificio. Con todo, las objeciones no son unánimes, y la obra de Bofill también despierta la admiración entre sus colegas. Para muchos, la línea de horizonte gana un elemento con carácter que encontrará en el imaginario colectivo de los barceloneses, una nueva postal que recorrerá el mundo.

Article aportat per VEI

El mayor ensayo del mundo

El Tribunal de Estrasburgo admite la denuncia de un mostoleño que relaciona su cáncer con el uso del móvil

Llegir article


Article aportat per VAC

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Concentració a Barcelona d’afectats per les hipoteques

Els hipotecats ens plantem! convocatòria a Plaça Sant Jaume, per denunciar els abusos dels bancs.

Convocatòria de la Plataforma d’afectats per la hipoteca.

Dia: 24 octubre

Hora: 17h

Lloc: Plaça Sant Jaume, Barcelona

Més info: afectadosporlahipoteca.wordpress.com/

>>> Vídeo "El ADN de la burbuja inmobiliaria":

El ADN de la burbuja inmobiliaria from Afectadosporlahipoteca on Vimeo.



- Si vas haver d’hipotecar-te per a tota la vida per a accedir a un habitatge!

- Si a tu també et van picar amb la idea que llogar era llençar els diners, i que el preu de l’habitatge mai baixa!

- Si et sents enganyat pels polítics que durant anys van negar que a l’Estat espanyol existís una bombolla immobiliària!

- Si els bancs et van cobrar comissions desorbitades, et van endossar assegurances inútils per la cara, i et van estafar amb clàusules abusives!

- Si et veus obligada a triar entre pagar la hipoteca o donar de menjar als teus fills!

- Si el banc et tira al carrer i damunt et reclama part del deute pendent!

- Si damunt el banc et pressiona, t’humilia i et maltracta !!!

Uneix-te a nosaltres!! Exigim solucions!! Diem prou a la usura bancària!!

Els hipotecats ens plantem!! Som milers. Junts, podem!!!

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Ajudes per renovar edificis a la Barceloneta

El districte de Ciutat Vella ha creat un programa d’ajudes per millorar les vivendes que ho necessitin, enquadrat dins del Pla de Barris de la Barceloneta. L’objectiu és la rehabilitació dels espais comuns de molts edificis de vivendes que registren danys que és possible reparar i que són producte dels anys d’ús habitual. Més d’un edifici de la Barceloneta mereix reparacions, tant per la seva preservació com pel seu valor testimonial.
Per optar-hi la gestió l’han de fer els propietaris o la comunitat de propietaris dels edificis de més de 30 anys, i que dediquin almenys el 70% de la superfície a vivenda habitual o permanent.
La pregunta inevitable és quin tipus d’obres rebran aquesta subvenció. La resposta és tècnica, sense que mediïn altres consideracions: rebran l’ajuda aquelles vivendes que els tècnics de l’Oficina del Pla de Barris de la Barceloneta determinin com a incloses en el pla i que compleixin les condicions, després d’una inspecció acurada, tenint com a valor afegit la qualitat del valor històric que pogués avaluar-se.
El districte ha informat que les comunitats de propietaris i els veïns que vulguin optar per la rehabilitació dels espais comuns han de posar-se en contacte amb l’oficina tècnica del Pla de Barris, per iniciar una primera fase de mediació que permeti, una vegada acabada, saber quines obres són necessàries a l’edifici i el seu cost.

ESTUDI DE VIABILITAT / Els passos previstos són que, una vegada en contacte els propietaris amb l’oficina tècnica, aquesta presentarà a la comunitat o als veïns un estudi de viabilitat. Si hi estan d’acord i decideixen seguir endavant, hauran d’aconseguir tres pressupostos i presentar-los. Llavors serà l’oficina tècnica del Pla de Barris qui determinarà la suma de la subvenció de cada pressupost i la comunitat podrà elegir quina empresa, de les que van presentar pressupost, farà les obres. Per últim, els actors intervinents, propietaris, oficina i constructora han de firmar el conveni d’execució.
Mónica Mateos, directora del Pla de Barris de la Barceloneta, ha assenyalat que es considera aquest programa el «producte estrella» del pla de rehabilitació del barri, en tant que contempla la situació dels veïns que passen per èpoques personals complicades. Des que van ser aprovades les bases d’aplicació s’han rebut 19 sol·licituds, de les quals set ja estan en la fase d’execució. Per informar-se sobre aquestes ajudes s’ha d’anar a l’oficina del Pla de Barris de la Barceloneta, al carrer de Balboa, 36, i per a una primera informació es pot visitar www.barcelonetapladebarris.cat.

Article publicat en el Periódico