dijous, 16 de setembre de 2010

La Barceloneta denuncia que bares y tiendas no cierran cuando toca

Los comercios, bares y restaurantes de la Barceloneta han recibido una carta en la que se les pide "encarecidamente que cumplan y respeten la normativa horaria establecida por el Ayuntamiento".

Los remitentes son l'Associació de Veïns L'Òstia y la Plataforma en Defensa del barrio, que han decidido actuar tras recibir quejas de "numerosos vecinos", hartos de no poder dormir por la noche por culpa de las personas que no respetan el descanso al salir de los locales.

Antonio García, presidente de L'Òstia, denuncia que cada verano se repite la misma historia y advierte a los establecimientos que si el problema persiste emprenderán acciones de denuncia ante la administración.

Intentarán solucionar el problema con diálogo
Según García, las entidades vecinales del barrio y restauradores y comerciantes se reunirán mañana por la tarde en el centro cívico del barrio para abrir un espacio de diálogo que permita solucionar el conflicto.

Protestan porque las terrazas les roban espacio
Los vecinos no sólo se quejan de que algunas terrazas de bares incumplen los horarios de cierre, sino que también consideran que hay demasiadas. "Nos están comiendo todo el terreno", dice el presidente de L'Òstia.

Afirman que el turismo crece de forma "alarmante"
Critican, además, que el turismo crece "de manera alarmante" en el barrio, lo que encarece el precio de la vivienda y de la compra, fomenta los apartamentos turísticos y crea problemas de convivencia y de ruidos.

Publicat en el diari QUÉ

dimecres, 15 de setembre de 2010

Manifestació anarcosindicalista a Barcelona contra la reforma laboral i les retallades laborals i socials


Dissabte 18 de setembre, 12 h. Plaça Universitat. Convoquen: CGT, CNT (Joaquín Costa) i Solidaritat Obrera

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4273

>>> Adjuntem cartell i díptic.
---------------------------------------

A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES
AL CONJUNT DE LA CIUTADANIA

CRISI! DE QUI? PERQUÈ?

REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?

Perquè no podem quedar-nos impassibles davant aquesta ofensiva dels polítics i el capital amb reformes laborals que defensen la reducció i les congelacions salarials, l’abaratiment de l’acomiadament fins a aconseguir que sigui lliure i gratuït; allargar l’edat de jubilació i la possibilitat d’incomplir allò acordat en els convenis col·lectius.

Perquè no hem de consentir més retallades socials com la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, l’eliminació de les ajudes a les persones grans dependents, o la privatització i retallades en la sanitat. Perquè diuen que hi ha una crisi que nosaltres no hem creat i que, en tot cas, és producte de la seva organització de la societat, entenem que els que l’han provocat han de pagar els seus excessos, de la mateixa manera que els especuladors de l’habitatge i els explotadors agrupats sota les sigles de les organitzacions empresarials del sistema han de fer-se càrrec de la seva crisi i no els treballadors i treballadores, ja que aquests no són els responsables i mai han tingut accés als mitjans de control social.

Els treballadors i les treballadores, la ciutadania, en general, no tenim possibilitat de decidir sobre les nostres vides i se’ns considera com a objectes, gairebé sempre obedients del que decideixen els poderosos i ordenen els polítics encarregats d’aplicar les lleis i desitjos dels primers. Mentre, els que segueixen guanyant milionàries quantitats de diners: bancs, grans fortunes, paràsits intermediaris, etc, no pateixen cap tipus de crisi.

Aquesta “casta” a través dels seus empleats, els polítics, imposen normes (decrets i lleis) i subvencions que sempre afavoreixen als qui més tenen. És significatiu que a través dels mitjans de comunicació sempre al servei dels seus amos, el capital, es publiquen manifestacions, sobretot dels polítics que ara no estan en el poder, exigint als qui ara sí tenen la poltrona, que cal fer més retallades socials i que s’havien d’haver aplicat fa dos anys (CIU i PP).

I és que la incultura, el consum i l’aborrallonament que es projecta a través de la “caixa” i amb para-sols com els èxits esportius i l’espectacle vergonyós d’estatuts i tribunals constitucionals, estan fent tal efecte en els ciutadans que no s’analitza quin és l’abast o qui són els responsables de la situació actual social i laboral.

En aquests moments:

- Els aturats són el 20 % de la població activa de l’Estat espanyol i d’aquests 1 milió i mig no tenen cap tipus d’ingrés; 550.000 subsisteixen amb 426 € al mes i 11 milions de treballadors perceben un salari inferior a 9.000- € anuals o sigui 750- € mensuals.

- En l’actualitat ja hi ha més de 30.000 persones sense habitatge mentre existeixen 3.000.000 d’habitatges buits.

- La repressió va en augment fins al punt que no paren de construir més presons. En l’actualitat, hi han 70.000 presos.

- La contaminació creix i es subvenciona a les fàbriques de cotxes en detriment del transport públic. Els residus dels envasos dels aliments i indústries estan destrossant el medi ambient –efecte hivernacle, contaminació radioactiva, destrosses forestals, etc.

- Les ajudes i subvencions a l’església ascendeixen a 15.000 milions de €, als bancs 9.000 milions de €, als partits polítics 200 milions de €, ONGs, Fundacions de partits, d’empresaris i empreses, etc., són ja incalculables.

- Les despeses de militars i policies ascendeixen a 26.000 milions de €.

- Els lladres d’alt rang estan estafant a administracions i contribuents, que se sàpiga: PUJOL (Banca Catalana) 24 milions de €. MILLET-MONTULL (Palau de la Música) 36 milions de € de moment. CAMPS (president de la Comunitat València) 14 milions de €, MATAS (expresident de Balears) 50 milions de €, l’exalcalde de Sta. Coloma de Gramenet i els seus sequaços, DIAZ FERRAN (president CEOE), etc. etc. centenars de milions de €.

No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l’assemblea i el respecte tant a l’individu com a la decisió col·lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i en els llocs de treball, fins i tot en aquestes vagues que els sindicats oficials, fortament desprestigiats, han convocat una aturada General pel 29 de setembre amb la qual, com en moltes ocasions anteriors, només tracten desesperadament de salvar la cara perquè mai s’enfronten al sistema que nodreix els seus costosos aparells, provocant desil·lusió i sufocant les lluites. Davant aquesta situació els/les treballadors/es organitzats/des en un sindicalisme no claudicant proposem i reivindiquem altres plantejaments:

- El repartiment del treball i del seu producte.

- L’abolició dels privilegis a l’Església i qualsevol altra religió, als banquers i als militars.

- La retirada de les subvencions a la monarquia, partits polítics, ONGs i Sindicats –CCOO i UGT els anys 2.008 i 2.009 van rebre de l’estat o sigui dels nostres impostos la suma de 171.109.367- €

- La persecució del frau fiscal dels empresaris.

- El dret al treball i a un salari mínim, inclosos aturats i jubilats, de 1.200- € mensuals.

- L’extensió a la població de serveis socials gratuïts i universals.

- El respecte a la immigració i a la llibertat de l’individu.

- Eliminació de tots els cossos de repressió policial i exèrcit.

- La fi de qualsevol tipus de repressió i tortura.

- Eliminació del treball assalariat i dels estats.

- Un model econòmic i social del sistema, racional, solidari i sostenible, incidint en l’ensenyament, el camp, el consum, l’habitatge, en les tecnologies no agressives ni contaminants…

En definitiva, la justícia social.

Són plantejaments que compartim els convocants i altres gents que lluiten contra aquest capitalisme voraç des d’altres perspectives alternatives, ecologistes i educatives que conformen l’anhel d’una societat llibertària , més justa , igualitària i lliure, on imperi la democràcia directa –no delegada-, l’autoorganització i l’economia posada al servei del ben comú.

Enfront d’aquesta fal·làcia de la crisi, que no és més que una altra volta de rosca perquè els capitalistes i els seus servidors obtinguin més beneficis mentre pretenen que paguem els seus excessos, la seva corrupció i la seva cobdícia, els treballadors/es hem d’unir-nos. L’anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova; és, sí, una alternativa de present imprescindible i a la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita en el treball i al carrer.

Que l’atur general del dia 29 de setembre tingui continuïtat amb altres aturades i mobilitzacions fins a aconseguir, com a mínim, la retirada de la reforma laboral i les retallades socials.

MANIFESTACIÓ 18 DE SETEMBRE

12.00 hores - Plaça Universitat, Barcelona

CGT, CNT (Joaquín Costa) i Solidaritat Obrera

dimarts, 14 de setembre de 2010

Los vecinos tiran de internet y creatividad para dar a conocer sus reivindicaciones

Para reivindicar, la imaginación al poder. Este es el lema que cada vez más usan las asociaciones de vecinos para hacerse oir y que sus quejas lleguen lejos. Las manifestaciones y las recogidas de firmas siguen a la orden del día pero ahora comparten espacio con las nuevas tecnologías, el entretenimiento y el sentido del humor como nuevas fórmulas de protesta. Las agendas de actos de las entidades se llenan de chorizadas populares (para quejarse de la corrupción), excursiones que recorren zonas donde se especula o colectas de dinero para llevar a cabo nuevas acciones. "Hacemos todo lo que podemos, abrimos la mente y cogemos todo lo que tenemos a mano", explica Àngels, de Salvem La Rotonda. Ellos repartieron 10.000 puntos de libro para denunciar el estado del mítico edificio de Sant Gervasi y preparan el nuevo curso reivindicativo con actividades literarias. Otras entidades han hecho de internet sus armas de batalla. Los vecinos de L'Òstia en Barceloneta graban videos y los publican en Youtube, además de usar Facebook como canal de comunicación. "Las nuevas tecnologías nos ayudan mucho a difundir proyectos", explican.

El elemento diferenciador es clave

Para que una buena idea, o en este caso reivindicación vecinal, llegue lejos "siempre se busca el punto de innovación y diferenciado para que así, con puntos novedosos, sea fácil de recordar", explica Josep Maria Brugués, profesor de Comunicación Corporativa de la Facultat Blanquerna. A día de hoy, muchas de las diferencias las marcan las nuevas tecnologías y formas de comunicación, un punto con el que se tiene que ir con mucho cuidado "porque la gente joven las controla" pero a los mayores les puede quedar un tanto alejadas

Article publicat en el diari QUÉ

dilluns, 13 de setembre de 2010

FACUA-Consumidores en Acción apoya la huelga general y convoca un Día sin Compras el 29 S

FACUA-Consumidores en Acción apoya la huelga general y promueve un Día sin Compras el mismo 29 de septiembre, bajo el lema "Contra una Europa dominada por el mercado".

FACUA convoca esta huelga de consumo ante la puesta en marcha de medidas para que la crisis la paguen las víctimas y no los culpables.

Los consumidores debemos decir no al cuestionamiento permanente del Estado del bienestar y a los recortes que viene sufriendo, advierte la asociación, que plantea esta movilización de los consumidores como una respuesta contra las medidas acordadas por el Gobierno que no persiguen un modelo económico y productivo ni más sostenible ni más ético.

"Padecemos una crisis causada por la desregulación de los mercados y la avaricia del sector financiero más especulativo, que en nuestro país ha sido agravada por el fin de la burbuja inmobiliaria", señala el manifiesto elaborado por FACUA, que puede leerse en la web FACUA.org/diasincompras.

FACUA ha remitido el manifiesto a decenas de organizaciones ciudadanas, a las que pide que se sumen a la convocatoria del Día sin Compras en apoyo a la huelga general. Y hoy es el punto de partida de la campaña con la promoverá esta acción reivindicativa entre los consumidores.

FACUA denuncia que en lugar de buscar soluciones cuestionando "un modelo económico y productivo basado en la especulación y en patrones irracionales de consumo", se quiere utilizar la crisis que éste ha provocado "para justificar recortes sociales, recortes a los derechos de los trabajadores y recortes en las garantías y derechos de los consumidores, debilitando con ello las conquistas de la ciudadanía, las conquistas del Estado del bienestar".

"Durante los años de crecimiento", continúa el manifiesto, "nuestro modelo económico se basó en el consumismo de bienes y servicios y en la construcción de viviendas como sistema de inversión especulativo, cuyo fin era conseguir en poco tiempo grandes beneficios, generando con ello profundos desequilibrios sociales, solapados bajo un bienestar que se sustentaba en el endeudamiento familiar, la creación artificial y artificiosa de mercados poco transparentes y un abuso en la posición de las empresas frente a los ciudadanos (banca, telecomunicaciones, energía, etc.)".

FACUA advierte que "el consumismo parece seguir siendo el único valor y motor de nuestra economía, y la desregulación de determinados sectores estratégicos en pro del mercado puro y duro y en detrimento del ciudadano siguen siendo fines en sí mismos".

El manifiesto por el que se promueve este Día sin compras el 29 de septiembre recuerda que "son muchos los ejemplos y muchas las consecuencias sufridas estos años por miles de ciudadanos", y cita entre ellos la escalada demencial del precio de la vivienda, el endeudamiento familiar, los fraudes bajo productos de pseudoinversión, las quiebras de grandes compañías, las irregularidades continuas de las compañías aéreas, las cláusulas abusivas en contratos bancarios, las cláusulas suelo-techo de las hipotecas, los abusos de las telefónicas, la liberalización de los servicios energéticos de espaldas al consumidor, etc.

https://www.facua.org/es/facua.php