dissabte, 2 de maig del 2009

SIGNA PER LA LLIBERTAT DE L’ENRIC DURAN!

A l’Enric Duran se l’ha posat en presó provisional per silenciar-lo, perquè els bancs i alguns interessos polítics volen que la gent s’oblidi d’ell. Han aplicat aquesta mesura per un suposat "risc de fuga", però diversos textos, convocatòries i actes demostren que l’Enric havia tornat per quedar-se, perquè vol que es faci el judici, ja que aquest forma part de l’estratègia de denúncia contra el sistema financer.

Per aquests motius, des del Grup de suport a l’Enric Duran demanen la seva llibertat.

SIGNA A: www.podem.cat/node/1897

DIFON !! Envieu aquest correu a totes les persones que creieu que volen solidaritzar-se amb l’Enric d’alguna manera. El dia 10 de maig s’entregaran totes les signatures individuals i col·lectives als jutjats.


MATERIALS INFORMATIUS PER TAL DE SABER QUI ÉS I QUÈ PROPOSA L’ENRIC DURAN I EL COL·LECTIU CRISI

Qui és l’Enric Duran?

Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) és un activista català molt implicat en la consulta per l’abolició del deute extern (1999-2000), el Moviment de Resistència Global (2000-2002), la Campanya contra el Banc Mundial (2001), la Campanya contra l’Europa del Capital (2002), promotor de projectes com l’agència de notícies liberinfo.net (des de 2002), de l’Infoespai de Gràcia (des de 2003), de l’Entesa pel Decreixament (2007-2008) i de Temps de re-voltes (2008).

Actualment és el responsable del butlletí "Crisi" / "Podem" i membre Col·lectiu Crisi (www.17-s.info).


Documental "INSUBMÍS A LA BANCA"

Un documental d’Elisenda Trilla i Miquel Martí Freixas

>>>>> El documental, de 23 minuts, el podeu visionar al web:

www.enricduran.cat/node/1408

www.granangular.cat/fitxadocu.php?ID=464

Comentari dels autors:

Durant més de dos anys, l’activista català Enric Duran ha obtingut préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qüestió és que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil.

Aquest documental proposa una reflexió sobre la seva acció on el propi Enric Duran hi participa amb una auto-entrevista que ha enviat als autors.

Amb “Insubmís a la banca” hem volgut acostar-nos a l’Enric Duran -dins les possibilitats que la situació legal del nostre protagonista ens han permès- per desxifrar els seus motius, contextualitzar l’acció i conèixer la seva opinió envers el món que ens envolta. I sobretot fer-ho abans que es dilueixi en la nostre societat de l’espectacle on ens toca viure.

Ja fa bastants anys que coneixíem l’Enric Duran. Apropar-se als moviments socials a Catalunya significava trobar-se’l tard o d’hora, treballant de manera infatigable. El 17 de setembre de 2008 va aparèixer una nova publicació gratuïta amb continguts alternatius: “Crisi”. El més sorprenent és que a les pàgines centrals, l’Enric Duran va fer pública una acció de desobediència a la banca que ningú no hauria imaginat, un acció directa que ens fa pensar tant en Thoreau, com en les expropiacions dels anarquistes del passat fusionades amb tècniques, valors i mitjans del segle XXI. Ens vam quedar bocabadats.

Elisenda Trilla / M. Martí Freixas


"Abolim la Banca", Llibre de l’Enric Duran

www.enricduran.cat/abolim_la_banca

El podeu descarregar en pdf a:

www.podem.cat/sites/default/files/desobeint_la_banca.pdf

"Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré".

Dia 17 de setembre de 2008. Crisi, un diari peculiar, inundava les ciutats i els pobles catalans. El titular preguntava al lector: "Creus que els bancs et roben?". L’activista, Enric Duràn, revelava en aquesta publicació com havia expropiat 39 entitats bancàries per reivindicar una nova forma de desobedìència civil a l’altura dels temps que corren. Coincidint amb la seva tornada a l’activitat pública, després de 6 mesos en parador desconegut, l’Enric ens explica amb aquest llibre el com i el perquè de la seva acció i suggereix alternatives al sistema actual.

"Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que "robar" als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?".


Blog de l’Enric Duran

www.17-s.info/blog/522


Webs Col·lectiu Crisi / Revista Podem

www.17-s.info/

www.podem.cat/

divendres, 1 de maig del 2009

INTERNET NO SE TOCA

LOS CIUDADANOS EN PIE DE GUERRA A LO LARGO Y ANCHO DE LA COMUNIDAD EUROPEA

En estas semanas se decide la privatización de Internet. El 5 de mayo el parlamento europeo vota un paquete de medidas que influirá en las legislaciones de todos los paises.

Para proteger los intereses de las multinacionales de la comunicación y del entretenimiento, el parlamento europea podría regalar nuestros derechos de acceso a una Red abierta.

Esta noche se está lanzado simultáneamente desde organizaciones de toda la Comunidad Europea una campaña ciudadana para impedir la privatización de Internet y para defender los derecho democráticos de acceso a la información.

Esta campaña incluye:

1 – Web informativa donde se explica en que consiste el así llamado "Paquete de telecomunicaciones" que está a punto de ser votado, porqué es tan peligroso para el futuro de los ciudadanos y de su economía diaria y todas las iniciativas que está tomando la sociedad civil europea al respecto:
http://blackouteusp.wordpress.com/
http://www.blackouteurope.eu/

2 - Una carta a los europarlamentarios que está siendo enviada por cientos de organizaciones y ciudadanos (uno de los europarlamentario habla de la recepción de unas 200 al día):
http://blackouteusp.wordpress.com/carta-a-parlamentarios/

3 - Un sistema automático para que cualquier ciudadano pueda enviar la carta directamente a todos los europarlamentarios:
http://blackouteusp.wordpress.com/envio-directo-a-parlamentarios/

4 - Un sistema para vigilar su voto al respecto:
http://blackouteusp.wordpress.com/controla-su-voto/

y

5 - Un Casting Europeo de Abuelas para la creación de un video viral intereuropeo:
fortheinternet.wordpress.com/about/

PARTICIPA :-)

"Abuela, ayúdales que no saben lo que están haciendo." Con motivo de la próxima votación en el parlamento europeo del paquete Telecom el día 5 de Mayo, se ha convocado un video-concurso a través de youtube para explicarle a nuestros parlamentarios que necesitan nuestro voto en junio y que Internet todavía nos proporciona las herramientas para ver y juzgar lo que hacen. Y así tiene que seguir siendo.

Infórmate:
¡No dejes que el Parlamento de la U.E. privatice Internet! No habrá vuelta atrás! ¡Actúa ahora! Mañana será tarde!
PODEMOS HACER PRESIÓN.- LE HEMOS DADO NUESTRO VOTO - volvemos a reelegirlos en junio. DILES A LOS PARLAMENTARIOS QUE VOTEN NO!"

PÁSALO

Y aquí algo más sobre la respuesta ciudadana a los lobbies en España:
http://exgae.net/la-avaricia/carta-a-sinde
http://www.facebook.com/group.php?gid=76826011168
http://sindemocracia.net/
http://www.internautas.org/html/5512.html

dijous, 30 d’abril del 2009

AL·LEGACIONS LLEI DE BARRIS

EXCM. SR.

Emilia Llorca Martín, en la seva qualitat de Presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),

i Josefa Picas, en la seva qualitat de Presidenta de la Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta, en el seu nom i representació i amb domicili a efectes de notificacions al carrer Pescadors 49, bx de Barcelona (08001),compareixen i

E X P O S EN

  1. Que en el B.O.P. de data 3 d'abril de 2009, surt publicat l’anunci d’exposició al públic de l’aprovació inicial de les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d'intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d'Intervenció Integral d'aquests

barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

  1. Que dins el termini establert, es formulen les següents

A L . L E G A C I O N S

Primera.- La quantitat econòmica esmentada al B.O.P és de 3.330.000 euros, no obstant això, la quantitat econòmica destinada a la rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

(actuació 2.1 del Projecte d'Intervenció Integral del Barri de La Barceloneta) és de 3.825.000 €.

Hi ha 495.000€ dels que es desconeix la destinació. (A partir d'aquí, es posarà en cursiva i entre cometes les cites d'allò publicat al B.O.P i documents oficials del Pla de Barris de La Barceloneta)

Rehabilitació i equipament dels elements comuns dels edificis: 2.861.250 EUR.

Rehabilitació d'elements comuns dels edificis de valor històric: 468.750 EUR.

Total: 3.330.000 EUR. ”

El projecte del Pla de Barris (pàg. 58) per la Barceloneta diu: (http://www.fomentciutatvella.net/pdf/barceloneta.pdf)

*g2. 1. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis

Dotació econòmica prevista: Inversió total: 3.825.000 € Font de finançament: Ajuntament de Barcelona (25%), altres (25%) i subvenció Fons de Barris (50%). ”

Segona.- Respecte al article 1.b. es considera insuficient que el mínim de superfície útil de l'edifici per poder rebre l'ajut sigui d'un 50%, considerant necessari que el mínim de superfície útil sigui d'un 70%, com és habitual en altres projectes de Pll. i atès al gran nombre d'apartaments irregulars d'ús turístic que hi ha al barri de La Barceloneta i la situació d'emergència habitacional que viuen un gran nombre dels seus veïns, entre ells, persones grans amb pensions baixes i joves. D'apartaments d'ús turístic entenem que hi ha de tres tipus: els legals, els que es troben pendents de rebre permís i els que no han estat declarats mai, dels quals l'Ajuntament no en té constància.

Les ajudes a la rehabilitació procedents del PII han d'assolir una funció social i beneficiar als veïns amb menys recursos. En aquest sentit, que la superfície útil mínima sigui d'un 70% es considera important en la mesura en què s'entén com una forma d'evitar que les persones que destinen els seus habitatges en propietat a apartaments il·legals d'ús turístic haurien d'acreditar si aquest són residència habitual o no. Les ajudes no haurien de destinar-se a persones que fan servir l'habitatge com un negoci i no com un dret fonamental. La mesura ajudaria a fer emergir apartaments d'ús turístic irregulars alhora que suposaria que les ajudes es destinen veritablement a millorar la qualitat de vida dels residents.

Un dels edificis del c/Sòria [1] , on només queden 3 veïns i la resta es fan servir com apartaments d'ús turístic estaria un exemple.

Les plantes baixes destinades a habitatge han d'incloure's en el càlcul del percentatge. A La Barceloneta hi ha moltes plantes baixes destinades a habitatge, moltes d'elles amb necessitat de rehabilitació per problemes d'humitat. Les ajudes del Pla de Barris han d'aconseguir que la gent que habita en plantes baixes vegi millorada la seva qualitat de vida.

Tercera.- Respecte a l'article 1.d., tot i no acceptar-se rehabilitacions estructurals dels edificis, en cas d'haver de reallotjar veïns per les obres, l'ajuntament es compromet al seu reallotjament en el plaç màxim d'un any, amb les mateixes condicions de lloguer.

Quarta.- Respecte a l'article 1.d es demana també, donat la caiguda de les vendes, l'augment dels preus de lloguer lliure i la ja esmentada emergència habitacional (el major nombre de demandes que reben els serveis socials és d'habitatge), que no es concedeixin ajuts a les promocions immobiliàries destinades al lloguer,com tampoc haurien de concedir-se als propietaris d'apartaments d'ús turístic.Aquesta mesura respon a la necessitat de garantir un dret fonamental com és l'habitatge per als residents en un context de crisi econòmica que afecta als col·lectius més vulnerables, que alhora són els que més pateixen de la situació d'especulació en que es troba el barri de La Barceloneta situat a la vora del mar. Les persones amb contractes de lloguer LAU que han gaudit d'una renovació continuada fins al començament del segle XXI, molts cops són persones grans amb un fort arrel al barri i immerses en xarxes socials que els permeten cobrir les seves necessitats i mancances. El preu lliure del lloguer fa que aquestes persones es vegin obligades a abandonar el barri, posant-se així en una situació de vulnerabilitat, i fins i tot de risc social, que el PII hauria d'intentar pal·liar en la mesura del seu abast.

Cinquena.- Respecte a l'article 1.3, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de comprometre's per escrit a destinar l'habitatge a ús residencial, en el cas de que abans ho fos. En el cas de què els habitatges rehabilitats tinguéssim abans de rebre l'ajuda un ús turístic, els propietaris beneficiaris de les ajudes han de treure l'habitatge al mercat del lloguer a preus assequibles.A més a més, els propietaris de més d'un habitatge beneficiaris han de comprometre's a renovar els contractes de lloguer en els propers 10 anys amb una pujada màxima equivalent al preu de l'IPC.Aquesta mesura s'entén com una forma de què les propietaris que reben les ajudes mostrin que es tracta de millorar la vida dels veïns i residents i no tant de millorar les possibilitats de fer servir l'habitatge com un negoci.

Sisena.- Respecte a l'article 3.1.c, es demana que facin públics tots els ajuts concedits (dins de la normativa de protecció de dades vigent), així com les empreses i administradors que portaran a terme les obres de rehabilitació, com la quantia econòmica concedida. Es considera això una mesura de ència cara als veïns, i alhora una mesura pal·liativa d'estafes. Així com que el control es porti a terme per part de l'administració i entitats veïnals. El cas de l'edifici del c/... és un exemple per il·lustrar la necessitat d'aquesta mesura. La majoria dels veïns residents de la finca no compten amb estudis i dipositen tota la seva confiança en l'administrador o la persona que se'ls hi presenta com una persona “autoritzada” i amb estudis. La possibilitat de que veïns amb aquestes característiques (també en el cas de petits propietaris) siguin víctimes d'enganys és molt alta. persones de les entitats veïnals coneixem d'a prop les dinàmiques i composicions socials del barri, per la qual cosa la publicació de les dades pot facilitar la possibilitat de donar avís al Districte en el cas de que hi hagi situacions de dubtosa transparència per part dels administradors o altres agents que no siguin els veïns.[2]

Setena.- Respecte a l'article 3.2 i 3.3, cas de desacord entre els tècnics de l'administració i els veïns i/o propietaris sol·licitants, es comptarà amb la intervenció i consulta d'entitats veïnals i veïns del barri per tal de poder explicitar i aclarir aspectes que potser els tècnics de l'administració no han pogut valorar.L'estudi de viabilitat ha d'incloure també una confirmació de que tots els veïns hi estan d'acord en portar a terme la rehabilitació, i que no hi ha cap que ha estat víctima d'un engany. Hi ha molta gent gran a La Barceloneta que diposita la seva confiança en gent més jove que sap llegir i escriure correctament, però que nos empre vetlla pels interessos de tots. La necessitat de comptar amb la opinió de les entitats veïnals en cas de desacord respon, com en l'apartat sisè, a la certesa de que els membres de les entitats veïnals poden donar dades i aclarir situacions que els tècnics, en no conèixer la situació concreta dels veïns, poden no haver valorat o no haver entès. La suma del coneixement tècnic i la sensibilitat veïnal es considera beneficiosa i una col·laboració que estem segurs que ajudarà a que el PII tingui la orientació social adequada i necessària que requereix la població de La Barceloneta en aquests moments.

Vuitena.- Respecte a l'article 3.4 es remet a la segona al·legació, necessària per poder evitar que els residents paguin els costos de la rehabilitació a propietaris que fan un ús comercial, en tant que negoci, de l'habitatge, com són els apartaments d'ús turístic; els quals -legal o il·legals-, al mateix temps, provoquen innumerables molèsties als veïns de l'escala.

Dins de la documentació requerida per sol·licitar l'ajut han de constar també els contractes de lloguer i/o -en cas de ser verbal- una declaració jurada d'un 60% de veïns de l'escala conforme la persona amb contracte verbal hi viu permanentment a l'escala. Aquesta mesura es considera necessària per evitar que hi hagi propietaris que facin constar com a pisos de residència habitual habitatges que en realitat són d'ús turístic.

Novena.- Respecte a l'article 3.4.d cal revisar el catàleg,en base als acords pres pel ex-Regidor Carles Martí el 22/02/07 i publicats el 23/02/2007 a les 13:18 h.
(“4. Estudiar la possibilitat de modificar el catàleg del patrimoni a la Barceloneta amb les associacions interessades.”
http://w3.bcn.es/V14/Serveis/Noticies/V14NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,2071881_2077063_1_216210220,00.html?accio=detall&home=).

El barri de La Barceloneta i la seva morfologia és d'un valor arquitectònic, urbanístic i etnológic incalculable, es tracta d'una estructura de barri únic en Europa, no obstant això, fa falta una revisió dels edificis que consten al catàleg i la seva classificació han quedat obsoletes i cal adaptar-los a la realitat actual.

Desena.- que s'explicitin les normes del Consorci de l'Habitatge de Barcelona i es publiquin de manera clara i intel·ligible el procediment regulador.

Desena primera.-Que es vetlli per la màxima transparència en la informació i es posi, donat la situació d'especulació, especial atenció en el benefici dels veïns de lloguer i els petits propietaris.

Desena segona.- S'entén que la necessitat d'incloure La Barceloneta en el Pla de Barris 2009 va estar un compromís pres per Carles Martí, un cop aprovat el conegut com a “pla dels Ascensors”. Aquesta Modificació del PGM ha agreujat la situació d'especulació immobiliària en que es trobava el barri de La Barceloneta. El Pla de Barris es va concebre com una intervenció que hauria de pal·liar les conseqüències ja no de l'aplicació, sinó de l'aprovació del “pla dels ascensors, així com una intervenció que hauria de cobrir i satisfer les necessitats socials del barri que el “pla dels ascensors” no tan sols contemplava. Per això, les al·legacions aquí presentades responen a un enfocament purament social, pensat per cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables, alhora que crear les condicions per a què els diners invertits amb el Pla de Barris tinguin repercussions positives en la població no només durant els quatre anys que dura l'aplicació del Pla de Barris, sinó més enllà. Això es considera necessari ja que, tal i com s'ha demostrat en altres barris que han gaudit de les ajudes del Pla de Barris, sinó l'efecte a llarg termini que pot tenir aquesta inversió pot anar en contra dels veïns i residents, sobre tot d'aquells que es troben en una situació de risc d'exclusió social.

Pel que s’ha exposat a V.

D E M A N E N: Que es tingui per presentat aquest escrit, l’admeti, inclogui les al·legacions i en llurs mèrits es donin per presentades al·legacions a les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a actuacions de rehabilitació previstes en el projecte d'intervenció integral de la Barceloneta, en el marc del Projecte d'Intervenció Integral d'aquests barris autoritzat per la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 27 d'abril de 2009

Emilia Llorca,

Josefa Picas,

A efectes de notificació provisional: avlostia@hotmail.com, pdefensabarceloneta@yahoo.es

dimecres, 29 d’abril del 2009

Imminent ingrés a presó a l'insubmís del pla Caufec

L’insubmís a les penes-multa i a l’especulació ingressarà a presó durant les properes hores

Aquesta persona va ser detinguda ahir mentre es realitzava una acció en solidaritat amb l’Enric Duran, ja que estava en cerca i captura des del 6 d’abril. Des d’aleshores ha estat a disposició policial a les comissaries de Nou de la Rambla i de les Corts, i en les properes hores passarà a disposició judicial.

Declaració de l'insubmís a les penes-multa i contra el Pla Caufec (Porta BCN - Esplugues) link: Vídeo Insubmís a les penes multa

La pena-multa de 60€ va ser la sentència judicial a una acció de desobediència civil no violenta per denunciar el projecte urbanístic pla Caufec, a Esplugues de Llobregat ara farà dos anys. L’acció va consistir en romandre juntament amb dos companys 3 dies penjat a 50 metres tot i això la titular del jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va trobar culpables a les tres persones d’una falta lleu de desobediència a l’autoritat i va imposar una pena-multa de 20 dies a 3 euros.

Des d’un principi aquesta persona es va declarar insubmisa a pagar la pena-multa, ja que, tal i com s’explica en la campanya d’insubmissió a les penes-multa (http://alespenespunyalades.blogspot.com/), les penes-multes són una eina política de castigar als moviments socials i a tot aquell que opina i actua d’una manera crítica, i són una eina per a castigar la pobresa, ja que només aquell qui té suficients recursos econòmics es salva d’anar a la presó.

Així, el jutjat número u d’Esplugues de Llobregat va ordenar l’ingrés a presó el passat 26 de febrer, i al no efectuar-se de manera voluntària va decretar una ordre de cerca i captura el passat 6 d’abril. A hores d’ara, aquesta persona està detinguda i pendent de passar a disposició judicial per a que la jutgessa decreti l’ingrés a presó.

Així que a partir d’aquest dilluns 27 d’abril estarà 10 dies a la presó durant els quals la plataforma popular contra el pla Caufec i altres col·lectius solidaris han plantejat diverses accions per exigir la llibertat de la persona empresonada i per denunciar públicament les penes-multa:

  • Dimarts 28 d´abril a les 19,30h - Concentració davant de la Model
  • Dimecres 29 d´abril - Accions descentralitzades i concentració les 20h davant l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat
  • Divendres 1 de maig - participació a la manifestació del primer de maig.
  • Dilluns 4 de maig a les 19,30h - No callem!! Concentració sorollosa a la Model

Es dóna la casualitat que avui mateix hi ha almenys 30 persones pendents d’un ingrés a la presó per a complir una condemna derivada d’una pena-multa, cosa que encara fa més visible la denúncia que es fa des de la Insubmissió a les penes-multa.

A banda de la irracionalitat que suposa empresonar a una persona durant 10 dies per haver denunciat públicament una opinió respecte un pla urbanístic de manera totalment pacífica, es dóna la paradoxa que l’empresonament d’aquesta persona durant 10 dies costarà a la Generalitat de Catalunya més de 600€

no callem: ni pla caufec ni repressió!
NI PENES-MULTA NI ESPECULACIÓ!

més info
http://www.noalplacaufec.net/
http://www.moviments.net/noalplacaufec/10diespreso/
http://alespenespunyalades.blogspot.com/
paremoselcaufec@rusc.net
telf 685.267.787

dimarts, 28 d’abril del 2009

PULSO CIUDADANO.

Carles Flavià. Actor, ex sacerdote y, hoy, pregonero en el Raval
ALICIA JASANADA - 21/09/2000

Fue sacerdote antes que cómico. Cambió el púlpito por la televisión y el teatro, desde donde reflexiona, provocador y sarcástico, sobre el mundo y sus gentes. Esta tarde presentará la fiesta con la que se estrena la rambla del Raval.


Hace un mes pronunció el pregón de las fiestas de Sants, hoy inaugura la nueva rambla del Raval. ¿Es que quiere convertirse en pregonero oficial de la ciudad?
-Qué va, es casualidad. Pero que no se crean que por hacer de presentador sólo cantaré las excelencias del barrio. Si algo me molesta lo diré, aunque tampoco soy un ciudadano tipo "cartas al director", que se queja siempre.
-¿Qué le provoca malestar en Barcelona?
-El bienestar provoca malestar. Me molesta que se cierren los parques del Raval a ciertas horas para que no se droguen (?), que haya quien quiera proteger el Turó Park para que no entre gente de otros barrios. O esa manía de hacer obras en los pisos... ¡Esa taladradora... cuando estás durmiendo! Parece Kosovo.
-Demasiado ruido, demasiados coches...
-Demasiados "guiris". Soy algo fatalista, pronto Barcelona será otro Lloret. No me molestan los paquistaníes que viven aquí, sino los ingleses y alemanes gritando y borrachos. -Más turistas, más robos...
-Inseguridad ha habido siempre. Pero ahora hay más turismo. Y el tío que se dedica a robar, ¿adónde va a ir? Coño, pues a la Rambla, donde hay japoneses que llevan pasta.
-¿Le gusta el Raval?
-Vivo en la calle dels Àngels y me gusta el barrio; es humano. Parece Calcuta, los inmigrantes dan colorido. Y me entristece que personas que fueron inmigrantes ahora sean insolidarias con quienes se buscan la vida aquí. -¿Qué le parece la clase política municipal?
-Decir que todos son unos "manguis" es una vulgaridad. Todo es mejorable, pero ser alcalde es complicado. Al presidente del Gobierno la gente se le queja entre "gorilas", el alcalde queda más cerca, debe ser amable...
-¿Se autocensura por trabajar en BTV?
-Hombre, nunca te dejas ir del todo... Uno ya tiene 55 años, y no se trata de ir insultando.
-Pero sí de reír... ¿de todo?
-Sí, es sano, es como una blasfemia laica, pero hay que vigilar con temas como el terrorismo o las víctimas de los malos tratos. Y es que ya lo digo yo, que el matrimonio es peligroso. Cualquier día lo prohíben...

Aportat per VEI

dilluns, 27 d’abril del 2009

Ciudad de cemento

A Barcelona le faltan zonas verdes. No sólo por comodidad, calidad de vida o estética. También para preservarla salud de sus ciudadanos. La capital catalana cuenta con una media de 6,6 m2 de superficie verde urbana por habitante, lejos de los parámetros que la Organización Mundial de la Salud (OMS) considera "imprescindibles", que se sitúan entre 10 y 15 m2 de zona verde urbana por habitante.

Vitoria, la más 'verde'

En España, según los datos recogidos por el Observatorio de la Sostenibilidad en el estudio Sostenibilidad local. Una aproximación urbana y rural, sólo siete ciudades superan este umbral: Cáceres, Girona, Cádiz, Logroño, San Sebastián, Madrid y Vitoria. La capital alavesa, con 39 m2 por habitante, es la ciudad española con más verde urbano. Madrid, con 17 m2, es la única de más de 500.000 residentes que está en los niveles de la OMS, casi triplicando a Barcelona.

En el caso de la capital catalana, la ciudad cuenta con 68 parques que suman 559 hectáreas. La estadística no tiene en cuenta las zonas forestales, que suponen 1.795 hectáreas, correspondientes a Collserola.

El primer gran parque, la Ciutadella, se creó en 1873. Fue en la primera mitad del siglo XX cuando se extendieron las principales zonas verdes, como los jardines de Montjuïc (1929), el Turó Park, la Font del Racó o los jardines del Palau de Pedralbes. La Guerra Civil frenó esta expansión verde y en la posguerra sólo se crearon los parques de Cervantes y la Guineueta, aunque se compraron fincas para abrirlas al uso público. Fue el caso de la Villa Amèlia, l'Oreneta, Les Aigües y el laberinto de Horta.

Ya con la democracia, se crearon el Parc Miró y la Espanya Industrial pero la presión urbanística ha frenado nuevos espacios, a excepción delos interiores de manzana en el Eixample. Desde 2003 no ha variado la superficie de zona verde por habitante.

Publicat per Lluis Tusell Coloma en el diari ADN

diumenge, 26 d’abril del 2009

Una de pirates i corsaris.


Fonts habitualment ben informades en aquests asumtes, asseguren que en dos anys de segrestar vaixells, els presumptes pirates somalis han cobrat 41 milions d’Euros en rescats. Hi ha qui considera aquesta xifra econòmica una barbaritat de beneficis i que els somalis tenen un negoci rodó amb molt poca inversió inicial i escassa ma d’obra necessària ( ja que tenen la formació laboral apresa i les eines a l’abast, després d’anys de guerra interminable patrocinada per occident).

Però des de l’AVV de can Ricart creiem que els africans són uns pobres aficionats al costat dels corsaris del ajuntafems barceloní. Tant sols en la plusvàlua de la requalificació dels terrenys del antic recinte fabril (2’5 Ha), varen fer guanyar 109 milions d’Euros a l’honrat marquès de santa Isabel, “senyor” Federico Ricart. Quasi tres vegades més diners i d’una sola tacada!. Es coneix que els rebesnéts del capità Garfi han heretat l’antic ofici familiar, però amb aquest toc de disseny i modernitat tant pijogüais de la millor botiga del món. Que n’aprenguin aquests somalis, a muntar-so com el 22@, els bancs, les caixes i el F.M.I..

A l’hora d’amagar el botí dins d’un cofre del tresor, els bucaners civilitzats tenen paradisíaques illes fiscals a dotzenes, on no fan preguntes compromeses i garanteixen el secret bancari com a dogma de fe. Els africans en aquests temes encara estan en les beceroles, amb massa segles d’endarreriment respecte als europeus i els seus refinaments delictius. Centenars d’anys d’espolis, a la força han de crear escola i marcar on hi ha classe, i on, simplement, hi ha lumpen disfressat de nou ric. Encara no saben que el diner negre vol ser blanquejat per la ma prestidigitadora del capitalisme neoliberal.

Aquestes formes tant barroeres de fer negocis dels aprenents a filibusters africans, no estan gaire ben vistes entre els qui mouen els fils de la titella Obama. Els “armadors” somalis poden veure's obligats a deixar-ho córrer davant empresaris amb millor imatge, com per exemple els mercenaris de Black Water. Ara que perden terreny en Iraq, potser es reciclen a cobrar “impost de defensa” als vaixells mercants que circulin per la zona del golf d’Oman i rodalies. Això sí, en nom de la sacrosantísima seguretat marítima i amb la legalitat internacional per davant, faltaria més!.