dissabte, 29 de març de 2008

Plenària de les Jornades i Geografia Esborrada


Aquesta tarda s'ha realitzat la plenària de les Jornades i se ha presentat el tour de la Geografia Esborrada de La Barceloneta, un itinerari sonor elaborat amb artistes del barri, en el qual s'explica els llocs que han desaparegut.

El tour anava acompanyat amb un vestuari que reproduïa els elements típics dels llocs desapareguts (una panera de peix, una pescatera, una paella...)

Aquestes jornades se celebren durant tot el cap de setmana i tenen com objectiu obrir un procés de participació impulsat pels propis veïns del barri. Els processos participatius de l'Ajuntament no han estat més que meres consultes individualitzades per a cobrir la quota de participació.

No obstant això, els millors coneixedors dels problemes de La Barceloneta i de les possibles solucions, som els veïns que vivim en ella.





Comencen les Jornades

Avui a les 10:30 hores han començat amb la participació de més 200 persones les jornades “La Barceloneta parla i decideix” en el Centre cívic de La Barceloneta.

Després de la presentació de les jornades on s'ha explicat la impossibilitat de l'assistència de Manuel Delgado, s'han format tres grups de treball amb Mercé Tatjer (geògrafa i urbanista), Pere Comas (advocat urbanista) i Nydia Tremoleda (antropòloga)

Una vegada els investigadors han exposat la seva ponència en els 3 grups, s'han debatut en cadascun dels grups i s'han aclarit dubtes. Aquesta tarda a les 16 hores es realitzarà la plenària on es farà una posada en comuna

A part dels veïns i veïnes també han assistit tot un seguit de tècnics i professionals com (Antoni Lucchetti, Horacio Capel…)




divendres, 28 de març de 2008

Escultura al mercat de la Barceloneta

El veïns i veïnes de la Barceloneta volen que es retiri l'estructura de marbre que s'ha instal·lat davant del nou mercat en el primer aniversari de l'establiment

El “pla dels ascensors”


Modificació del P.G.M en la regulació de l'edificació tradicional de La Barceloneta per millorar la seva accesibilitat vertical/ El “pla dels ascensors”

[lo que está en cursiva son citas textuales del “plan”]

Se aprueba provisionalmente en el pleno del Ayuntamiento del 23 de febrero de 2007 y definitivamente por la subcomisión de urbanismo de la Generalitat el 6 de mayo de 2007, expediente B0881

¿En qué consiste el “plan”?

La justificación del “plan es que hay mucha gente que tiene problemas para subir y bajar las escaleras de su casa. Nadie dice que esto no sea verdad.

La solución que se propone es poner ascensores en los edificios de La Barceloneta. Pero, ¿cómo, si los edificios son demasiado estrechos? Eliminando viviendas para hacer el hueco del ascensor, ya que en un 83% de los edificios del barrio no cabe un ascensor.

“El greu problema diferencial que presenta [...] és la falta d’espai per dotar-los d’un sistema de comunicació vertical adequat i l’alta repercussió que té el seu cost atenent la petita superfície que es serveix en cada planta i el baix nombre d’habitatges servits. La facilitació de la implantació en l’edificació d’un sistema de comunicació vertical adequat és precisament l’objectiu del present planejament. ” pág.6

¿Cómo se hará esto?

El “plan” dice que se tendrán que fusionar tres fincas, es decir mi finca y las dos de los lados se remodelarán para tener una entrada conjunta y un ascensor para las tres fincas.

Si las fincas no tienen la misma altura, puede remontarse hasta tener seis plantas.

L’agregació de varies finques en una de sola de manera que es comparteixin els elements comuns d'accés és la condició necessària per a la viabilitat de l’habitabilitat dels habitatges que indueix paral·lelament, o posteriorment, a la seva remodelació interior. No és possible que, per les dotar-los d’un sistema de comunicació vertical adequat i l’alta repercussió que té el seu cost atenent dimensions actuals de les finques, sigui possible una millora individualitzada de la seva accessibilitat ” pág. 6

De fet, la MPGM planteja una operació de rehabilitació novedosa que supera l’abast normal de la rehabilitació edificatòria, cenyida a una única finca, advocant per una actuació global que contempli i pressuposi l’agrupació física i jurídica de com a mínim dues finques i permeti l’enderroc de fins el 50% de la superfície edificada de l’àmbit que es delimiti amb dites finques per fer possible la instal·lació d’un ascensor i el manteniment, en els habitatges que resultin, de la superfície útil dels habitatges inicialment existents. ” pág. 8

Tampoco está claro que los edificios aguanten una remodelación tan profunda, por eso, el “plan” dice:

Això fa que no s’interpreti com rehabilitació únicament l’operació que manté la globalitat de l’edificació sinó també l’operació que enderroca completament l’edificació d’alguna finca actual per substituir-la en el seu lloc per una de nova planta que en integrar-se amb edificació veïna que es conserva fa possible la completa rehabilitació d’ella. ”pág.7

¿Quién decide si se hace o no?

Lo más difícil de entender del “plan”, a la vez que lo más peligroso es que son los propietarios los que lo deciden. El 50%+1 de los propietarios de los terrenos decide si se hace el “plan” o no. Es decir, cuanta más propiedad tengo, más puedo decidir.

Los inquilinos no tienen ni voz, ni voto.

Además, se acogen a unas leyes que tratan los edificios como si fueran solares y no viviera nadie allí.

Aquests articles 42.1 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, i 29 del Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s’han de posar en relació amb l’art. 110.1 del propi Text Refós de la Llei d’urbanisme, referent al "concepte d’execució urbanística", que determina que “l’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades com aïllades, també és part de la gestió urbanística, i constitueix la fase de culminació del procés, sense perjudici dels deures de conservació dels edificis i, d’acord amb allò que estableix l’art. 42.1, dels deures de rehabilitació”” pág. 8

¿Quién lo paga y cuánto cuesta?

Al juntarse tres fincas, se rehará la comunidad de vecinos. Esta comunidad tendrá que pagar los costes de poner el ascensor y de realojar a los vecinos afectados.

El reallotjament dels residents d’habitatges afectats per aquesta Modificació de PGM correspondrà a la comunitat reparcel·latòria que es constitueixi en execució dels plans de millora urbana que es formulin a l’objecte de llur gestió urbanística integrada. Aquestes comunitats reparcel·latòries, d’acord amb les determinacions de l’article 114.3 TRLU, restaran obligades ex lege a fer efectiu el dret de reallotjament que empara els residents d’habitatges afectats, així com indemnitzar-los per les despeses de trasllat que origini el reallotjament, inclusiu l’allotjament temporal dels afectats pel supòsit que esdevingués necessari. ” pág.12

El cost de repercussió de la rehabilitació per habitatge que es conserva seria la repercussió del cost edificis residencials del barri, que faci possible la dignificació de la vida d’una àmplia capa de gent de la nova edificació i el de les reformes a realitzar en el propi habitatge motivades per la de les escales i el canvi de punt d’accés. Si es valora el cost de la construcció de nova planta a 1.000 €/m2 i el de les reformes necessàries a realitzar en un habitatge en 8.000 €, la repercussió del cost de l’operació de rehabilitació de millora de la comunicació vertical sobre un habitatge de 30 m2 de superfície és de (8,40 x 4,20 x 1.000 / 5) + 8.000 €, és a dir, 15.056 €, la qual cosa representa un repercussió d’uns 500 €/m2. ” pág.10

Esto es lo que calcula el Ayuntamiento que le costará a cada vivienda adaptarse al plan, es decir, al propietario de cada vivienda. No hay ninguna justificación de por qué se cogen esas cifras y no otras.

El ayuntamiento ha dicho que dará ayudas, pero no en qué condiciones, qué cantidad, ni en qué plazos.

¿Cómo afectará el “plan”?

El “plan” dice que un 20% de la gente tendrá que abandonar definitivamente el barrio. Sin embargo, mientras hagan las obras del ascensor también se tendrán que remodelar para que las entradas de las viviendas coincidan con el hueco del ascensor. Así que habrá mucha gente que tendrá que ser realojada temporalmente.

“Cal clarificar que el reallotjament definitiu es garanteix al 20% dels residents inicials, cenyits als ocupants legals, sempre i quan estiguin afectats per la instal·lació de l’ascensor, reallotjament transitori o provisional es garantirà a tots els afectats per les obres de rehabilitació, cas que resulti necessari.” pág.12

El “plan” dice que se mantendrán las condiciones de los contratos de renta antigua, pero no dice cómo va a proteger a los vecinos que pagan poco y que los propietarios ya están intentando echar para no tener que correr con el gato de reubicarlos.

Por otro lado, la LAU depende del gobierno central y el ayuntamiento de Barcelona no la puede cambiar; así que con un contrato de cinco años, el “plan” no da ninguna seguridad de que te renueven y/o de que lo hagan en las mismas condiciones económicas.

¿A dónde iré si el ascensor pasa por mi casa?

El ayuntamiento está construyendo 120 viviendas en rodalies renfe, estas viviendas serán más grandes que las de La Barceloneta, y no se sabe si habrá que pagar la diferencia de metros.

Además, esas 120 viviendas son de protección oficial, de manera que su valor es mucho más bajo que el que tienen actualmente los pisos en La Barceloneta, por lo tanto, es una forma de perder patrimonio.

¿Cuándo empieza?

En este caso, mientras el “plan” esté vigente, los propietarios de las fincas o pisos donde se quiera instalar un ascensor pueden acogerse al “plan” cuando quieran.

En qualsevol cas, la seva execució es troba condicionada a l’aprovació de plans de millora urbana, sense que s’estableixi una limitació temporal per a formular-los, en consonància amb el caràcter facultatiu de les operacions de rehabilitació. ”pág.10

¿Qué más dice el plan?

Que las casas de La Barceloneta ya no las usan tanto familias, sino más bien parejas jóvenes o personas que viven solas. Por eso, mucha gente quiere vivir en La Barceloneta y hay que adaptar las casas a las nuevas condiciones del mercado inmobiliario.

“Aquest fet ha creat en els darrers anys una demanda progressiva d’habitatges amb un programa funcional més reduït que el de l’habitatge familiar convencional, i que és suficient per a l’ocupació de persones que viuen soles o en parella. Dins d’aquest context la tipologia de l’habitatge "de quart" respon perfectament a aquesta nova situació i això ha sigut la causa que s’hagi produït un notable increment de la seva valoració .

Copia del “plan”

Més informació

peixet

Díptic Jornades


Barcelona s'inhibeix en l'elaboració del pla de xoc contra la sequera

El que digui Agbar. Si la sequera obliga a fer restriccions, l'Ajuntament de Barcelona es limitarà a traslladar les mesures previstes per Aigües de Barcelona (Agbar), l'empresa privada que abasteix d'aigua a l'àrea metropolitana. El decret de sequera, fixat per la Generalitat, responsabilitza als ajuntaments d'aquest operatiu que, a Barcelona, s'ha resolt en un monòleg de l'empresa. El consistori s'ha inhibit de la seva participació i, segons afirmen fonts municipals, "ni s'ha col·laborat amb l'empresa. Aquest document és cosa exclusiva de Agbar".

Llegir article

dijous, 27 de març de 2008

Targeta d'usuaris/es pels 2 dies!


Un altra ususaria emprenyada amb l'ajuntament ens fa arribar aquesta nova targeta amb la qual podreu viatjar per la xarxa d'autobusos de Barcelona, durant els dies de vaga que ens esperen.

És una targeta solidària que us de possibilitar viatjar sense pagar, contribuint a afeblir la posició de l'Ajuntament, fent disminuir els beneficis de l'empresa municipal, i per tant sent part activa en el conflicte, afavorint doncs, a forçar una negociació ràpida per a solucionar ja, un conflicte que ens afecta com a usuaries i que afecta a milers de treballadores.

Pels dos dies, els dijous i la resta de dies de vaga, no oblides la T-2dies!

Imprimeix-la, difont-la, utilitza-la !

dimecres, 26 de març de 2008

"La Geografia Esborrada"

En les Jornades "La Barceloneta parla i decideix" el dissabte per tarda es presentarà "la Geografia Esborrada", una preciosa sorpresa que recorrerà llocs i racons desapareguts del barri (o en perill de desaparèixer), que encara ressonen en la memòria de molts. Per a aquest trajecte s'ha elaborat un magnífic mapa, un CD amb una "geografia sonora" i un vestuari per a l'ocasió. No us ho perdeu!







Investigadors convidats Jornades


Breus apunts biogràfics i professionals dels investigadors convidats a les “Jornades La Barceloneta parla i decideix”

Manuel Delgado

Manuel Delgado es llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Doctor en antropologia social per la mateixa universitat. Ha estudiat a l'Ecole Pratique des Hautes Etudes de Paris. Els seus nombrosos estudis s'han centrat en la religió, en la violència ritual, i en l'antropologia urbana, especialment en els cicles festius

Biografia

Entrevista

Mercè Tatjer

Mercè Tatjer Mir és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials en la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del mitjà urbà.

Bibliografia

Entrevista

Nydia Tremoleda

Nydia Tremoleda es antropòloga. Membre de l’Observatori del Mobbing de l’Institut Català d’Antropologia (OM-ICA)

Entrevista

Pere Comas

Pere Comas es advocat especialitzat en el dret públic, i singularment dedicada a l'Urbanisme i medi ambient.

Entrevista

Víctor Gómez

Víctor Gómez Pin va estudiar Filosofia en la Sorbona i va obtenir el títol de Doctor d'Estat amb una tesi sobre l'ordre aristotèlic (que va ser publicada primer a França i posteriorment en el nostre país). Després de diversos anys de docència en la Universitat de Dijon, va obtenir una càtedra en la Universitat del País Basc amb una investigació sobre els aspectes ontològics del càlcul diferencial. Actualment és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix classes de Teoria del Coneixement i Introducció al Pensament Matemàtic.

Entrevista


Article Model Venècia

Bombes


EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN


S'ha d'anar a veure l'exposició Quan el refugi era el subsòl, que es pot visitar al vestíbul de l'estació de metro d'Universitat. Encara que només sigui per assabentar-nos que també Barcelona va ser una ciutat bombardejada. Cada tres hores, una nova ració de bombes.
Bombardejada pels avions de Mussolini, que, en els noticiaris italians, eren descrits com a àguiles d'acer. I, de passada, potser convindria recuperar un reportatge de la BBC on es demostra que Fidel Castro va aprendre, va copiar els seus posats discursers o mitinguers del dictador italià. No hi ha res casual.
Fins fa poc, de la Barcelona bombardejada gairebé no se'n parlava. Tots sabíem que Gernika va ser bombardejada i per això, al seu dia, les nòvies del comunisme tenien en una de les parets dels seus pisos una reproducció d'aquest quadro de Picasso. El Guernica o les seves infinites reproduccions és el quadro que ha vist més orgasmes marxistes fingits. Però dels bombardejos sobre Barcelona només en parlaven alguns historiadors. I el meu estimat José Agustín Goytisolo, a qui van matar la mare, Julia, a prop del cine Coliseum, i, des d'aquell dia, ja res no ha estat el mateix per al poeta.
També es parlava molt dels bombardejos sobre Barcelona a la Barceloneta. A la Barceloneta no han oblidat mai ni els bombardejos, ni els refugis subterranis ni aquells missatges propagandístics que sempre acabaven així: "La Generalitat vetlla per vosaltres". I es veu que allò els servia. Em refereixo als missatges propagandístics, és clar, perquè ningú posa en dubte les vides que van salvar els refugis subterranis i les estacions de metro. "La Generalitat vetlla per vosaltres". Aleshores els catalans encara creien en la Generalitat.
De totes aquelles bombes sobre Barcelona, de tots aquells morts barcelonins se n'ha parlat poc fins ara. I de l'enginyer Ramon Parera encara se n'ha parlat
menys. I, no obstant, va ser ell qui va fer possibles alguns dels refugis subterranis. Alguns, perquè la majoria es van fer gràcies a l'empenta ciutadana, això que ara en diuen el teixit associatiu.

Barcelona Bombardejada

dimarts, 25 de març de 2008

Falca “Jornades La Barceloneta parla i decideix"


Aquí teniu unes falques d’àudio de les “Jornades La Barceloneta parla i decideix" gravades ahir en ràdio Contrabanda

Falca curta

Falca llarga

Programa gravat “Asamblea de Majaras”


Postguerra a la Barceloneta: Mercè Carrasco (Barcelona, 1916-1984)

Hi ha històries que són extraordinàries i, precisament per això, a vegades ens allunyen de la realitat. La Mercè Carrasco no va patir l’exili ni va organitzar mobilitzacions des de la clandestinitat, però va haver de passar una guerra i sobreviure a una postguerra en un barri com el de la Barceloneta, que durant la Guerra Civil es va tornar perillós i en la postguerra va patir la pobresa. La seva extraordinarietat no passa per grans gestes, sinó per la constància de saber viure el dia a dia oferint el millor a les persones que l’envoltaven. Apassionada pel mar, treballadora i generosa, la història de la Mercè Carrasco ens arriba des del relat emocionat de la seva narradora.

Llegir relat

dilluns, 24 de març de 2008

BCN WEEK (JULIO 2007)


V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA BARCELONETA EN EL 2017: DEMASIADO FICTICIO PARA NO SER VERDAD (MAYA BRAUN)

La vida, desde la 22ª planta de un piso alquilado por un día, no puede ser mejor. Desde esas alturas podemos deleitarnos con las vistas del barrio conocido oficialmente como La Barceloneta, pero cariñosamente bautizado por sus nuevos residentes como "Disneyneta". La Disneyneta, el mejor prototipo de una ciudad simulada: una ciudad en la cual los sueños se hacen realidad, un paraíso donde las esperanzas por un mundo ideal son verdaderas. El vecindario en sí mismo es todo calidez humana. Todo el barrio se conoce y son amigos. Las risas, la alegría, imaginación y creatividad abundan por doquier. Nadie llora en Disneyneta, nadie insulta, nadie tiene preocupaciones. Como en una ciudad real, la gente está dirigida a través de organizadas corrientes y flujos. Siguen flechas, señales. Hacen cola. Es parecido a la conducción entre las líneas pintadas de las calles reales. Disneyneta es la versión en miniatura de la BCN ideal. Las normas son obedecidas. Éste es un barrio en el cual el asesinato, la violación o el adulterio no existen. En el cual la pobreza, la suciedad y las mierdas de perro en la calle son cosa del pasado. Imagina el Pueblo Español, añádele el parque de atracciones del Tibidabo y multiplícalo por las playas del Caribe y por la cultura de pesca mediterránea. Imagina una maravillosa postal, un lugar perfecto. Un gueto para la gente guapa.

Los sudorosos y polvorientos vendedores de cerveza con su mal inglés arriba y abajo por la playa -siempre atentos a la policía y expandiendo la inquietud-, son reemplazados por bellezas bronceadas cuyos dientes blancos destellearán con el sol. Cuidadosamente van de puntillas por la arena vendiendo refrescos muy fríos, acompañadas de fornidos hombres que sustituirán a los masajes huesudos de los asiáticos. Para más inri, los antiguos chiringuitos serán ahora cadenas de comida rápida donde la sepia y el lenguado, las bravas, los pimientos de padrón o la paella son hechos para llevar, para ser disfrutados mientras escuchas a alguien cantando flamenco sentado en la playa. O puede que comas viendo el espectáculo diario de sardanas mientras los trabajadores/as de BCNeta limpian las calles con sus trajes de pescador-marinero.

Si hay algo de lo que no se puede quejar en Disneyneta es de la abundancia de cosas que ver y hacer allí. Especialmente popular para los residentes y los visitantes por igual es el "Barrio cutre", una hilera de tres calles que han sido seccionadas del resto del parque temático. Es contundentemente real, y a la vez un retorcido viaje al pasado, cuando decides entrar en tan singulares calles. El ruido de épocas pasadas emana de los impresionantes equipos de sonido instalados estratégicamente en este "barrio cutre": las gaviotas cantando y aleteando con fuerza sus alas, perro ladrando y las motos relinchando en la distancia. Una mujer vocifera en español o catalán la calor que hace o los altos precios de las patatas en el mercado.

El estruendo de la televisión se deja notar. Un hombre con tos de fumador aspira una profunda bocanada de aire y escupe un gargajo. Está todo allí: no sólo los sonidos, sino también los olores, las apariencias, las gentes. Las abuelas con sus calcetines de algodón sentadas en la entrada de sus pequeños y sucios pisos de una planta.

Sin moverse, únicamente respirando, o tendiendo la ropa en sus balcones. Huele un poco húmedo, también a pescado, y se nota el olor del humo del tabaco. De vez en cuando una mujer aparecerá por alguna ventana para dar unos cuantos pañales a una niña que se los llevará a su madre. Ésta da las gracias y los deja en el carrito de su hermano recién nacido, mientras su madre sirve a unos cuantos mayores unos quintos y bravas. Al entrar a uno de estos bares con ambiente tan cargado, una turista es saludada al grito de ¡guapa! con vítores y silbidos de hombres con una gran panza.

La atracción favorita, sin embargo, es el ascensor en la esquina del Paseo Nacional y la calle Maquinista que transporta a 50 personas de una vez. Lenta y agradablemente, con rumba catalana sonando por los altavoces, alcanzamos los 180 metros de altura, más alto que cualquier rascacielos del barrio. Aunque lo más divertido comienza cuando llegas a la cima de este edificio. Es una especie de "paint ball" (guerra con munición que son bolas de pintura). Al salir del ascensor los visitantes tienen dos opciones: si pasan por la puerta A, serán saludados por comerciales del tecnocasa; si escogen la puerta B, entrarán en el Mundo Okupa. Acorde con su elección, serán vestidos con un traje y corbata verde -móvil incluido- o con rastas, cuatro harapos y un perro. La adrenalina sube por sus venas cuando tienen que entrar en un edificio tan abandonado como siniestro. Allí, en colaboración con sus amigos, tienen que hacerlo lo mejor posible. Dependiendo del bando en el que estén tendrán que matar al pasado...o acabar con el futuro.

diumenge, 23 de març de 2008

IPC real

Aquí teniu una web que neix amb el propòsit d'oferir un Indice de Preus de Consum alternatiu, no oficial, tractant de recollir en ell solament els productes que afecten de forma més immediata al ciutadà, especialment a les rendes mes baixes.
L'IPC real alternatiu interanual es va situar en Febrer en el 8.3%
Producte de major augment interanual: Llet , 28.2%
IPC Pa , Llet, Pollastre : 16.16%
Hem realitzat els càlculs basant-se en productes que són de consum habitual i en la majoria de casos bàsics i indispensables (pa, llet, electricitat, combustible...) i descartant la majoria dels quals actualment s'usen per al càlcul oficial, entre ells per exemple, el preu de les flors ,operacions de cirurgia estètica, joies, que entenem no suposen una despesa ni quotidià ni necessari.

Les dades dels productes estan extrets de l'Institut Nacional d'Estadística , i per al càlcul de l'índex general s'han usat les mateixes ponderacions, de forma proporcional, que utilitza el citat institut.

Les hipoteques, no estan incloses atès que l'IPC oficial no ho fa, i és d'ell d'on obtenim les dades.