dissabte, 17 de maig de 2008

Signatures contra tales il·legals


Benvolguda gent:

Al voltant de 18.000 persones ja han signat per a demanar als polítics una llei que reguli les importacions de fusta, que eviti l’entrada de fusta procedent de tala il·legal, que freni la desforestació i fomenti un ús sostenible dels recursos forestals.

Tenim temps de reunir-ne més, imagina: si cadascú de la gent que ha signat aconseguíssim que una altra persona propera a nosaltres signés, doblaríem aquesta xifra en qüestió d’hores. És ben senzill, no ho creus?

Anem cap a les 36.000 signatures!

Si encara no has signat, fes-ho aquí i exigeix una Llei que prohibeixi les importacions de fusta procedent de tala il·legal.

Dona a conèixer aquesta iniciativa entre familiars, amistats, cercle de treball, etc. Pots veure i reenviar als teus aquest vídeo que hem gravat en col·laboració amb l’humorista Joaquín Reyes (Camera Café, Muchachada Nui...) on explicam com muntar un moble de fusta procedent de tala il·legal.

divendres, 16 de maig de 2008

El Negro de la Riba


Es un mascarón de proa, de eso no cabe duda: por la forma de la figura, inclinada hacia adelante, como sorbiendo los vientos, el pecho abombado, la pierna izquierda flexionada, el brazo -el único que tiene- echado ligeramente atrás, y por el lugar en que se halla, la calle de Andrea Dòria de la Barceloneta, junto a la plaza del mercado. Ningún cartel informa de quién es ni qué hace allí, pero uno tiene fuentes por la zona: Vicenç Forner, que es la Òstia en persona (con este nombre se conoce también al barrio). "Es el Negro de la Riba", contesta rápido Vicenç, y me cita en un taller de la calle de Pescadors, llamado Constructors de Fantasies. Esto promete.

David García y Óscar Pérez construyen fantasías en forma de gigantes, dragones y utillería teatral en general. Fueron ellos quienes en 2003, con motivo del 250º aniversario del barrio, colgaron allí al Negro. Se trata de una copia -"en fibra de vidrio, más resistente"- del mascarón que, desde 1934, forma parte de la colección del Museo Marítimo y que tiene tras de sí una larga y curiosa peripecia, recopilada por el historiador Francesc Carreras Candi. Resumida, es la siguiente.

Llegir article

24 MAIG: BOTIFARRADA POPULAR A L'ESPECULACIÓ


18h, Plaça de l’Ajuntament, MANIFESTACIÓ CONTRA EL PLA CAUFEC-PORTA BCN

22h, Casal Robert Brillas, CORREFOC BOC DE BITERNA

23h, Parc de les 3 Esplugues, CONCERTS

A Esplugues de Llobregat ja portem anys autogestionant la Botifarrada a l'e$peculació i aquest any comencem les Carbasses a la repressió.

Trobem important donar importància a l'alternativa vegana i també denunciar larepressió sistemàtica a tota aquella persona que baixa al carrer a crear el mónmillor que està cansada de somiar. Aquest és el cas del nostre amic Franki, deTerrassa, segrestat per l'Estat amb l'excusa d'ultratge a la bandera espanyola.

Estem fartes de que ens gestionin la nostra misèria quotidiana i portem molt de temps dedicant gran part de les nostres vides a denunciar la manca d'habitatge i l'especulació urbanística tant pública com privada. Tenim molt clar que especuladors i repressors són tan pobres que no tenen més que diners. I part d'aquest temps el dediquem a crear la Botifarrada a l'e$peculació i Carbasses a la repressió. Igual que ens agrada compartir amb vosaltres el carrer amb les lluites i reivindicacions diàries també ens agrada sortir de festa amb vosaltres, compartir un beure, una cançó, una nit…

El 24 de maig a les 18h des de la Plaça de l'Ajuntament sortirem al carrer per fer sentir la nostra veu i dir que no volem el Pla Caufec-Porta BCN ni a Esplugues ni a enlloc! No ens agrada l'especulació urbanística i les seves nefastes conseqüències ni la repressió que patim els moviments socials que ens mobilitzem al carrer. Des d'aquí fem una crida a la participació a la manifestació!

Després de la manifestació hi haurà un correfoc per part de Boc de Biterna (grup d'espectacle de foc d'Esplugues). Un correfoc que es continua fent tot i que l'ajuntament ha retirat les subvencions al·legant que tracta temes com l'especulació i fa una crítica oberta a la gestió municipal. I això no li ha agradat al govern local, aquesta és la seva democràcia… Concretament, Eduard Sanz, que és regidor de cultura, ha suprimit la subvenció a l'entitat del poble perquè "aquest missatge conté intencionalitat política i que per tant no és d'interès per a la ciutadania i per tant no és subvencionable".

A partir de les 23h al Parc de les Tres Esplugues començarà el concert amb la col·laboració de Bongo Botrako, Malatesta (antiga Gran Orquestra Republicana) iEl Kapel (veu de Color Humano) i Punxa Discos Pispillas-Chisposillo…

Per acabar de cremar totes les energies, té lloc la ja tradicional recollida popular de les festes! Com en tot, si ens sacrifiquem totes una mica no caldrà que poques ho sacrifiquin tot! Un cop estigui tot recollit, tindrà lloc la marató d'acudits. Riures non stop a Cal Suís.

I al dia següent la lluita continua.

NO AL PLA CAUFEC-PORTA BCN!

Més informació

En 2007 va créixer un 30% els habitatges nous sense vendre a Barcelona

El 'boom immobiliari' dels últims 11 anys presenta símptomes d'haver-se esgotat com ho demostra el fet que el 30% dels pisos nous -5.843- construïts a Barcelona l'any passat no s'han venut, segons les dades del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona.

L'any passat es van iniciar un 17% menys de pisos que en l'any anterior. Es van començar a construir 4.872 pisos. Pel que es refereix als seus preus, van pujar un 2,2% arribant a situar-se en 5.918 pisos. Per primera vegada en anys el preu de l'habitatge nou va pujar per sota de la inflació.

Extret de 20 minutos

dijous, 15 de maig de 2008

La Festa dels Coros 2008

Aquí teniu uns quants vídeos de les cercaviles de les corals d'aquest any

Los Que Faltaban


La Festa


Las Que Faltaban

Els Timbalers

La platja de la Barceloneta perd entre el 10% i el 15% de la sorra a causa del temporal

El temporal del passat cap de setmana es va dur entre un 10% i 15% de la sorra de la platja de la Barceloneta, i també va afectar, encara que en menor mesura, a la resta d'arenals de la capital catalana, encara que, segons ha avançat la segona tinent d'alcalde, Imma Mayol, estaran preparades per a la temporada de bany.

Llegir article

dimecres, 14 de maig de 2008

El dolç sabor de la Llei de Barris

Aquí teniu un article publicat al Masala maig-juny2008

A aquestes alçades, i després de 5 convocatòries, pràcticament hi ha consens que la coneguda com a “Llei de Barris” aprovada l’any 2004 és un instrument que dóna joc. El veredicte de cada convocatòria ha estat celebrat amb cava pels “beneficiaris” i la premsa ha escrit titulars que recorden la grossa de la rifa de nadal. Tot i això, part dels municipis i barris que la coneixen de més aprop, i després de la satisfacció inicial, comencen a tenir dubtes: potser no era tan fàcil ni tan afortunat com semblava. Què hi ha darrera aquests dubtes, que com més temps passa més creixen?

El primer que cal dir és que la Llei del 2004 prèvia subvencions per als ajuntament, d’entre el 50% i el 75% de la inversió necessària per a revertir la situació dels barris degradats. A la pràctica, això no ha estat així, i des de la primera convocatòria, les subvencions s’han ajustat a la baixa, al limit del 50%. No hi hauria res a dir sinó que, a la pràctica, molts ajuntaments no tenen la capacitat econòmica suficient per afrontar l’altre 50% de les despeses. En aquestes condicions, l’execució dels projectes queda compromesa i només els més potents –és a dir els que menys ho necessiten- aconsegueixen ajustar-se als calendaris i inversions previstes.

La segona constatació és que amb una certa freqüència, la Llei de Barris s’ha utilitzat per alleujar les inversions ordinàries dels ajuntaments, enlloc de per fer-ne d’extraordinàries, que era l’objectiu. Dit d’una altra manera: hi ha ajuntaments que, amb els seus projectes de barris, estalvien.

El tercer aspecte que volem destacar és que no tots els ajuntaments presenten a la convocatòria anual de la Llei els barris que més ho necessiten, sinó els barris que llinden amb àrees on es preveuen transformacions urbanístiques. És quan la Llei de barris es converteix en un caramel per desactivar mobilitzacions veïnals o bé camuflar conflictes urbanístics. Podria ser el cas de la Barceloneta, un projecte per ensucrar el mal gust del pla d’ascensors.

El tuf del Pla d’ascensors de la Barceloneta.

Aquest pla ha estat batejat pels seus propis creadors com d’innovador. I efectivament ho és: ras i curt, proposa l’enderroc de les cases de quart per tal d’aixecar nous edificis, amb habitatges de més superfície i dotats d’ascensor. Tot això en nom de la gent gran del barri, a qui s’insisteix en millor la qualitat de vida. De fet podríem dir que el pla, a més d’innovador és realment transformador: la millora de la qualitat de la vida al barri es resol substituïnt persones i cases: mort el gos, morta la ràbia.

Obvi que, després de llegir aquesta asseveració, tothom diu: -apa! Però això es pot fer?

Doncs sembla ser que si: la gran innovació –que ha de garantir la viabilitat del pla- és tractar la Barceloneta com un gran solar, obviant què hi ha i qui hi viu. De facto, i gràcies a la figura urbanística de la parcel.lació, desapareixen els obstacles i destorbs, els llogaters (un 50% dels veïns i veïnes del barri) perden el seu dret de retorn i els propietaris esdevenen petits accionistes amb 27 m2 de vot sobre iniciatives empresarials. Tot plegat permet l’enderroc dels 5.000 habitatges de la Barceloneta, sempre que el 50+1% dels propietaris de sòl ho instin.


Han estat moltes les veus –tant de la societat civil com del món professional- que s’han aixecat contra el Pla d’ascensors. Des del Districte es demana calma i que no s’exageri. Però el Pla d’ascensors va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Barcelona i avui és definitiu i vigent: aquesta és la realitat gens exagerada.

L’Ajuntament, fins i tot a la pàgina web de Foment Ciutat Vella, a més de demanar calma promet ajuts del 99%, tot i que no explica el 99% de què ni per qui. D’on sortiran aquests recursos que podrien superar els 250 milions d’euros? Indiscutiblement no dels actuals plans de rehabilitació de la Generalitat o del mateix Ajuntament, que de forma expressa exclouen les operacions de “gran rehabilitació”, és a dir l’enderroc i posterior reconstrucció.

És en aquest punt que arriba el caramel: aquest any, a la cinquena convocatòria i després de 8 altres barris barcelonins que han tingut prioritat, l’Ajuntament presenta la Barceloneta a la convocatòria de la Llei de Barris.

La Llei de Barris i La Barceloneta: l’ensucrat maridatge.

La Llei de barris, d’una forma explícita, no atorga ajuts per a la construcció de nous habitatges, ni per grans rehabilitacions. Només les admet, en l’anomenat camp 2, per a la rehabilitació i millora dels elements comuns i els equipaments dels edificis destinats majoritàriament a residència habitual i permanent. El Pla d’ascensors no és, doncs, el motiu pel qual s’ha presentat la Barceloneta a la convocatòria.

Podria haver-hi altres motius: una reflexió en profunditat de què suposa la modificació del Pla General pel que fa al Pla d’ascensors i un diagnòstic consistent de les conseqüències, o bé la delimitació d’una àrea de tempteig per a evitar especulacions. Però la poca informació que ha trascendit, malgrat els suposats processos participatius, sembla indicar que tampoc: el diagnòstic haurà d’esperar i l’àrea de tempteig definir-se mitjançant altres instruments legals. Tampoc és estrany: en 3 mesos és difícil anar gaire lluny.

Caldrà esperar que es faci públic el projecte fins ara secret per saber exactament què es farà i en que s’inverteixen els 20 milions d’euros que s’han sol.licitat al fons de la Llei de Barris i que –no en dubteu- el projecte obtindrà en concurs públic contra altres candidatures de barris.

I mentrestant, anar llegint El Periódico, que avança en titulars del dia 23 d’abril que el “Taller Barceloneta” és la principal aportació, singular i diferenciadora del projecte. Un espai perquè els funcionaris recullin les aportacions dels ciutadans i ciutadanes, on debatre aquest futur que ja ha estat jutjat, encara que no sentenciat . Un milió llarg d’euros que es gastaran en fer alló que cada dia fan els veïns i veïnes a carrers i places i que, fins ara els responsables municipals no han tingut cap interès en escoltar.

dimarts, 13 de maig de 2008

BCN WEEK (Nº 1, MAYO 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA NEWYORKIFICACIÓN DE BARCELONA -SEGUNDA PARTE- (MAGGIE SCOTT) (1)

3- FUNDIENDO LA OLLA HUMANA

Una de las cosas más fantásticas de Nueva York (además del "Welcome to the Johnson" en el East Side más bajo) es su diversidad cultural. Hay un flujo y reflujo de vidas en NY que sólo puede entenderlo quien haya estado allí. No importa si eres de Kazakhstan o Kansas, un newyorquino/a es una persona que se define por donde vive en ese momento, no de dónde viene. A diferencia de otras ciudades europeas (en las cuales esta diversidad no se da), BCN está tomando cartas en el asunto para atajar el problema de la inmigración. El ayuntamiento considera que, para ser una ciudad cosmopolita -como NY-, no puede aspirar simplemente a ser capital de región española. Tiene que encontrar un camino para integrar a esta creciente población inmigrante, y hacer de ello una ventaja, mientras mantiene su espíritu catalán.

Si miramos el Plan municipal de inmigración, una gran estrategia ha sido acordada por el ayuntamiento para integrar tranquilamente a esta población inmigrada dentro de la sociedad catalana. Desde que entró Clos en 1997, la población inmigrante ha saltado de los 37.000 en 1997 a los 150.000 en el 2005, haciendo que los inmigrantes representen un 10% de la población total de la ciudad. Ese número, por supuesto, no refleja a los inmigrantes que están aquí ilegalmente.

Clos señala en el Plan municipal de inmigración: "Esta inmigración es muy diferente a aquélla que tuvimos en el Siglo XX. El Siglo XXI nos trae nuevas culturas que son muy diferentes a nosotros/as en numerosos aspectos: lingüístico, religioso, hábitos higiénicos y gastronómicos. Culturalmente no somos una sociedad neutra. Tenemos una cultura existente, la catalana, que define: nuestro modelo de convivencia, la actitud de los barceloneses/as ante la vida, nuestra forma de ser, comportarse en la calle, conducir, respetar la limpieza de las calles, celebrar fiestas, hablar o cuándo se puede gritar o no. Estos aspectos forman parte de la manera de ser de nuestra comunidad y ahora nos encontramos con nuevas personas con diferentes hábitos y culturas. La materia es muy importante".

No estamos muy seguros de cómo se desarrollarán estos "hábitos higiénicos", pero lo que podemos ver en la ciudad -igual que en NY-, es una casi inevitable guetización de la población inmigrante. Por ejemplo, ve a Pedralbes y pregunta a un vecino/a la última vez que fue al Raval a comer un caliente "shawarma", o que comió en un chino del Arc del Triomf. La respuesta, seguramente, sea nunca. Por lo tanto, si BCN continúa creciendo así, tendrá que encontrar nuevos caminos para acomodar a las diferentes nacionalidades que quieren llamarla "hogar".

dilluns, 12 de maig de 2008

Tancada al Temple del Tibidabo


En protesta per la tala de l'alzinar

A dos quarts de vuit de la tarda del divendres 9 de maig del 2008, s'han tancat al Temple del Tibidabo 30 persones en protesta per la tala de l'alzinar i han donat a conèixer el següent comunicat:

Comunicat de l'Assemblea:
Collserola Contra la Prepotència Municipal

Units en assemblea hem decidit tancar-nos al temple del Tibidabo per tal de denunciar l'espoli del be públic que representen els boscos del cim de Collserola, per part de l'Ajuntament de Barcelona. Ens tallen les alzines en plena sequera amb total menyspreu per unes aliades tant bàsiques en el cicle de l'aigua i en el repte global que representa la lluita contra el canvi climàtic. Ens les tallen per un negoci rodo, per un equipament d'esbarjo desenfrenat , que res te a veure amb les necessitats reals de la nostra ciutat, ans al contrari es un luxe ostentós, insultant i del tot innecessari . Denunciem l'intolerable despotisme d'un alcalde que no te en comte les decisions de la majoria, ni dels Plens de Districte ni dels de la Casa Gran, ni el clam popular de la ciutadania que es fa creus de l'escandalós i alarmant deteriorament democràtic. Davant la destrucció dels valors naturals i la degradació, de la ja de per si mancada democràcia , totes les alertes son poques . Davant l'impunitat d'alcaldia i l'especulació amb Collserola , optem per la resistència activa. El despotisme amb que actua l'alcalde Hereu representa una greu amenaça per la salut publica i democràtica a casa nostra i deixa al descobert la total manca de respecte vers els autèntics valors comunals. Aquest tancament no finalitzarà fins que d'un cop per sempre s'aturin les obres de la macro muntanya russa. Cal que Barcelona enceti un nou diàleg amb Collserola, de respecte vers la vida que entranya els seus ecosistemes i quedi blindada tota, per sempre, dels especuladors que en devastar-la incrementen el deteriorament de la salut publica, sense que la societat civil pugem comptar amb cap eina a l'hora previndre i d'evitar riscos presents i futurs.

Cim del Tibidabo 9-5-2008 19,30h

Solbes frena els incentius fiscals a l'habitatge

L'economia ha de guarir la seva excessiva dependència del maó sense medicaments. El vicepresident i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ho va apuntar ahir amb cruesa: "No s'ha de tractar d'impedir artificialment el necessari ajustament en la construcció". El ministre rebutja aplicar draps calents a un sector que durant anys ha acumulat beneficis exponencials. Tampoc és partidari d'adoptar mesures fiscals immediates. Amb aquest criteri ha frenat les propostes de desgravament que planejava la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor.

Llegir article

diumenge, 11 de maig de 2008

La Festa dels Coros 2008 Sortida

Després d'un any d'espera, amb l'emoció a flor de pell dels quals senten la festa, ahir les Corals van fer el cercaviles de sortida, i aquest any va ser un cercaviles “épico”.

Amb fortes i persistents pluges (en un any de fortes sequeres el dissabte van arribar les necessàries pluges del temporal de llevant per a aigualir-nos la festa). A pesar de l'inconvenient que va deslluir la festa, les nostres Corals van sortir a fer el cercaviles i van demostrar els i les nostres coristes i les bandes que els acompanyaven que la festa no la para ningú.

LA GRESCA

LA GRESCA

LA GRESCA


Més vídeos de la Gresca 2008

Es descobreix una nau medieval que va naufragar al Pla de Palau


Les excavacions que porta a terme des de l'octubre del 2006 el servei d'arqueologia municipal del Museu d'Història de la Ciutat al baluard del Migdia, fortificació pertanyent a la muralla de Barcelona construïda al segle XVI, han topat amb una troballa de notable valor històric: una nau medieval que hauria naufragat davant de la zona que actualment ocupa el Pla de Palau. Aquest descobriment s'ha fet al costat mar del baluard.

Llegir article