dissabte, 8 d’agost de 2009

El escándalo sobre el Palau de la Música cuestiona la inversión en el futuro hotel

Dos días antes de la intervención de la justicia en el Palau de la Música, la subcomisión de Urbanismo de Barcelona aprobó el instrumento administrativo que posibilita la construcción del hotel del Palau de la Música, diseñado por Óscar Tusquets. Un proyecto impulsado por la Fundación Orfeó Català-Palau de la Música que ahora, con la investigación de un supuesto delito de desvío de fondos y falsedad cuyo principal querellado es Fèlix Millet, presidente de la citada entidad, podría verse afectado en función de las decisiones que tomen sus gestores.

Las administraciones consorciadas del Palau -central, Generalitat y Ayuntamiento de Barcelona- preparan el relevo de Millet al frente del comité ejecutivo del consorcio, que se reunirá esta semana. Las tres administraciones también son vocales de la fundación. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, aseguró ayer que mantendrá una "postura compartida" con el resto de las administraciones y que sus decisiones irán enfocadas a "proteger" las inversiones públicas.

El Orfeó Català y la Fundación del Palau de la Música impulsaron hace tres años el proyecto de construir un hotel de lujo, del mismo arquitecto que realizó la ampliación del Palau, Óscar Tusquets. El director de la fundación, Fèlix Millet, fue uno de los padres de la idea de que el Palau requería tener un hotel de su mismo nivel justo al lado. Ahí empezó una complicada operación urbanística que no hubiera sido posible sin el apoyo de la Generalitat y del Ayuntamiento.

La fundación compró tres fincas colindantes del Palau al colegio de la Salle en la calle de Sant Pere més Alt. Al tratarse de suelo calificado urbanísticamente como equipamiento, era imposible construir un hotel. Para poderlo hacer se ideó una permuta con otro edificio -éste con clave edificable válida para hotel- de la Generalitat, situado en el número 1 de la calle de la Ciutat. En resumen, los 5.000 metros cuadrados del edificio de la Generalitat de la calle de la Ciutat volaron a Sant Pere més Alt y los 3.900 metros de equipamientos de las tres fincas de esa calle se desplazaron a Ciutat. Para compensar la diferencia de metros cuadrados, el convenio al que llegaron la fundación y la Generalitat establecía que la primera pagaría a la segunda 3,6 millones de euros. La contrapartida para la ciudad debería ser la cesión de un solar en Ciutat Vella para levantar vivienda pública.

Ha sido un proyecto polémico desde su inicio porque, entre otras cosas, suponía el derribo de dos fincas. Algo que fue vetado por Patrimonio de la Generalitat, lo que obligó al arquitecto a modificar el proyecto inicial. La oposición vecinal contra la construcción de un hotel más en una zona con fuerte presión turística consiguió que el futuro establecimiento -de 76 habitaciones- no tenga aparcamiento. Ahora los servicios de Urbanismo del Ayuntamiento trabajan en la definición del plan especial para construir el hotel. "De momento, desarrollamos el planeamiento urbanístico. Si finalmente se hace o no, eso no es cuestión nuestra", señaló un alto responsable municipal, sin descartar que el proyecto acabe frenándose


Publicat per Blanca Cia en el País

divendres, 7 d’agost de 2009

Altres Barcelonetes

La història d’avui, encara que sembli mentida, és un cas real.
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”

Gràcies Paco...

PD: Voteu siusplau altres barcelones als premis bloc 2009 prement aqui. És només un moment!

AUTOR: dani <danicortijo@altresbarcelones.com>



dijous, 6 d’agost de 2009

CASTING DE TALENTOS EN LA BARCELONETA PARA EL HOTEL W BARCELONA

Que bons son els nostre nous veïns que ens faran un casting a la gent de La Barceloneta per poder currar a l’hotel

El próximo jueves 13 de agosto el hotel W Barcelona abrirá las puertas de su Casting Center a los vecinos de la Barceloneta que deseen formar parte de su equipo. Con esta iniciativa, el que será el buque insignia de la marca W Hotels en Europa Occidental, demuestra su apuesta por el Talento local y su deseo de abrirse e integrarse en la ciudad y, en concreto, en el barrio de la Barceloneta.

El innovador proyecto, que se lleva a cabo desde el Casting Center y se prolongará hasta finales de agosto, se extiende a todo el territorio español. Sin embargo, de W Barcelona quieren dar una oportunidad a todos aquellos Talentos vecinos del barrio de la Barceloneta “que quieran ser W” con la convicción que este histórico barrio y sus habitantes comparten con la marca su cordialidad, calidez, frescura y creatividad. Con todo ello, los responsables de W Barcelona la consideran una muy buena ocasión para encontrar los distintos profesionales de la hostelería que deberán presentar su filosofía a la ciudad.

W Barcelona, que abrirá sus puertas el próximo mes de octubre, busca así los 400 Talentos que representarán la personalidad de la marca y trasladarán a sus huéspedes el estilo de vida contemporáneo del 'lujo no convencional'. Los puestos que se van a cubrir gracias a la tarea del Casting Center van desde camareros/as, azafatos/as y barmans, hasta el personal de limpieza y mantenimiento, técnicos/as, comerciales o administrativos.

Servicio impecable, estilo con sustancia, creatividad, diversión, y el concepto Whatever/Whenever® -lo que se quiera, cuando se quiera- son las constantes de W Hotels y los miembros de su equipo. Como en todos los hoteles de la marca, los trabajadores de W Barcelona se concebirán como Talentos individuales y serán elegidos teniendo en cuenta parámetros como la profesionalidad, la calidez y el entusiasmo.


Todos aquellos Talentos, vecinos de la Barceloneta, que deseen formar parte del equipo profesional de W Barcelona deberán presentarse el 13 de agosto de 12:00 a 19:00 en:

W Casting Center | W Barcelona

Plaça de la Rosa dels Vents, 1 (al final del Passeig Marítim) BCN


Es necesario aportar un documento oficial con los datos que demuestren que el candidato reside actualmente en la Barceloneta.

Para más información sobre el proceso: www.whotels.com/careers

dimecres, 5 d’agost de 2009

Els espigons converteixen la platja en un abocador en retenir la brutícia

Neumàtics, barres de ferro i plàstics de tota mena s'han convertit en el paisatge del fons marí de les platges de Barcelona amb espigons. Els corrents d'aigua són més febles i s'enduen menys volum de sorra, però les deixalles hi queden estancades.


Fa prop d'un mes que s'ha prolongat l'espigó de la platja de la Mar Bella i aquest breu període ha estat suficient perquè a banda i banda de l'espigó s'hi hagin amuntegat tota mena d'escombraries: bosses, llaunes, peces me-tàl·liques, eriçons embolcallats en compreses... Un paisatge desolador que els qui practiquen submarinisme o bussegen amb tub han pogut comprovar astorats.


«No ha passat ni un mes de la construcció de l'espigó i el fons marí és l'abocador més immund que s'hagi vist mai a les platges de Barcelona», lamenta David Jurado, professor del programa educatiu Pirates, que mostra el fons marí als infants.


El diari 20 minutos també s'ha capbussat a les aigües aparentment netes i transparents de la Mar Bella i del Bogatell. Les imatges aconseguides demostren que els plàstics, fustes i llaunes flotants a la superfície són pocs en comparació amb el que amaga el fons.


«La porqueria ja està incrustada i això generarà problemes a la pell, al cabell i als ulls dels banyistes», apuntava Jurado. Els banyistes consultats confessen que esquiven els marges dels espigons i la brutícia que s'hi encalla des de fa unes setmanes. El Ministeri de Medi Ambient va fer estudis preliminars per determinar si els contaminants es dispersarien després d'allargar els dics.


Publicat en el diari 20 MINUTOS

dimarts, 4 d’agost de 2009

La requalificació del Miniestadi entra en fase decisiva


Malgrat la divisió en el bipartit municipal, l'alcalde Hereu és a punt de tancar un acord amb Xavier Trias, president del grup municipal de Convergència i Unió, principal partit de l'oposició, sobre la requalificació dels terrenys del Miniestadi del FCB. Aquest acord implicaria la construcció de pisos en terrenys que el Pla General Metripolità (PGM) té reservats a equipaments.

Des de la primera proposta l'any 1998 per part del Futbol Club Barcelona fins avui ha plogut molt però hi ha diversos aspectes claus que no han variat: la insistència del club, el suport del PSC i l'oposició veïnal.

L'actual directiva del Barça està decidida a tirar endavant el projecte del Miniestadi, que podria suposar pel club uns ingressos d'uns 100 milions d'euros que permetrien sufragar entre un 30 i un 40 per cent de la remodelació del Camp Nou d'acord amb la proposta faraònica de Norman Foster, que ha estat pressupostada en 250 milions. Tot plegat dista molt de la imatge de club solidari i treballador que vol vendre l'equip de Joan Laporta que no ha dubtat en mantenir una proposta especulativa ideada en l'època del constructor Nuñez. I és que el projecte actual és hereu directe de la proposta Barça 2000 que el mateix Laporta va atacar per motius ben similars als que esgrimeixen ara els veïns. D'altra banda, no és casualitat que un dels principals defensors del projecte a la directiva actual i probablement un dels artífexs d'haver desencallat la situació és Xavier Sala Martín, membre de la Fundació Catalunya Oberta, el lobby del sector més liberal de Convergència, i que algunes fonts properes a Laporta veuen com a candidat continuista a la presidència del Barça.

Iniciativa ja s'ha oposat al projecte però res fa pensar que la seva participació al govern municipal serveixi de gaire quan el PSC té les coses coll avall. Per la seva banda, el PP i ERC segueixen amb negociacions per sumar-se a l'acord. Per part d'ERC, Portabella ha fet diverses propostes, com ara que el nou barri sigui ecològic però alhora que s'hi construeixi un aparcament de 1.000 places enlloc de millorar la xarxa de transport públic com demanen els veïns. El PP en canvi s'ha limitat a atacar a l'alcalde alhora que anuncia que "donarà suport a un projecte que sigui bo per a Barcelona, el barri i el club".

Associacions de veïns i entitats del barri de les Corts estan en peu de guerra des del primer dia per intentar aturar l'operació urbanística. Els veïns afirmen que al barri li calen més equipaments ja que els que hi ha es troben saturats. Així doncs, seria una gran contradicció augmentar la densitat de població que saturi més encara els serveis del barri enlloc de crear-ne de nous per garantir-ne la suficiència i qualitat. Una piscina municipal pendent des de fa 5 anys, tres residències per gent gran, un CAP o diversos centres educatius de tots els cicles són alguns dels equipaments que l'Ajuntament assegura que no pot executar per manca de sòl, quelcom poc justificable amb més de 180.000 metres quadrats de transformació previstos.

Els opositors al projecte també han denunciat les presses de l'Ajuntament per aprovar ara la requalificació per tal d'estalviar-se crítiques aprofitant el mes d'agost. A més a més, estan disposats a dur l'operació als tribunals ja que va en contra del que estableix el planejament urbanístic diferent. Cal tenir en compte que els terrenys del Barça estan considerats com a consolidats i difícilment es podria justificar un canvi en aquesta qualificació del sòl.

http://www.laccent.cat

dilluns, 3 d’agost de 2009

DIARIO "SUR IN ENGLISH" (DEL 10 AL 16 DE JULIO DEL 2009)

Esto es un poema que envió una lectora al diario "Sur in English", publicación semanal gratuita de más de 20 años que comenzó en Málaga y se ha extendido a otras provincias andaluzas, aunque sigue predominando mayoritariamente en Málaga -sobre todo en la zona costera-. Otros puntos de distribución son Granada ciudad, Cádiz ciudad, Córdoba ciudad y Huelva ciudad. Es una publicación íntegramente en inglés y que va enfocada al turista de paso y residente que está por esas zonas. Evidentemente, la sección inmobiliaria y de negocios dirigidos a este colectivo tiene una gran presencia en esta publicación.

Lo que más me llamó la atención de este diario fue este poema. En él, una lectora expresa con desencanto lo que era la zona donde compró su chalet y en lo que se ha convertido en estos últimos tiempos. He decidido ponerlo en las dos versiones -la original y la traducida- para que aquellas personas que sepan inglés puedan ver las diferentes rimas que la autora realiza.

THE MOUNTAINS OF MÁLAGA (BY ANNE HARDWICK)

The magnificent mountains of Málaga
Cluster behind the coast
As if protecting the shoreline
And the towns we love the most
The beautiful Mountain Bermeja
La Concha and others beside
Sprinkled with little white villages
Like pearls in the hair of a bride
For centuries Spain has preserved them
A virtual feast for the eyes
But recently man has besmirched them
With the start of the ugly high-rise
And hundreds and hundreds of buildings
Stretching inland for mile after mile
With little regard for the damage
To the vista which once made us smile
In a desperate bid to make money
The building just went on and on
But we're wondering who's going to live there
Most of the tourists have gone!



LAS MONTAÑAS DE MÁLAGA (POR ANNE HARDWICK)

Las magníficas montañas de Málaga
agrupadas detrás de la costa
protegiendo la primera línea de costa.
Y las ciudades que quisimos tanto.
La maravillosa Montaña Bermeja,
La Concha y otras que están cerca.
Distribuidas con sus pequeños pueblos blancos
como perlas en el cabello de la novia.
Durante siglos España las ha preservado,
siendo un banquete virtual para los ojos.
Pero, recientemente, el ser humano las ha profanado
con el inicio de sus feos rascacielos.
Cientos y cientos de edificios
expandiéndose tierra adentro milla tras milla,
con muy pocos escrúpulos hacia el daño
ocasionado a las vistas que una vez nos hicieron sonreír.
En una desesperada apuesta por ver quién hace más dinero con todo ello.
La construcción continuaba y continuaba,
pero mientras pensamos quiénes van a vivir allí...
¡muchos turistas se han ido!

Article aportat per VEI

diumenge, 2 d’agost de 2009

Els punts negres al litoral metropolità

Ecologistes en Acció inclou en el seu informe Banderes negres 2009 nou punts del litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona que considera en procés de destrucció per actuacions que s'hi fan o amenaçats per projectes previstos. L'entitat denuncia la destrucció del fons marí en la regeneració de les platges de Cabrera, Vilassar i la Barceloneta, i la destrucció de la línia de costa en la reforma i ampliació dels ports de Badalona i Barcelona, així com en el projecte del nou zoològic de Barcelona. També denuncia que a Gavà desapareixerà el darrer espai sense construir del municipi a primera línia de mar.

La regeneració i estabilització de les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i la Barceloneta; la segona fase del port de Badalona; l'ampliació del port de Barcelona; el projecte del nou zoo de Barcelona; l'ampliació de Port Ginesta; l'efecte de l'abocador del Garraf sobre el litoral, i el condicionament de la zona de varada de Caldes d'Estrac són els projectes que el grup ecologista ha triat com a exemples d'agressió al litoral en el seu informe anual, que bateja amb el nom de Banderes negres com a contraposició al concepte de bandera blava, que empra l'administració per reconèixer la qualitat de les platges. Segons l'informe, la regeneració de les platges de Cabrera i Vilassar es fa per mitjà de l'extracció d'àrids del fons marí de Premià de Mar, d'on s'han extret 50.000 metres cúbics de sorra.

En el cas de la Barceloneta, l'entitat recorda que la platja ha estat regenerada històricament amb aquest sistema i que avui es construeixen dics submergits de dimensions considerables per pal·liar la dinàmica d'erosió i evitar regenerar contínuament amb sorra. L'explotació del fons marí afecta de manera negativa la reproducció natural dels peixos, un aspecte que denuncien contínuament els pescadors del Maresme. Pel que fa al port de Barcelona, l'entitat critica que la construcció de dos dics de set quilòmetres trenquen la dinàmica natural d'aportació de sorra i obligaran a regenerar les platges del sud dels dics.

Pel grup, el projecte de nou zoològic incompleix la llei de costes perquè es planteja en terrenys guanyats al mar i «l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient demostren que la seva gestió costanera és absurda i que no està a l'altura de solucionar els greus problemes d'erosió i contaminació del municipi». Entre el passeig marítim nou i la urbanització de Llevant Mar, Gavà perd el darrer espai de primera línia de mar, segons l'entitat.

Publicat en el diari El Punt