dissabte, 15 de setembre del 2007

L'edifici malalt



L'edifici de gas natural obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i mostra de la nova arquitectura urbana que irresponsablement davant els greus problemes econòmics a escala mundial, aposta per parenceries innecessàries i costosos, i es dedica a construir símbols recognoscibles de la ciutat a través d’edificis icònics.
Un edifici modern de formes majestuoses, que produeix malalties entre els seus usuaris, fins al moment més de 250 treballadors/es han patit o pateixen una malaltia nova cridada Lipoatrofia semicircular

L'equip de govern s'encalla en la negociació del pla municipal




El govern en minoria de l'Ajuntament de Barcelona té les hores comptades per buscar la complicitat d'almenys un dels grups de l'oposició per poder aprovar els principals eixos de l'acció municipal dels propers quatre anys.

El Punt

El Periódico

AVUI

La màfia immobiliària tornarà a reunir-se a Barcelona!

Del 6 a l’11 de novembre se celebrarà l’onzena edició del Barcelona Meeting Point; segons la seva pròpia definició, l’esdeveniment immobiliari més gran d’Europa.
En aquest esdeveniment organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona tornarà a trobar-se tot l'espectre d'organitzacions, empreses i administracions involucrades, d'una manera o altra, amb l'especulació immobiliària i urbanística: promotores, constructores, immobiliàries, bancs i caixes d’estalvis, un gran nombre d'ajuntaments i grans grups mediàtics.
Aquí celebraran diverses ponències entorn les quals analitzaran el sistema financer com a motor del sector immobiliari i les futures tendències dels centres comercials, proposaran noves estratègies per prevenir l'alentiment de les vendes, i marcaran nous objectius de mercat.
A més, es clar, de continuar fent negocis i comptar i celebrar els beneficis generats, una vegada més, mitjançant l'explotació de milions de persones que posen la seva vida al servei de bancs i caixes a les què pagar una hipoteca, d’expulsar de casa seva milers de famílies afectades per plans urbanístics i demés instruments públics al servei del negoci immobiliari, de destruir el poc patrimoni històric que ens queda per llevar nous edificis de disseny inaccessibles i inservibles per la majoria, de destrossar el teixit social dels nostres barris i pobles tot fent taula rasa per a crear nous espais sense història, inhabitables, i construïts per a què siguem individus al servei de la producció i, sobretot, de consum; en definitiva, celebraran estar destruint els nostres pobles i comarques, els espais naturals i el paisatge amb l’extensió de l’asfalt i el formigó, les pistes d’esquí i els camps de golf, que es propaguen per tot el territori i que fan desaparèixer el nostre passat i present i que condicionaran, fins fer desaparèixer també, el nostre futur.
Però no deixarem que esdeveniments com aquests, autèntiques orgies dels beneficis aconseguits a través de l’explotació de les nostres vides i del territori, continuïn celebrant-se amb total impunitat!

No deixarem que continuïn rient-se de nosaltres a la cara!

Per això, tornem a fer una crida a totes les persones que lluiten contra l´especulació, la violència immobiliària i en defensa del territori, a fer un boicot actiu contra la celebració del Barcelona Meeting Point i continuar teixint xarxes de solidaritat per fer un front comú contra l’avanç de la imposició d’un model de vida i desenvolupament ens afecta a tots i totes en barris, viles, pobles i comarques i que ens neguem rotundament a acceptar.
Per aquests motius i reprenent el treball i els esforços avocats els dos darrers anys, volem que la convocatòria contra el Meeting Point arribi el més lluny possible i ens trobem totes a la propera assemblea de coordinació:

DIMARTS 18 DE SETEMBRE, a les 20:30h al CENTRE SOCIAL DE SANTS
c/ Olzinelles 30, Sants, Barcelona

Preocupació per les rebaixes en el Pla Nacional per l'Habitatge





La Favb veu amb preocupació les rebaixes que s’estan introduint en el Pacte Nacional per l’Habitatge i que indirectament incideixen en el Projecte de Llei del Dret de l’Habitatge encara en discussió al Parlament de Catalunya.
D’entrada, veiem inadmissible que els promotors privats es puguin reservar el 30% de l’habitatge protegit sense que passin pel registre únic ni cap tipus de sorteig. Per altra banda, els objectius del pacte parlen de 160.000 habitatges en 10 anys, quan abans eren 250.000. Igualment, la obligatorietat de reservar el 20% de la promoció passa de 2.000 m2 a 5.000 m2, així com preveure el 15% d’habitatges protegits en municipis de més de 3.000 habitants es modifica a 5.000 habitants.
Considerem que afirmar que la signatura de l’acord pot ser imminent perquè s’ha arribat a punts de coincidència amb la Federació de Promotors i Constructors d’Edificis és menysprear les altres entitats i col·lectius que també estem implicats en la signatura. Per altra banda, condicionar el Pacte Nacional per l’Habitatge a modificar el Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge implica poc respecte al debat parlamentari.
El dret a l’habitatge és un dret constitucional, i per a la Favb, hauria de ser un dret de primer ordre, com l’ensenyament o la sanitat. Moltes famílies i molt jovent que es vol emancipar tenen greus dificultats per accedir a un habitatge, malgrat les ajudes i la diferència de preus del mercat lliure.
Tot això i d'altres punts, com la durada de la qualificació d’habitatge protegit o les mesures per aflorar l’habitatge de lloguer, que poden ser reduïts, ens porten a qüestionar seriosament la signatura del Pla Nacional per l’Habitatge.



Barcelona, 13 de setembre de 2007

divendres, 14 de setembre del 2007

Inauguración exposición fotográfica





























A las 21.00 horas del jueves 13, una vez acabada la reunión sobre el PAD, se inauguro la exposición fotográfica de Bertrand Greaume sobre la rehabilitación del barrio de la Barceloneta en el Bar Absenta de la calle Sant Carles. A la inauguración asistieron muchos vecinos/as del barrio así como la nueva regidora del Distrito Itziar González

Reunión sobre el Plan de Actuación del Distrito



Unos 150 vecinos/as estuvieron presentes en el Centro Cívico en la Reunión convocada por la Regidora Itziar González para presentar a su equipo y su propuesta para elaborar el Plan de Actuación del Distrito para el periodo 2008-2011


Informaciones publicadas en la prensa:

dijous, 13 de setembre del 2007

Pla dels Ascensors




La FAD (Foment de les Arts i del Disseny) dintre del projecto Xarxes d'Opinió organitzava un debat sobre la rehabilitació del barri, donada la negativa de l'Ajuntament a participar en aquest debat, es va suspendre. Però la FAD va entrevista alguns dels participants i té penjades els enregistraments en la seva pàgina web on podreu escoltar les opinions de diferents representants de l’ajuntament, d’arquitectes, d’urbanistes, de representants d’associacions del barri, etc… molt interessant per a conèixer el que realment és el Pla dels Ascensors.
Aquí us exposem l’opinió de Mercè Tatjer especialista en Geografia i Història urbana

Pregunta: està justificat o no el Pla dels ascensors?

Jo diria que no està justificat, perquè posar ascensor en una trama com la de la Barceloneta, planteja molts problemes i jo crec que en lo bàsic es tindria d’enfrontar d’altra manera. El tema de l’accessibilitat, es podria solucionar d’altra manera, per operacions més delicades; baixant a la gent gran a plantes baixes, ocupant pisos buits, fent en àrea del que queda per construir del Passeig Marítim habitatges per a la gent gran, tutelats, hi ha altres solucions, el que si és cert, en el barri és el problema d’envelliment, però la solució per donar assistència no passa només pels ascensors, passa per altres mesures també.
El Pla que parteix presumptament de la millora de l’accessibilitat vertical urbana, però quan ho llegeixes, realment, et provoca una situació de total intervenció indiscriminada en el barri que no se situat en el temps i espai i que a més no està basat en cap estudi rigorós.
Per tant que passa amb el Pla? Sembla que d’única cosa bona és l’enunciat PMA (Pla de Millora de l'Accessibilitat) de alguna manera. El com ho farem, quan, amb quins recursos, amb que participació?, és el que queda més diluït, a pesar de l’esforç de l'Ajuntament d’assegurar subvencions altes, de l’esforç de la reubicació, també això queda molt a nivell d’intencions més de tenir-lo lligat amb un Pla d'Actuació, aquest no és l’únic problema, però tal vegada la Barceloneta, el que si necessita és una anàlisi més en conjunt, un plantejaments conjunts, com optar al Pla de barris amb una èmfasi sobre el habitatges, bé estudiat, no és una necessitat urgentíssima, si urgent que pot començar a actuar per altres vies.
En primer lloc; no s’ha mesurat el volum de les operacions a realitzar i no hi ha un stok d’acord amb aquest volum de les operacions. El problema del Pla és que és com una caixa tancada, l’obres i no saps el que té dintre, un dels problemes del Pla és que no s’ha fet realment en serio, una avaluació de quantes operacions és faran, com és faran, i per tant tenir un stok d’habitatges per a aquestes persones, igual no arriba per a totes, però el stok és sol per a aquests, però un percentatge haurà d’anar a una altra formules, tot això no s’ha avaluat, tot això està muntat a partir d’una base d’una necessitat que no s’ha valorat de forma real
L’estudi de la gent major, no només ha d’estudiar l’edat el naixement, perquè tinguis 65 anys no vol dir que necessitis ascensor, igual gent jove si ho necessita i gent gran que no ho necessita fins als 80,. per tant jo creo que aquí s’ha filat molt poc a nivell sociològic.
Trobes a faltar en el Pla un bon estudi sobre el règim de tinença dels habitatges, sinó almenys una mostra, sobre quanta gent esta en un habitatge de propietat pagat, quants estan en un habitatge de propietat encara per pagar, qui està de contracte indefinit, amb contracte de cinc anys i creuar-lo amb una certa radiografia amb la capacitat adquisitiva i les condicions de mobilitat, aquest tipus d’estudi en un pla com aquest, fa molta falta, perquè tindríem unes dades unes mica més precises, no hi ha aquest tipus d’estudi, amb la qual cosa estem actuant un poc a l’aire, amb unes dades molt generals, poc territoritzades, perquè el que sabem és que en el barri de la Barceloneta hi ha tal, llavors això dóna un cert desconcert que és el que el veí nota.
El Pla plou sobre mullat. De fet en aquests els últims any, quan es va fer el Pla de Patrimoni-artístic aprovat per l'Ajuntament ja es va desprotegit tot un seguit d’edificis catalogats pel Peri de la Barceloneta, a continuació fins als pocs que han quedat una part d’ells s’han deixat construir pisos damunt, no s’ha anat amb compte del que no s’han tocat però s’han espatllat o reformat malament, per tant d’aquesta manera anem restringint i destruint els pocs edificis que queden amb característiques originals i ara ens trobem que aquest Pla no té en compte la tipologia del barri i no parla de com han de ser les noves edificacions que es facin, parla que es conservi de forma molt ambigua en una línea o dues però no hi ha voluntat de fer cap cens dels edificis que queden i protegir-los. Solament amb les pressions veïnals han acceptat de fer aquest cens, amb un document de caràcter jurídic limitat amb un compromís més aviat personal i polític, que té els seus problemes perquè el Pla no ho diu.
El que seria el manteniment de la característica tipològica original de la qual queden uns quants representants més aviat no està assegurada. També, és cert, que la illa allargada no es destrueix, es manté, però tampoc hi ha una consideració del valor del barri com peça única urbanística amb la qual cosa també es presta a que pugui passar qualsevol cosa, el més important i urgent és el mantenir aquestes característiques del barri, aquesta seqüència neoclàssic que és el que li dóna una característica, que estan en perill perquè estan fent obres que s’accepten qualsevol façana

La fabrica del sol, despierta o dormida?


En octubre de 2004 se dio luz verde a la remodelación de las antiguas oficinas de la Fábrica de Gas de Barcelona. Futur Sostenible, una agrupación de seis entidades y empresas dedicadas al medio ambiente, se hicieron cargo de remodelar el edificio de arquitecto Domènech Estapà. Se trataba de hacer una construcción pionera a nivel de sostenibilidad utilizando materiales no contaminantes y reciclables que incluían hasta placa solar propia. El coste total del proyecto aportado por diferentes administraciones y fundaciones privadas, según la propia página web de los gestores del edificio rebautizado como la Fábrica del Sol, fue de 1.200.000 €. En teoría el edificio se tendría que haber abierto al público en 2006 pero su aspecto actual no da la sensación de tener mucha actividad sostenible aunque, todo es posible, igual por dentro se desborda el dinamismo...Si a esto añadimos la gran falta de equipamientos para entidades de carácter social en nuestro barrio, que hace que agrupaciones de gran tradición como el Club de Ajedrez tengan que marcharse… En fin vayan sumando ustedes mismos.


dimecres, 12 de setembre del 2007

A Barcelona la participació canta





"La participació és una conquesta”






A Barcelona la participació canta. Canta en el sentit que, cada vegada que llegim aquesta paraula impresa en algun dels folletons de l’Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació, sospitem que ens estan amagant alguna cosa; que darrera hi ha més del que hi ha escrit.
Hem vist inondar els nostres barris de fulletons satinats, plens de colors, anunciant “processos participatius” que acompanyarien importants decisions urbanístiques i socials. Però pocs dels nostres veïns i veïnes han realment decidit res. La majoría no hem estat ni tan sols consultats; les decisions sobre els barris ens han caigut a sobra des d’adalt, com sempre.
La ciutat canvia a un ritme vertiginós, i sempre cap a la direcció que convé als interessos del mercat immobiliari. Hem vist trinxar barris sencers, reventar teixits històrics, substituir els edificis i la població de zones de la ciutat que d’un any a l’altre s’han fet irreconeixibles als seus propis habitants; hi ha hagut gent expulsada de les seves cases o tallers o centre socials, i a canvi edificis d’oficines encara sense estrenar, o solars buits. I les administracions continuen parlant de “democràcia participativa” i de “participació ciutadana”.
El material que presentem aquí és fruit d’un llarg treball col•lectiu en el qual s’han implicat diferents persones, per la majoría procedentes de les lluites veïnal contra l’especulació dels anys 2000-2005. Durant anys hem estat lluitant en contra de les decisions municipals i empresarials a barris com Poble Nou, Santa Caterina, Bon Pastor, Raval, Barceloneta. Poc a poc, hem intentat construir una visió unitària del qué està passant a Barcelona; i hem descubert que si es pot fer un discurs col•lectiu sobre la ciutat, al centre hi havien d’haver les mentides de la “participació ciutadana”.
Com moltes altres paraules - “cooperació”, “solidaritat”, “sostenibilitat” - aquesta paraula ha estat monopolitzada per les institucions, dins de les quals ara hi ha tantes persones que temps ha havien estat implicades en lluites veïnals; el Fòrum de les Cultures 2004 ha estat l’apoteòsis del procès de perversió mediàtica de paraules (i persones) que procedien del poble i que han estat irremediablement coptades pel poder. Ens costa ara dir fins i tot que a l’elaboració d’aquest material han “participat” moltes persones diferents, per la por a que aquesta participació - real, dins d’un procès d’elaboració col•lectiva, horitzontal i consensuada - es confongui amb la paraula buida que utilitza l’Ajuntament de Barcelona per enmascarar les seves actuacions elitàries, verticals i impopulars.
A partir del treball fet, ens agradaria imaginar la possibilitat de que es retorni sentit a aquesta paraula. Ja sabem que quan una paraula és capturada pel poder, és dificil que torni a tenir la sencillesa i claretat que tenia quan era del poble. Mai més podrem parlar de “solidaritat” sense que el fantasma de les ONGs embruti un concepte que havia sigut revolucionari. El mateix passa amb la participació ciutadana; però aprofitem d’aquesta perversió per estudiar qué significaria per nosaltres que la població (que no és la “ciutadania”) pogués decidir sobre el futur de la seva ciutat; de forma col•lectiva, horitzontal i consensuada, d’una forma que es pugui comparar - amb la diferència d’escala - a la manera en què nosaltres hem treballat per elaborar el material que presentem aquí. La forma i el contingut han de reflectir l’ú l’altre; tal com un procès participatiu no pot surgir d’un fulletó satinat que costi tant de diners imprimir: si el començament del procès ja marca la distància entre qui té aquests diners i qui no els té, tot el procès serà influenciat per aquesta distància. Per això, no ens hem atrevit ni a fer un llibre, que, encara que ens agradi, és un objecte d’ús vertical. Hem senzillament elaborat una sèrie de materials, perquè se’n fagi l’ús que se’n vol fer.

Reunió informativa



Dijous 13 de setembre, a les 19:00 hores, convocada per l'Ajuntament, el centre cívic de la Barceloneta (carrer Conreria,1-9) acollirà una reunió per informar els veïns i veïnes del barri sobre el procés per a l'elaboració per al futur Pla d'Actuació del Districte de Ciutat Vella per al període 2008-2011.

Escriptors de La Barceloneta

Cases museu

Xavier Saladrigas carta publicada en el diari El Periódico

Un article d'Olga Merino de fa uns dies en què parlava de l'abandó de la casa del poeta Vicente Aleixandre em va recordar un dels deutes que el consistori barceloní té amb la Barceloneta. Aquest barri ha donat dos dels grans poetes de la literatura catalana del segle XX: Salvat-Papasseit i Tomàs Garcés. Encara que el primer ja té un centre educatiu amb el seu nom, i que el segon va passar part de la seva vida al Port de la Selva, tots dos han tingut en els seus escrits la infantesa i el viure dels carrers i de la gent d'aquest barri mariner. Algun il.luminat ja es va lluir tirant a terra la casa de Salvat-Papasseit, al carrer del Doctor Giner i Partagàs. Ara, la casa on va viure Garcés està mig tapiada. No sé si s'està esperant que caigui o s'està especulant amb ella, però es podria organitzar alguna comissió al barri perquè es converteixi en un museu, en un espai dedicat als dos escriptors. Si més no, abans que la Barceloneta esdevingui del tot un cau d'especulació urbanística.

BARCELONETA ESBORRADA




La PADB (asociación vecinal que lucha contra un duro plan urbanístico en el barrio de la Barceloneta) realiza los itinerarios de turismo solidario que anunciamos en el web de Bestia Urbana. El proyecto se llama "Esborrada".
En breve te informáremos de las próximas fechas de itinerarios. Son recorridos en que los vecinos y vecinas de la Barceloneta enseñan los lugares más emblemáticos de este barrio, la memoria arquitectónica que se ha dejado perder y las explicaciones sobre el antisocial plan urbanístico que el ayuntamiento ha empezado a aplicar para dejar espacio al turismo y echar a los vecinos.
El modelo de ciudad de Barcelona está dirigido a recibir, alojar, atraer, cuidar, acompañar, entretener, sorprender….y muchos más verbos, al turismo.
La marca Barcelona.
Una forma de hacer turismo en esta ciudad de una forma solidaria y crítica es PARTICIPAR DE LAS RUTAS DE TURISMO SOLIDARIO organizadas por la Plataforma de vecinos y vecinas afectadas por el "plan de los ascensores" en el barrio de la Barceloneta. Ofrecen recorridos por el barrio conociendo su historia, el tejido social, el patrimonio urbanístico, y la situación actual bajo el plan de los ascensores. Una forma lúdica de ejercer solidaridad mediante el juego, sin esfuerzo.

Articulo del diario El Mundo sobre los tours de Turismo Solidario.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Carta desde Argentina

No se escribir en catalán, asi que lo hare en castellano. Queria contribuir para la defensa de nuestro barrio con un humilde poema pero en el que pongo todo mi corazon
MI ABUELO NACIO EN ESTE BARRIO, MI PADRE MI MADRE, YO NACI EN ESTE BARRIO, DOS DE MIS HIJAS HAN NACIDO EN ESTE BARRIO, MI NIETA HA NACIDO EN ESTE BARRIO , MIS HERMANOS, MI MADRE y ninguno tiene una casa DE PROPIEDAD y estamos sufriendo las consecuencias de los disparatados alquileres. ANTES NO NOS QUERIA NADIE, AHORA NOS QUIEREN HECHAR POR AHORA VIVO EN BUENOS AIRES CON DOS DE MIS HIJOS. LOS MAS PEQUEÑOS, PERO PRONTO ESPERO VOLVER Y QUIERO VIVIR EN MI BARRIO CON MIS RAICES Y MI GENTE

APRENDI A MIRAR EN AZUL Y AZULES SON MIS SUEÑOS Y AZUL ES NUESTRA MAR

NACI FUERA DEL SISTEMA
CON ALEGRIA EN LOS OJOS Y LA ESPERANZA EN EL ALMA
CRECI CON EL CHANGUET NET I VIU Y LOS CHIVIRICOQUIS
JUGUE A LAS BALAS EN SUS CALLES Y BAILE EN EL SOMORROSTRO
NADIE NOS QUERIA
CRECI IMPREGNADA DE SAL, CON OLORES A TABACO
Y NUESTRO MAR COMO SUEÑO
NO SABEMOS DE CREENCIAS MAS QUE LAS NATURALES
NO CREEMOS EN MANDATOS, NI TENEMOS PREJUICIOS
NO ESTAN EN NUESTRO CAMINO,
LAS CLASES NI LOS JUICIOS
BAILAMOS POR NUESTRA ORILLA, Y VIVIMOS DIA A DIA
ES NUESTRA CASA LA PLAYA Y NUESTRO SUSTENTO EL MAR
MIRAMOS SIEMPRE HACIA EL CIELO, POR SI SE ESCAPA UNA ESTRELLA
SI BAJAMOS LA CABEZA, ES PARA ABRAZAR A LOS NIÑOS
SOMOS DE UN BARRIO PEQUEÑO, CON EL CORAZON MUY LIBRE
BAILAMOS CON LAS VERBENAS, CON LOS COROS CON LAS FIESTAS
Y TEJEMOS CON LAS REDES. LOS SUEÑOS DE NUESTRA GENTE
NOS QUIEREN HECHAR ME DICEN
ENTONCES SALDREMOS TODOS! CON EL ARMA DE LOS SUEÑOS ,
LA FUERZA DE NUESTRO MAR Y CON LA ESPADA DEL VIENTO
PORQUE LES QUIEREN QUITAR
LAS CASAS A NUESTROS VIEJOS Y A NUESTROS NIÑOS LOS SUEÑOS

LALI LOMBARTE

Problemáticas vecinales por resolver




Plaza Sant Miquel de la Barceloneta

Llevan más de dos meses, que sin explicación ninguna, quitaron los bancos de la plaza que dan a la calle del Mar, posteriormente sustituyeron por dos bancos individuales el banco que da al lado de la calle Maquinista.
La fuente de la plaza, hace años que necesita ser rehabilitada y lleva tiempo donde la cantidad del caudal de agua es irrisorio y el abrevadero, donde pueden beber los animales está cerrado ¿Quién ha decidido todo esto? ¿Qué motivos hay?

Plaza Hilari Salvador

En está plaza, debido entre otros motivos a la función social que realizan las hermanas de Santa Lluïsa de Marillac suele ser utilizada, por indigentes, personas con problemas mentales y de dependencia, etc…
La problemática que ocasiona este colectivo humano, sobretodo a la hora que algunos realizan sus necesidades orgánicas en la vía pública están ocasionando conflictos con vecinos que llevan a sus hijos/as a los juegos infantiles
Creemos, que de forma urgente, seria una solución que pusieran unos lavabos públicos en está plaza

Disponibilidad de los transportes públicos.

Como, ya anteriormente os habíamos informado, seguimos reivindicando el que se instale una marquesina en la parada del autobús de la calle Almirante Cervera y solicitamos que se desplace la parada del Paseo Marítimo-Almirante Cervera dirección Barcelona más al interior del barrio.
También creemos necesario que el Ayuntamiento estudie la posibilidad de que una de las líneas que van al Paseo Marítimo, amplié su recorrido por el paseo Joan de Borbó para así facilitar el desplazamiento hasta el Hospital del Mar de los vecinos con problemas de movilidad


AA.VV L'ÒSTIA



dilluns, 10 de setembre del 2007

Los servicios jurídicos de Urbanismo reconocen que el “Plan de los Ascensores” es incompatible con el Código Civil

Article de Masala al número de setembre


Los servicios jurídicos de Urbanismo reconocen que el “Plan de los Ascensores” es incompatible con el Código Civil -Masala- Un informe de los servicios jurídicos del Sector de Urbanismo del Ayuntamiento, al que ha tenido acceso Masala y que hasta ahora no se había hecho público, admite las importantes dificultades legales y jurídicas a que se enfrenta el “Programa per la Rehabilitació de l’Habitatge de la Barceloneta” aprobado en febrero pasado.


Firmado por el director jurídico de Urbanismo, Enric Lambies, y fechado ocho días antes de aprobarse el plan por el pleno municipal, el papel intenta definir –probablemente bajo la presión de la urgencia- la estrategia jurídica para que el plan sea legalmente factible y presentable. Pero para ello enumera una serie de obstáculos que habría de superar, y que van todos a parar al mismo sitio: la incompatibilidad entre el “Plan de los ascensores” y el Código Civil. Como ejemplo, en el caso de las fincas de propiedad horizontal –aquellas que cuentan con una comunidad de propietarios- el documento asume que “és evidentment molt difícil el planejament d’aquestes actuacions seguint estrictament les regles que preveu el Codi civil de Catalunya per a l’adopció d’acords” (pag.6). El consenso de las cuatro quintas partes de la comunidad que exige la ley para llevar a cabo modificaciones de la magnitud de las que impone el plan –fusionar bloques, destruir pisos, variar la estructura y los derechos de propiedad…-, es un requisito que, de aplicarse, podría paralizar desde el primer día cualquier reforma.


Igualmente, según reconoce el informe, la norma dicta que “els acords que disminueixin les facultats d’ús i gaudi de qualsevol propietari o propietària del seu element privatiu, requeriran el seu consentiment exprés; per tant, és necessari l’acord del propietari que es veurà afectat per l’ascensor”. Eso, pondría la viabilidad de los acuerdos en manos de los propietarios más perjudicados, aquellos que pudieran perder todo o parte de su piso por la trasformación estructural del edificio. Esquivar el Código Civil


En el proceso de diseño y tramitación, técnicos y políticos insistieron en que la última palabra sería la de la comunidad de propietarios en acuerdos del 50%+1, algo que ya genera polémica, por la situación en que deja a los inquilinos o a los dueños en minoría, y por la ausencia de responsabilidad institucional que conlleva. Pero, no obstante, el informe considera que “donant-se un ampli consens, no es veu obstacle per tal que el planejament sigui promogut directament per l’Ajuntament, en el seu cas amb els propietaris que hi estiguin a favor i, fins i tot, senzillament directament per aquests, sense necessitat dels acords referits al Codi civil de Catalunya” (pag.5).


La maniobra que se propone desde la Dirección Jurídica de Urbanismo es un enroque, cambiar una ley por otra como si fueran piezas intercambiables; de manera que, si en el Código Civil “les regles que regeixen l’adopció d’acords dificulten extraordinàriament l’actuació”, será mejor emplear como base jurídica el artículo 96 de la Ley de Urbanismo que “no estableix requisits especials de legitimació per a la promoció del planejament” (pag.5). Del 50+1 al 25% En general, el informe rastrea todos los resquicios legales a su alcance para la aplicación de un plan que, desde el principio, ha chocado con el sentido común social y jurídico. De manera que, si el famoso 50%+1 ya era problemático, el documento va más lejos todavía y aconseja emplear también la “modalitat de concertació” (Art. 115.4 de la Ley de Urbanismo) donde “la iniciativa correspon als propietaris del 25% o més de la superfície”. En este caso, “els propietaris que suposin més del 50% poden oposar-s’hi i passar l’actuació a la modalitat de compensació bàsica”, o “poden presentar-se altres propostes de propietaris que agrupin també el 25% de la propietat i aleshores l’Ajuntament ha de resoldre la competència” (págs 7 ).


Como se ve, lo que se dibuja es un intrincado laberinto jurídico que sólo puede derivar en una espiral de confrontación vecinal cuando, de hecho, se coquetea con una posible “competencia” entre proyectos de propietarios de la misma finca, sin calcular las previsibles consecuencias de que eso se haga realidad. Un contexto, éste, extremadamente propicio a todo tipo de fraudes, presiones y, evidentemente, al acoso inmobiliario.Un plan débil En el fondo, lo que aconseja el texto es disponer de un cajón de instrumentos jurídicos y legales, para utilizarlos según el interés del Ayuntamiento en cada situación, pero buscando el máximo de ambigüedad para que sea posible presentar cualquier acuerdo como válido: “En el cas de propietat vertical en la totalitat de les finques que s’incorporen a l’actuació haurà d’acordar-se l’actuació amb els dos o més propietaris que la promoguin. Podria plantejar-se però, l’existència de vàries finques que volguessin actuar i només una no hi estigués d’acord. En aquest cas, l’Ajuntament podria promoure directament el planejament, sobre la base de l’ampli acord, encara que no unanimitat, al qual s’hagués arribat” (pag.3). Respecto al “derecho de retorno” de los inquilinos, el documento también prefiere eludir todo tipo de criterio definido. Si tanto Carles Martí como Jordi Hereu han dicho públicamente –aunque no conste en documento oficial- que “ningún vecino será obligado a irse”, aquí se afirma que el “derecho de retorno” debe aplicarse “a les actuacions aïllades, no en els casos d’actuacions sistemàtiques” (pag.4); aconsejando sin ningún reparo la aplicación selectiva de un derecho que se presupone igual para todos.


Lejos de disiparse, las dudas legales y los temores que con respecto al “plan de los ascensores” han expresado importantes sectores del barrio, quedan visiblemente justificadas en el documento. En el fondo, visto en su conjunto, éste no deja en muy buen lugar la modificación del Plan General Metropolitano en que se basa la estrategia de reforma de La Barceloneta. La busca, casi desesperada, de puertas falsas en los textos legales para justificar y ejecutar el plan, reconoce tácitamente la debilidad técnica y práctica del plan.

Jordi Hereu, en una entrevista per a 20 minutos a dir sobre el barri





A la Barceloneta, però, hi ha crítiques veïnals pel pla d’instal·lació d’ascensors.

Instal·lar-hi un ascensor és garantia de cohesió perquè la gent es fa gran a casa seva. I cap veí no marxarà del barri. Si n’hi ha, els canvis són dins del barri. La solució la dóna el mateix barri.
que us sembla?



Festes de la Barceloneta 2007




Com cada any para Sant Miquel se celebren les festes del barri, en el carrer Pescadors duen tot l’any preparant-se per a la mateixa (recollint fons, elaborant el programa…).
Ara a marxes forçades els membres/as de la Comissió de Festes treballen preparant el decorat del carrer, que consistirà en milers de peixos que ells mateixos han realitzat a partir del reciclatge de tetrabrik.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Invitació per a les entitats de Ciutat Vella i veïns



Desde la plataforma: queremos invitar a todas las entidades de Ciutat Vella y vecinos y vecinas interesadas a una reunión conjunta. El otro día nos enteramos (PADB, la plataforma) de que la nueva regidora quiere poner en marcha "de verdad" el PAD que hasta ahora no sabíamos bien qué era. Dado que como entidad, puede que porque tengamos poco tiempo de vida, no se nos había avisado, y que pensamos que las formas de participación del Ayuntamiento en los últimos años han dejado mucho que desear, nos planteamos que se podrían hacer varias cosas: -desde montar una concentración debido a la falta de información, hasta coordinarnos para ver qué se puede hacer conjuntamente con las entidades de Ciutat Vella para que este proceso sea participativo y "en beneficio de todos" , como exigir transparencia y coparticipación en la elaboración de los criterios de selección de las propuestas, pensar mecanismos para fomentar la participación más allá de las personas que suelen (solemos) movilizarnos...
En realidad, salieron algunas ideas, pero no sabíamos cómo plasmarlas, a parte de nuestra "inexperiencia" en el movimiento vecinal; así que creímos que, dado que es una iniciativa de distrito, pues que estaría bien juntarse con el resto de entidades de Ciutat Vella.
Por ello, decidimos convocarlas (convocaros) a una reunión para hablar del tema. De manera que tanto aquellas que ya tienen experiencia nos la pueden transmitir, como podemos pensar en hacer algo conjuntamente. La fecha propuesta para la reunión es el viernes 14, a las 20:00 horas en los locales de la calle Magdalenes parecía un buen sitio, ya que está "en medio" de todos los barrios de ciutat vella.