dilluns, 31 de desembre de 2007

Les festes de Nadal


Les festes de Nadal ja són part del passat, i amb elles, els dies d'il·lusió per a uns i de fantasia per a uns altres.

Moltes entitats han organitzat actes aquestes festes. I la veritat és que una vegada més els veïns/es de aquest barri hem demostrat que som solidaris quan se'ns demana ajuda. Aquesta vegada l'ajuda ha anat dirigida als més febles, com són els nens. Es va demanar ajuda a un restaurador, que és nascut en el barri i col·labora amb totes les entitats, i no la va negar ,va accedir desinteressadament. El propietari del Rei de la Gamba ens va ajudar a assegurar-nos que una quantitat de nens tingués regal el dia de Reis. També hem de dir que els veïns/es que duem aquesta companyia hem quedat desbordats d'alegria al veure la resposta que hem tingut per part d'homes i dones que viuen en el barri i fora d'ell (com a St. Gervasi). El que sí que és veritat és que els dies de Nadal són dies de màgia i “l'amor és màgia”. Fins a l'any que ve.

AA. VV l'òstia, c/ Pescadors 49,

Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta,

pdefensabarceloneta@yahoo.es

(ens reunim tots els dimarts a les 20:00 al C/Guiter 11, passa't)

diumenge, 30 de desembre de 2007

S'acosta el judici al CSA Can Vies de Sants. Assemblea preparatòria


Finalment el 24 i 25 de gener Can Vies va a Judici, aquest cop no hi ha possibilitats d'ajornament. Per això, us convoquem a tots i totes el proper dimarts 8 de gener a les 8 del vespre al Centre Social de Sants (C/Olzinelles 30) per a fer una reunió preparatòria de l'acte que es durà a terme el dia del judici davant dels jutjats.
Com ja deveu saber l'acte constarà d'actuacions musicals, comunicats de suport, un esmorzar, un dinar ... i també hi haurà paradetes de col·lectius. Així que ja sabeu, si no podeu venir a la reunió ja podeu començar a enviar comunicats de suport per a llegir el dia del judici (indicant si ho llegireu vosaltres o `preferiu que ho llegeixi algú de la plataforma) i proposar-nos venir a muntar parada del vostre col·lectiu (no cal que us preocupeu per la infraestructura).
Salut i fins aviat.

Can Vies és del barri!

Ahir en la premsa

Ahir en la premsa, que per cert no va poder arribar als lectors perquè la majoria dels quioscs de La Barceloneta (i de Barcelona) van tancar en protesta per la dificultat que tenen per a guanyar-se la vida, van publicar un gran numero de “fantàstiques” notícies per a l'economia de les famílies, mentrestant per segon dia consecutiu quatre conductors de TMB es troben en la Plaza Sant Jaume en vaga de fam per a tenir dret a dos dies de descans semanal.

Augmenten les tarifes dels serveis bàsics, la llum pujarà el 3,3%, el gas natural el 4,7% i el butà el 5,2%

Els peatges catalans pujaran un 4,16% de mitjana a partir del 2008

La quota hipotecària es dobla els últims 7 anys a BCN

dissabte, 29 de desembre de 2007

La gravetat de la crisi financera

Aquí teniu un article de Paul Krugman que és un dels economistes més reconeguts acadèmicament del món, i un dels més cèlebres gràcies a la seva intensa activitat publicística i divulgativa des de les pàgines del Nova York Times

divendres, 28 de desembre de 2007

La vivenda usada ha baixat un 6’9% a La Barceloneta durant el 2007

Segons dades recollides en un estudi dut a terme pel portal immobiliari Idealista.com, i recollit en la premsa, el preu de la vivenda usada ha baixat en La Barceloneta de la mitjana de 5696€ el metre quadrat del 2006 a 5303€ en 2007, és a dir; que ha descendit en un 6’9% el seu valor, el que suposa que un quart de casa surt actualment de preu mig a 174999€.

Per primer cop des del 2000, el preu dels pisos de segona mà han baixat a Barcelona. El preu de l’habitatge usat a Barcelona s’ha situat aquest darrer trimestre de 2007 en 4.769€ el metre quadrat. L’any passat se situava en 4.865 euros, el que suposa una caiguda del 2%.

Per tant, a pesar de la major baixada del preu del metre quadrat dels pisos, el 6’9%, de La Barceloneta amb relació amb la baixada 2% del preu del metre quadrat dels pisos de Barcelona, el preu mig del metre quadrat en La Barceloneta encara està en un 11’19% per sobre de la resta de la ciutat

Evolució del preu de l'habitatge a Barcelona

Barcelona--2002----2003----2004---- 2005----2006----2007
Increment
Anual-------
30’2%------16’0%-------18’3%------15’2%--------8’2%------ -2’0

Els carrers comercials de BCN, entre els més cars del món

Barcelona té els bitllets de bus més cars de l'Estat


Mentre els bitllets i les targetes mensuals d'autobús de Barcelona són els més cars de tot l'Estat, segons un estudi comparatiu de Consumidors en Acció (FACUA), que ahir recollia la premsa.

Mentre l'Alcalde Hereu és el polític millor pagat, mentre que alts directius de TMB tenen sous abusius i cobren pensions milionàries quan es jubilen, els conductors d'autobús iniciaran demà una vaga de fam i realitzaran la vaga prevista per als pròxims dies 2, 3 i 4 de gener, davant la intransigència de l'alcalde Hereu i de l'Ajuntament en concedir-los dos dies de descans setmanal.

VAC

dijous, 27 de desembre de 2007

El carro de la compra es dispara

Una comparativa mostra que els productes bàsics han pujat el 43% en sis anys

Un litre de llet semidesnatada costava 0,56 euros a la fi de 2001; ara val 0,97. Una dotzena d'ous sortia per 1,38 euros; ara, per 1,87. Un paquet de detergent, 3,91; en l'actualitat, 5,35. Tres exemples de com han pujat els preus.

Llegir l’article

Paellada Popular contra el Pla Caufec!!

Fa quatre anys que un grup de gent de Finestrelles i altres barris del poble van decidir ocupar la masia de Cal Suís veient la necessitat de donar-li un ús popular a un edifici buit que l’ajuntament pretenia cedir a una entitat privada i religiosa. Des de llavors, l’experiència de l’autogestió ha estat possible i diferents projectes culturals, socials, reivindicatius, educatius i de vida en col·lectiu han pogut desenvolupar-se gràcies a ser un espai obert al poble. Doncs aquest dissabte 1 de desembre és la celebració del 4art aniversari de gestió popular de l’espai i de la seva vida i color. Estem d’enhorabona. Felicitats a tothom!


Venda de tikets a:

Adreça de correu electrònic: paremoselcaufec@rusc.net

Telèfon de contacte: 685.269.787

Com arribar a Cal Suís?

c/Finestrelles 32-38

3 carrers per sobre de l’hospital sant Joan de Deu

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

dimecres, 26 de desembre de 2007

LA REFORMA DE LA BARCELONETA SERÁ LA PRIORIDAD


V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Éste es el titular del suplemento dedicado a Ciutat Vella de la revista del ayuntamiento (octubre 2007). Miedo da que tengan como una prioridad la rehabilitación de nuestro barrio. Al menos, viendo lo que opina el ayuntamiento por plan de reforma: el famoso "plan de los ascensores". La excusa será dar impulso al "Pla de millora de l'habitatge" para ir abriendo boca y continuar con el proyecto de intervención integral de la Ley de barrios del 2008. Estos primeros pasos ya obligarán a rehabilitar algunas fincas y seguro que habrá más de una persona que lo pasará mal o no podrá hacer frente a los gastos para "dejar bonito su pisito". Así, además de poner guapa a La Barceloneta para sus nuevos inquilinos/as (turistas y neo-pijos reconvertidos en antisistema o bohemios), nos quitamos de enmedio a algún vecino/a pesado de renta antigua.

Después, siempre con el beneplácito de la asociación de vecinos y suponiendo que el barrio habrá pasado del asunto -son más importantes Los Coros y entrar en Estibarna-, el ayuntamiento tendrá el terreno abonado para ejecutar su plan -sea el original de los ascensores o cualquier modificación todavía más técnica y difícil de entender-. Aparte de estos rasgos generales, el artículo nombra otros específicos:

-Conexión del barrio con el resto de la ciudad: claro, como históricamente ha estado La Barceloneta separada de BCN -y hasta 1992 físicamente, por los ferrocarriles, y socialmente también-, ahora se le quieren estrechar esos lazos de unión. Una vez la relación tenga un tiempo, entonces será el momento de que BCN reclame y se adueñe de La Barceloneta. Dejando de lado estas tonterías, parece evidente que al barrio pocas conexiones más le pueden quedar -bus, metro, tren (Estación de Francia) y barco (puerto)-. En todo caso reclamamos el avión pero, como siempre, el ayuntamiento pasa. No tendremos aeropuerto.

-Dice que es más necesario establecer la conexión vía marítima entre el "Port Vell" y el Muelle de Pescadores. Seguramente sea vía Maremagnum. Como ya hablé de ese tema, os remito al artículo "Pasarela Barceloneta" si queréis saber más sobre el asunto. Como ya dije, asunto vital éste es -parezco al Maestro Yoda de Star Wars-. Tenemos tan pocas alternativas de transporte y está tan lejos el Maremagnum del Muelle...¡puente y golondrinas para La Barceloneta ya!

-Aumento y mejora de la participación ciudadana: ¿participar es que te den un sobre y pongas lo que te dé la gana? Inmersos en la cultura del "pataleo" y del voto cada cuatro años hemos perdido la visión de lo que significa participar en la sociedad. Hasta que no tomemos las decisiones de tú a tú junto a la clase política no se podrá hablar de una participación real.

-Integración del "Port Vell" como espacio de ocio del Barrio Gótico: o sea, meterlo dentro del parque temático del Gótico y del Borne. Y, por esa regla de tres, una vez incluido en el circo al puerto, metemos a La Barceloneta también. Al fin y al cabo, por eso se le llama el "barrio portuario" ¿no? Esto es lo que entienden ellos por rehabilitación integral: hacer de nuestro barrio un parque temático, hacer de nuestro barrio un circo.

Éstos son los ejes de actuación a nivel Barceloneta y a nivel distrito. Mi siguiente artículo será analizar brevemente las principales actuaciones urbanísticas a nivel de ciudad. Entre otros objetivos, también quieren fomentar la igualdad de oportunidades, reducir la precariedad laboral o mejorar el medio ambiente. ¿Se habrá dado cuenta el ayuntamiento de lo mal que lo ha hecho todos estos años? Y si se ha dado cuenta, ¿querrá remediarlo? Si es que nos quejamos de vicio, con lo que se preocupan los políticos de la ciudadanía y nosotros/as se lo pagamos así. Unos insolidarios/as es lo que somos.

dimarts, 25 de desembre de 2007

kan ardia, nuevo CSOA en Barceloneta


La nostra història…

Després de més d'un any de complet abandó de la finca del carrer Sant Miquel 45, hem decidit alliberar un espai mort. Hem notificat a Sra. Roser antiga inquilina del pis de les nostres intencions de renovar perquè li anés més fàcil recuperar el seu espai en el barri sense intencions d'ocupar-lo. Nosaltres seguim amb bones intencions de continuar amb les nostres activitats en el centre social com el nostre complet suport a tot els veïns de La Barceloneta. Així com també tot el nostre suport contra l'especulació immobiliària l'única finalitat de la qual és la destrucció d'aquest barri tan important en aquesta ciutat com és La Barceloneta.

Kan Ardia, nuevo CSOA en BCNeta

dilluns, 24 de desembre de 2007

Bombolla immobiliària

Encara que les immobiliàries de forma manipuladora auguren una pujada "vertiginosa" de l'habitatge en dos anys per la falta de sòl, el BBVA avança una caiguda del preu dels pisos en 2009, atès que la gent no té diners per a comprar als preus actuals. Aquest és un model amb data caducitat. Els preus no poden inflar-se eternament sense conseqüències. Els diners no surt de les pedres sinó del salari dels ciutadans.


Un expert immobiliari vaticina que el preu dels pisos es reduirà un 8% durant 2008.

diumenge, 23 de desembre de 2007

TORRE DE LES AIGÜES


Josep Doménech I Estapà, arquitecta pre-modernista nascut a Tarragona 1858-1917, autor de emblemàtiques edificacions com el Teatre Poliorama, l'edifici de Catalana de Gas, Observatori Fabra, la Facultat de Medicina, la casa Antoni Costa, o el Museu de la Ciència de Barcelona entre d'altres però també de la Torre de les Aigües de Catalana de Gas, lloc on va succeir aquesta història.

El 1843, es va constituir "la Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas" a Barcelona, actual Catalana de Gas. L'empresa, inicia les seves activitats a la Barceloneta, instal·lant uns gasòmetres per a la fabricació i distribució posterior de gas cap a la resta de la ciutat.
L'augment de la demanda per part dels barcelonins/es obligà a ampliar-ne les instal·lacions, amb la construcció, els anys 1906 i 1907, d'una torre d'aigües i d'un pavelló d'oficines, ambdós obra de Josep Domènech i Estapà. La torre de 45 metres d'alçada, permetia augmentar la pressió de l'aigua utilitzada. Josep Domènech i Estapà va idear una torre com un tronc octogonal coronada amb una coberta cònica, feta amb maó vist i ornamentada amb trencadís ceràmic d'estètica clarament modernista.

Josep Domènech i Estapà, com arquitecta no duia coneixements tècnics per realitzar una instal·lació de bombeig d'aquesta magnitud. Per aquest afer va contactar amb el seu bon amic eI catedràtic de l'Escola Industrial de Barcelona, per demanar-li que dissenys de la instal.lació, però aquest donat de la seva ocupació no tenia temps per dur-ho a terme i va delegar la comanda a un dels seus més brillants alumnes acabats de llicenciar, en Pau.
Pel primenc enginyer aquesta primera feina el va captivar i va ser duta a terme per part d'ell amb passió en 2 llargs anys.

Però el fet és que les feines es van demorar més del previs, donat que Barcelona havia d'exportar diferents peces des de la tècnicament avançada Anglaterra, així que el dia de la inauguració, amb la perafernària presència dels alts càrrec de Barcelona i massiva afluència dels seus habitants, part de la instal·lació no havia estat provada, i és en aquell fatídic dia, precisament al intentar engegar la honorada estació de bombeig és quan, davant de la perplexitat dels assistent no va funcionar, i el nostre protagonista, aquell enginyer acabat de fornejar, va ser el pol de l'ira de tots els assistents, el seu promotor, el rector de l'Escola i l'arquitecta. Dies després donat que el Pau no podia trobar l'errada en el seu projecta, minada la seva confiança i siguent la rialla de tots els barcelonins/es, va decidir suïcidar-se, tirant-se des de dalt de la seva primera i última obra, la torre de les Aigües.

Dies més tard es va descobrir que l'instal.lació estava perfectament dissenyada, i que el problema era una de les vàlvules d'origen anglosaxó instal·lades, que com s'hauria de saber, el sentit d'obertura és al in revés dels instruments d'aquesta mena a la resta d'Europa.
Trista història, oi! però es desprèn un munt de reflexions... a part que el producte propi de la teva terra a de ser considerat el millor, pel coneixement i proximitat, a part que sempre és necessari estar sempre envoltat de col·laboradors preparats i de confiança, el més important és saber que el suïcidi és un una solució absurda envers a solucionar problemes que només tu has magnificat.

Diuen que en les hores on pel cinturó del litoral no transiten gaires cotxes i es percep calma i silenci, es pot escoltar com si algú treballes fent picar el seu martell i remenant la seva capsa d'eines en l'interior de la torre, altres diuen que els anglesos que la visiten no poden veure mai els seus colors reals i que en aparença per ells tot és de tonalitat grisenca.
Enginyer descansi en pau.

Extret de http://www.bdebarna.net/

Enderroquen el nostre present. Bon any!

Video thumbnail. Click to play
Click To Play

A Barcelona s'està duent a terme la major destrucció de patrimoni mai abans vista des de la guerra civil. Aquesta vegada no son bombes i els feixistes no ens ataquen de fora. Son els mateixos que diuen treballar pel poble i destrueixen sense contemplacions els vestigis encara empeus del nostre passat més recent. A can Ricart ja li ha arribat la hora i durant el mes de desembre s'està completant la seva vertadera anihilació amb un absolut menyspreu. No només el Poblenou està sent desfigurat pels especuladors i els gestors de l'ajuntament, si no tot Barcelona.

Bon any, com no, pel de sempre.


dissabte, 22 de desembre de 2007

El retorn del patí


El 1920, els nedadors de la Barceloneta que es volien entrenar al mar van idear una petita barca per allunyar-se de les aigües plenes de residus industrials de la vora del mar. L'invent es va perfeccionar a poc a poc i va guanyar popularitat entre els que volien fer una cabussada lluny de la immundícia fabril d'aquells temps.

El resultat d'aquesta idea, concebuda pels humils esportistes de la Barceloneta i perfeccionada per dos coneguts fusters de Badalona, els germans Mongé, va ser el patí català, una barca que guanya cada dia més adeptes.

Llegir l’article

divendres, 21 de desembre de 2007

Els especuladors continuen guanyant la guerra del Poblenou


Enderroquen el nostre pasat per a hipotecar-nos el futur Aquest matí, a primera hora, s'ha consumat el major atemtat contra el patrimoni històric que Catalunya ha patit per part del seu "propi" govern, en els últims 30 anys d'autoanomenada democràcia. Les naus industrials del comjunt de can Ricart (fins fa poc, peça única en tot Europa) que, estaven en terrenys públics i l'ajuntament de Barcelona volia enderrocar, ja estan en terra, literalment JA SON HISTÒRIA!.

Ara ja no hi ha d'haver cap problema per a que la conselleria de cultura declari B.C.I.N. (be cultural d'interès nacional) el que en resta.Llàstima que arribarà AMB MÉS DE DOS ANYS D'ENDARRERIMENT , però ja se sap, tenen tanta feina inaugurant fires per Franfurt que les coses tan poc importants com defensar el patrimoni industrial les deixen per a una altre estona.


Potser la visió de l'irreversible de la destrucció, faci reflexionar a tots aquells membres de la plataforma salvem can Ricart que, fins ara, han impedit l'evident dret dels accionistes de la companyia ciutadana ( ENTRE TOTS varem recollir més d'un miler d'adreces electròniques actualment "desaparegudes") a conèixer els enllaços en inernet als vídeos que des de l'AAVV de can Ricart s'estan gravant per a exigir responsabilitats als polítics que ens malgovernen.

Per a veure fotos d'abans de l'enderroc

I si vols veure alguns vídeos:

El vídeo de la 1ª inspecció

El vídeo de la 2ª inspecció veïnal de can Ricart

El de la 3ª inspecció

També és interessant veure el vídeo de la xerrada del Manuel Delgado en can Ricart

L'opinió dels treballadors foragitats

I no et perdis l'opinió dels artistes

ni els inicis dels enderrocs


Mira també el article del diari El Punt

Mobbing Immobiliari

Segons diu el diari 20 minutos l’Ajuntament porta a la Fiscalia set casos d’assetjament immobiliari

" Per primera vegada en quatre anys, les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) de l’Ajuntament han derivat set denúncies ciutadanes a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en detectar que es feia mobbing immobiliari

Vecinos de la Barceloneta crean una oficina contra el mobbing

Col•lectius, ONGs i moviments socials de Barcelona envien una carta a l’alcalde denunciant els obstacles municipals a la participació ciutadana


Un ampli grup d’organitzacions i moviments socials vam organitzar a Barcelona la Setmana d’Acció contra el Deute Extern. Per a les accions programades al carrer ens vem trobar front un seguit de traves burocràtiques i econòmiques per part de l’Ajuntament de Barcelona, com a conseqüència de l’aplicació de l’Ordenança Cívica. La nostra protesta va ser comunicada a la Regidora de Ciutat Vella. A dia d’avui encara no hem rebut resposta.

Arrel d’aquest fets i considerant que el nostre cas és un entre d’altres en la manca de suport als processos de participació ciutadana per part de l’Ajuntament de Barcelona, es va decidir impulsar una campanya entre diversos moviments, organitzacions i xarxes per fer arribar a l’alcalde una carta col·lectiva amb les demandes de derogació de l’actual Ordenança Cívica i la definició d’una veritable política de participació ciutadana que es construeixi des de l’enfortiment de les organitzacions socials i la defensa dels seus drets tant de manifestació com d’ús i gestió d’espais i béns públics. A sota adjuntem la carta.

Contacte: quideuaqui@moviments.net

CARTA

Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher

Alcalde de Barcelona

Volem manifestar la nostra indignació a l’aplicació de la Ordenança Cívica en el que es refereix al dret a l’ús de l’espai públic, així com qüestionar les actuals polítiques de participació ciutadana impulsades per l’Ajuntament.

Des que és aplicada l’Ordenança Cívica, les organitzacions i moviments socials ens trobem amb tot un seguit de traves burocràtiques i econòmiques a l’hora de desenvolupar accions en l’espai públic, limitant els nostres drets de manifestació i participació social . En contraposició, l’Ajuntament afavoreix cada vegada més l’ús de l’espai públic per a interessos privats.

És significatiu que mentre l’equip municipal emfatitza la participació i la relació directa amb els ciutadans amb campanyes com el “Procés participatiu del Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011”; el moviment associatiu afronta cada vegada més la falta de suport municipal . A causa d’aquesta falta de suport s’afebleix el debat crític i el teixit social necessari perquè qualsevol procés de consulta aconsegueixi canalitzar les demandes reals de la ciutadania .

Creiem que un Ajuntament realment participatiu hauria d’obrir vies reals de participació per la societat civil, facilitar aquesta participació donant les eines i mecanismes que siguin necessaris, i no posant traves i obstacles tècnics i econòmics.

Per això, demanem:

La derogació de l’actual Ordenança Cívica per obstaculitzar els processos de participació ciutadana i no resoldre les causes estructurals dels problemes que pretén abordar.

La definició d’una veritable política de participació ciutadana que es construeixi des de l’enfortiment de les organitzacions socials en les seves formes d’expressió i organització; la defensa dels seus drets tant de manifestació com d’ús i gestió d’espais i béns públics. Entenem que el foment de la participació va més enllà dels canals de relació amb l’administració.

Esperem que aquestes demandes siguin escoltades i que l’Ajuntament de Barcelona és replantegi realment quin tipus de participació vol fomentar.

Entitats i col·lectius signants

dijous, 20 de desembre de 2007

TENDENCIAS DEL MEETING POINT

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

El domingo 11 de noviembre del 2007 acabó una edición más de lo que algunos denominan "el mayor encuentro inmobiliario de toda europa". Si ya es escandaloso que se celebre de por sí un evento de estas características, este año había aún más alicientes para su crítica. El ayuntamiento de BCN, que trabaja mano a mano con estos ladrones en sus quehaceres diarios, ha preferido que se celebre el Meeting Point en puesto de satisfacer las necesidades de miles de personas afectadas por las obras del AVE. Acciones como éstas son las que legitiman a esta institución de "izquierdas, socialista y ecologista". Permitiendo a estos truhanes celebrar su fiesta anual -en la que cada año se felicitan viendo en cuántos millones han aumentado sus beneficios respecto al año anterior-, se han descolocado una vez más los horarios y combinaciones de trabajadores/as a los que la paciencia se les está agotando.

Igual de escandalosos son los motivos que provocaron el corte de servicios de los trenes de Cercanías: se impide el desplazamiento de las capas más populares de la población y se favorece el transporte en el AVE -que, dadas sus características y precio, no está destinado a los bolsillos más económicos-. Una vez más, la sinrazón de un ayuntamiento autoproclamado de izquierdas (y del resto de instituciones públicas con competencias). Y, puestos a criticar el corte de Cercanías, también es penoso el aplazamiento permanente de las correspondientes reparaciones, pareciendo que les importa un pepino alargar la agonía al ir a trabajar. No se lo tomaron con tanta calma cuando hubo la huelga del personal de pista del aeropuerto de El Prat (julio 2006). Se nota que los políticos, empresarios y magnates del tocho cogen más el avión que el tren ¿eh?. Explicado el contexto general del meeting 2007, vayamos a por sus principales conclusiones:

1- Aumento de la "inversión" exterior en sitios tan dispares como Brasil o Rumanía: una vez agotada la gallina de los huevos de oro en España, hay que "desarrollar" otras latitudes en las que se necesite la presencia de unas buenas promotoras y constructoras. ¿Para cuándo la Luna, especuladores?

2- Crecen los regalos y descuentos por la compra de viviendas: mobiliario completo, primer año de hipoteca gratuito, viajes, cocina o baño completos,...¡sólo falta que pongan modelos como comerciales y te permitan varios "cameos" si compras lo que te venden! Por supuesto, estos regalos son el fruto de años de construcción desorbitada y de las torpes localizaciones de muchas promociones (sin vida social, sin servicios públicos y sin transportes que permitan moverte a los núcleos importantes más cercanos). Puesto que, por lo que se ve, les sobran los pisos, ¿por qué no los regalan entonces y así nos ahorramos más trabajo?

3- Menos invitados: la supuesta crisis en el sector, o fin de la etapa alcista -personalmente, no creo que haya acabado esta pesadilla-, ha propiciado la quiebra de muchos chiringuitos. La Generalitat, para que la fiesta no desluzca, ha decidido llenar estas ausencias con la presencia de representantes de su gobierno. Más exactamente, con la presencia del conseller de política territorial y obras públicas Joaquim Nadal. Ha decidido ayudar a este enfermo y reanimarlo. ¿Acaso no será cómplice de todo este entramado? ¿O está temerosa por la pérdida de empleos que puede generar el cierre de promotoras y constructoras? ¿No ha dicho mil veces que la alta tecnología era la abanderada de su planificación económica? Entonces, ¿por qué esta dependencia del tocho?

4- La alta importancia de la promoción de vivienda pública en la feria (de los monstruos): aquí tenéis algunas de las explicaciones que dió Joaquim Nadal acerca de este súbito interés:

A) "Es lógico el interés privado por la promoción de vivienda protegida. Hay más suelo para estos pisos y se ha ampliado el colectivo que puede acceder a ellos (el nivel de ingresos para acceder a estos pisos ha aumentado en 6'5 veces el IPREM, el indicador para poder acogerse a las ayudas sociales). Aparte de haberse acercado los precios de la vivienda pública al mercado". Resumiendo, los ayuntamientos urbanizarán suelo con alegría una temporada más y aumenta el precio de la vivienda pública (basándose en la mayor demanda por este tipo de vivienda y en el aumento de renta de los que las solicitan). Todavía no se igualarán los precios con el mercado, pero en una época en la que no quede sitio para construir el hecho diferencial no será conseguir vivienda pública a un precio asequible en un sitio privilegiado, sino simplemente conseguirla. Y, por descontado, si esta mafia ha dado su confianza a la vivienda pública, su precio irremediablemente subirá -perdiendo el significado para la que fue construida-.

B) "En un momento en el que flaquea la demanda del mercado libre, la apuesta por la vivienda pública protegida -que siempre tiene una demanda asegurada- permite mantener la actividad mientras se espera a que se recupere el tipo de demanda que es más rentable para el sector inmobiliario". O lo que es lo mismo, mantengamos esta burbuja o chiringuitos financieros con el dinero de todos/as. Ahora que suben los tipos de interés, que tenemos unos sueldos indecentes, que hay que competir con medio mundo, que no hemos hecho otra cosa que perder poder adquisitivo desde la entrada del euro -puta moneda-,...ahora resulta que el ciudadano medio no puede aspirar a tener su propia casa. Cruel es aumentar la cuenta corriente de esta mafia con el poco dinero que tengo y pensar que, seguramente, mi número nunca saldrá entre los agraciados del sorteo.

¿Es que estas empresas no se dan cuenta de que forman parte del problema? Si inmobiliarias, banca y políticos no especularan tanto con nuestras vidas, seguro que la demanda de vivienda en el mercado libre no estaría tan "dañada". Es cínico, y hasta inmoral, que tengamos que solucionar con nuestros impuestos lo que el mercado no ha podido hacer. Más que no hacer, el mercado se ha encargado de expulsar a miles de personas del acceso a un derecho fundamental como lo es el de la vivienda (artículo 47 de la constitución española). Hemos permitido que una élite (políticos, promotores y banqueros) se enriquezca a costa nuestra y gestione un bien básico como el derecho a techo. Su gestión ha sido un fracaso y, encima de que somos los principales afectados/as, ¿tenemos que ayudarles con nuestro dinero a que hagan efectivo el artículo 47 de la constitución?

C) "Ahora sí que es rentable para el mercado la vivienda pública protegida". Fernando Martín, presidente de Fadesa y del G-14. ¡Cuánta generosidad en este hombre! Voy a proponer que le den el Príncipe de Asturias para la Concordia, por preocuparse de los desfavorecidos/as. Sólo por el interés que entraña la frase ya no se le tendría que dejar construir viviendas públicas. Que se jodan. La construcción de viviendas protegidas no se tiene que supeditar a la consecución de beneficios empresariales, ya que cuando cesen los beneficios también se dejarán de construir las viviendas. Es una función que debería dejarse en manos de las instituciones públicas, así como todos los aspectos relacionados con el derecho a un hogar. Eso sí, siempre que tengamos una clase política y dirigentes sensatos y honestos, y no una panda de corruptos/as que es lo que abunda hoy en día.

NO AL MEETING POINT Y A LA ESPECULACIÓN

He rebut una carta. Els busos de TMB en vaga de nou


Avui he rebut una carta (via correu electrònic) dirigida als usuaris dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El remitent no és pas Jordi Hereu ni l'ATM, tot i que és una llàstima, ja que m'agradaria que parlessin sobre el que diu la carta. El remitent és un conductor d'autobús de TMB que aquest Nadal farà vaga, com van fer fa uns dies. Soc usuari diari del metro i dels autobusos i per tant agraeixo la deferència que han tingut en fer circular aquesta informació.

Estava al corrent de que la situació a l'empresa de transports no era la millor i més o menys en coneixia les reivindicacions. Ara bé, la campanya d'intoxicació per part dels responsables de l'empresa (que en últim nivell és l'alcalde Jordi Hereu), ha emboirat el tema. Els treballadors, com és lògic, es defensen pels mitjans que tenen, i han volgut donar explicacions. El fet és que la situació laboral, en especial allò que fa referència als descans, dels conductors d'autobús és més que lamentable. Aquí teniu un grapat d'aspectes que a mi, personalment, no em fan gens de gràcia: (segueix)

dimecres, 19 de desembre de 2007

Continua el “Fotomatón”





El dissabte dia 15 de desembre va continua el “Fotomatón” contra el "Pla dels Ascensors"

Veure fotos

Diumenge 23-D tornem a cridar


Tornem al carrer Diumenge 23 a les 17.00h. a la Plaça Catalunya

Ha tornat a passar!!!!

Com va succeir amb la primera asseguda del 14 de maig, de nou i des de fa diversos mesos un email anònim està sent reexpedit per milers i milers de persones. Un email que fa una crida a manifestar-se pel dret a l'habitatge el pròxim 23 de Desembre en totes les ciutats de l'estat.

VdeVivienda, Assemblea Popular pel dret a l'Habitatge de Barcelona (a la qual esteu tots convidats) se suma i reforça la difusió d'aquesta convocatòria anònima 100% VdeVivienda. Fem entre tots que el dia 23 ens tornin a escoltar. Vine't amb el teu batucada, les teves pancartes, el teu megàfon, la teva guitarra, els teus lemes, les teves reivindicacions, la teva zambomba, la teva sound-system i amb tot el que se't ocorri.

23 de Desembre : MACROMANIFESTACIÓN PEL DRET A L'HABITATGE en totes les ciutats de l'estat espanyol. a Barcelona: a les 17 h en Pl. Catalunya.

TORNA AL CARRER PER NADAL!!!

dimarts, 18 de desembre de 2007

La Barceloneta inaugura su Oficina en Defensa del Barri (comunicat PADB)

Hoy a las 20:00 en la Calle Guiter 11 se inaugura la ODB, con la finalidad de dar información detallada sobre el "plan de los ascensores" y de atender y actuar contra los casos de mobbing que se han multiplicado a raiz de la aprobación de dicho plan.
El acoso inmobiliario es un fenómeno creciente en el barrio de La Barceloneta, que se ha visto agravado después de la aprobación del "plan de los ascensores". La Oficina en Defensa del Barri pretende dotar de herramientas y asesorar a aquellos vecinos que sufran acoso inmobiliario, al mismo tiempo que buscar nuevas formas de visibilización de este problema que comienza a ser global dentro de La Barceloneta debido a la fuerte presión inmobiliaria a la que está sometida el barrio.
La oficina abre con el fin de combatir el mobbing y dar información sobre el "plan de los ascensores", ya que la administración aun no ha hecho ningún gesto de explicarlo de manera pública y abierta. Es por eso que muchos vecinos de la Barceloneta continuan teniendo un gran desconocimiento y muchas dudas sobre el plan y las intenciones de modificación de éste por parte de la nueva Regidora.
La ODB prentende ser también un espacio donde generar tejido para impulsar un proceso de participación desde abajo, ya que somos los vecinos los que hemos de decidir sobre las modificaciones que se realizarán en nuestro barrio.
La Plataforma d´afectats en Defensa de La Barceloneta y la Associació de Veïns de l´òstia continuamos reclamando:
- La necesidad de que el plan sea completamente voluntario: los inquilinos también han de tener voz. Y esto ha de quedar por escrito.
- Que se anule el actual "plan de los ascensores" y que se impulse un nuevo proceso de participación real.
- Que se apliquen las medidas necesarias para evitar y para la creciente especulación y presión inmobiliaria en el barrio, que está generando ya una expulsión indirecta de vecinos.

Cap veí fora del barri!
Un altre pla és possible!

Querella criminal contra l'assetjament immobiliari

Des de fa més de quatre anys els veïns del número 29 del carrer Robador han sofert tota mena de pressions per part de la propietat de la finca, TARAVAUS 8085 SL i MANCIA 2003 SL, perquè abandonin els seus pisos. L'any 2003 eren una vintena els pisos habitats en aquesta escala. Avui només hi queden quatre famílies i un local als baixos. Al llarg d'aquests anys, Manel González, el veí més jove de l'escala, no ha cessat en la denúncia del mobbing i les males pràctiques del mercat immobiliari, que s'han convertit en la tònica al voltant de l'illa Robador.



Triplicat el seu valor en sis anys

Les acusacions de 'mobbing' immobiliari contra els propietaris de l'immoble d'en Robador 29 es remunten al 2001 i, des d'aleshores, la finca ha passat per quatre propietaris diferents (augmentant el valor de 400.000 euros en la primera compra als 1.359.000 el 2003).
Querella per 'mobbing' contra els propietaris de la finca número 29 del carrer d'en Robador

dilluns, 17 de desembre de 2007

CRIDA DELS CONDUCTORS/ES D’AUTOBUSOS DE TMB A LA GENT DE BARCELONA I RODALIES


Un any més, els preus del transport públic pugen en completa desproporció al sou dels treballadors i treballadores de Barcelona i rodalies. Aquesta situació és encara més agravant si es compara els preus del transport públic de Barcelona amb el d’altres ciutats de l’estat.

A més, aquests preus abusius xoquen frontalment amb el discurs oficial e hipòcrita de l’Ajuntament de Barcelona d’utilitzar el transport públic.

Els conductors/es d’autobusos de TMB portem anys denunciant públicament el desmesurat nombre de directius que té aquesta empresa pública. L’any 2005, Autobusos de TMB tenia un 6% de la plantilla com a equip directiu. Això volia dir 1 directiu per cada 15 treballadors.

Apart dels seus sous, els conductors/es de TMB també hem denunciat públicament les multimillonàries pensions d’aquest directius quan es jubilan.

Francisco Bellver, nº d’empleat 10.679 d’autobusos i 4.178 de metro, fins que es va jubilar va ser Director de finances de TMB. Només a Autobusos de TMB el seu sou era de 82.985 euros anuals (13.807.542 Ptes.). Això sense comptar el seu sou a Metro de TMB. El capital que ha cobrat o pot cobrar del Pla de pensions de TB puja a 522.142 euros.

Josep Mª Satorres, nº d’empleat 10.795 d’autobusos i 5.118 de metro, ha ocupat el lloc de Director de la xarxa d’autobusos fins a jubilar-se. El seu sou era de 74.293 euros (12.361.390 Pts) al que naturalment hi havia que sumar el que tenia del Metro. Ha cobrat o pot cobrar del pla de pensiones de TB la suma de 386.997 euros.

Per tots aquests motius, el col•lectiu de conductors d’autobusos de TMB fa una crida a tota la gent de Barcelona i rodalies a fer una vaga d’usuaris de Bus i Metro, com les que es van realitzar als anys 50 per la pujada de tarifes del tramvia, coincidint amb la vages d’autobusos convocades pels dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de gener.

TREBALLADORS/ES i USUARIS/ES UNITS PER UN TRANSPORT PÚBLIC i DE QÜALITAT DE VERITAT

Per qualsevol dubte, podeu contactar a comitedescansos (at) gmail.com

L’Ajuntament de Barcelona legalitzarà apartaments turístics en Ciutat Vella

Segons publica el diari AVUI

" Un total de 288 finques amb apartaments turístics situats al Districte de Ciutat Vella podrien ser legalitzades pròximament. Les dues úniques condicions per tenir tots els permisos en regla són que aquests allotjaments estiguin inscrits en el registre de la Generalitat des d'abans del juliol del 2005 i que hagin sol·licitat abans del 31 de desembre del 2006 la llicència corresponent de canvi d'ús. Així ho va anunciar ahir la regidora del Districte de Ciutat Vella, Itziar González, en la comissió municipal d’infrastructures i urbanisme.

Llegir l’article


diumenge, 16 de desembre de 2007

El preu del Poder

Aquí us portem una mostra del “periodisme” que realitza el diari “El Punt”. L'ampli dossier d'articles sobre La Barceloneta que apareix avui publicat en el diari són una mostra del periodisme partidista on l'objectivitat no existeix, on s'amaga la realitat d'un barri, on només reproduïxen les opinions dels poderosos i s'amaga l'opinió dels veïns i veïnes que no són adeptes al poder polític i econòmic. Tota una mostra del que és la manipulació i la falta d'objectivitat. Passar i llegir el seu espectacle publicitari ha començat

La Barceloneta vol fer seves les zones comercials dels basars i el Maremagno

Desmitificant el «boom» turístic

Un barri molt desitjat

«La Barceloneta no la canvio per res»

«Conec molta gent i tothom és respectuós»

Lloguen un pis de 30 m² per 1.300 euros al mes

Els veïns temen els apartaments turístics


Obertura de LA OFICINA EN DEFENSA DEL BARRI (ODB)

"Benvolgudes amigues i amics”

La PADB (Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta) ja té local. Després de dos anys de lluita per defensar els interessos del barri, ja ens podreu trobar tots els dimarts en un lloc fix.

Per celebrar-ho, us convidem a la inauguració el proper dimarts al carrer Guitert 11 a les 20:00 hores. Esperem comptar amb la vostra presència.

Hi haurà pica-pica i una breu explicació de les tasques que volem desenvolupar amb l'oficina.

Una cordial salutació,

PADB i AAVV l'Òstia"

La Veu del Carrer


Aquí teniu número 104 de la Veu del Carrer periòdic de la Federació d'Associacions de Veïns/es de Barcelona (FAVB) on trobaràs un dossier amb el títol de “Un altre pla especulatiu del Barça?”

dissabte, 15 de desembre de 2007

“NADAL PER TOTHOM”




Avui dissabte 15 de desembre el Selectiu de Cantaires de la Barceloneta ha fet una cantada pels carrers de La Barceloneta dintre de la Campanya “NADAL PER TOTHOM” on han recollit aliments (Llet, oli, pasta de sopa, sucre, arròs, llegums, etc…) per la gent necessitada del barri

El Diumenge 16 de desembre es farà concert de Nadal en Família en l’Església de Sant Miquel del Port amb la participació del Selectiu de Cantaires de la Barceloneta, Macro Coral d’Homes de la Federació De Cors de Clavé i el Grup de Cantaires Barceloneta Gentil

Durant el concert de Nadal en Família es farà lliurament dels aliments recollits

La FAVB diu que el PAM s'ha fet sense les entitats


"L'Ajuntament està escamotejant la participació ciutadana, deixant de banda el teixit associatiu de la ciutat i ha pactat el pressupost abans d'aprovar el PAM (pla d'actuació municipal), que és on hi ha d'haver els continguts del pressupost", va dir ahir Eva Fernández, la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns en una conferència de premsa que es va convocar per donar a conèixer el PAM alternatiu que ha elaborat l'entitat però que es va convertir en una dura repassada a la política i l'actuació municipal dels últims mesos.

Llegir l’article

La FAVB davant del PAM

Una sentència que marcarà una pauta

Diari El Punt

Una sentència anul•la el procés per construir pisos a l'antiga clínica Quirón

El TSJC considera que la requalificació que va fer l'Ajuntament no s'ajusta a la normativa

L'advocat de les quatre entitats veïnals que van presentar el contenciós, Eduard Moreno, va assegurar ahir que la sentència tindrà un impacte que transcendirà més enllà d'aquest litigi: «Marcarà una pauta, ja que anul·la procediments que fins ara havien estat utilitzats per les administracions –en referència a les requalificacions de sòl d'equipaments (7-a) o l'ús de figures com el polígon discontinu– per fer determinats tripijocs urbanístics», va vaticinar el lletrat. També va minimitzar el fet que el TSJC hagi desestimat l'anulació de tot el conveni. «El més substancial era tirar enrere la requalificació» va assenyalar. Pel que fa a les entitats veïnals que han elevat el cas a la justícia, la satisfacció ahir era màxima. «Aquesta era una operació molt desigual, que beneficiava clarament a la clínica Quirón i, encara que la justícia sigui lenta, ens hem de beneficiar per la sentència», va explicar Marta Quintana, portaveu de les quatre associacions de veïns. També va demanar l'aturada immediata del projecte per aixecar habitatge a l'antic edifici de la Quirón, i l'obertura d'una investigació per depurar responsabilitats.

L'Associació de Veïns Vila de Gracia va iniciar el procés judicial


divendres, 14 de desembre de 2007

Desconfiemos de la regidora del distrito


La regidora del distrito de Ciutat Vella pretende desviar el foco sobre el ayuntamiento llamando al enfrentamiento con los agentes económicos de la Barceloneta y abriendo un proceso participativo de dudosa eficacia.

No acabo de entender la actitud de la regidora. He leído un comentario suyo llamando al incivismo que me asusta, dice: “El fet que molts ciutadans i ciutadanes lluiten més contra la administració que contra el mercat, a mi em preocupa, es dir que les agencies que estan llogant apartament turístics a La Barceloneta estiguin obrin cada dia les seves portes i que no passi res, cosa que em sembla bé, però que allà no passi res, però que allà no hi hagin pancartes, que allà que no hi hagi una expressió ciutadana en contra i en canvi en la audiència publica si, a mi em preocupa. No se si tenim be delimitat l'enemic".

Creo que declarar enemigos, de entrada, no es una actitud responsable y menos aún viniendo desde un cargo público. Hace tiempo que vivimos en una sociedad dónde quien debe decidir sobre si una empresa debe o no abrir sus puertas es un órgano regulador, en este caso el ayuntamiento, y no los propios ciudadanos.

Yo no estoy en contra ni de inmobiliarias ni de agencias de ningún tipo, estoy claramente en contra del ayuntamiento, que es quien debe regular las actividades económicas en nuestra ciudad.

Mi desconfianza crece cuando revisas casos como los del "Forat de la Vergonya" que te dan una idea de cómo actúa el distrito de Ciutat Vella. Todos sabéis del triste fin de este proyecto surgido de la participación ciudadana real. Aquí también el ayto abrió un proceso de participación ciudadana a su estilo. Si leéis esta denuncia sobre el proyecto participativo para la ordenación del forat de la vergonya, veréis porqué desconfío tanto

Este otro articulo también es ilustrativo de por dónde va nuestro ayto

Mucho me temo que nuestro problema no son los apartamentos turísticos ni las inmobiliarias, que no han contribuido más en la Barceloneta que en otras partes a la subida de los precios, sino el proyecto que para nuestro barrio tengan en algún despacho del distrito, algo grande, como sólo el ayto de Barcelona sabe hacer.
Desconfiemos mucho, por favor. Y nunca dudemos de que nuestro objetivo es el ayuntamiento.

Rebeca

Crònica del acte sobre La Barceloneta en el seminari Metròpolis en movimient

Dilluns 10 desembre puntualment a les 20:15h, i amb una assistència d’unes 80 persones, la Marta Bayona - participant de l’Ateneu Candela - ha donat la benvinguda als assistents i ha inaugurat el seminari “Metrópolis en movimiento, movimiento en la metrópolis”, que durarà fins aquest diumenge 16 de desembre. Després de convidar als assistents a la participació, la Marta ha donat pas al passi del documental “50+1. Barceloneta, Pla d’ascensors” realitzat per la Raquel García, la Judit Jiménez i la Claudia Valvé, que han assistit a l’acte. El documental posa de manifest, en primera veu dels afectats, els danys col·laterals del “Pla dels Ascensors” de la Barceloneta, on els veïns s’organitzen per plantar cara al govern municipal, ja que molts veïns/es es veuen obligats a abandonar el barri. Posteriorment s’ha procedit a un debat obert amb uns 40 assistents i els protagonistes de la història, entre ells l’Emilia i l’Antoni de l’Associació de Veïns/és l’Óstia i la Gala de la Plataforma de Veïns en Defensa de la Barceloneta.

Nota: L’acte ha sigut retransmès pel canal PSRTV, tal i com es preveu per a la resta d’actes del seminari. (www.mogulus.com/psr)

dijous, 13 de desembre de 2007

El PAD de Ciutat Vella se centra en la Barceloneta i el Gòtic Sud

El Periódico de Catalunya de ahir dimecres dia 13 de desembre va publicar un article on diu que la nova regidora, Itziar González, vol promoure el consens veïnal i que el PAD per al període 2008-2011 de Ciutat Vella presenta com a actuacions destacades dues reformes de gran abast que afecten espais d'un especial simbolisme històric: la Barceloneta i el Gòtic Sud.

Llegir l’article

Projecció de documentals sobre la reforma urbanística










Amb una bona presència de veïns i veïnes va tenir lloc ahir en el bar Filfero la projecció dels documentals “50+1” i “Barcelona posa’t maca” sobre les protestes contra la transformació del barri que provocarà la reforma urbanística coneguda pel “Pla dels Ascensors”

dimecres, 12 de desembre de 2007

BARCELONA GANA NUEVE HECTÁREAS AL MAR

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Y La Barceloneta perderá otras tantas. Todo lo que gana la ciudad en esplendor, lo perderá este pueblo en tejido social, patrimonio histórico y medio ambiente. El titular proviene del diario "El punt", día 1/11/2007. En ese artículo, la periodista Rosa Díaz explica lo importante que es para La Barceloneta la construcción de un hotel de lujo. Algo esencial para nuestro bienestar, como también la construcción de un puente que nos lleve al centro comercial (tal como expresó la asociación de vecinos).

La tramitación para la construcción de este hotel ha tardado siete años, en los cuales las diferentes modificaciones de los planes iniciales la han hecho posible. En teoría esto puede significar que, tras años de duras negociaciones, la APB -autoridad portuaria de barcelona- y las distintas instituciones públicas llegaron a un acuerdo en el que todo el mundo saliera ganando. Sin embargo, leyendo en el artículo que: "el ayuntamiento protestó la altura del edificio, el Estado obligó a alejarlo de la costa -recordad que sólo está a veinte metros del mar- y los vecinos/as de La Barceloneta lo criticaron, pero nunca lucharon contra el proyecto", parece más bien que, tras siete años de insistencia, por fin la APB consiguió sobornar de alguna manera a nuestros representantes políticos. Porque entonces, ¿cómo se explica que se haya llevado a cabo el proyecto cuando todo el mundo estaba en contra? Poderoso caballero es don dinero -en nuestro caso, la APB-.

Y respecto a la impasibilidad vecinal ante la construcción de este mega-hotel, ¿cómo va a enterarse de algo el vecindario si quien tiene que comunicarlo -la asociación de vecinos- tiene a algunas personas que pueden salir beneficiadas -o no- de este proyecto? Baste decir que algunos miembros de esta asociación tienen -o han tenido- cargos en la APB, así como en distintos sectores del ayuntamiento. Es decir, "patalearon" un poco de cara a la galería, pero lo que se puede decir luchar, luchó bien poco la asociación de vecinos.

Si es que hasta la propia autora del artículo reconoce las tropelías que significa la construcción del hotel afirmando que "será difícil hacer compatible un edificio de gran impacto visual con la ley de costas". No obstante, la autora demuestra su "seguidismo" a la APB y al ayuntamiento con las siguientes frases:

1-"Las tiendas han desaparecido del último tramo del Paseo Nacional y los únicos establecimientos de interés y uso público son los dos clubes de natación". Por lo que se ve, la periodista sólo concibe el espacio público como un sitio de consumo (esto la relaciona directamente con la doctrina del ayuntamiento). Aparte de no valorar los antiguos astilleros y empresas navales todavía existentes. Por el contrario, destaca a los clubes de natación y los dota de "uso público". ¿Acaso son gratuitos para poder decir eso?

2-"No se puede pasear porque el Paseo Marítimo acaba en la Plaza del Mar". Poder pasear sí que se puede y, en todo caso, ¿no tiene BCN otros paseos marítimos? ¿De qué sirvió el lavado de cara del litoral de 1992? ¿Y qué decimos del Fórum? Tanto rollo para que, por desgracia para nosotros, todo el mundo acabe siempre en el mismo sitio. Pero es que además, ¿no le importa a la gente que se vaya a perder playa? Y más teniendo en cuenta que este paseo se hará para que los coches puedan ir a un hotel de lujo y a un centro comercial (por mucho que digan que no lo harán). ¿No hay suficiente con el Maremagnum?

3-"Al lado del hotel se construirá un gran espacio abierto, con verde urbano -vaya contradicción- y con un tratamiento parecido y tan coherente como lo tienen los espacios públicos del Port Vell". No sé yo qué gran espacio pueden hacer cuando se va a construir otro bloque de cemento cerca del hotel. Y, si tenemos en cuenta lo que entiende el ayuntamiento como paradigma de espacio público, mal vamos. Ejemplos no faltan, pero basta con poner uno cercano y reciente en el tiempo para darse cuenta de lo que digo: la plaza Charles Darwin del nuevo parque de investigaciones biomédicas, situado en el mismo lugar en el que se encontraba el antiguo campo de fútbol del Barceloneta -otro caso más de las transformaciones forzadas a las que han obligado al barrio-.

Pues bien, esta nueva "plaza" que nos vendió el ayuntamiento como un espacio público de nueva generación no sirve para nada. Además de ser pequeña, sólo dispone de dos bancos para sentarse y los niños/as no pueden ni jugar. Si se cuenta que también sirve como entrada para este recinto, poco tiene de centro de reunión y esparcimiento. Igualita que nuestra Plaza San Miguel -plaza Barceloneta- o la antigua Repla -no la de ahora, plaza Poeta Boscà-. Mucho tienen que aprender estos especuladores de lo que se entiende realmente por espacio público.

Regresando al bloque de cemento construido al lado del hotel, sólo destacar que consta de ¡30.000 m2! en los que se ubicarán oficinas -de multinacionales y empresas del puerto principalmente- y los bancos y cajas que han financiado la construcción de este proyecto. A ver si os íbais a pensar que estos ladrones no van a sacar tajada -además de los intereses y comisiones- del préstamo de 180 millones de $ (odio el euro) que han hecho. Si a esto le unís el centro comercial que construirán, ¿qué espacio quedará para esta gran plaza de verde urbano? Ya sé que aún no se ha dicho nada de lo que se va a hacer con esos 30.000 m2, pero yo veo que los tiros pueden ir por ahí. En caso de equivocarme, ya pediré disculpas en su momento.

Acabando con la frase de la periodista, paso a comentar la "coherencia de los espacios públicos del Port Vell". ¿Coherencia es el caos de yates enfrente del Paseo Nacional? ¿Coherencia es quitar parte del paseo para que puedan aparcar los coches los ricachones que van a sus yates o al restaurante de lujo -el del puente y donde estuvo grabando Woodie Allen-? ¿Coherencia es mercantilizar la historia como se hará con el Muelle de Pescadores? Y, por último, ¿coherencia es haber quitado el mar a la gente de La Barceloneta? Nos ponen el Maremagnum, el hotel vela, se asfaltan zonas en las que antes predominaba el mar, tenemos delante de nuestras narices el "cementerio de yates",...¿Por dónde se ve el mar en La Barceloneta? Por el litoral, evidentemente, pero es que antes también se podía ver por el Paseo Nacional, cosa que desde hace muchísimos años no se puede hacer. Si esto es lo entiende por coherencia Rosa Díaz, no me imagino cómo será la incoherencia para ella.

Para concluir con este largo artículo -agradezco a los lectores/as haberme aguantado hasta el final-, me gustaría pararme en las empresas adjudicatarias del proyecto. La urbanización del Paseo Nacional desde la plaza del Mar hasta los clubes de natación pertenecerá a la APB, ¿quién dijo que no hacía dinero esta gente? El tramo desde los clubes hasta el hotel pertenecerá a una empresa nueva: Nova Bocana BCN, s.a. (formada por Sacresa, OHL, FCC y Comsa). Este grupo empresarial está formado por una empresa de grandes infraestructuras y al menos dos promotoras-constructoras. ¿Falta añadir algo más? Sí, ¿dónde está el ayuntamiento? Parece ser que este asunto se le fue de las manos hace ya muchos años.

Una última reflexión, ¿no será necesario derribar el hotel dentro de unos años como pasará con nuestro Colegio Lepanto -descansa en paz-? Es que pensaba que, al estar tan cerca del mar, también sufrirá problemas de salinización en sus estructuras...Y de todos es sabido que las construcciones modernas no destacan precisamente por la resistencia de sus materiales.