dissabte, 26 d’abril del 2008

Benvinguts a la República Independent de la Barceloneta

Dintre de les jornades KRAX 2008 de Creativitat Urbana avui a partir de les 12 hores s'ha realitzat una visita guiada pel barri de La Barceloneta, s'ha visitat espais emblemàtics per al barri, s'han visitat els seus carrers i sobretot s'ha parlat amb els seus veïns i veïnes, amb els quals a pesar de la llunyania dels activistes participants (d'Istanbul, de Bogotá, de Màlaga…) en la visita, s'ha coincidit en els problemes que l'Especulació Urbanística produïx en els diferents barris i ciutats del món.



Després de la visita pel barri s'han recuperat forces, menjant una gran paella marinera (realitzada per els mateixos veïns i veïnes del barri) entre tots els participants (més de 70 racions) i posteriorment s'ha realitzat una intervenció social que ha consistit a repartir passaports de la República Independent de la Barceloneta entre els turistes i transeünts barcelonins que passejaven pel Passeig Marítim explicant-los a través del passaport l'especulació urbanística que s'està donant i la problemàtica que ocasiona als veïns i veïnes de La Barceloneta el “Pla dels Ascensors”

Al costat del repartiment dels passaports s'han instal·lat unes pancartes on s'ha realitzat pintades i dos muntatge de taps reciclats de plàstic (que els veïns estan recollim per realitzar diferents accions culturals reivindicatives) amb els quals s'han realitzat dues fletxes de colors que indicaven la direcció al barri.

Full informatiu Plataforma i AAVV l'Òstia

La Barceloneta está en el punto de mira del gobierno de Catalunya, no sólo por el plan urbanístico que consiste en poner ascensores en los edificios; también donde no caben. Por eso, se podrá derribar edificios, y para ello, los propietarios corren a cargo de todos los gastos, tanto si se quedan como si se van. Y los inquililnos no tienen ni voz, ni voto. Pero qué os vamos a explicar del _ plan de los ascensores_ que no sepáis ya. Este plan _ perverso_, como lo califican algunos técnicos, ha sido hecho con la excusa de ayudar a la gente mayor.

Pero, para desviar la atención, y hacernos creer que el Ayuntamiento está muy preocupado por los vecinos del barrio, La Barceloneta entrará en la llei de barris. La llei de barris consiste en recibir dinero de la Comunidad Europea (20 millones es el máximo) para rehabilitar de manera integral un barrio: los bajantes de los edificios, tejados, escaleras, calles, dar ayudas para poner el ascensor donde cabe, crear equipamientos sociales (sanitarios y educativos no), arreglar plazas...

La llei de barris puede ser una buena ayuda para mejorar un barrio, y sabemos que en La Barceloneta hacen falta muchas mejoras y equipamientos, pero en un barrio que ya tiene un _ plan_ vigente (aprobado), la llei de barris puede suponer que arreglen el barrio para los nuevos vecinos con dinero que vendrán, porque lo que hace falta es tomar medidas, proteger a los vecinos de toda la vida, a los inquilinos sobre todo; pero también a los pequeños propietarios. Es decir, si no se protege el derecho a la vivienda (que todo el mundo pueda pagar la casa sin ahogarse a final de mes, que podamos decidir dónde queremos vivir...), la llei de barris mejorará las calles, las plazas...para los comerciantes y los inversores; porque dentro de cuatro años ya habrá demasiados vecinos que habrán tenido que irse. Vecinos de toda la vida y gente joven, nuestros hijos, o personas que quieren quedarse a vivir, hacer barrio en La Barceloneta; pero que se tienen que ir, porque no pueden pagar una casa aquí.

Por eso, la plataforma y la avv l'òstia seguimos exigiendo medidas de protección al Ayuntamiento, para que demuestren ya que realmente están a favor del vecino y no del inversor o del comerciante.

Hasta ahora, todo han sido buenas palabras, pero no hemos visto ningún hecho y sí muchos vecinos que se han tenido que marchar. Como entidades estamos haciendo todo lo que podemos, pero llevamos dos años luchando contra gente que tiene mucho poder, y esta es una lucha de todos; así que os animamos a que también digáis la vuestra, que uséis vuestra imaginación o cabreo para defender el barrio.

Nosotros hemos presentado unas propuestas para la llei de barris (si quieres una copia, pídenosla), las propuestas principales se centraban en:

- vivienda: aplicación del tanteo y retracto en edificios con personas víctimas del acoso inmobiliario, expropiación de los edificios en los que la propiedad ejerce el acoso inmobiliario.

Protección de los inquilinos con contratos LAU (cinco años), sobre todo, a la hora de dar ayudas a la rehabilitación.

- espacio público: potenciación del espacio público como espacio de encuentro informal, lugar de creación y fomento de la cultura popular

- transporte/viabilidad: mejorar la conexión mediante transporte público entre La Barceloneta y el resto de la ciudad, ampliación de la futura línea de tranvía desde Pla de Palau hasta el final del Passeig Joan de Borbó

-equipamientos: diseño de espacios multifuncionales autogestionados que potencien la socializad intergeneracional de los/as vecinos/as, recuperación de los edificios emblemáticos del barrio en desuso para estos fines, así como de los edificios de propiedad municipal.

-comercio: potenciación del comercio de barrio y de proximidad, evitar la proliferación de comercios destinados a la restauración y el turismo. Suspensión de nuevas licencias comerciales hasta que no se revise el Plan de usos

Sin embargo, y como siempre, el Ayuntamiento nos ha dicho que se hará lo que él diga. Nosotros continuaremos exigiéndole que informe a todos los vecinos del barrio, no sólo a las entidades, y que todos podamos decidir sobre lo que se hará en La Barceloneta. Ya que de ello depende nuestro futuro (también el cercano) y el de nuestro hijos.

Plataforma d'afectats en Defensa de La Barceloneta

AVV l'òstia

pdefensabarceloneta@yahoo.es

Puedes leer el documento completo que se ha presentado a la llei de barris en foro La Barceloneta org

El Ayuntamiento no ha querido hacer público en ningún momento su documento, pero en cuanto lo consigamos, os lo haremos llegar.

http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/

También puedes recoger una copia del documento todos los martes en la Oficina en Defensa del Barrio, de 17 a 20 en la c/Pescadors 49

Y como también nos preocupan otras cosas...., os invitamos el miércoles 30 a la charla del centro cívico

Hereu l’alcalde de la “majoria”

Un informe jurídic diu que Hereu està obligat a acatar el que aprova la majoria del consistori

El pacte de no-agressió entre el govern en minoria de Jordi Hereu i l'oposició no ha durat gaire. Durant l'últim ple, i arran de l'aprovació de l'oposició de l'aturada de les polèmiques obres per fer una muntanya russa al Tibidabo, el cap de CiU, Xavier Trias, va anunciar que pensava anar als tribunals pel que va considerar una actitud «fatxa» del govern municipal, que es nega sistemàticament a complir el que s'aprova per majoria. La discussió no és nova. S'arrossega des que el PSC i ICV-EUiA van quedar sols al govern municipal. Ara, un informe jurídic elaborat pel bufet Cuatrecasas avala les raons de l'oposició.

Llegir article

divendres, 25 d’abril del 2008

Surt el nº3 del diari gratuït DOS DIES!

La ressaca del sant Jordi 2008


Aquest 23 d'Abril s'ha aprofitat el ressò mediàtic de tanta cultura del consumisme de llibres i roses per eclipsar la notícia de la declaració de B.C.I.N. (bé cultural d'interès nacional) d'un tros del recinte fabril de can Ricart. I és que mentre el "senyor" Tresserras inaugurava fires per Frankfurt (amb els diners dels nostres impostos), les excavadores enderrocaven un 30% de les naus de mitjans de Segle XIX.
La Conselleria de Cultura va autoritzar expressament els enderrocs que destruïen el, fins llavors, extraordinari patrimoni històric de Catalunya. El valor com a conjunt arquitectònic únic a Europa, és ja història des de finals de l'any passat. Amb el vistiplau dels suposats responsables de defensar el patrimoni històric, els plans urbanístics del 22@ han fet més certa que mai l'expressió "enderroquen el nostre passat, hipotequen el nostre futur!". de passada, destruïen 250 llocs de treball de 35 petites i mitjanes empreses en nom del " Progrés".
L'actual crisi immobiliària farà, de ben segur, reduir els 109 milions d'Euros de benefici en la plusvàlua per la requalificació dels terrenys industrials a edificables que el "senyor" marqués de santa Isabel tenia previst guanyar; Tot i així, el 3% del seu benefici deu de ser una bona picossada. Desprès diuen que el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona no té res a veure amb l'especulació, però en el barri del Poblenou les responsabilitats urbanístiques serien de jutjat de guàrdia si a Catalunya hi hagués justícia. tant sols entre el Fòrum i la torre Agbar construeixen 6.000 habitatges de renda lliure en uns terrenys ( P.E.R.I. de Diagonal mar) que en gran part eren de propietat pública. La presa de pèl ha arribat al punt de considerar zona verda la via del tramvia perquè hi han plantat gespa entre les vies.
La gespa, això si, la reguen ecològicament amb Aigües del freàtic, sense necessitar aigua del Ebre.

joan marca

dijous, 24 d’abril del 2008

La Barceloneta, el port i l'associacionisme

Article publicat en el setmanari Directa

El nou Taller Barceloneta centra el pla de Ciutat Vella


Les actuacions previstes a la Barceloneta, l'altre barri de la ciutat presentat a la cinquena convocatòria de la llei de la Generalitat, giraran al voltant d'un nou espai que s'ha batejat com a Taller Barceloneta, amb unes dependències que estaran situades en un solar del passeig de Joan de Borbó. El districte coordinarà des d'aquest centre mixt d'oficines i trobada la participació veïnal en la renovació del barri, tal com va explicar ahir la regidora de Ciutat Vella, Itziar González.

"El Taller Barceloneta és la principal aportació, singular i diferenciadora, de la nostra proposta, ja que facilitarà la interacció entre Administració i ciutadans amb la qual volem que els veïns siguin protagonistes directes de les reformes", va dir.
D'aquí sortiran els plans previstos de millora de l'espai públic i rehabilitació d'edificis. Uns projectes que tindran com a prioritat, segons Itziar González, protegir els col.lectius més vulnerables (gent gran i persones amb pocs recursos econòmics) i mantenir la trama original del barri. "No farem fora a ningú, ni tampoc canviarem la imatge tradicional de la Barceloneta", va assegurar davant de les crítiques de l'Associació de Veïns de L'Òstia i la Plataforma d'Afectats de la Barceloneta, dues entitats veïnals de la zona.
Aquestes van insistir ahir a denunciar que no s'ha comptat amb ells en l'elaboració del document, una afirmació que la regidora nega rotundament.

Publicat en el Periódico

dimecres, 23 d’abril del 2008

Xerrada cicle Dret a la Ciutat a espai social de Magdalenes

La xerrada que realitzarem a l'espai social de Magdalenes, 13-15 (m) Urquinaona el proper divendres 25 d'Abril a les 20 h, sota el títol Mobbing i turisme a Nova York amb la participació de Joan Haro de la campanya Zapatisme contra la gentrificació. Hi haurà també el passi de la pel·lícula "Encuentro Nueva York por Dignidad y contra el desalojo Neoliberal"

1º de Maig: dia del Treballador/a, la Història continua


El 1º de Maig de 1886 els treballadors de les ciutats industrialitzades d'Estats Units van iniciar una Vaga General per la jornada de 8 hores, seguint la convocatòria de la Federació Nord-americana del Treball. Van parar més de 5.000 fàbriques i 340.000 obrers van sortir al carrer.

En Chicago les condicions de treball eren especialment dures, amb jornades laborals de 12 a 18 hores. Com recollia la premsa anarquista i socialista de l'època: “Els obrers mai veien als seus fills i dones a plena llum”. Enfront d'aquesta situació la reivindicació obrera de “8 hores de treball, 8 de repòs, 8 de recreació”.

En la ciutat, els capitalistes amos de les fàbriques exercien l'explotació i repressió més salvatge, donats suport per la policia i els pistolers a sou de l'agència dels Germans Pirketon. El seu periòdic el Chicago Tribune cridava a la repressió: “El plom és la millor alimentació per als vaguistes. La presó i els treballs forçats l'única solució”.

La Vaga a Chicago, amb un moviment obrer especialment sensibilitzat i organitzat pels anarquistes i socialistes, va continuar en els dies següents. El 2 de Maig la policia dissolia violentament una concentració de 50.000 treballadors. El 3 els tirs de la policia mataven a 6 treballadors i ferien a diverses desenes. El 4, quan dissolien un míting al que assistien 15.000 persones, una bomba va matar a 7 policies; la repressió de la policia i els pistolers de la patronal es va cobrar la vida de 36 obrers i 115 ferits. Es va decretar l'estat de lloc, es van detenir a 300 obrers, entre ells els 8 dirigents anarquistes i socialistes que serien acusats, sense proves i amb fals testimoni preparat per l'agencia Pirketon, de l'assassinat dels policies.

Tots ells es van declarar innocents però van ser condemnats: 5 a la pena de mort i 3 a cadena perpètua. Quatre anys després es va reobrir el cas i es va demostrar la innocència dels “Màrtirs de Chicago”. El 1º Congrés de la Internacional Socialista de 1889 va decidir convertir el 1º de Maig en “el dia mundial de la lluita obrera”.

dimarts, 22 d’abril del 2008

Una Barceloneta sense veins

Aquí os portem un article publicat en el setmanari gratuït "Gente de Barcelona"

Carta oberta a l'alcalde de Barcelona


Una vegada més, vostè al capdavant del seu partit, com malauradament ja ens tenen acostumats s'han passat la voluntat democràtica d'aquells que vostès diuen representar, els ciutadans, per allà on tots sabem i no cal dir. Ja han començat a talar l'alzinar del Tibidabo per construir-hi no un hospital ni una escola, no, sinó per construir-hi una muntanya russa, cosa sense la qual Barcelona no pot passar, i sí en canvi sense el major espai natural de l'àrea metropolitana, Collserola.

La gent no és tan ximple com vostès sembla ser que es pensen i que després no se'ls faci estrany que cada cop que en campanya electoral ens vinguin amb el somriure d'orella a orella a explicar-nos les seves mentides insolents, rebin un vot en blanc o una abstenció massiva per resposta.

Respecte als senyors d'ICV, coautors d'aquest crim contra la natura i la democràcia, només cal dir que les paraules hipocresia i cinisme es queden curtes per definir-los. Segueixi per aquest camí, senyor Hereu. A les properes eleccions ens tornarem a trobar i cada cop som més els que ni perdonem ni oblidem.

Miguel Ángel Barrachina

Publicada en el diari Avui

dilluns, 21 d’abril del 2008

BCN WEEK (MAYO 2006)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA FATXA: LAS CONSECUENCIAS DE LA INVASIÓN DE LOS GUIRIS -CAPÍTULO UNO- (ISOLDA DOSRIUS DÉULAFEU)

A finales de marzo, aproximadamente, los nuevos guiris se dejan ver por las grises calles bajo el sol español-catalán. Puedes verlos parados en las esquinas. Sus caras están buscando una calle en el mapa que tienen en sus manos, están señalando un lugar. Llevan gafas de sol y mochila a la espalda. Miran a todas partes buscando la calle del mapa. ¡Pueden andar todo el día si les hace falta! Sin descansos y, después de esto, ...la noche. A disfrutar la "marcha nocturna" de BCN. Estoy cansada, cansada, cansada de pensar sobre esto. Bien, normalmente su ruta es: Gaudí, Barri Gòtic e ir a la playa, hospedándose en hoteles o pensiones, depende del dinero que quieran gastar.

Hablando en términos económicos, me gusta que se gasten el dinero aquí, pero un máximo de quince días, no más. Creo que 15 días son suficientes para visitar BCN. Después de estos lujuriosos días, les recomiendo que vuelvan a su casa y todos contentos/as. El problema se da cuando un/a guiri, mientras está de vacaciones aquí, va andando por las calles o mira un muro interesante y...¡PAM! Ya se ha enamorado de BCN. Después, el desastre está asegurado: este/a guiri quiere vivir aquí, al principio sólo por 2 ó 3 meses. Si contemplamos ese caso, el problema es menor. Pero, por desgracia, en estas segundas vacaciones normalmente ellos/as caen perdidamente enamorados/as de BCN (porque los guiris están viviendo aquí con un ritmo de vida de "eternas vacaciones").

El primer paso que hacen es buscar un piso o habitación. A ellos/as no les importa el precio, creo que porque ya están aceptando pagar precios astronómicos -lo que les pidan, vaya-. Tampoco no les importa el tamaño de sus pisos y habitaciones, y aceptan vivir en mini-pisos o mini-habitaciones para guiris. Esto dependerá del dinero que tengan, otra vez. Y, como están en el país de las maravillas, ni se preocupan de que el lugar que han elegido para vivir no respete la dignidad humana (por ejemplo, no teniendo fregadero en el lavabo, o directamente no teniendo lavabo, entre otras cosas). He llegado a la conclusión de que:

1- No les importa nada (hipnotizados/as en el país de las maravillas).

2- Son "tontus".

3- Creen que esto es normal (a fin de cuentas, algunos/as piensan que somos un país tercermundista).

Si ellos/as creen que la última opción es la buena, ¡ya tendrán pena de nosotros/as! ¡Eso seguro! Y yo os digo: "Vosotros/as, más que tener pena, nos tendríais que pedir perdón...Si aceptáis alquilar un piso bajo esas condiciones, yo o la hija de mi vecina no podremos llegar a esos niveles". Todo esto está haciendo que ella tenga que vivir con sus padres hasta los 35 años, eso mínimo. Al principio pensé que era una vaga, pero después, analizando el fenómeno de los/as guiris, pude entender su postura.

No podemos olvidar otra cosa, no me gusta decir esto, pero es verdad: existe un curioso tipo de "catalanet". Este tipo de catalanet son los propietarios/as que alquilan sus pisos o habitaciones a los/as guiris. Ellos/as ganan una pasta porque no se gastan nada en mejorar las condiciones de sus pisos. Y reciben una media (o más) de 500 a 1500 $ por mes. Por esta razón, os recomiendo queridos/as guiris que...¡volvais a casa! Pero, si no os queréis ir, os ayudaré a reconocer a este tipo de "catalanet" en el próximo artículo. Pero sólo por una vez, ¿vale?

diumenge, 20 d’abril del 2008

Recelos en La Barceloneta


Publicat en el diari "Público"

La Barceloneta siempre ha reivindicado su carácter pescador y humilde. Al lado del mar y pegado al centro, sus vecinos conservan aún ese ambiente donde la gente se conoce de toda la vida. Pero su privilegiada situación se les ha vuelto en contra. El auge de los apartamentos turísticos ha convertido a los pisos del centro en potenciales negocios. Con precios que llegan a los 300 euros por día, algunos propietarios e inmobiliarias han decidido sumarse a este sector, hasta ahora poco regulado. Emília Llorca, presidenta de la asociación de vecinos de l'Òstia, se muestra escéptica ante la nueva regulación. "No cambiará mucho aunque los pisos estén registrados. La gente viene a divertirse, y a nosotros nos toca hacer de porteros". Llorca denuncia, además, que los planes municipales para mejorar La Barceloneta están impulsando la sustitución progresiva de los vecinos, especialmente los que viven de alquiler, "casi dos tercios del barrio". "La gente se está marchando. Los propietarios no los quieren, aunque estén dispuestos a pagar más".

Un proyecto para poner ascensores en los bloques, a costa de derribar un apartamento en cada planta, ha dividido al barrio. "El plan obliga al propietario a hacerse cargo del inquilino, tanto si se queda en el piso como si tiene que recolocarlo. Así que algunas inmobiliarias no renuevan ningún contrato y si son personas mayores con alquileres indefinidos les hacen mobbing". Hace dos semanas, un juzgado desahuciaba a un vecino mayor con dos hijos con discapacidad intelectual. "Es el primero caso, pero tenemos 25 vecinos más pendientes de desahucio a causa del plan de ascensores".

El Ayuntamiento ha presentado la Barceloneta al concurso de ayudas de la Ley de Barrios. Pero Llorca teme que este dinero público acabe en manos de las inmobiliarias y atraiga aún más a los inversores.

Coto a los pisos turísticos