dissabte, 16 d’agost de 2008

Vistes de la Barceloneta


Han començat a col.locar els primers panells de vidre reflectant de la façana de l'espectacular hotel Vela dissenyat per Ricard Bofill, en construcció a la nova bocana del port de Barcelona com a símbol estrident de tantes coses. Per exemple, de l'aplicació atzarosa de la llei de costes, la qual va obligar a enderrocar tots els xiringuitos de la Barceloneta que es trobaven a la mateixa distància del mar que aquest flamant hotel. La jurisdicció particular de l'Autoritat Portuària sobre el terreny ho ha permès (amb una cessió administrativa de 35 anys), com també la llicència municipal d'obres a canvi que els promotors urbanitzin l'entorn de l'antiga escullera.
L'edifici més arran de mar de la ciutat (a 20 metres de l'aigua) tindrà 26 plantes, 473 habitacions, 38.5000 m d'oficines, 1.500 m de zona comercial i 300 places d'aparcament, la qual cosa representarà una nova càrrega per als accessos de la Barceloneta. Nombroses modificacions legals durant set anys de tràmits han obligat a reduir els 160 metres d'alçada prevista a 88, però tot i així l'impacte visual a la línia costanera de la ciutat serà d'una escala fora de proporcions. La inauguració està prevista el 2010.

Llegir article

divendres, 15 d’agost de 2008

El miratge de la participació als barris

Les figures de tècnic en participació o conseller de barri semblen concebudes per evitar que la queixa i la demanda arribi als regidors. La veritable participació inclou informació, consulta,negociació i la possibilitat de participar en la presa de decisions i el dret de vet

Eva Fernández
Presidenta de la favb

Quan l’Ajuntament va anunciar a bombo i plateret la nova divisió dels barris de Barcelona la Favb ja va manifestar les seves reticències. Ens plantejàvem quin era el sentit d’una divisió que ningú creia necessària, tret de l’Ajuntament, i que no responia a una demanda ciutadana. Ens semblava excessiu haver d’aplicar la màxima del “pensa malament i encertaràs”. No obstant, tot ens duia a creure que l’única raó que donava sentit a la divisió era procurar en ella mateixa aquesta mateixa divisió. La divisió i la neutralització de la participació veïnal organitzada als barris.

La nova proposta municipal que es resumeix en un text d’un sol foli, tramès a la Favb, pretén tancar el procés encetat ajuntant la proposta d’un “pack de barri” d’una banda amb la dels mecanismes de participació “de barri” per l’altra. Pel que fa al “pack de barri”, la sola proposta ja contradiu l’esperit dels dos documents que s’han treballat fins ara amb l’Ajuntament per donar cos al Pla d’Equipaments. Tant al primer document com al segon, s’establien uns criteris generals per passar de la necessitat sentida o detectada en un barri a un servei i/o a un equipament. S’insistia en la necessitat de no tenir una visió estreta dels equipaments com a pertanyents a un sol barri ni d’agafar-se de forma exclusiva a les ràtios. En un barri d’orografia complicada o amb poc servei de transport públic, com alguns que tenim a la ciutat, l’accessibilitat a un equipament determinat ha de comptar més que el nombre d’habitants. Pel contrari, en altres barris, haurem de pensar que l’àrea d’influència d’un determinat equipament, o com es relacionen i potencien diversos equipaments entre si, té un abast que depassa el d’un sol barri, i aquesta dimensió també pot ser positiva i ajudar a racionalitzar recursos per tal que es distribueixin de forma equitativa i cobrint les necessitats reals de la població. Tornar d’aquest model complex, que requereix avaluar les característiques de la població, les projeccions futures de població, els nous usos del temps, el planejament urbanístic, per posar alguns exemples, a un model basat en el “pack de barri” (no obstant amb una anotació de gran discrecionalitat, perquè que estigui en el quadre no significa que tot es faci a tots els barris) obre les portes a la cultura del Nimby i de la competència i rivalitat entre barris que volem combatre des del moviment veïnal.

Pel que fa als “mecanismes de participació” de barri hem de dir que confirma les nostres pitjors sospites. L’apartat de “participació” preveu la celebració d’audiències de barri, la creació de plans comunitaris de barri, de la figura del tècnic o tècnica de participació de barri i de consellers o conselleres de barri designats i remunerats. Com ja hem manifestat, això, lluny d’apropar la participació als barris pot tenir conseqüències molt negatives per a la mateixa.

La proposta de fer un Pla Comunitari a cada barri, a més a més de ser inviable econòmicament pel cost que suposaria, té sentit únicament en aquells barris on el teixit social està afeblit i es donen problemes de cohesió social o bé allà on es plantegen reformes urbanístiques de gran abast. A no ser, és clar que del que estiguem parlant sigui de fer succedanis de plans comunitaris que mantinguin entretinguda la població més crítica.

Les figures de la o el tècnic en participació o la consellera o conseller semblen concebudes com a pantalles per tal d’evitar que la queixa i la demanda arribin als regidors i regidores. Nosaltres hem demanat sempre la creació de la figura dels consellers i conselleres vinculats als barris, però escollits democràticament, no designats des dels partits polítics. Plantejar la discussió des del barri el que farà serà treure el debat polític de l’àmbit dels districtes, on ha estat fins ara. Promoure la participació prenent com a referència el barri representa diluir les demandes de les entitats veïnals en un seguit de demandes de tipus parcial i immediat (les de la categoria de la “caca del gos” o del “fanal trencat”, per entendre’ns) que ara ja ocupen els primers temps de les audiències dels districtes, on primer s’escolten les queixes veïnals i després es dóna la paraula a les entitats. Representa també trencar les coordinacions transversals de les entitats veïnals i ciutadanes que són de dimensió de districte i sovint de diversos districtes a partir d’eixos urbanístics. Representa, en definitiva, dividir el moviment veïnal. No estem en contra de la participació, però la volem de qualitat. Fa 40 anys que venim participant activament a la vida de la ciutat i no ens fan falta classes de participació impartides per tècnics o tècniques voluntariosos. La nostra experiència mostra també com sota el pretext de fer processos participatius “amplis”, el que es duen a terme són maniobres per neutralitzar les veus dissidents embolcallant-les en gomets i cartulines de colors. La participació en la presa de decisions inclou diversos estadis en un procés creixent de protagonisme ciutadà: informació, consulta, negociació (deliberació), possibilitat de participar en la presa de decisions i el dret de vet o de proposta legislativa. En els processos participatius als quals assistim rarament passem dels dos primers nivells. Tenim un teixit social prou madur com per avançar en la democràcia sense simulacres, de forma clara i decidida. La resta de maniobres només serviran a la desafecció i al populisme.

dijous, 14 d’agost de 2008

L'IPC real alternatiu interanual es va situar al Juny en el 9.64%



Producte de major augment interanual: Pasta Alimentosa, 26.1%

Producte de major augment en aquest mes de Juny:, Patates + 4.8% pel que fa a Maig

L'IPC real alternatiu està basats en els càlculs dels productes que són de consum habitual i en la majoria de casos bàsics i indispensables (pa, llet, electricitat, combustible...) i descartant la majoria dels quals actualment s'usen per al càlcul oficial, entre ells per exemple, el preu de les flors , operacions de cirurgia estètica o joies, que entenem no suposen una despesa ni quotidià ni necessari.

Les dades dels productes estan extrets de l'Institut Nacional d'Estadística, i per al càlcul de l'índex general s'han usat les mateixes ponderacions, de forma proporcional, que utilitza el citat institut

dimecres, 13 d’agost de 2008

El pagament anual de l'àrea verda es provarà durant el 2009 a la Barceloneta

L'Ajuntament de Barcelona ha escollit el barri de la Barceloneta per provar un nou sistema de pagament de l'àrea verda. El consistori vol oferir als usuaris d'aquest servei la possibilitat de pagar una sola vegada a l'any, i així estalviar-los molèsties. La provatura es farà durant l'any 2009 i segons va declarar el regidor de Mobilitat a l'agència Efe, si té èxit, s'implantarà a tota la ciutat. La Barceloneta és un barri en general bastant satisfet amb l'àrea verda, ja que abans d'aquest sistema se les veien negres per trobar aparcament. La iniciativa de reduir les molèsties del pagament setmanal és encara desconeguda pels veïns.

Llegir article

Més informació

dimarts, 12 d’agost de 2008

BCN WEEK (Nº 64, ABRIL 2008): "OHPITALÉ"

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

EDITORIAL (DAVID TRESSEL)

En el primer número del BCN Week hablamos de la newyorkificación de Barcelona. El artículo hablaba de cómo los planeamientos que se están utilizando en la ciudad de BCN son un calco de los planeamientos urbanísticos de Nueva York. Esta semana hablaremos sobre L' Hospitalet de Llobregat, y algunos de nosotros/as estaríamos asombrados si pensáramos que L'H va a experimentar una Brooklynificación -puesto que Brooklyn es ahora el lugar más apropiado para vivir en la Gran Manzana de NY-. Manhattan es simplemente demasiado caro, así que todos los artistas y gente bohemia en general tienen que cruzar el río hacia Williamsburg, un barrio de Brooklyn. Y ahora Williamsburg es demasiado exigente también, así que la gente se está yendo más allá de la isla. ¿Podría ocurrir lo mismo en Barcelona? ¿Querer vivir en el centro histórico por la mitad de nuestro sueldo y el mismo "trastero" nos empujará a los alrededores en el que se nos pide un tercio de nuestro salario? Si alguno de nosotros/as está aquí dentro de diez años, sería interesante que explicara los cambios que se han dado en estas áreas limítrofes a la gran ciudad. Aparte de L' Hospitalet, también existe una gran Badalona u otros espacios en los límites de BCN, y las periferias más altas -el segundo y tercer cinturón que es como lo conocemos- están esperando a ser conquistadas. Esos lugares son extremadamente accesibles, pero casi nadie de nosotros/as está viviendo allí porque no hay razón para hacerlo -no todavía-.

Como leerás en el siguiente artículo, hay un montón de cosas que ver en el otro lado de la periferia de Barcelona, algunas bonitas, otras no. Lo que es cierto, sin embargo, es que lo que observarás no tiene nada que ver con el frecuente surrealismo cosmopolita moderno al que estamos acostumbrados en BCN.

Si crees que Poble Sec es un mundo aparte de Gracia, ve hacia Cornellà. Pensarás que estás en Marte.

EL SALVAJE SUDOESTE (JORDI COROMINAS I JULIÁN)

L' Hospitalé de Llobregá es una ciudad orgullosa de sus señas de identidad. Sus habitantes son conscientes de ser la segunda población de Cataluña, dirigida por el político que más cobra en España: Celestino Corbacho. La gente de L' H ha madurado con el paso de los años. Su mérito es el de llegar de la nada, por obra y gracia de la inmigració franquista, y construir un estilo propio que abarca moda, lenguaje, música, arquitectura y nombres personales. La cercanía con Barcelona no es impedimento para la consolidación de una fuerte cultura local, avivada en los últimos tiempos por la llegada masiva de inmigrantes, en su mayor parte sudamericanos.

L' H es una localidad de población indefinida, ¡pero muy grande!, que limita con Barcelona. La mayor parte de sus habitantes hablan castellano, tienen bajo nivel educacional y trabajan para la gloria de la capital catalana, madre eterna que da dinero a sus hijos menos aventajados. L' Hospitalet es la punta de la lanza de la periferia, el antiguo cinturón rojo donde escuchan música de Estopa y exhiben en la televisión nacional lo peor de la raza, como Carlos Yoyas de Gran Hermano. Lo único bueno de L' Hospitalet es el portero del Barça, Víctor Valdés, e IKEA, hermanado con el de otra zona periférica: Badalona. Lo único que une a Barcelona con su vecina es el dios consumo. Fuera del vil metal, el interés es nulo y se piensa que adentrarse en las calles de lo desconocido es como conocer el Bronx o algo peor, un tercer mundo dentro del primer mundo.

L' H pretende ser una mezcla de lo mejor de L' Hospitalé y las lecciones cosmopolitas de la Ciudad Condal. La influencia de estar en su entorno tendría que ser notable; sin embargo, hasta ahora no se han visto resultados como los logrados en la zona Forum, reactivada a la especulación y a la homologación burguesa con motivo del ridículo evento de 2004. L' Hospitalet de Llobregat aspira a dejar de ser el patito feo, desea aprovechar la cercanía al aeropuerto, mejores instalaciones, más atención ciudadana, buenas perspectivas sociales y educativas y un saneamiento urbanístico que le permita dejar de ser el absurdo hazmerreír cargado de tópicos como Bellvitge, los charnegos (racismo catalán), obreros, delincuencia y vulgaridad. ¿Conocemos L' Hospitalet? El Homo Barcelonensis tiene una idea muy relativa de las realidades que tiene a un paso de casa. Su natural pereza le impulsa a crear microcosmos urbanos de los que no sale ni aunque le paguen. Por eso ignora, en gran medida, cómo se vive al otro lado de la frontera. ¿Existen los quillos y los cholos o sólo son una alucinación óptica del estrés laboral? ¿De verdad dicen "neng" a cada dos por tres? Más que dejarnos seducir por la broma, creemos necesario sumergirnos en el tejido de nuestro supuesto pariente pobre y descubrir, con ojos seudo-vírgenes, qué ocultan sus tan denostados muros: ricas teselas de un mosaico incompleto, que sólo será completado si recibe la atención que merece su diferencia e independencia de estilo ante el monstruo de BCN y su hambre diseñada.

dilluns, 11 d’agost de 2008

diumenge, 10 d’agost de 2008

Barrio de Verdun, Historia de una estafa escandalosa.

Corría el año 1993 cuando se hizo esta fiesta para celebrar el acuerdo entre los vecinos (AVV Verdun) y Generalitat de Catalunya (INCASOL) para expropiar de mutuo acuerdo nuestras viviendas y terrenos a un precio muy inferior al de mercado, los vecinos venden a la Generalitat, INCASOL 22.600 m² de terreno a un precio de risa (900 vecinos a 1.500.000 Pts).

Pero ha cambio se pactan unos acuerdos, entre ellos que nuestros hijos tendrían un criterio de preferencia en la adjudicación de los pisos sobrantes, pero ni este, ni otros compromisos los han cumplido.

Por tanto lo ocurrido no es solo mala gestión sino un claro engaño, estafa, fraude.

Llegir article