dissabte, 21 de juny del 2008

Sessió 3: Moviments socials i associacions de veïns: sumes que multipliquen?

Dissabte 21 de Juny, 20 h.
Espai Social Magdalenes, c/ Magdalenes 13-15 Urquinaona

Amb la participació de:

Eva Fernández, presidenta de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Ciutat Vella)
Nacho Murgui, president de la FRAVM (Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid)
David Fernŕndez de l'Ateneu Popular la Torna i la campanya Salvem la Violeta

En aquesta sessió després de cončixer la lluita contra la gentrificació a Nova York i la incipient oposició a la turistificació de Ciutat Vella, ens proposem entrar a debatre sobre la relació entre moviments socials i l'associacionisme veïnal com a espai de producció d'alternatives al model de hegemònic desenvolupament de la ciutat. Per aquest motiu, hem convidat representants del moviment veïnal i social de Madrid i Barcelona, perquè ens expliquin experiències de treball conjunt entre ambdós moviments a fi de conèixer els seus límits i potencialitats. En el cas de Madrid, en Nacho Murgui ens exposarà la lluita desenvolupada al barri de Puente de Vallecas pel reallotjament del CS Seco que va aconseguir generar una àmplia xarxa de suport entre diferents actors socials a fi de pressionar l'administració per què accedís a les demandes de reallotjament. En el cas de Barcelona, ens centrarem en dos casos, un més genèric abordat per l'Eva Fernŕndez que seria la relació de la FAVB amb altres moviments urbans (ocupació, dret a l'habitatge, contra l'assetjament immobiliari) i una experiència concreta de salvaguarda de l'ateneu la Violeta a la la vil·la de Grŕcia a càrrec de'n David Fernàndez.

Organitza: PHRP/ Magdalenes, VdeVivienda, Observatori DESC
www.magdalenes.net

Construïm espais, Produïm Drets

Campanya pel reconeixement de l'Espai Social i la PHRP de Magdalenes.

El maig de 2006 un col·lectiu de persones organitzades en la Xarxa per la PHRP (Promoció d'Habitatge Realment Públic) van ocupar dos immobles situats als carrers Magdalenes i Amargós per denunciar i fer front a les dificultats per accedir a un habitatge digne; les situacions d'assetjament immobiliari que es viuen a Ciutat Vella; la manca d'espais per al desenvolupament d'iniciatives socials crítiques i la creixent gentrificació del barri representada de l'expulsió dels seus habitants i activitats, progressivament substituïdes per infrastuctures orientades al turisme (hotels, apartaments turístics, locals d'oci i nous eixos comercials,...)

Aquesta ocupació es produïa després de constatar la inacció de l'administració pública per donar respostes efectives a aquestes problemàtiques. En aquest sentit, cal assenyalar que els dos immobles ocupats exemplificaven la dramàtica situació que actualment travessa el districte de Ciutat Vella. D'una banda, la propietat dels dos immobles, així com d'un tercer actualment tapiat, correspon a Arc de Triomf SL, empresa testaferro d'Hotels Catalònia, i estaven destinats a allotjar un hotel; els veïns que hi vivien estaven sotmesos a un procés d'assetjament immobiliari a fi que abandonessin l'edifici per iniciar el seu enderroc.

Des d'aleshores ençà, l'ocupació dels dos immobles ha permès:

-La obertura i consolidació d´un espai de creació social (E.S Magdalenes) on s'han desenvolupat diferents iniciatives culturals i polítiques obertes al conjunt del barri i la ciutat, permetent la relació amb entitats veïnals, associacions i col·lectius socials. Un espai, també, per a la participació política de col·lectius al voltant del dret a l'habitatge i el dret a la llibertat de moviments com són VdeVivienda, Taller VIU, Espai per la Desobediència a les Fronteres, entre d’altres.

-La restitució per part de la Xarxa-PHRP del dret a l´habitatge a persones que veuen barrat el seu accés a un habitatge digne donada la dinàmica alcista de preus del mercat immobiliari.

-L'assessorament i suport als llogaters que es trobaven sotmesos a l'assetjament immobiliari per part d'Arc de Triomf SL, així com altres veïns de la zona que es troben en situacions semblants.

Tanmateix, la denuncia interposada per la propietat amenaça el projecte social que des de fa dos anys es desenvolupa a Magdalenes i Amargós. Davant aquest fet, considerem que:

L'expulsió de les activitats i veïns que actualment conviuen als immobles de Magdalenes i Amargós suposa un greuge social superior als beneficis privats derivats d'aquest desnonament; en tant que suposa la instal·lació d'un nou equipament hoteler al barri, innecessari tal i com el mateix ple del districte ha afirmat, i que es destrueix un projecte social i comunitari arrelat. L'administració pública no pot seguir rentant-se les mans davant l'agressiva pressió gentrificadora residencial i comercial que pateix el districte amb el que suposa de destrucció del teixit comunitari i el patrimoni cultural i immaterial que els barris del centre històric han suposat per la ciutat de Barcelona.

Per aquest motiu, demanem a l'administració pública:

La retirada la llicència d'activitat d'Hotels Catalònia en tant que aquesta fou obtinguda de forma irregular ocultant l'existència de veïns en l'edifici i assumeixi el compromís de no permetre una nova instal·lació hotelera a la zona.

Iniciar un procediment d'expropiació a preu cadastral dels immobles situats al c/Magdalenes 13-15 i al c/Amargós 6, així com de l'immoble actualment abandonat del c/Amargós 8 donada la situació d'emergència habitacional i la manca d'espais socio-comunitaris a Ciutat Vella.

Cedir en règim d'usufructe els baixos del c/Magdalenes 13-15 als col·lectius que formen l´Espai Social Magdalenes, en regim d'autogestió per poder continuar les activitats socials que allí s'hi desenvolupen.

El compromís a que els veïns que actualment tenen contracte de lloguer puguin mantenir els seus habitatges i a possibilitar que els pisos que actualment es troben ocupats per la PHRP-Magdalenes, puguin ser destinats a un projecte de Cooperativa en model de cessió d'ús, tal i com s'ha implementat en altres països europeus, i segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit de l’habitatge a través d’un lloguer tou.

Considerem que el cas que afecta a veïns i participants en els projectes de Magdalenes i Amargós no és un cas únic i que s'inscriu en una lògica de destrucció del teixit social i comunitari de Ciutat Vella que només beneficia als interessos hotelers i especulatius. Tanmateix, considerem que defensar el projecte polític i comunitari que es porta realitzant des de Magdalenes és un instrument que tenim a les nostres mans per enfrontar-nos-hi, i contribuir a eixamplar els drets socials (a un habitatge digne, a la ciutat, a la llibertat de moviments i a la cultura lliure). Per aquest motiu, fem una crida a entitats, associacions i particulars a sumar-se a la defensa del iniciatives socials i polítiques dels espais d'Amargós i Magdalenes.

Adhereix-te com a particular

Adhereix-te com a col·lectiu

Esclat de la bombolla immobiliària: la crisi està servida

La bombolla immobiliària dels darrers anys ha entrat en crisi. La sobrevaloració del preus dels pisos ha acabat i n'han arribat els efectes. Ja han tancat algunes immobiliàries i es perden llocs de treball als sectors de la construcció i immobiliari. A més, les famílies cada cop tenen més problemes par pagar unes hipoteques que, en ocasions, sobrepassen el preu actual dels pisos

Llegir article

divendres, 20 de juny del 2008

Vecinos de Barcelona afectados por los apartamentos turísticos se unen

Hartos de borracheras ruidosas, de escándalos nocturnos y de inseguridad y suciedad en la escalera, los vecinos de Barcelona se están aliando para dirigir una ofensiva contra los apartamentos turísticos.

Se está gestando una agrupación de afectados de la Barceloneta, Casco Antiguo y Diagonal Mar

Se sienten desamparados después de que el Ajuntament haya aprobado una normativa que permite dicha actividad a través de la concesión de una licencia.

Desde la Associació de Veïns Barri Gòtic, se está gestando una agrupación de Ciudadanos Afectados por los Apartamentos Turísticos, a la que ya se están adheriendo otras entidades, como las AA. VV. de otras zonas tan turísticas como la Barceloneta, el Casco Antiguo o de Diagonal Mar.

Llegir article

dijous, 19 de juny del 2008

Campanya inútil

Quan l’Ajuntament de Barcelona veu que les coses no li acaben d’anar bé, es treu de la màniga una campanya de publicitat per fer-se un rentat d’imatge. Ara que el bipartit municipal governa en minoria i per tant amb debilitat, i que les enquestes indiquen un descontentament rellevant, l’alcalde de Barcelona s’ha empescat una campanya que es diu Visc a Barcelona. Buida de contingut, com sempre, que deu costar una fortuna, com sempre, i que és inútil, com deia, per fer canviar el parer dels barcelonins, com sempre.

Crec que és de sentit comú que si els teus ciutadans no estan contents de com funciona la ciutat, actuïs per arreglar-ho. És a dir, que facis més polítiques socials i nous equipaments, creïs d’una vegada escoles bressol, milloris el transport públic, la neteja o la seguretat, enlloc de gastar-te un dineral en un anunci. Els barcelonins estem orgullosos de viure a Barcelona, del que no estem orgullosos és que l’Ajuntament de la ciutat no faci el que ha de fer i es gasti els nostres impostos inútilment.

Esteve Garriga Andreu publicat en el diari Avui

17 años de lucha para proteger la montaña del avance del cemento


17 años después de que se aprobara en la falda de la montaña de Esplugues de Llobregat (Barcelona) el proyecto urbanístico conocido como Plan Caufec-Porta BCN, la lucha en su contra se mantiene viva. El pasado 19 de mayo se inició una semana de protesta que, en tres días de acciones directas, consiguió paralizar las obras durante unas horas. Una manifestación y una fiesta reivindicativa completaron esta nueva fase de la protesta que ha dejado 35 personas detenidas y más de 60 identificadas.

Llegir article

dimecres, 18 de juny del 2008

EL LICEU EN LA PLAYA

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

Aquí tenemos un año más lo que parece será un “nuevo clásico” en La Barceloneta. Nos traen a nuestro barrio la cultura más elitista. ¡Y todo ello gratis! Sin pagar ni un duro, porque nos lomerecemos. Sin criticar la medida, y a pesar de no ser aficionado a la ópera, me gustaría exponer el trasfondo de esta acción. No tengo nada en contra de la ópera, es una expresión artística igual de respetable que cualquier otra. Pero ya sabemos que la ópera está asociada a las clases altas y a la aristocracia, y entonces empiezo a ver problemas por todas partes.

El ayuntamiento nos dirá que este acto es una medida de llevar la alta cultura al pueblo llano. Si no puedes pagarte una entrada para el Liceu, te lo traemos a casa. Pero yo, que soy muy malpensado a veces, no lo veo así: es una muestra de las actividades que va a demandar –o que ya demanda- el nuevo vecino. Y, como siempre, nuestro solícito ayuntamiento cumple las peticiones que se le hacen. La Barceloneta: barrio de gente bien y alta aristocracia. No voy a pedir que no se asista a este acto, pero sí que quien esté leyendo esto piense sobre el asunto y actúe en consecuencia. La Barceloneta no necesita más publicidad ni representaciones como ésa, más dirigidas a atraer a la clase media-alta y al capital internacional que a satisfacer al vecindario de toda la vida.

Y si realmente tiene el ayuntamiento la intención de acercar la ópera al pueblo llano, ¿por qué no realiza este pase en otra playa? ¿Qué tal la Nova Icària, Bogatell o el Fòrum? Tanto vendernos la moto con que Barcelona tiene 7 km de playa para acabar haciéndolo todo en el mismo sitio. ¿Tampoco no tienen derecho los que viven en Horta o el Carmelo a que se les pase el recital de ópera? Se os ve el plumero, y todo el mundo ya sabe que a Jordi Hereu le gustaría vivir en La Barceloneta…Para rematar la faena, de fondo ya podemos ver al nuevo símbolo de La Barceloneta: el hotel vela. ¿Acaso tapa la vista al mar y el acto ya no queda tan bonito? No haber permitido que se construyera, aunque eso sea ya un problema del pasado. Bastantes quebraderos de cabeza tendréis en cómo solucionar los atascos que se formarán en el Paseo Nacional por culpa del hotelito.

Curiosos los acontecimientos que se están dando en La Barceloneta en los últimos años: derribar colegios y levantar rascacielos. Descanse en paz, querido Colegio Lepanto (para mí siempre tendrá ese nombre). Después qué vendrá, ¿la fuente Carmen Amaya? Parece que el ayuntamiento esté empeñado en eliminar todo rastro del pasado popular y obrero de La Barceloneta. Por cierto, ¿el hotel que pondrán en su lugar será de la cadena Meliá o de NH? Y gracias por la campaña del VISCa Barcelona, más patética no podía ser. ¿No os dais cuenta de que ya no existe tejido social en esta ciudad? ¿Os pensáis que lo vais a recuperar haciendo anuncios para la televisión? De esa manera, sólo atraeréis más turismo –vuestro propósito, supongo-.

Y continuáis con los guiños hacia el barrio: VISCa Barceloneta, dice una versión del anuncio original. ¿Sólo os importa vender este barrio? ¿Por qué no hacéis nuevas versiones con: VISCa Poblenou, VISCa Nou Barris o VISCa Trinitat? ¿Acaso son estos barrios de “segunda o tercera” y el nuestro de primera? Pues si eso significa que nos dejareis en paz, prefiero estar en tercera regional que no en las grandes ligas. Que para eso La Barceloneta siempre ha sido un “pupas” y no un equipo campeón.

L’actuació en el cas Robador 29 resta credibilitat al pla antimobbing d’Ajuntament i Fiscalia

L’anunci per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la posada en marxa d’un protocol d’actuació conjunta contra el mobbing immobiliari és, a priori, una bona notícia si tenim en compte que almenys fa cinc anys que la societat civil reclama mesures concretes que posin fre a la impunitat amb què es mouen els responsables de l’assetjament.

Aquesta iniciativa hauria estat benvinguda cinc, tres o dos anys enrere, quan l’actual conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar, va estimar en 10.000 les famílies que patien assetjament immobiliari a Catalunya, tant com ho pot ser avui. Durant tot aquest temps, però, la inoperància demostrada per les administracions s’ha traduït en centenars de veïns que han hagut de suportar amb indefensió escenaris de violència i, en definitiva, l’expulsió forçada de les seves llars.

L’anunci fet abans-d’ahir es contradiu amb una realitat en què les institucions s’han mostrat i continuen mostrant-se incapaces d’assumir la gravetat del problema i d’actuar amb determinació i contundència. Com han posat prou de manifest les persones i col·lectius que afronten el dia a dia de l’assetjament immobiliari, si en els casos de violència de gènere la llei s’aplica protegint la víctima i no mediant amb el seu agressor, no es pot actuar d’altra manera si parlem d’assetjament immobiliari. Però l’aposta per la mediació i l’ús de la via penal només com a últim recurs (o com a amenaça per facilitar la mediació, segons les paraules de l’alcalde Hereu) no va per aquest camí, sinó que continua entenent l’assetjament com un ?malentès? i no com un greu atemptat contra la llibertat i la integritat de les persones.

La mediació, a més, no suposa cap novetat i, de fet, ja compta amb una experiència de pèssims resultats, concretament al número 29 del carrer Robador, probablement el cas de mobbing més conegut de Barcelona. Els col·lectius que des de l’any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s’han reunit amb la Generalitat i l’Ajuntament més d’una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s’hagi acordat una sola mesura encaminada a la protecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han desembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l’erari públic.

En aquest període la Fiscalia del TSJC ha rebut dues denúncies i una querella criminal contra la propietat de Robador 29, querella promoguda per vuit entitats civils de Barcelona davant la negativa de les institucions a assumir l’obertura d’un procés penal. Totes tres han estat desestimades per la Fiscalia sense que s’arribés a realitzar una inspecció en profunditat de la finca i sense reclamar a l’Ajuntament els expedients acumulats els últims anys. El darrer arxivament de la causa ha estat signat pel nou fiscal antimobbing, Fernando Rodríguez Rey.

Actualment a la finca només hi queda un veí, en Manel González. Set anys enrere eren una vintena, les famílies que vivien en aquesta escala.

Malgrat l’extraordinària resistència oposada pels veïns, malgrat el suport rebut per entitats i particulars de tot Barcelona, malgrat la persistència en la denúncia a les institucions i als mitjans de comunicació, malgrat fins i tot la notorietat aconseguida, a dia d’avui podem dir que l’objectiu de l’assetjament als veïns de Robador 29, el buidat de la finca, pràcticament s’ha acomplert. Aquest buit és la prova incontestable de l’existència de l’assetjament i, també, la prova de la manca de voluntat que han tingut les institucions per aturar-lo.

Aquesta és, per ara, l’experiència en què pot emmirallar-se el flamant (i enèsim) pla contra el mobbing de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fiscalia General de Catalunya. Després de cinc anys contemplant com un edifici es buidava davant els seus ulls, malgrat l’acumulació de denúncies, notícies i documents que han donat testimoni del mobbing a Robador 29, és hora que les institucions demostrin si són capaces d’anar de les paraules als fets.

Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística

dimarts, 17 de juny del 2008

BCN WEEK (Nº 53, OCTUBRE 2007)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA


EL BICING -SEGUNDA PARTE- (MONTSERRAT PONS)

2- ALTERNATIVAS

La propia contra-cultura de BCN sigue viva con propuestas como las originadas en el proyecto "bicicleta blanca". La Recicleta era una tienda de bicicletas que se encargaba de reciclar partes usadas. Sus bicis eran probablemente las más baratas de la ciudad -incluso a veces eran gratuitas-. Más que un negocio, La Recicleta era una labor de amor: los/as simpatizantes de las bicicletas pasaban muchas horas entre las piezas recicladas, intentando encajarlas para obtener una bicicleta; los niños/as del barrio siempre estaban por allí esperando obtener ayuda gratuita para reparar o preparar sus bicicletas. Era como un laboratorio de "hackers", pero con mecánicos de bicis en puesto de programadores. Pero, desgraciadamente, La Recicleta no encajaba dentro de este nuevo escenario en BCN. Carecía de algunas licencias; estaba situada en un almacén okupado. Así que hace unos pocos meses la tienda recibió la visita de unas personas del ayuntamiento. Les dijeron que si no cerraban podían sancionarles con unas multas muy elevadas, y al final decidieron cerrar el local. La Opera, un centro social okupado en L' Hospitalet, también tenía una tienda gratuita que utilizaba material reciclado, el cual fue por supuesto desalojado. Y Can Masdeu, otro espacio altamente visible en Nou Barris, está también bajo amenaza de desalojo.

Una persona que pertenecía a La Recicleta me preguntó lo siguiente: "¿Te has imaginado alguna vez lo que pasa con las bicicletas que el ayuntamiento confisca? Las que están mal aparcadas, las que se encuentran en la calle, las que pertenecen a propietarios/as que se niegan a pagar las multas... En otras ciudades, si una bicicleta está confiscada en el depósito durante un año pasa a ser subastada". La gente de La Recicleta, con sus intereses enfocados al reciclaje de bicicletas, intentaron averiguarlo. Y se enteraron de que miles de bicis confiscadas por el ayuntamiento son enviadas al chatarrero para ser recicladas en metal.

¿Qué hace a Barcelona ser una ciudad "progresiva"? Sus habitantes, con sus innumerables propuestas creativas y de bajo coste. A la gente se le debe incentivar y darle las herramientas necesarias para resolver sus propios problemas de transporte, en consonancia con sus preocupaciones medioambientales. Subcontratando -supuestamente- soluciones medioambientales a empresas multinacionales (como Clear Channel) se está arrebatando la solución del problema a quien la tiene, la propia ciudadanía. Además de promover el uso de la bicicleta como algo pasivo -sin poder modificarla ni arreglarla cuando a ti te apetezca- y suministrar su servicio como casi todo, de la mano de los grandes capitales y la sofisticada burocracia. A la vez que ofrece una solución floja a los poseedores de tarjetas de crédito, el ayuntamiento está haciendo la vida imposible a los ciclistas y no está resolviendo la carencia de infraestructuras que padece esta ciudad.

El ayuntamiento tendría que haber apoyado más a las tendencias existentes en referencia al uso de la bicicleta -que son más ecológicas seguro- que no haber luchado contra ellas, borrándolas del mapa y sustituyéndolas por ecologismo artificial. Odio al Bicing, no es que no crea que BCN deba tener un proyecto público de bicicletas. Estoy ansiosa para que se haga, pero pienso que el Bicing personifica el ecologismo "progre" y la hipocresía que engloba a la marca Barcelona.

Debat i presentació del llibre "La Barcelona dels barris"


El pròxim 20 de juny us convidem a compartir amb nosaltres una trobada amb els companys Ignacio Murgui i José Maria Collados, de les federacions de veïns de Madrid i Salamanca repectivament que, junt amb l'Eva Fernández de la Favb, ens ajudaran a reflexionar sobre la participació ciutadana als barris. L'urbanista Jordi Borja clourà l'acte amb una reflexió final.

En una primera part, el periodista i historiador Marc Andreu i la catedràtica de Sociologia Anna Alabart ens parlaran del nou llibre editat per la Favb La Barcelona dels barris, el tercer volum de la col·lecció Quaderns de Carrer.

Serà el pròxim divendres 20 de juny a les 19 hores a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB (Montalegre, 6. 4a. planta)

dilluns, 16 de juny del 2008

Carrer nº 106


Aquí teniu el Carrer nº 106 dedicat a la Memòria del barraquisme

Baixa el Carrer

Entrevista en el Carrer a Emilia Llorca

El cor robat entrevista publicada en el Carrer nº 106

CATHERINA AZÓN

Emilia Llorca Martin
Presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia, Barceloneta

Emilia va néixer, ha viscut i viu a la Barceloneta. En d’altres moments va col·laborar amb la Festa Major i actualment presideix la comissió de festes del carrer Pescadors, de la qual va ser fundadora fa 18 anys. També és fundadora de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia, que va sol·licitar l’entrada a la Favb a l’última assemblea, petició que va ser aprovada per majoria.

Per què la creació d’una nova associació?

Nosaltres pensem que hi havia temes que no es treballaven al barri. No ens vam entendre amb l’associació de veïns existent i vam fundar una altra. El sol surt per a tothom. La llibertat d’associació és un dret universal.

Quin nom per a una entitat veïnal!

Això ens van dir al Registre d’Entitats de la Generalitat!

No us van autoritzar?

Ens van demanar una explicació i els hi vam donar. A la Barceloneta és comú aquest nom per a entitats... els historiadors expliquen que gent d’Ostia (Itàlia) es va traslladar aquí per construir la Barceloneta. Ostia vol dir “porta”. L’associació ha nascut perquè el barri tingui sempre les portes obertes.

El tema que més us preocupa?

El pla urbanístic. La reforma dels habitatges que s’ha anomenat “el pla dels ascensors” suposa una reducció de 1.000 habitatges dels 5.000 existents (el 20%). A molts veïns no els quedarà un altre remei que marxar.

La regidora ho ha aturat?

Sí... de paraula. Ens agradaria que ho hagués fet signant un paper. Perquè la regidora està avui, però demà la poden canviar. O cessar.

És bo que estigui aturat el pla?

L’especulació està a l’expectativa. Ara no es renova cap contracte de lloguer. A la pràctica, estan desallotjant de mica en mica.

Què plantegeu vosaltres?

Que tornem a començar. Que es garanteixi una suficient informació i mecanismes reals de debat i participació. Tot el contrari d’allò que s’ha fet fins ara.

I el tema dels apartaments turístics?

Un gran problema. La major part són il·legals. N’hi ha a cada carrer.

Els apartaments els lloguen veïns?

Els propietaris no viuen aquí. Molts són estrangers. S’ha de posar ordre i limitacions. L’impacte negatiu que té a la barriada és important.

Com valoreu la feina de la nova regidora doncs?

Nosaltres només ens hem reunit un parell o tres de vegades. Sol·licitarem una reunió. N’hi ha molts interessos econòmics que defensa. Veïns i promotors no coincidim en els nostres objectius.

I la llei de barris, què? La Barceloneta és un dels barris candidats.

Vam tenir una reunió amb la comissionada nomenada per l’alcalde per a aquest tema i va venir amb tots els temes decidits. Inclús es va negar a donar-nos una còpia de la proposta municipal.

No es va reunir la regidora amb vosaltres per a un tema tan important?

No. Vam sortir molt decepcionats de la reunió. La comisionada té el seu paper. Encara que ens va escoltar, no pot aclarir-nos res. El pròxim dia 15 ens reunirem amb la regidora. Ja veurem.

Els carrers del vostre barri són lloc de trobada i xerrada?

El carrer és cada cop menys nostre. Relacionar-se i conèixernos és important per a la convivència i per aconseguir els objectius. S’ha de recuperar i potenciar el fet de trobar-nos al carrer els pisos són molt petits. En definitiva, recuperar allò que caracteritzava la nostra barriada.

diumenge, 15 de juny del 2008

Un jutge obliga una immobiliària acusada d'assetjament a refer l'edifici

Els veïns que viuen a l'edifici número 147 del carrer Enric Granados van portar als jutjats el propietari, Inmuebles en Renta SA, per assetjament immobiliari. I ara, una sentència judicial els ha donat la raó: condemna la immobiliària a haver de fer tot un seguit d'obres per refer l'edifici i evitar-ne la degradació. Precisament els veïns havien denunciat l'intent del propietari de declarar l'edifici en ruïna per fer-los-en fora. Al mateix temps, ordena als inquilins «tolerar i permetre» les obres preceptives. Després d'aquesta sentència favorable, caldrà veure ara el pronunciament de la via penal davant aquest cas.

Llegir article

Set casos davant de la justícia