dissabte, 30 d’octubre de 2010

divendres, 29 d’octubre de 2010

EL PUERTO DE BADALONA SALVA LA FLOTA DE PESCA ARTESANAL

LA VANGUARDIA, 07/04/2010

LOS NUEVOS MUELLES DE LA CIUDAD GUARDARÁN UN ESPACIO PARA LOS BARCOS DE PESCA, QUE AHORA ESTABAN DESAPARECIENDO

(POR LUIS BENVENUTY, BADALONA)

El puerto de Badalona dispondrá a finales de año de una base artesanal de pesca, y una de las profesiones más tradicionales de su historia no desaparecerá de la ciudad. O al menos no lo hará al acelerado ritmo en que lo estaba haciendo hasta ahora. Francesc Panella, el nuevo consejero delegado de Marina Badalona, la sociedad mercantil participada por el Ayuntamiento y el consejo comarcal para gestionar el puerto de la ciudad, ha decidido recuperar el proyecto original de la infraestructura badalonesa.

Según aquella primera idea, los muelles que debían devolver el Mediterráneo a la ciudadanía tras décadas de ocupación industrial incluirían también modernos equipamientos para los hombres de la mar. La intención era revitalizar y actualizar lo que fuera dos siglos atrás la principal vía de sustento de una de cada cuatro familias. La impronta de la pesca en Badalona es tal que su principal aportación arquitectónica son los badius, los patios interiores de las casas del Centre donde se guardaban aparejos.

Pero Juan Felipe Ruiz, el anterior consejero delegado de Marina Badalona, redujo aquellos primeros planos del puerto a su mínima expresión. A los amarres. A la dársena y poco más. Nada de lonjas ni máquinas de hielo ni otros equipamientos imprescindibles de esta actividad. A finales de año, Ruiz dimitió del cargo tras ser imputado en la trama de la corrupción urbanística conocida como Pretoria. Durante su administración, el número de embarcaciones afiliadas a la cofradía local pasó de acercarse a las setenta a no llegar a la veintena. En los desnudos muelles badaloneses sólo amarran actualmente media docena. El resto de naves lo hacen en otros puertos del área metropolitana donde hallan mejores servicios. Y es que la Generalitat precintó el pasado verano la vieja y vetusta lonja de Badalona, ubicada en la playa del Centre. Y nada apunta a una pronta reapertura.

“En estos momentos estamos redactando un proyecto ejecutivo para licitarlo próximamente”, explica Panella desde Marina Badalona. “La idea es que durante el otoño que viene los pescadores puedan disponer ya de máquinas de hielo, cuartos para guardar los aparejos y, por supuesto, una nueva lonja”.

Desde la cofradía de pescadores badaloneses, su presidente, Jaume Cañas, dice que los primeros contactos con los gestores de la infraestructura han sido muy positivos, que la nueva postura de la empresa puede llegar a tiempo para salvar la profesión en la ciudad porque “todo parece apuntar a que al final tendremos una base artesanal de pesca”. Luego los pescadores se plantearán iniciativas para modernizarse, como acercarse al turismo.

LA DENUNCIA: La amenaza de la celulosa

Pep Costa, uno de los pescadores más veteranos de Badalona, denuncia: “Saco 40 kilos diarios de celulosa, tantos que tengo que romper las redes. Antes sólo ocurría cuando llovía y los colectores se desbordaban. Pero ahora es diario. La celulosa se extiende de Barcelona a Montgat. Me he quejado a la Generalitat y Ayuntamiento. Nadie se responsabiliza”.

Article aportat per VEI

dijous, 28 d’octubre de 2010

Nuevos cursos en la Biblioteca 'La Fraternitat'

La biblioteca ‘La Fraternitat’ tiene programados una serie de nuevos cursos para el mes de noviembre, que a continuación se indican:

  1. Gimp

  2. Internet I

  3. Internet II

  4. Introducción a la presentación de contenidos

  5. Introducción a Linux

  6. Taller de Web 2.0

Este es el enlace con más información.

Este es el Facebook de la biblioteca.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Comunicat de l'Avv l'òstia i la Plataforma en Defensa de La Barceloneta

Comunicat de l'Avv l'òstia i la plataforma en Defensa de La Barceloneta davant la detenció de Marina Sagastizabel, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona i veïna del barri

La passada matinada del divendres 22, a les 3.00 del matí, agents del CNP entraven en un edifici del barri per detenir, o més aviat segrestar la Marina Sagastizabel, una jove de 21 anys veïna del barri des de que arribà a Barcelona aquest any. El motiu al·legat era el de pertinença a l'organització juvenil basca SEGI, il·legalitzada per la justícia espanyola.

El barri ha estat vigilat durant dies per agents de la CNP per aplicar una llei, la Llei Antiterrorista, la qual ha estat denunciada per múltiples organismes internacionals per la seva vulneració de drets fonamentals i ciutadans, i la manca de garanties jurídiques que suposa pels detinguts, dels quals, quan s'aplica, cap jutge ha dit encara que siguin culpables. L’últim informe del relator de Nacions Unides contra la tortura denunciava les aberracions que es produeixen sota l'empar d'aquesta llei per part dels cosos de seguretat.

La Barceloneta és per qui la respecta, i respectar-la no pot voler dir mai violar drets fonamentals. Els veïns del barri de La Barceloneta, com a tot arreu, hem de poder comptar amb unes garanties jurídiques que garanteixin els nostres drets fonamentals, tal i com ha de ser en un sistema democràtic.

Ni a La Barceloneta ni enlloc l'aplicació de lleis que violin drets fonamentals i ciutadans.
És per això que aquestes entitats demanem:

- La immediata posada a disposició judicial de la veïna detinguda.
- L’aixecament del règim d’incomunicació amb els drets a l’advocat de confiança o de contacte amb els seus familiars.
- La derogació de la llei antiterrorista, ateses les denúncies fetes per organismes internacionals

Plataforma d'Afectats en Defensa de La Barceloneta i Avv l'Òstia | NIF: G-64635345, G-63826792
pdefensabarceloneta@yahoo.es avlostia@hotmail.com

dimarts, 26 d’octubre de 2010

La Barceloneta, Winston Churchill i les 6 del matí

Divendres 22 d'octubre. De matinada. No passa del trenc d’albada. Quasi en silenci, agents de paisà i vehicles policials traginen pel carrer Ginebra de la Barceloneta. Rere la desfilada policial, sonarà el timbre d'una porta. D'una porta. D'una casa. D'un edifici prèviament vigilat. Timbre de porta esbotzat que esmena a la totalitat allò dit per Winston Churchill: 'democràcia és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues del cert que és el repartidor de la llet'.

Democràcia esmicolada. A la Barceloneta. Divendres passat. Vora les 3 del matí. Dels repartidors de lactis als repartidors de llets. I d'hòsties consagrades. Sona el timbre i no hi concorre Churchill. Negra nit i boira espessa, una ciutadana basca serà xuclada per la més sinistra raó d'Estat. Sense a penes testimonis, els policies se l'enduran. Enlloc. Incomunicada sota la legislació antiterrorista podrà estar oficialment desapareguda les properes 120 hores. Abans d'enfilar –enèsima nit dels llapis- cap a l'únic tribunal d'excepció que exerceix com a tal: l'Audiència Nacional, hereva directa del TOP franquista.

Recapitulem, doncs. Policies del CNP han detingut de matinada –què volen aquesta gent?, cantava Maria del Mar Bonet no fa tant– una jove estudiant de 21 anys, que poques hores després engreixarà els titulars alarmistes de la premsa oficial del dia i les seves mentides mil cop repetides. Reality show inquisitorial que condemna sense judici, deté sense proves i crida sense veritats que cridar. 'Una operació contra la cantera d’ETA', 'cadells terroristes' i altres perles de l'escopidora policial. Que s’estimben contra la més estricta realitat.

Però com qui cerca sempre troba, de sobte, com un castell de cartes ensorrat de cop, passem d'una 'terrorista a la Barceloneta' a una jove de 21 anys. Marina Sagastizabal és el seu nom. Acabada d'arribar del País Basc per cursar estudis de Sociologia a la UAB. 'Estranya terrorista', perquè amb una simple recerca a internet, trobem articles seus, publicats fa ben poc en premsa basca: com a membre de l'Assemblea de Joves del barri de Judimendi de Vitoria, defensant polítiques socials d'habitatge que reverteixin tanta especulació. Activament implicada també en Herriaabian, una plataforma contra l'exclusió i marginació social, dinamitzadora de la darrera vaga general. El mateix dia de la detenció, 50 joves compareixen en roda de premsa pública a Bilbao per denunciar les detencions i autodefinir-se 'tan culpables com els detinguts'. Tan culpables com la Marina. És l'altra realitat concreta, innegable, que contradiu la societat de l'espectacle repressiu i la neurosi securitària: dels escorcolls policials només han sortit pòsters, cartells, adhesius i samarretes. Però cap explosiu. Cap detonador. Cap pistola. Només idees i actius i activistes juvenils, en l'estat inquisitorial on les idees són delicte i la dissidència sempre està sota sospitosa.

L'embogida lògica antiterrorista és així. Sorda. Muda. Cega. Capaç, en cinc minuts, de convertir una estudiant de 21 anys en criminal. Efectiva a l'hora de fer passar bou per bèstia grossa. Útil per a la paràlisi social, criminalitzant qualsevol protesta i tot malestar. Democràcia, on? Terrorista, qui? En qualsevol cas, allò innegable és que el cost pervers de la seguretat que esmicola la llibertat és quantificable en sofriment humà. I que a la microhistòria quedarà que l’estrena de Rubalcaba com a flamant vicepresident del govern va passar per la Barceloneta, com Àtila i els huns, en forma de propaganda i matinada. Servint com àgape de canapès un altre 'èxit antiterrorista': aperitiu i brindis pel segrest d’una jove estudiant de 21 anys i 14 joves més. Quan l'únic que feien –curiós delicte- era ser joves exercint com a joves, participant políticament a plena llum del dia. Sobrats de motius, segurament, amb Baudrillard: 'donada l’acumulació de proves no hi ha hipòtesi més versemblant que la realitat'.

Tot plegat no deixa de ser un segrest paradoxal. Paradoxal perquè empeny a cridar que estem farts de la prepotència impune d'uns repressors que coneixem massa bé. I que, en canvi i per contra, estem disposats a posar la mà al foc per una detinguda, veïna anònima, que ni tan sols coneixem i que acaba d’arribar a casa nostra. Ben oberts i disposats per dir-li: 'quan tornis a la Barceloneta, Marina... benvinguda a casa'. Si és que hi ha cases d’algú, encara queden repartidors de llet i encara avui podem tenim dret a esmorzar futur. Recapitulem: singular benvinguda anticipada per insistir en què mai més, enlloc i a ningú, se li apliquin lleis d’excepció, segrestos de matinada i processos injustos i injustificats. Ni a la Barceloneta ni enlloc.

--
Article escrit pel periodista David Fernàndez.

Aquest article es publica aquesta setmana a 'Masala', periòdic social i multicultural de Ciutat Vella i la Barceloneta.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Exgae presenta: vuelven los Oxcars - 3ª edición



Por tercera vez consecutiva llegan los Oxcars , el mayor evento de cultura libre de todos los tiempos.
Jueves 28 de octubre 2010, a las 20:45 Sala Apolo, Nou de la Rambla 113. Metro: Paral·lel, Barcelona.
Durante una semana, Barcelona capital mundial de la cultura compartida: conciertos, performances, AV, cinema, live-sets, hacking, literatura, animación......