dijous, 7 d’abril de 2011

Reforma del Moll dels Pescadors i Nova Bocana

Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

Rosor Foret / Àngels Molina

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.


Dijous 07.04.2011
Via lliure a la reforma integral del Moll dels Pescadors i la nova bocana

L'Ajuntament ha donat via lliure a la reforma integral de la zona portuària. Amb aquesta intervenció, Barcelona guanyarà un nou espai públic al Moll dels Pescadors i els ciutadans tindran accés a l'emblemàtica torre del Rellotge. Alguns aspectes de la reforma, com la de la Nova Bocana, han aixecat les queixes dels veïns.



El projecte de millora urbana del moll de Pescadors es durà a terme en diverses etapes per mantenir-hi l'activitat habitual. D'una banda, es construirà un nou edifici per a la llotja i la fàbrica de gel, que també albergarà un restaurant. D'altra banda, al llarg del moll de Pescadors es farà un passeig que permetrà accedir a la torre del Rellotge. Una novetat per als visitants és que podran pujar a la torre per observar l'activitat pesquera i gaudir de la vista panoràmica de la zona.

JOSÉ MANUEL JUÁREZ, patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona
"Nosotros siempre hemos estado de espalda a la ciudad, estamos mirando el mar y cómo traen el pescado, pero nunca nos hemos preocupado de que el ciudadano tenga contacto directo con nosotros y nosotros nos habíamos acomodado a esta forma de ser. Yo creo que, desde el 92 para acá, Barcelona ha pegado un cambio radical y tenemos que ser una parte más de la ciudad, con todas las consecuencias."

De les actuacions de tot el projecte, la de la nova bocana és la que genera més polèmica.

GALA PIN, AV Òstia
"En tant que és l'entorn del barri, sí que s'hauria d'haver comptat amb l'opinió dels veïns i el perill que hi veiem és per al comerç perquè, si tu vas tenint com grans superfícies tipus Desigual o vas tenint com grans marques, això afecta el comerç local, a l'economia local."

Els veïns reclamen que mai no s'hi hagin plantejat equipaments per al barri i temen que, amb aquesta intervenció urbanística, augmenti el nombre de pisos turístics i el trànsit a la zona.

MANEL MOSCAT, AV Barceloneta
"Imagina't el passeig de Joan de Borbó, que cada vegada és més estret, cada vegada vénen més cotxes, el Vela, ara això dels pescadors. Cada vegada es col·lapsa molt més el nostre barri."

Malgrat que el projecte ja té el vistiplau de l'Ajuntament, els veïns i afectats poden presentar-hi al·legacions, perquè la Generalitat encara no l'ha aprovat. Es preveu que les obres durin quatre

Per veure el vídeo a BTV: clica aquí

Per descarregar-te la Modificació de la Nova Bocana

Per descarregar-te la Reforma del Moll dels Pescadors

L'oposició a Europapress

dimecres, 6 d’abril de 2011

Concentració informativa al Park Güell Diumenge 10 d'Abril

La Coordinadora d'Entitats Park Güell va celebrar una reunió el passat dia 20 de gener a la biblioteca Juan Marsè, del barri del Carmel, a ón es van convidar les 50 entitats adherides a la campanya: "No al tancament, volem un parc segur, lliure i gratuït".

A la reunió es va aprobar que es duria terme la concentració que tindrà lloc el diumenge 10 d'abril a les 11 del matí, dintre del recinte del Park Güell (zona monumental), per a rebutjar el tancament del parc d'una manera o altre (torns, tanques, quotes...).



Sigueu tots benvinguts! Porteu les vostres pancartes reivindicatives i bons ànims.
Convidem a les entitats, persones, veïns, nens i entitats juvenils i culturals a que participeu i ajudeu a fer una concentració cívica i educada. Feu servir aquest lema:

"No al tancament, volem un parc segur, lliure i gratuït", a les pancartes, samarretes, motxiles...

Farem una concentració respectuosa dintre del nostre parc, dintre del nostre patrimoni fent-lo respectar, sense agresions i amb molta educació.
Esperem la vostra colaboració que és vital per a aquest acte.

¡DIVULGUEU-HO!

 


dimarts, 5 d’abril de 2011

Emília Llorca: la tendresa de la justícia

“Nadie conoce el nombre de la gente que realmente ha hecho funcionar a los movimientos sociales de la historia [...] Parte de la técnica de despojar de poder a la gente consiste en asegurar que los verdaderos agentes de cambio salen de la historia [...]. Así pues, es preciso distorsionar la historia y hacer como si todo fuese el fruto de Grandes Hombres”. (Noam Chomsky).


L”Associació de Veïns de l’Òstia, que Emília Llorca va fundar fa cinc anys, no sabíem què més podíem dir sobre l’Emília. Ens semblà que s’havia escrit ja molt. No podíem dir res de nou que generés interès per algú que no l’hagués coneguda mai, ni sabés de la seva existència i lluita fins llegir aquest article.

Perquè l’Emília Llorca era una dona comuna, i era aquest el seu tret més  important. I dones comunes, com l’Emília, viuen en una comunitat i necessiten d’aquesta com a condició imprescindible de la seva forma de vida. D’un espai en què tots i totes som iguals amb les nostres diferències i que és de tots i de totes perquè el cuidem dia a dia.


Emília encarnava la comunitat, aquella en la què la gent es solidaritza i es preocupa els uns pels altres. Des de la que es comparteix i es construeix el barri on poder i voler viure.

Poder viure, perquè dones comunes com l’Emília encarnen la tendresa de la justícia col·lectiva. I és així com en un barri com La Barceloneta poden ser les impulsores d’una lluita d’anys contra els plans especulatius de l’Ajuntament, de victòries de batalles que semblaven perdudes com la que es porta dia a dia en La Barceloneta contra el “Pla dels ascensors” -a hores d’ara, políticament mort-  i les seves variants.

Amb la seva mirada i acció justa i tendra agiten la intel·ligència col·lectiva en contra de les injustícies generades per les desigualtats socials o la cobdícia dels que, com en la rondalla del pescador, només pensen en tenir més vaixells. I alhora exerceixen cada dia de guardianes de l’esperit popular de la festa major d’un barri, per regalar-ho com un gest sense importància, fruit del treball quotidià i garant de l’enfortiment d’una  comunitat castigada per la indústria del turisme.

Dones comunes com l’Emília tenen el carisma per fer que quan marxen ningú no deixi de lluitar.

Són tan comunes que segurament molts de nosaltres mai no havíem conegut a ningú tan especial. I és amb i gràcies a aquestes persones comunes amb les que els barris es construeixen dia a dia per a tothom.


Aquest article es va publicar al desembre a gentdebarris