dissabte, 4 d’octubre del 2008

No a les 65 Hores



VOLEN FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE!

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS I ELS BANQUERS!


El passat 9 de juny, els ministres de Treball de la Unió Europea van aprovar, sense cap vot en contra, una “proposta de modificació” de l'actual Directiva sobre el temps de treball. Amb això van engegar un procés que acabarà en la votació del Parlament Europeu, en principi, el pròxim 19 de desembre.

QUÈ DIU LA DIRECTIVA?

Segons la nova proposta de Directiva, els Estats podran permetre augments de la jornada de treball setmanal fins a les 60-65 hores, que s'aplicarien a través de pactes individuals entre l'empresari/a i el treballador/a, encara que els convenis fixin una jornada inferior. Això representa la tornada a jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. La proposta de Directiva estableix també que els períodes de descans en les guàrdies de col·lectius com el personal sanitari o bombers deixaran de considerar-se temps de treball efectiu.

PER QUÈ CAL TIRAR ENDARRERE AQUESTA PROPOSTA INFAME?

1. Perquè pretenen fer-nos retrocedir un segle, invalidant la jornada màxima setmanal de 48 hores que l'OIT va oficialitzar el 1917, després d'una lluita llarga, dura i plena de sacrificis del moviment obrer internacional per la jornada de 8 hores.

2. Perquè, en tractar d'imposar l'augment de jornada mitjançant acords individuals treballador/a-empresa, ataquen una de les majors conquestes de la lluita sindical: el dret de la classe treballadora a la representació i la negociació col·lectiva, deixant el treballador a mercè de l'empresa.

3. Perquè, quan estan enviant milers de treballadors/es a l'atur, en comptes de reduir la jornada (començant per les 35 hores) o rebaixar l'edat de jubilació als 60 anys, és a dir, treballar menys per treballar tothom, pretenen prolongar la jornada, provocant així encara més desocupació.

4. Perquè la Directiva és un instrument per abaratir uns salaris ja devorats per la carestia de la vida.

5. Perquè la prolongació de la jornada comporta un augment inevitable de la fatiga, que porta forçosament a un greu increment dels problemes de salut laboral i de la sinistralitat.

6. Perquè, mentre els governs s'omplen cínicament la boca amb la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i personal, les jornades de 10 i 12 hores de la Directiva la converteixen en un somni impossible, afectant en primer lloc la dona treballadora.

7. Perquè la prolongació de la jornada és un complement necessari de les polítiques de privatització dels serveis públics, que van de la mà del seu deteriorament i de la precarització de les condicions laborals.

8. Perquè no és veritat que la Directiva sigui quelcom llunyà, que no ens afecta. Si s'aprova, el seu impacte serà immediat, tot i que no s'hagi traslladat encara a una llei espanyola. Per començar, la patronal podrà subcontractar personal de països on la jornada de 60-65 hores hagi estat legalitzada. Ens faran xantatge també des del principi amb amenaces de deslocalització als països on la Directiva estigui ja implantada. Els empresaris individuals, a més a més, tampoc tardaran gaire a aplicar-la, a l'empara del Tribunal Europeu de Justícia, encara que la llei espanyola no s'hagi modificat, tal com succeeix ara amb la Directiva Bolkestein.

La pretensió del capitalisme europeu és —si no ho impedim— ben clara: començar pels països i sectors més desprotegits (com els precaris i precàries i les persones immigrants) per acabar, al cap d'un temps, generalitzant la prolongació de la jornada a les noves generacions.

9. Perquè la Directiva no és quelcom aïllat sinó una peça, sens dubte fonamental, de l'ofensiva de l'Europa del Capital. Ve de la mà de la Directiva de Retorn contra milions d'immigrants (que presenta com a culpables de la desocupació), del pla Bolonya de privatització de la Universitat, de la Directiva Bolkestein per liberalitzar i privatitzar els serveis públics o de la permanent pressió per allargar l'edat de jubilació i retallar i privatitzar les pensions públiques.

La Unió Europea ha mostrat el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix. Estem davant un sistema en què els avenços tecnològics no serveixen per millorar la vida de la població sinó per tornar-nos al pitjor passat d'explotació. Un sistema que, per sobreviure, necessita carregar sobre les nostres espatlles les calamitats de la crisi que ells mateixos provoquen, després d'enriquir-se a costa nostra.

ENS HI JUGUEM MOLT, CAL UNA VAGA GENERAL EUROPEA DE 24 HORES

Res no podem esperar del Parlament Europeu, que va aprovar al seu dia la Directiva de la Vergonya i que està a les mans dels mateixos governs que promouen la Directiva de les 65 hores. Entre els promotors hi ha els Berlusconi i Sarkozy, juntament amb el Partit Laborista britànic i la socialdemocràcia alemanya. El Govern Zapatero, que afirma estar en contra de la Directiva, no hi va votar en contra sinó que es va abstenir.

Una agressió d'aquesta envergadura exigeix una resposta contundent a tot Europa. La proposta de la CES (Confederació Europea de Sindicats, de la qual formen part CCOO i UGT) està ben lluny del que es necessita. Una barbaritat com aquesta no es pot aturar amb pressions diplomàtiques a eurodiputats i governs, ni negociant “millores” d’una cosa que és innegociable, ni limitant la mobilització a protestes testimonials. La jornada del 7 d'octubre només té sentit com a preparació d'una vaga general de 24 hores abans que el Parlament Europeu voti la Directiva. Convocar aquesta vaga general és l'obligació de totes les forces sindicals i en primeríssim lloc de la CES, sobre la qual recau la principal responsabilitat.

Exigim als europarlamentaris el rebuig directe de la Directiva, i al Govern Zapatero que, si de debò s'hi oposa, faci un crida urgent al seu repudi i exigeixi la seva immediata retirada.


NO A LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES!

SI A LAS 35 HORES

NO A L’EUROPA DEL CAPITAL!

CAMPANYA CONTRA LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES


MANIFESTACIÓ DIA 7 d’OCTUBRE, 19,00h, PG. GRÀCIA /PROVENZA


divendres, 3 d’octubre del 2008

ESPAI URBÀ, ESPAI CIUTADÀ

De 13 a 17 d’octubre de 2008
Mentre les ciutats del segle XXI competeixen a escala internacional per fer-se atractives per a un mercat de visitants i inversors –amb unes administracions que aposten per un urbanisme homogeni al servei del capital, i que s'obliden de les necessitats reals dels que hi viuen-, molts dels seus habitants s'organitzen per a fer valer els seus drets davant de plans urbanístics que els gentrifiquen, i molts altres intenten gestionar les seves vides dintre d'una ciutat que no atén les seves necessitats. "Espai urbà, espai ciutadà" ofereix un debat sobre la ciutat contemporània des de la perspectiva de l'acció dels seus habitants, representada per iniciatives ciutadanes i projectes socioculturals d'Alemanya i Catalunya que ens parlaran tant del context sociopolític en el qual sorgeixen, com de les seves formes d'entendre la vida a la ciutat.
Dilluns 13 d'octubre
Implicació sociopolítica de les transformacions urbanístiques de les ciutats i importància dels moviments socials
Manuel Delgado, antropòleg
Andrej Holm, sociòleg

Dimarts 14 d'octubre
Participació ciutadana en la transformació urbanística de les ciutats
Media Spree versenken!, iniciativa veïnal en contra de la urbanització de la ribera del riu Spree a Berlín.
Associació de veïns l’Òstia i la Plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta, iniciativa veïnal contra l'execució del “Pla dels ascensors” al barri La Barceloneta

Dimecres 15 d'octubre
Dret a l'habitatge i desobediència civil
Mietshäuser Syndicat: Sindicat d'habitatges de lloguer, un sistema d'accés a l'habitatge que evita el sector immobiliari
PHRP -Promoció d’habitatge realment públic-, un sistema d'accés a l'habitatge que lluita contra el mobbing i l'especulació, i ofereix espais socials crítics a la ciutat.

Dijous 16 d'octubre
Reptes socials i de gestió de recursos de la ciutat contemporània
Hort Intercultural de Neukölln, iniciativa berlinesa per al cultiu ecològic de terreny urbà i pràctica comunitària d'integració social.
Can Masdeu, centre social de la serra del Collserola i exemple d'ecologia aplicada i solidària. Comparteix el cultiu ecològic dels horts i la gestió dels recursos naturals de la terra amb els veïns de la zona.

Divendres 17 d'octubre
Producció cultural i creació d'espais i identitats comunitaris
Mathias Heyden, fundador de ISPARA (Institut d'estratègies d'arquitectura participativa i apropiació d'espais)
Sitesize, plataforma de projectes basats en la col·laboració que tracten problemàtiques de la metròpolis contemporània

Tots els actes es duen a terme a la seu de l'Institut Goethe. Les sessions seran de 19h a 21h excepte el dia 13 d'octubre que el debat començarà a les 19.30h.

dijous, 2 d’octubre del 2008

dimecres, 1 d’octubre del 2008

LA BARCELONA REBELDE: GUÍA DE UNA CIUDAD SILENCIADA (EDICIONES OCTAEDRO, 2003)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

PRIMERA PARTE


Es este el barrio mediterráneo de la ciudad. La Barceloneta, nacida sobre la arena de la playa del antiguo barrio de la Ribera, fue fruto de la ocupación militar de la ciudad por Felipe V a partir de 1714. Albergó siempre a buena parte de la emigración y a las clases más humildes en sus calles rectilíneas. Desde siempre vivió en ella población inconformista y bohemia, próxima al Paralelo, cantantes, buscavidas, pintores o poetas. También honestos pescadores y amantes del mar. Sus playas, cargadas de toxinas y despojos de la ciudad industrial, acogieron a deportistas, naturistas o familias sencillas.

Rugientes fundiciones imprimían sus calores en la brisa marina junto a las casas de baños, imitación proletaria de las de la Costa Azul, y cerca de ellas una pequeña plaza de toros que hacía las delicias de los barceloneses. Restaurantes amables al pie de la arena ofrecieron durante todo el siglo XX sus arroces y pescados a buen precio a veraneantes dominicales y a turistas pobres. El Poble Nou, proletario e industrial, cobijó industrias metalúrgicas, químicas y pequeños talleres. Sus habitantes pronto se adhirieron a los movimientos societarios, utópicos e internacionalistas. Proliferaron en él asociaciones de todo tipo y la vida cultural en torno a su paseo central fue un referente ciudadano.

Ambos barrios proletarios fueron duramente bombardeados por la aviación fascista a partir de 1936. Durante el franquismo siguieron estigmatizados, ya que durante la revolución sus gentes salieron a la calle y la hicieron suya. Nació el tristemente famoso “Campo de la Bota” donde se fusilaban cada noche conciencias insumisas. Se instalaron industrias tóxicas, descuidaron el mar que se convirtió en un vertedero y sus habitantes se sintieron olvidados. Nacían barrios enteros de chabolas. La antigua Icaria moría entre la suciedad y el olvido. Ahora, del espíritu que formó aquellas barriadas poco queda, mucha población fue desplazada, se especuló con la proximidad al mar y las nuevas edificaciones. Restaurantes caros y fábricas antiguas de las que sólo se conserva su envoltorio. Chimeneas solitarias que como tótems de una antigua civilización recuerdan que allí hubo todo un barrio que sentía y bullía

dimarts, 30 de setembre del 2008

Suport per l’acte de la festa del dijous

Aquí teniu un comunicat de la Plataforma i l’Associació de veïns l’Òstia demanant suport per l’acte de la festa del dijous


Este jueves, la plataforma y l'òstia organizan un acto, junto con Ruido, cuyos beneficios se destinarán a pagar el contencioso-administrativo contra el "plan de los ascensores".

Para ello, nos hace falta ayuda (lo que está en negrita)

También hemos quedado mañana para cenar en pescadors a las 22.00 y acabar de atarlo todo

Programa escuetamente:

15-19: inflables

18-19.45: circo

20-21.45: fotos

22.00-01.00 (sólo tenemos permiso hasta la una ( conciertos.)

Programa detallado:

Aquí va una lista de las tareas que hay que hacer, por si queréis colaborar con algo:

1.bebidas: tenemos a la damm contratada: dos tiradores, dos neveras, cuatro barras y cuatro bidones. (unos 700 euros, nos devuelven el dinero de los envases y del género que no hayamos gastado y NO hayamos abierto, así que mucho ojo con abrir género, desprecintar bidones etc...que no esté seguro que vamos a gastar).

Hay que ir a comprar la priba dura al komkal y las birras de lata al raval (lo mismo, nos devuelve lo que no gastemos, siempre y cuando el paquete no esté abierto). Mañana.
HACE FALTA UN COCHE y alguien para ir a comprar el martes por la tarde


3.grupos/Actuaciones
- inflables: los traen a las 15.00 y hace falta que haya seis personas.

- Como sabéis, se nos cayó zirkus frak, porque se ha ido a vivir a sevilla. Emma está encargándose de poner un parche de calidad, y parece que está funcionando (¿emma?)

- el otro día quedamos la roser, la marga, la pepa y yo con los de ruido para hacer una selección de fotos. Seleccionamos unas pocas y yo acabaré la selección hoy.
a parte de las fotos que proyectemos, también harán una proyección para proyectar durante el concierto, en ésta decíamos de intercalar fotos del fotomatón y las “luchas”.

los ai lo viu se han quedado sin percusionista, así que vicent está intentando buscar otro, pero no promete nada (es una pena, pero también nos puede ir bien porque vamos justos de tiempo)


4.tareas previas:
encartelar: emma hizo las fotocopias y hay que encartelar YA, están en pescadors.
no sé si antonio al final pudo hacer fotocopias del texto del contencioso y de “per què estem en contra del “pla dels ascensors”. Si no las pudo hacer, haría falta alguien.

hay plástico de pancarta en pescadors, habría que hacer una pancarta para decorar la plaza.

Alguien tiene que contactar al fiden, para ver qué material tiene él (bocadillos, pancarta de “no volem parches”...)

ir a comprar la bebida y a por los pescaditos en magdalenes (de momento estoy yo, falta el coche y alguien más).

ir a hablar con casals y residencias de avis para invitarles formalmente al pase de fotos
hacer carteles de precios

difundirla entre los colegas, familiares...

5.tareas en el día:

durante la mañana traerán, por un lado los bidones de birra y, por otro, las neveras y barras. En principio, saben que tienen que dejarlo para última hora. Pero hace falta alguien que esté pendiente toda la mañana, porque lo dejarán en la plaza.

- a las 15.00 tiene que haber 6 personas para montar los inflables.

- gente para hacer los turnos de barra

- comprar táckers para pintar la pancarta, hacer la pancarta.

- conseguir un proyector (se le ha pedido a magdalenes, parece que sí, pero molaría pensar en otro colectivo que nos pueda dejar uno, si el de magdalenes falla).

- montar y desmontar la actividad de las fotos (mesa, sillas...)
- montar barras, hacen falta cubos para poner las latas, ir a por hielo al rey de la gamba (durante todo el día/tarde).

- hacer los turnos de barra.

seguro que se me olvida algo.

Pongo aquí abajo una parrilla, para que la gente se apunte.
Por fi, apuntaos, que la fiesta ni se monta, ni se hará sola y somos pocos y con muchos impedimentos por el camino.

Escribe un mail a pdefensabarceloneta@yahoo.es


pendiente mañana para llegada damm y neveras (2 personas)

llegada inflables (seis personas) 15.00
+decoración plaza
+ ir a por bebidas, hielo... a pescadors

15-17 (3 personas: barra+ ir a por hielo)

17-19 (3personas+1 persona vendiendo latas)

19-21 (4 personas+1 persona vendiendo latas)

21.45: recoger sillas de las fotos

21-23(4 personas+1 persona vendiendo latas)


23-01 barra (4 personas+1 persona vendiendo latas)

1 persona pendiente del proyector durante el concierto

alguien “suelto” que pueda cubrir los imprevistos

01-02 recoger
_________________
Si luchas puedes perder, si no luchas, ya has perdido

dilluns, 29 de setembre del 2008

"'Días de sal' es un homenaje a la Barceloneta que se acaba"

Baldo se quedó sin trabajo, sin esposa y sin amigos en una semana. La desgracia lo devolvió a su barrio de infancia --la Barceloneta-- y allí le descubrió todo lo que la nostalgia es capaz de hacernos valorar. Cualquiera podría identificarse con el protagonista de Días de sal (Editorial Belacqua), una novela que confronta el triunfo material y la modernidad con valores que las raíces aún guardan.

--¿Baldo es usted?
--No. Baldo tiene algo de mí, mi mirada al barrio, y algo de mi vida, pero podría ser cualquiera.

--Sin embargo, usted vivió 30 años en la Barceloneta. ¿Su novela es un homenaje a su barrio?
--Sí, es un homenaje a un mundo que se acaba. La Barceloneta ha sido siempre ignorada. Y, ahora, ¿de qué le sirven a la abuela del barrio un restaurante en el mercado con una estrella Michelín y chiringuitos clónicos con precios astronómicos? Han anulado los merenderos, ya no hay paellas, ni pescado del barrio.

ENTREVISTA CON ANTONIO G. ITURBE, ESCRITOR Llegir

diumenge, 28 de setembre del 2008

CAP HOTEL AL PALAU DE LA MÚSICA

Per continuar la campanya “CAP HOTEL AL PALAU DE LA MÚSICA” us convidem a la propera reunió de treball

DILLUNS 29 setembre a les 19.30

al local de VDBV c. Sèquia 5-7, baixos


Les reunions són obertes a tothom i esperem que s’hi vagi afegint nova gent.

Us adjuntem la carta enviada a la Regidora de Ciutat Vella on es fonamenta el perquè l’AAVV Casc Antic i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella ens hem retirat del procés participatiu.


Us recordem que podeu aconseguir documentació i més informació consultant:

http://www.vdbv-defensemelpatrimoni.blogspot.com/

Es pot signar a:

http://www.sosicascantic.cat/


Finalment us afegim un article sobre l’acte d’ahir, dia 25, on l’Ajuntament va presentar el procés participatiu; que TV3 ahir es va fer reso del tema i que avui surt un article a El Pais i en aquest moment no sabem si també a altres mitjans. Fins dilluns, AAVV Casc Antic i VDBV