dissabte, 1 de novembre de 2008

15-N tots al carrer! Que la crisi la paguin ells!

El proper 15 de Novembre es reuniran els líders mundials per preparar un nou pla contra la crisi.

Salvar de la crisi als bancs d’Estats Units ha costat 700.000 milions de dòlars!! 5 vegades més del que va aprobar la ONU per arribar als Objectius del Mileni! I les ajudes europees són encara majors, és una vergonya!!

A l’Estat Espanyol, el govern li ha donat 100.000 milions d’euros als mateixos bancs que estan desnonant a moltes famílies per no poder pagar la hipoteca.

Fa mesos, milers de persones vam sortir al carrer per un habitatge digne i ja vam advertir del perill de la bombolla immobiliària. Ara que ha esclatat, la pagarem nosaltres?

Durant anys s’han forrat i ara ens anuncien acomiadaments, retalls salarials, tancament d’empreses, ’aparcar’ el protocol de Kioto (que el protocol, ja de per sí és ridícul)

Està clar que els grans partits governen per a la banca i que els grans sindicats no protestaran, si fins i tot els han felicitat els bancs i empresaris! Només la gent del carrer podem denunciar-ho.

Privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues, es creuen que som estúpids? Ho permetrem? Es clar que no!

El proper dissabte, 15 de novembre a les 17h sortirem al carrer a totes les ciutats. Barcelona: Plaça Catalunya

Tenim temps i capacitat suficient per a difondre-ho i organitzar-nos.

Passa-ho! Traduiex-lo! Adapta’l! i que tremoli la xarxa!! (i la banca)

La crisi que la paguin ells!!

divendres, 31 d’octubre de 2008

dijous, 30 d’octubre de 2008

Bolcada en la Barceloneta al pla d'ascensors (RECULL DE PREMSA)

Vecinos de la Barceloneta reclaman la anulación total del Plan de Ascensores y saber qué pasará con los inversores

Vecinos del barrio de la Barceloneta de Barcelona se mostraron hoy más tranquilos después de que el Ayuntamiento haya dado marcha atrás en la aplicación completa del denominado Plan de Ascensores, aunque reclamaron "anular" por completo este plan y saber qué pasará en los edificios que son propiedad de inversores.

En declaraciones a los periodistas, la presidenta de la Asociación de Vecinos de l'Òstia y miembro de la Plataforma de Afectados en Defensa de La Barceloneta, Emília Llorca, dijo estar "contenta" con el cambio de planteamiento del Ayuntamiento. Sin embargo, expresó que los temores siguen en los vecinos porque "el plan está vigente".

Según Llorca, el Plan de Ascensores "no tiene sentido común", ya que "no pueden echarte de tu casa". "Para la accesibilidad hay otras soluciones", defendió, y reiteró su demanda de anular el plan. Además, se preguntó por qué prevé hacer el Ayuntamiento en caso de que un inversor decida por su cuenta colocar ascensores en un edificio de su propiedad.

"Se nos ha ido más de la mitad de nuestra preocupación", afirmó la líder vecinal, quien dijo saber que ahora el consistorio "quiere hacerlo bien". "No se ha hablado de los inversores, lo demás es estupendo", concluyó.

Llegir article

dimecres, 29 d’octubre de 2008

La crisis crea barrios fantasma

Sin servicios próximos y con pocos vecinos. Gran parte de las grandes areas recién construídas o a punto de acabarse se han convertido en barrios fantasma.

El exceso de oferta inmobiliaria en el entorno de Barcelona se centra en ciudades como Viladecans, Terrassa (Vall Clara), Montcada i Reixac, Vilanova i la Geltrú (en toda la ciudad a excepción del centro), Puig-Reig (sobran viviendas para los próximos 20 años), Tordera y Manresa, con una nube de grúas en el paisaje, según revela el profesor de la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos.

Otra ciudad con exceso de vivienda construída es Sant Cugat del Vallès.

Su plan de crecimiento prevé pasar de las 70.000 viviendas actuales a cerca de 90.000 ¿Pero cuándo? a día de hoy es una incógnita. Este modelo es extensible a otros municipios del área de Barcelona.

Llegir article

dimarts, 28 d’octubre de 2008

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Parlem del futur de la nostra Barceloneta

Sota aquest títol la regidora del districte, Itziar González, ha convocat una reunió el dimecres, 29 d’octubre, als 7 de la tarda, al Centre Cívic Barceloneta (Conreria, s/n) per a explicar-nos la labor que ha realitzat.

BCN WEEK (Nº 56, NOVIEMBRE 2007)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA


ANALIZANDO A LOS BARRIOS DE BARCELONA -SEXTA PARTE-

EL RAVAL (JORDI COROMINAS I JULIÁN)

- Población: 36.282, 10'4% niños/as, 18'2% mayores, 59'6% españoles.

- Votantes registrados: 25.325 (12.865 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 50'7%; 61 - 90 m2: 35%; 91 - 120 m2: 8'8%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 19'1% / 25'7%.

- Punto verde: Sant Pau del Camp i els carrers adjacents a la Rambla del Raval pel seu inconfusible olor a granja.

- Fiesta del barrio: mitjans de juliol.

No acaben de passar els temps de la Quaranta Cèntims, prostituta que guiava revolucionaris durant la Setmana Tràgica de 1909, o de les fotografies d'en Joan Colom que donaren una determinada imatge del Barri Xino. No. Ara parlem del Raval, que és una realitat multiétnica ignorada expressament per l'ajuntament. Aquest ha creat un argument publicitari del barri com un lloc cool, amb espais culturals que generen places, MACBA i locals de disseny oberts tots els dies de la setmana completant la mescla d'un barri amb un espai antic i modern. La part municipal culminaria, sent una de les fronteres entres dos móns, a la Rambla del Raval i el gat de Botero, gran atracció per a nens i borratxos. Un dels símbols de la victòria municipal a la part alta del barri és la desaparició de les prostitutues del Carrer Joaquín Costa, transformant l'antic bordell urbà en una via de bars amb aspecte pseudobohemi, vanitat de l'aparença, molt d'acord amb el neologisme "ravalejar" que inventà i difongué l'ajuntament no fa gaire temps.

La part baixa del barri dóna vida i s'erigeix com a mostra de la doble realitat. Si pels guiris i catalanets toca anar al local de disseny o a algun bar amb aspecte "canallesc", com l'emblemàtic Pastís, pels pakis i equatorians el punt de trobada serà el chiringuito on comprar birres o el locutori més propre, places públiques de minories amb més check points que el bicing. La part alta és una reconstrucció prefabricada, mentre que la baixa és vida de carrer enmig de la misèria de cases superpoblades a preu d`escàndol. Les dues realitats es mesclen a la zona que vertebra el Carrer Hospital, frontera d'ambdues realitats que, per veïnatge, aprenen a conviure.

EL GÓTICO (ELLIOTSDÖTTIR)

- Población: 24.940, 7'1% niños/as, 13'7% mayores, 49'2% españoles.

- Votantes registrados: 11.646 (6.262 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 29'4%; 61 - 90 m2: 37%; 91 - 120 m2: 19'8%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 11'1% / 32'9%.

- Punto verde: hay algún árbol, en algún sitio...

- Fiesta del barrio: mediados de agosto.

El Gótico es una lata de sardinas repleta de historia, excremento, personajes y vómito. Su infraestructura ha sufrido cambios a lo largo del tiempo: te puedes encontrar una escultura del 2006 al lado de un edificio del siglo X. Y eso, my friend, mola, es la onda kitsch que tiene el centro.

Para caminar por estas callecitas hay que tener estilo y técnica para no pisar la caca, para no quedarse mirando las tetas de la holandesa que parece que la sacaron de una revista de moda, para no gritarle a la gringa shut up! y para evadir a las abuelitas marujas que suelen atacar con sus escobas, mientras uno se arrastra de regreso a casa después de 18 horas de parranda continua.

Sí...El Gótico es trendy pero gueto. No esperes áreas verdes, aquí todo es cemento y pavimento, el sol apenas brilla y la humedad es constante. Lo bonito del Gótico es lo feo que es. Me explico: tiene una belleza cruda que por más que limpien, los grafitis vuelven a aparecer; por más policías-hijos de puta que se concentren en la plaza, siempre habrá un yonqui corriendo de un lado a otro alucinando y recitando algún poema. Ahora, eso sí, olvídate de querer ir a un mercado barato y a una tiendecita con precios razonables, lo más económico son los Spar. Nada más. En fin...¿Qué más puede pedir uno? Si lo tuyo es la fiesta y la droga, entonces El Gótico es tu barrio. Pero si te gusta dormir y eres un tree hugging hippy, entonces lo tuyo son Les Corts.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Contra la LEC


Als pares i mares, a la comunitat

Ens adrecem a vostè/s per fer-li/fer-los saber els motius principals que com a sindicat ens fan rebutjar la llei d’educació que el parlament de Catalunya prepara, i que defineix quin tipus d’escoles tindrem al nostre país d’ara en endavant. Esperem el teu recolzament en la lluita contra aquest projecte de llei que condemna d’ara i per sempre l’escola pública.

- El projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC) suposa la privatització dels serveis educatius, aposta clarament per l’escola privada concertada i relega a l’escola pública a una mera funció subsidiària de caràcter assistencial: a l’augment de les aportacions econòmiques a les escoles concertades es sumarà un finançament extra (que no rebrà la pública) si voluntàriament accepten fer-se càrrec de nens amb dificultats. Aquesta «voluntarietat» junt al control sobre la matriculació que exerciran els propietaris de les escoles privades, augmentarà la segregació escolar en funció de l’extracció social de l’alumnat. En definitiva: Pagar amb diners de tothom l’escola d’uns pocs… una idea d’esquerres?

- El projecte de LEC trasllada el model de gestió de l’escola concerta a la pública, marginant els elements amb els quals es van democratitzar els centres públics, com ara els de participació de professorat (claustres) o de pares i alumnes a través d’AMPAs i Conselles Escolars, prou malmesos ja.

- El projecte de LEC pren l’escola concertada com a referent del sistema educatiu i trasllada el seu model de gestió d’empresa privada a l’escola pública: jerarquitza tota la capacitat de decisió en la figura de la direcció de centre. Condiciona els recursos dels centres als resultats, provocant la competència per l’alumnat entre centres públics, i accentuant –en conseqüència- la diferència de qualitat entre centres, que depèn en part dels recursos amb els que compta per realitzar una bona tasca educativa. Afavoreix encara més, doncs, l’existència de centres públics de primera, de segona i centres-guetos.

- El projecte de LEC obre la possibilitat que centres de primària i instituts públics passin a ser gestionats pels ajuntaments de cada municipi. Podem estar d’acord en la necessitat de més implicació dels municipis, però el cas de la municipalització de les escoles de 0 a 3 anys ens ensenya com funcionen alguns ajuntaments: proliferació de la gestió indirecta –criticada pel Síndic de Greuges- en la qual es manté el rètol de Llar d’infants municipals quan realment són gestionades per una empresa privada (això ha passat amb més d’un 25% de les llars d’infants municipals). Aquest privatització precartitza les condicions laborals dels treballadors i redueix enormement la qualitat del servei que presten ja que l’objectiu primer és fer negoci, no educar.

- El projecte de LEC parla en cap moment de rebaixar el nombre de nens per classe o d’un compromís d’augmentar el finançament públic de l’escola pública, mesures que si garantirien una millora qualitativa del sistema. Tampoc d’afavorir la gratuïtat total i real del dret a l’educació: ni una paraula d’augmentar les dotacions als centres per no haver de cobrar material ni de la gratuïtat dels llibres de text.

- El Projecte de LEC agreujarà la delicada situació que avui ja viu l’escola pública:

• Assumim més del 85% dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

• Alguns grups comencen el curs amb 28 i 30 nens (quan haurien de tenir 25, i aquest número ja és excessiu si tenim alumnes amb dificultats a la mateixa classe).

• Tenim centres-gueto, que l’administració permet sense donar ni solucions ni recursos per afrontar la situació. La desastrosa i asocial planificació urbanística ha donat com a fruit l’aparició de ciutats-guetos, fet que ha afavorit que en molts centres públics la realitat sigui pràcticament inassumible.

• Ens deixen sense recursos molts projectes d’innovació educativa engegats a molts centres amb il·lusió i esforç de tothom.

Cal millorar la qualitat del nostre sistema educatiu. Aconseguir-ho, com demostren els sistemes educatius capdavanters al món, no passa per una gestió empresarial dels centres públics, ni per la municipalització i el perill de privatització que això suposa, ni per afavorir el finançament públic de les escoles concertades (convertint en un gran negoci un dret reconegut de tot ciutadà).

• Volem una escola pública de qualitat, amb un finançament com la mitjana de la resta de països europeus, proper al 6% del PIB i no del 2’4 % (català) actual, que comporti una atenció més individualitzada dels infants, permeti millorar-ne els aprenentatges i garanteixi la gratuïtat real de l’ensenyament públic (material, llibres, colònies…).

• Volem una escola encara més transparent i engrescadora, volem aprofundir els instruments de democratització i participació de professorat, mares, pares i alumnes en un procés educatiu dels centres, entès com un treball en equip, perquè aquest és el missatge que cal transmetre als nostres infants.

• Volem una escola integradora (a diferència dels centres concertats que majoritàriament rebutgen l’alumnat amb més dificultats), sense caure en el parany que una major competitivitat entre centres i entre els nostres fills i filles ens portarà a una millor educació.

• Volem que pugin els nivells educatius, però per fer-ho cal un compromís de l’administració amb l’educació pública, amb l’escola de tothom.

Per tot això demanem que el Govern de la Generalitat retiri el projecte de Llei d’Educació de Catalunya i promogui un debat entre tots els sectors de l’ensenyament públic sobre les necessitats que tenim avui a Catalunya per millorar l’escola pública de les nostres filles i fills. Cridem a totes les mares i els pares, associacions, partits polítics, sindicats i AMPAS a rebutjar aquest projecte de llei i a donar suport a les mobilitzacions en defensa d’una educació pública de qualitat.

Octubre, 2008

Federació Ensenyament CGT Catalunya